In vigore al

RICERCA:

Ultima edizione

a) Lege provinziala di 8 de mà dl 2020, n. 41)
Mosöres por arjiné la difujiun dl virus SARS-COV-2 tla fasa de reinviamënt dles ativités

Visualizza documento intero
1)
Les versciuns taliana y todëscia é bele gnüdes publicades tl Boletin Ofizial dla Regiun numer straordinar n. 2 di 8 de ma dl 2020, n. 19.  La versciun ladina é gnüda publicada tl Boletin Ofizial di 28 de jená dl 2021, n. 4.

INJUNTA A 5)

Regoles y mosöres

Te chësta injunta vëgnel fat fora les regoles y les mosöres por la fasa 2. Ara contëgn:

  1. mosöres generales che vel por düc, sciöche ince consëis sön co se comporté,
  2. mosöres spezifiches por les ativités economiches y d'atres ativités che vel por düc i atri ciamps,
  3. reinviades a d'atres desposiziuns statales y protocoi de segurëza statai y teritoriai.

I. Mosöres generales

  1. Alaleria y daite él tres da sté n meter dainciará, ater co danter porsones che vir adöm tla medema ciasa y te d'atri caji spezifics regolamentá.
  2. An mëss tres avëi para na proteziun dles vies dl fle y la vistí daite, ater co tl’abitaziun privata y, indlunch alaleria sce ara ne vá nia da respeté la destanza interpersonala, y a vigni moda sce al é tröpa jënt. 6)
  3. Chisc dovëis ne vel nia por:
    a) che che fej sport;
    b) mitans y mituns che n’á nia ciamó cumplí sis agn;
    c) les porsones cun maraties o handicap porvia de chi che an ne pó nia se vistí la maschera, sciöche ince por les porsones che á da nen fá impara, y ne sciafia porchël gnanca da se vistí la maschera. 7)
  4. 8)
  5. Sciöche proteziun dles vies dl fle pón tó, sce al ne vëgn nia scrit dant val’ de spezifich, na maschera FFP2, na maschera chirurgica o na maschera da na majera proteziun. Sciöche alternativa pón ince s'anuzé de mascheres de peza da lavé y tó de plü iadi, ince fates instësc, che garantësc che ara vais da curí la bocia y le nes sce an les vist sciöche al alda. Les mascheres ne pó nia avëi n ventil. I visiers de proteziun scona ma sciöche al alda, sce al vëgn ince vistí na maschera preodüda da chësc coma. 9)
  6. Te locai stlüc olache la jënt pó pormez mëssera indlunch jí da se dejinfeté les mans. Implü ti vëgnel aconsié a dötes les porsones da avëi tres para n dejinfetant por les mans y da le adoré regolarmënter.
  7. I gesturs di locai olache al pó pormez la jënt, fej fora regoles d'azes por schivé che al röies adöm daite tl local, pro les entrades, tles galaries, ti porti y incëria mejes de porsones y ara ne vais nia da respeté la destanza de segurëza danter na porsona y l’atra. 10)
  8. Por i sorvisc regolamentá cun chësta lege o mosöres de prescia dl presidënt dla Provinzia, cun lapró i sorvisc de guern por i mituns y les mitans, vëgnel apliché les regoles sön la destanza de chësta seziun. 11)

II. Mosöres spezifiches por les ativités economiches y d'atres ativités nominades chiló

  1. Pro dötes les ativités olache al n’é nia preodü espressamënter val’ d’ater, vëgnel fat fora n raport danter spersa y numer de porsones mascimal, por schivé che al sides massa tröpa jënt. Le raport é de öna na porsona vigni 5 m². I gesturs y i utënc dles sperses mëss ciaré che la regola de 1/5 vëgnes respetada tl caje de na spersa de passa 50 m².
    Chësta regola ne vëgn nia aplicada ti caji olache al vëgn damané da mostré sö la zertificaziun vërda preodüda dala seziun II.C. 12)
  2. Al mëss gní garantí la netijia regolara altamo un n iade al de.
  3. Al mëss gní garantí, tan inant che ara vá, n’ariaziun naturala y n barat dl’aria adaté.
  4. Aladô dla seziun I punt 6 mëssel gní metü a desposiziun assá injins, a chi che an ti röia pormez, por dejinfeté les mans. Chisc injins mëss ester dantadöt a desposiziun dlungia tastadöres, touchscreen y sistems de paiamënt che vëgn adorá dala clientela.
  5. Ti locai publics, te chi olache la jent pó pormez y te düc i eserzizi comerziai mësson taché sö pro l’entrada na tofla cun le numer mascimal de porsones che pó ite tl medemo temp tl local. 13)
  6. Por sconé la sanité de dötes les porsones che fej pert dla comunité dla scora pó le personal dirijënt dla scora refodé da atira, te chi caji olache al ne vëgn nia respeté les mosöres de segurëza preodüdes dala seziun I, l'azes ala scora o fá jí fora de scora scolares y scolars. 14)

II.A. Mosöres spezifiches tl comerz

  1. Ti locai dles ativités conzedüdes pól ester 1 n cliënt vigni 5 m², ater co tles botëghes mëndres co 20 m², olache al pó ester alplü 2 cliënc contemporaneamënter. An mëss ince garantí, a pert la destanza interpersonala de altamo 1 n meter, che an vais ti locai n tanc alaota y che al vëgnes schivé da sté daite ti locai plü dî co che al vais debojëgn por cumpré ite. 15)
  2. Ti zëntri comerziai preodüs dal articul 3, coma 1, lëtra g) dl Codesc dl comerz ( lege provinziala di 2 de dezëmber dl 2019, n. 12), cun na suraspersa de venüda de altamo 2500 m², mëssel ester n sorvisc d’ordin che garantësces che la jënt ne röies nia ite döta te n iade, a na moda da schivé mejes. 16)
  3. Les boteghieres y i boteghiers mëss se vistí la maschera chirurgica. Dötes les colaboradësses y düc i colaboradus mëss se vistí te locai stlüc na maschera chirurgica, tan inant che al é ciamó zacai iló, belanfat tan de destanza che al é danter na porsona y l'atra.
  4. Canche an cumpra alimënc nia fac ia mësson se vistí manëces da adoré ma n iade. Le gestur mëss mëte a desposiziun les manëces da tó ma n iade. Les mans mëss a vigni moda gní dejinfetades pro l'entrada.
  5. Al mëss gní metü a desposiziun informaziuns por garantí la destanza danter na porsona y l'atra che aspeta pro l'entrada da jí ite.
  6. La lerch olache al é les casses mëss gní despartida cun injins de proteziun.
  7. Al vëgn garantí azesc regolá y graduá tres l’arlungiamënt di orars de daurida cina ales 22.

II.B. Mosöres spezifiches por i eserzizi rezetifs

  1. Tles lercs coletives di eserzizi rezetifs a carater d’alberch preodüs dal articul 5 y di eserzizi rezetifs nia a carater d’alberch preodüs dal articul 6 dla lege provinziala di 14 de dezëmber dl 1988, n. 58, dles ativités preodüdes dala lege provinziala di 19 de setëmber dl 2008, n. 7 (Vacanza sön le lüch da paur), dala lege provinziala di 11 de ma dl 1995, n. 12 (Regolamëntaziun dl afit privat de ciamenes por i ghesć y de apartamënc por feries aredá), y dala lege provinziala di 7 de jügn dl 1982, n. 22 (üties da munt), velel la regola de 1/5 y al vëgn ma tigní cunt dl numer dla clientela. Al é stlüt fora les sperses por dé fora spëisa y boandes olache al vel la regola preodüda dala seziun II.D, punt 2. 17)
  2. Che che stá sura nöt tles üties da munt, ti albercs da munt y ti albercs dla jonëza y ti atri eserzizi rezetifs, mëss dé jö la zertificaziun vërda preodüda dala seziun II.C. 18)
  3. Tles lercs anuzades da dötes les porsones mësson se vistí na proteziun dles vies dl fle preodüda dala seziun I. 19)
  4. Ales ativités de restoraziun ti eserzizi rezetifs vëgnel apliché les regoles preodüdes por les ativités dla restoraziun en general. 20)
  5. Ai atri sorvisc pitá dales strotöres rezetives vëgnel apliché les mosöres de segurëza preodüdes de regola por la sort spezifica de sorvisc (proteziun dles vies dl fle, zertificaziun vërda y d’ater). 21)
  6. An mëss se dejinfeté les mans denant co jí te closet y dedô.
  7. Tles nodadoies alaleria y curides vëgnel apliché les mosöres preodüdes dala seziun II.J. Ti locai da se mudé y tles dusces vëgnel apliché les mosöres preodüdes dala seziun II.I punt 4, ater co l'ultim punt. 22)
  8. Pro les ofertes de assistënza y acompagnamënt por i mituns y les mitans velel les regoles de destanza generales y le dovëi da se curí la bocia y le nes.
  9. Le personal che sorvësc mëss se vistí na maschera chirurgiga. Dötes les atres colaboradësses y düc i atri colaboradus mëss se vistí ti locai stlüc na maschera chirurgica, tan inant che al é ciamó zacai iló, belanfat tan de destanza che al é danter na porsona y l'atra.
  10. Sön les plazes de camping velel dötes les regoles preodüdes da chësta seziun. Ti bagns o closec él da mantigní la destanza interpersonala de 1 meter, ater co danter les porsones che vir adöm. I bagns y i closec mëss gní sanificá plü iadi al de. 23)
  11. Por les saunes, i implanc de Kneipp y i locai de wellness velel les regoles preodüdes dala seziun II.N.
  12. Pro caji sospetusc cun sintoms vëgnel apliché le protocol autorisé dal'Aziënda sanitara.
  13. Tles ciamenes coletives dles üties da munt, di albercs da munt y di albercs por la jonëza y di atri eserzizi rezetifs, pón ne se tigní nia al dovëi preodü dala seziun I, punt 1, sce al é injins de spartiziun danter les porsones. 24)

II.C. Zertificaziuns vërdes

  1. Por les mosöres de segurëza de chësta injunta él miné cun zertificaziuns vërdes chëres dades fora aladô dl decret-lege di 22 d’aurí dl 2021, n. 52, convertí cun lege di 17 de jügn dl 2021, n. 87, y dl DPCM di 17 de jügn dl 2021, che proa öna de chëstes situaziuns:
    a) avëi fat la variora cuntra le SARS-CoV-2;
    b) varijiun dal’infeziun da SARS-CoV-2;
    c) avëi fat n test por relevé le SARS-CoV-2 cun resultat negatif. 25)
  2. Les zertificaziuns nominades dessura vëgn damanades da che che mëna i eserzizi oloache ares é preodüdes. 26)
  3. Sce les desposiziuns provinziales de prescia se damana la presentaziun de na zertificaziun vërda por tó pert a n'ativité o n avenimënt, y sce la scomenciadia vëgn fata cun l’organisaziun y la verda de n ënt o n'assoziaziun che laora tl ciamp de ativité che alda lapró, pó l’entrada ales ativités o ai evënc nominá dessot gní conzedüda, ma ales porsones cina ai 18 agn, ince do avëi fat n test sön le post por ciafé sö le SARS-CoV-2 cun n resultat negatif, ater co ti caji preodüs dales lëtres a), b), c) (ma tles üties de munt), d) (ma che che colaborëia y fej pert ativamënter) y e), olache an pó fá i tesć sön le post zënza limitaziuns d'eté.
    Les porsones danter i 12 y i 18 agn che n'á nia la zertificaziun preodüda dal punt 1 mëss fá le test.
    Chisc é i evënc y les ativités:
    a) proes de cors y musighes y de d'atres lies culturales, dötes les porsones che tol pert;
    b) ativités d'adestramënt y cursc de formaziun de stödafüch volontars, colaboradus y colaboradësses y componënc atifs de organisaziuns de volontariat, che toca pro les strotöres operatives dla proteziun zivila provinziala;
    c) pernotamënt te ciamenes tles üties da munt, ti albercs da munt, ti albercs dla jonëza y ti eserzizi rezetifs;
    d) evënc organisá daverc al publich – stlüt fora les segres y les festes de paisc;
    e) l’adoranza de dusces y cabines da se mudé coletives ti locai stlüc, ater co te caji olache les normes nazionales scrí dant che an mëss avëi na zertificaziun vërda;
    f) edemes de vacanza d'isté de grups de jonëza che stá sura nöt. 27)
  4. Al ti vëgn aconsié dassënn a che che fej para y al personal d'assistënza di proiec d'intratenimënt d'isté por mitans y mituns da fá regolarmënter n test por la relevaziun dl SARS-CoV-2. 28)
  5. Al ti vëgn aconsié dassënn ai utënc y al personal di sorvisc semiresidenziai y residenziai por porsones cun handicap y ai utënc y al personal di sorvisc ia por le de y residenziai por mituns y mitans y la jonëza, da fá n test por la relevaziun dl SARS-CoV-2. 29)

II.D. Mosöres spezifiches por les ativités dla gastronomia

  1. Chëstes mosöres vel por dötes les formes de ativités de restoraziun y gastronomia, ince tl cheder dles ativités de alberch.
  2. Tles ativités dla gastronomia ne pól nia ester de plü ghesć co che al n'é posć da se senté jö tl local.
    Les mëses mëss gní metüdes a na moda da garantí na destanza de n meter danter les porsones; chësta regola ne vel nia por les porsones che vir adöm tla medema ciasa. Chëstes destanzes pó gní smendrides te dötes les direziuns, sce al é injins de spartiziun adatá danter les porsones. 30)
  3. Les mëses, les massaries y i injins de spartiziun danter les porsones mëss gní puzená y dejinfetá do che vigni cliënt s’un é jü.
  4. Te locai olache al vëgn dé fora da mangé vëgnel aconsié da s'anuzé de n sistem de apostaziun.
  5. La regolamentaziun de chësta seziun vel ince por les menses, le catering tresfora y i eserzizi de restoraziun che á n contrat de fornidöra de pasć. 31)
  6. Ma pro mësa - y pro banco ma por le tëmp che vá assolutamënter debojëgn por bëre y mangé – ne án nia bria da se curí la bocia y le nes. 32)
  7. An mëss se dejinfeté les mans denant co jí te closet y dedô.
  8. Le personal che sorvësc mëss se vistí na maschera chirurgiga. Dötes les colaboradësses y düc i colaboradus mëss se vistí te locai stlüc na maschera chirurgica, tan inant che al é ciamó zacai iló, belanfat tan de destanza che al é danter na porsona y l'atra.
  9. Denanco lí i foliec y dedô o denanco carté y dedô mësson se dejinfeté les mans.
  10. Por la consumaziun pro banco mëssel gní garantí a pert les mosöres de segurëza ordinares, che al vëgnes respeté la destanza interpersonala de altamo 1 n meter danter i cliënc che ne vir nia adöm. 33)
  11. Pro i bufé él da respeté les mosöres de segurëza generales sön la destanza danter les porsones y la proteziun dles vies dl fle y le bëre y le mangé pó ma gní partí fora dal personal inciarié; le self service vëgn ma autorisé sce i produc é fac ia sciöche monodosa. 34)

II.E. Mosöres spezifiches por les profesciuns dla cura dl corp

  1. La regola de 1/5 vel por düc i locai y salons, ater co por chi che á na spersa mëndra co 50 m² y tëgn ma cunt dl numer dla clientela. 35)
  2. Le personal y la clientela mëss se vistí na maschera chirurgica FFP2. Al tleca na maschera chirurgica por che che (personal o clientela) pó mostré sö la zertificaziun vërda preodüda dala seziun II.C. 36)
  3. Al vá debojëgn da mosoré vigni de le borjú cun le laser al personal y ala clientela denanco pité le sorvisc.
  4. Le personal y la clientela mëss se vistí manëces da tó ma n iade o se dejinfeté denant y dedô les mans.
  5. An mëss se dejinfeté les mans denant co lí i foliec y les revistes y dedô.

II.F. Mosöres spezifiches por les ativités sportives alaleria

  1. Sciöche ativités sportives azetades aladô dl articul 1, coma 8 dla lege velel dötes les ativités sportives dl sport de massa alaleria y chëres che vëgn fates alaleria dales uniuns dl sport.
  2. Pro ativités sportives o motoriches mësson tres respeté na destanza de segurëza de n meter danter les porsones tratan che an se möi, ater co danter porsones che vir adöm tla medema ciasa. Sce al é la poscibilité da incunté d'atres porsones y ara ne vá nia da sté n meter dainciará, mësson se curí la bocia y le nes.
  3. I alenamënc dles lies sportives profescionales y amatoriales, ince te sporc de scuadra y de contat y ince sot forma de jüc d'alenamënt y jüc amicai, pó gní fac zënza proteziun dles vies dl fle, a condiziun che al vëgnes respeté vigni iade che ara vá la destanza minimala danter les porsones y che le contat vëgnes a se le dé ma tla mosöra che vá assolutamënter debojëgn por eserzité chël sport y ma por le tëmp che vá assolutamënter debojëgn. Al vel surapró ales regoles d'igiena y segurëza generales chëstes mosöres:
    - dötes les porsones che fej para ne pó nia avëi da altamo trëi dis sintoms (por ejëmpl borjú, la tos, problems da trá le fle, mudaziun da sintí le tof y la saú);
    - a dötes les porsones che fej para ti vëgnel mosoré le borjú y sce an á >37,5° ne pón nia pormez;
    - al vëgn tigní n register dles porsones presëntes, che vëgn tigní sö altamo 14 dis.
    Sce i jüc de scuadra y i sporc de contat vëgn fac sciöche ativités dl sport de massa, vëgnel apliché les destanzes minimales aladô de chësta seziun y le contat pó ma gní a se le dé tla mosöra che vá assolutamënter debojëgn por chësc sport y ma por le tëmp che vá veramënter debojëgn. 37)
  4. Les cabines da se mudé y les dusces vëgn anuzades aladô dles condiziuns preodüdes dala seziun II.I punt 3.
  5. N alenadú de sport o fitness pó ince desfiré sües ativités alaleria, ince cun de plü porsones, tl respet dles mosöres preodüdes dales seziuns I y II.F.
  6. Les mitans y i mituns cina 8 agn mëss gní acompagná aladô dl articul 1, coma 8 dla lege.

II.G. Mosöres spezifiches por ativités culturales, eserzizi y proes, sciöche ince por ativités de formaziun y sorvisc por la jonëza

  1. Les ativités preodüdes dal articul 1, coma 16 dla lege vëgn desfirades tl respet dles desposiziuns tla seziun I y II, ater co les desposiziuns preodüdes dala sziun II.K. 38)
  2. I cursc de formaziun y les ativités de formaziun de vigni sort, cun lapró chëres por la segurëza sön le post de laur, i cursc aziendai y i eserzizi dles istituziuns operatives dla proteziun zivila provinziala, pó gní desfirá se tignin ales desposiziuns preodüdes dala seziun I. y II. 39)
  3. Les proes y les esibiziuns de musighes y cors pó gní a se le dé a chëstes condiziuns:
    - respet dla destanza de segurëza danter les porsones de 1 meter por les musighes y 1,5 metri por i cors, sciöche ince dles mosöres generales preodüdes dala seziun I. Les porsones ne pó nia sté öna dan dal'atra, ater co le dirighënt/la dirighënta che stá te chësc caje 3 metri dainciará o, sce al/ara se vist na proteziun dles vies dl fle, 1,5 metri dainciará;
    - le stromënt y ci che toca lapró pó ma gní adoré da öna na porsona. I stromënc mëss gní puzená a ciasa dan y do les proes. Vigni porsona mëss se dejinfeté les mans y se curí la bocia y le nes denanco s’un jí;
    - tan inant che ara vá dess les proes gní fates alaleria. Pro les proes ti locai stlüc mëssel gní, a pert respeté les desposiziuns preodüdes dala seziun II punt 2, daurí al scomenciamënt y ala fin dles proes düc i üsc y düc i vidri.
  4. Les aturies y i aturs, i componënc di grups de teater y di sets de films, n’á nia bria -a chëstes condiziuns- da se tigní tratan les proes por la dorada dla rapresentaziun o dla proa, ales regoles sön la destanza:
    - le contat fisich mëss gní smendrí al tëmp plü cört che ara vá y do la fin dla scena mëss les porsones atocades se dejinfeté atira les mans;
    - pro proes da baié y cianté vëgnel adoré n visier de proteziun, tan inant che ara ne vá nia da se tigní ales destanzes preodüdes;
    - pro le contat cun le publich velel les regoles generales sön la destanza.
  5. Les edemes de vacanza da d'isté cun la jonëza cun lapró le sté suranöt te üties olache an mëss instësc se cujiné, te ciases de formaziun y campings pó gní a se le dé sce al é chëstes condiziuns:
    - dötes les porsones che fej para, sides jonëza che jënt che ciara sura, mostra sö al scomenciamënt la zertificaziun vërda preodüda dala seziun II.C;
    - la presënza de dötes les porsones che tol pert mëss gní documentada;
    - a dötes les porsones che tol pert ti vëgnel mosoré vigni de le borjú;
    - les porsones che fej para se comporta tratan les edemes de vacanza da d'isté sciöche grup stlüt zënza contac esterns;
    - tl caje de prigo de contat cun porsones defora dal grup, mëss dötes les porsones che fej para se tigní ales desposiziuns preodüdes dala seziun I;
    - i grups jonii pó s'anuzé di mesi dl trasport publich se tignin a dötes sües mosöres varëntes. 40)
  6. Sce les proes y i spetacui de lies culturales vëgn fac daite, mëss che che nen fej pert, mostré sö la zerificaziun vërda preodüda dala seziun II.C. 41)

II.H. Mosöres spezifiches por i trasporc

  1. Sön i mesi publics urbans y extraurbans velel le dovëi general da adoré sciöche proteziun dles vies dl fle na maschera chirurgica o val' da de te'. 42)
  2. Por les furnadoies velel chëstes regoles:
    - i implanc a föm cun veicui stlüc pó gní adorá cina al’80% dla capazité ordinara, deperpo che chi cun veicui daverc pó gní adorá cina al 100% dla capazité;
    - respet dles destanzes minimales ti raiuns d'aspeta;
    - aeraziun de veicui/cabines tres la daurida di vidri;
    - mëte a desposiziun sistems por la dejinfeziun dles mans tl raiun dla staziun: pro les entrades, pro les portines y l'azes ai veicui/ales cabinesa;
    - dejinfeziun periodica di veicui/dles cabines;
    - al vel les desposiziuns dles diretives UNI/PdR 95.1:2020. 43)
  3. Te auti privac mëss dötes les porsones se curí la bocia y le nes, ater co sce ares vir adöm tla medema ciasa. Sce ara é insciö n'án nia bria da se tigní ala destanza minimala de n meter pro i iadi tl raiun provinzial.
  4. Tl cheder dl trasport publich local pó i mesi dl trasport gní implenis cina al 80% de süa capazité ordinara, ater co sce al é autorisaziuns spezifiches, tignin cunt dles mosöres de segurëza varëntes. 44)
  5. A vigni moda él da schivé mejes de porsones – sides ti mesi de trasport che ince tl raiun d’aspeta. 45)
  6. Por ci che reverda le trasport publich nia de linia y i bus turistics pó i mesi dl trasport gní implenis cina al 80% dla capazité ordinara, ater co sce al é autorisaziuns spezifiches, tignin cunt dles mosöres de segurëza varëntes. 46)

II.I. Mosöres spezifiches por les ativités sportives daite

  1. Pro chëstes ativités toca les ativités dl sport de massa y chëres dles uniuns dl sport fates te locai stlüc, chëres di zëntri de fitness, dles palestres, ince scolastiches, chëres di zëntri y clubs sportifs publics y privac, di zëntri da arpizé (ince sce ai é en pert alaleria), sciöche ince les ativités por le bëgnester individual tres eserzizi fisics.
  2. I alenamënc dles lies sportives amatoriales y dles sozietés dl sport profescionales, ince por i sporc de scuadra y de contat, y ince sot forma de partides amicales, pó gní fac, tan inant che al vëgn respeté la destanza minimala danter les porsones de 2 metri y le contat vëgnes a se le dé ma tla mosöra che vá assolutamënter debojëgn por fá chël sport y ma por le tëmp che vá assolutamënter debojëgn. Al vel surapró ales regoles d'igiena y segurëza generales chëstes mosöres:
    - dötes les porsones che fej para ne pó nia avëi da altamo trëi dis sintoms (por ejëmpl borjú, la tos, problems da trá le fle, mudaziun da sintí le tof y la saú);
    - a dötes les porsones che fej para ti vëgnel mosoré le borjú y sce an á >37,5° ne pón nia pormez;
    - al vëgn tigní n register dles porsones presëntes, che vëgn tigní sö altamo 14 dis.
    Sce i jüc de scuadra y i sporc de contat vëgn fac sciöche ativités dl sport de massa, vëgnel apliché les destanzes minimales preodüdes da chësta seziun y le contat vëgn ma a se le dé tla mosöra che vá assolutamënter debojëgn por chësc sport y ma por le tëmp che vá veramënter debojëgn. 47)
  3. Por les ativités preodüdes da chësta seziun velel ince, a pert les mosöres preodüdes dales seziuns I y II, chëstes mosöres:
    - limit mascimal dles porsones presëntes tl medemo tëmp tres le respet dla regola de 1/5;
    - danter les porsones, cun lapró chëres pro les atrezadöres, mëssel gní respeté na destanza de segurëza de 2 metri, ater co sce les porsones vir adöm tla medema ciasa. An n’á nia bria da se vistí na proteziun dles vies dl fle sce an se tëgn a dötes les atres mosöres de segurëza preodüdes;
    - mosoré vigni de le borjú cun le laser al personal y a che che fej sport denanco scomencé cun les ativités o controlé instësc sce al n’é nia le personal;
    - dötes les porsones che fej sport te zëntri de fitness y da arpizé á tres indos sües manëces da fá sport da dejinfeté regolarmënter, o se dejinfetëia les mans denanco adoré y do avëi adoré les atrezadöres;
    - la porsona responsabla dl zënter de fitness s'assigurëia che les perts dles atrezadöres, en contat cun le corp y l'aerosol dles porsones, vëgnes dejinfetades do les avëi adorades;
    - surapró ales mosöres preodüdes dala seziun II. punt 3 romagn, tan inant che ara vá, i vidri daverc y al vëgn garantí mosöres particolares por n'ariaziun adatada;
    - le guant y i ogec personai mëss gní metüs tles tasces personales, ince sce chëstes vëgn metüdes te armá de segurëza. 48)
  4. An pó s'anuzé de cabines da se mudé y dusces sce an se tëgn a chëstes condiziuns:
    - tles cabines da se mudé mësson se vistí, ater co tles dusces, na proteziun dles vies dl fle y sté n meter dainciará. Tles cabines da se mudé pól ester tl medemo tëmp alplü dui iadi tan de porsones co che al n’é dusces da adoré. Sce al é ma öna na duscia ti locai da se mudé cina a 20 m² pól ester cina 3 porsones. Ti locai da se mudé de nodadoies publiches y implanc termai velel la regola de 1/5; 49)
    - i armá dal guant mëss gní dejinfetá vigni iade do che ai é gnüs adorá. En alternativa ti mët a desposiziun le gestur ala clientela tasces de plastica da adoré un n iade por mëte laite le guant y i cialzá;
    - les dusces mëss gní dejinfetades vigni iade do che ares é gnüdes adorades. En alternativa mëssel ti gní metü a desposiziun ala clientela n dejinfetant da sprinzé da alcol por dejinfeté i parëis, la stangia y le funz dla duscia, a na moda che ara pois dejinfeté la duscia denanco l’adoré por la segurëza personala y l’adoré do avëi lascé trá le dejinfetant por 45 secunc;
    - tl local dles dusces mësson garantí altamo na destanza de n meter danter les porsones, ajache ara ne vá nia da se vistí na proteziun dles vies dl fle. Tl local dles dusces pól ma ester tl medemo momënt tan de porsones co che al é dusces da adoré;
    - la presënza dles porsones mëss gní scrita sö te tabeles o sistems adatá y cancelada do 30 dis. 50)

II.J. Mosöres spezifiches por nodadoies alaleria, nodadoies curides y lec da fá bagn

  1. Chëstes mosöres vel por dötes les nodadoies alaleria y curides privates y publiches, cun lapró chëres di implanc termai. I ultimi dui comesc regolamentëia l'adoranza di lec da fá bagn y di lec naturai gestis, sciöche ince di lec da fá bagn lëdi.
  2. Le limit mascimal de porsones presëntes tl medemo tëmp vëgn garantí dal respet dla regola de 1/5, che se referësc ala spersa da adoré cun lapró la spersa dl'ega. 51)
  3. Danter les porsones mëssel gní respeté na destanza de segurëza de altamo n meter; chësc ne vel nia por les porsones che vir adöm tla medema ciasa. Sce les porsones se möi o sce ara ne vá nia da sté altamo n meter dainciará, mëssel gní adoré na proteziun dles vies dl fle. T'ega n'án nia bria da se vistí na proteziun dles vies dl fle, mo an mëss se tigní ala destanza de segurëza preodüda da chësc punt.
  4. Les cabines da se mudé y les dusces, ince daite, pó gní adorades sce an se tëgn ales mosöres preodüdes dala seziun II.I, punt 4. 52)
  5. La dejinfeziun dles mans mëss ester poscibla pro les entrades, les casses, i closec y olache an pó se senté jö.
  6. La lerch olache al é les casses mëss gní despartida cun injins de proteziun.
  7. Scagns da sté a sorëdl, ambreles da sorëdl, barches y dötes les atrezadöres adorá dai ghesć mëss gní dejinfetá vigni iade do che ai é gnüs adorá.
  8. Te nodadoies curides mëss l'ariaziun y le barat d'aria gní garantis o daurin n vider o tres n sistem de bart dl'aria, tan inant che al é n aparat de ariaziun (TAL) o n sistem d'ariaziun mecanica controlada (AMC). Chisc sistems mëss gní arjigná a na moda da tó aria primara. Sce ara ne vá nia, mëss la pert de aria zircolënta gní smendrida le plü che ara vá. Le sistem mëss gní controlé y puzené, y sce i filtri toma tosc, mëssi gní baratá fora cun de mius. Les grates d'ariaziun di implanc mëss gní puzenades cun pezes de microfases, bagnades ite te n fluid da 70% de alcol.
  9. Pro les saunes y i raiuns de wellness eventualmënter dlungia velel les mosöres preodüdes dala seziun II.N. 53)
  10. La pert de clor lëde atif mëss ester danter 1 – 1,5 mg/l, le clor lié sot le 0,4 y le valur dl ph dl'ega danter le 6,5 y le 7,5. An mëss controlé vigni de i valurs y i scrí sö te na tabela. Por vasches zënza clor velel les desposiziuns preodüdes dal punt 11.
  11. Tl'ega de lec da fá bagn naturai gestis velel n limit d'azes sön la basa dla regola de 1/5. Le gestur mëss garantí proes dl'ega regolares. T'ega y ti raiuns da palsé velel les destanzes preodüdes dal punt 3. 54)
  12. Te lec da fá bagn lëdi y lec naturai velel t'ega y ti raiuns da palsé les destanzes preodüdes dal punt 3.

II.K. Mosöres spezifiches por rapresentaziuns teatrales, proieziuns de films y spetacui dal vi

  1. Chëstes mosöres reverda aladô dl articul 1, coma 16 dla lege, les rapresentaziuns teatrales, proieziuns de films y spetacui dal vi, ince chëres alaleria.
  2. I spetacui daverc al publich te salfs de teatri, salfs da conzert, salfs di cinema y te d'atri locai olache al pó pormez le publich, ince alaleria, vëgn ma a se le dé assegnan danfora i posć da se senté jö.
    Al vëgn garantí le respet dles indicaziuns varëntes y dla destanza interpersonala de altamo 1 n meter, sides por che che ciara pro che ne vir nia adöm che por le personal. Sce al ciara pro passa 5.000 porsones alaleria y passa 2.500 daite te vign salf, pól tó pert alplü le 50% respetivamënter le 25% dl numer mascimal de porsones.
    Al vëgn ince apliché les mosöres preodüdes dala seziun I y II, punc 2, 3 y 4. 55)
  3. 56)
  4. Les desposiziuns de chësta seziun ne vëgn nia aplicades ince ai spetacui de cors y musighes. 57)
  5. L'entrada y la sortida dles porsones vëgn regolamentada cun l'aiüt de sistems de direziun, porsones che se crüzia dl ordin y sistems de apostaziun eventuai, a na moda che ara vais tres da respeté les destanzes de segurëza danter les porsones.
  6. Pro la venüda dles chertes y tla gardaroba dl publich vëgnel apliché mosöres de prevenziun spezifiches. An mëss se dejinfeté les mans denant co jí te closet y dedô. Por le sorvisc te bar velel les mosöres preodüdes dala seziun II.D.

II.L. Mosöres spezifiches por evënc y manifestaziuns, sciöche ince por incuntades y sentades

  1. Chëstes mosöres reverda les manifestaziuns y i evënc publics, ince chi alaleria, de vigni sort. Tres le respet de chëstes mosöres schivon che al sides n contat diret danter les porsones che tol pert.
  2. A indunades y incuntades en presënza vëgnel apliché les mosöres de segurëza preodüdes dala seziun I. Al ne vëgn nia apliché la regola de 1/5 preodüda dala seziun II., punt 1. 58)
  3. A convëgns y congresc en presënza vëgnel apliché les mosöres de segurëza preodüdes dala seziun I. Al ne vëgn nia apliché la regola de 1/5 preodüda dala seziun II., punt 1. 59)
  4. La destanza danter les linies de scagns, dala spinara ala spinara iadedô, mëss ester de altamo 80 cm. 60)
  5. Por ci che reverda les destanzes, la proteziun dles vies dl fle y d'atres regoles velel les mosöres preodüdes dales seziuns I y II.
  6. I evënc organisá davërc al publich - pro chisc ince segres y festes de paîsc – pó gní a se le dé alaleria te raiuns limitá y do avëi mostré sö la zertificaziun vërda preodüda dala seziun II.C, sides da pert dl publich, che de colaboradus y colaboradësses y de che che tol pert ativamënter.
    L'entrada y la sortida dles porsones vëgn regolamentada cun l'aiüt de sistems de direziun, porsones che se crüzia dl ordin y sistems de apostaziun eventuai, a na moda che ara vais tres da respeté les destanzes de segurëza danter les porsones. 61)
  7. Sce al vëgn dé fora da bëre y da mangé pro i evënc mëssel gní respeté les regoles preodüdes por le setur dla restoraziun. 62)
  8. Les festes do zerimonies ziviles o religioses vëgn fates tl respet dles mosöres de segurëza preodüdes por les ativités conzedüdes desvalies. 63)
  9. I spetacui viandënc pó ince gní pitá independentemënter, sce ai fej o manco pert de na festa o manifestaziun, tan inant che les atraziuns ponsades por porsones singoles, vëgnes dejinfetades vigni iade do che ares é gnüdes anuzades, y che les atraziuns che vëgn adorades da de plü porsones tl medemo tëmp vëgnes dejinfetades vigni 30 menüc.
  10. Tl cheder di spetacui viandënc vál ince debojëgn da se tigní ales mosöres de segurëza generales preodüdes dala seziun I. 64)

II.M. Mosöres spezifiches por ativités de fieres y mostres

  1. Te locai stlüc o sön sperses delimitades vëgnel preodü na limitaziun dl azes tres le respet dla regola de 1/5, por schivé che al sides massa tröpes porsones. 65)
  2. Al vel les mosöres preodüdes dales seziuns I y II.
  3. Vigni de ti mëssel gní mosoré le borjú cun le laser al personal che á contat cun i vijitadus, sciöche ince ales vijitadësses y ai vijitadus pro l’entrada.
  4. Al vel ince les ordinanzes spezifiches di protocoi de segurëza teritoriai.

II.N. Mosöres spezifiches por saunes publiches y privates y implanc de wellness

  1. Pro chëstes strotöres tochel dötes les saunes, i implanc de Kneipp, i bagns de tanf, i andri de se y i atri locai da temperatöres desvalies ti implanc de wellness, mo nia i locai dles SPA y di tratamënc.
  2. Te döt le raiun de wellness, cun lapró i locai da palsé y i locai esterns integrá, velel la regola de 1/5 por ciafé sö le numer total mascimal conzedü de porsones che pó sté tl medemo momënt tl raiun de wellness. 66)
  3. Te düc i locai stlüc él da sté altamo 2 metri dainciará, ater co che che vir adöm tla medema ciasa o che dorm tla medema ciamena.
  4. Les saunes y i bagns da tanf mëss gní puzená vigni iade do che ai é gnüs adorá. I locai coletifs, i closec, les dusces y i ogec d’aredamënt mëss gní puzená y dejinfetá vigni döes ores.
  5. I implanc de Kneipp pó ma gní anuzá cun ega corënta.
  6. La presënza dles porsones mëss gní registrada cun sistems o tabeles adatá y cancelada do 30 dis.

II.O. Mosöres spezifiches por salfs da jüch y discoteches

  1. Chëstes mosöres vel por salfs da jüch, salfs da mëte pënch o bingo, discoteches y istituziuns somiëntes. Sce an ó jí te chisc locai mësson mostré sö la zerificaziun vërda preodüda dala seziun II.C. Tan inant che al ne vëgn nia preodü val' d'ater, velel ince les mosöres generales preodüdes dales seziuns I y II. 67)
  2. Por ciafé sö le numer de porsones mascimal che pó sté tl medemo tëmp te salfs da jüch y somiënc, vëgnel apliché te döt le local la regola de 1/5. 68)
  3. Te chisc locai mëssel a vigni moda gní mantigní la destanza de n meter danter na porsona y l'atra, ater co danter les porsones che vir adöm tla medema ciasa. Dötes les porsones mëss tres avëi indos na proteziun dles vies dl fle, ater co pro mësa, sce an stá n meter dainciará.
  4. Pro l’entrada mëssel gní mosoré le borjú dl personal y di ghesć.
  5. Al vá debojëgn da ciaré che al sides n barat dl'aria adaté ti locai daite. La faziun dl implant mëss gní controlada sön la basa dla meja y dorada dla presënza dles porsones, por garantí n flus dl'aria esterna adaté aladô dles desposiziuns varëntes. A vigni moda mëss la meja de jënt ester en relaziun cun i flusc d’aria esterns reai. Pro implanc por l’aria condizionada mëssel gní destaché daldöt la funziun de rezircolaziun dl'aria, sce ara vá tecnicamënter. Les mosöres por l'ariaziun naturala y/o por l'ariaziun tres n implant, mëss gní renforzades inant; sce ara ne vá nia da destodé la funziun de zircolamënt dl'aria mëssera jí da puzené le filter de zircolamënt dl'aria canche le sistem é destodé, por garantí na faziun de filtraziun y assorbimënt adatada. Tan inant che ara vá a livel tecnich, mëss la capazité de filtraziun dl zircolamënt dl'aria gní alzé baratan fora i filtri cun de mius filtri y garantin che les masses de flus d’aria romagnes anfat. Ti closec mëss l'aspiradú dl'aria gní lascé tres taché ite.
  6. Ti salfs da jüch y salfs somiënc mëss i automac da jüch de vigni sort gní dejinfetá denanco i adoré y al mëss gní metü dlungia i automac da jüch n dejinfetant, ajache che che soga mëss se dejinfeté les mans dan y do i adoré.
  7. Les manifestaziuns olache al vëgn balé daite te discoteches, salfs da balé o locai por le intratignimënt somiënc, o te lidi, stabilimënc da fá bagn, spones atrezades o lëdies, sciöche lercs coletives de strotöres d’alberch o d'atri locai, olache al ti röia pormez le publich, vëgn sospenüdes.
  8. Les ativités de bal alaleria ti locai nominá dessura vëgn a se le dé tl respet dles mosöres de chësta seziun y a vigni moda te raiuns limitá y cun le dovëi da adoré les proteziuns dles vies dl fle. 69)

II.P. Mosöres spezifiches por i marciá

  1. Chëstes mosöres vel por les ativités comerziales, che vëgn a se le dé sön sperses publiches sciöche marciá, marciá di pöresc y de patüc de secunda man. 70)
  2. Sön i marciá olache les bancareles vëgn metüdes sö vis-á-vis, mëss la lerch da passé danter les bancareles fora ester de regola de altamo 3,5 m.
  3. Les bancareles di marciá öna dlungia l'atra mëss gní metüdes 80 cm dainciará öna dal'atra y i gesturs dles bancareles di marciá mëss respeté la destanza interpersonala de altamo 1 meter.
  4. La lerch amesaite de 80 cm, che se forma sce les bancareles vëgn metüdes sö aladô dl punt 3, ne pó nia gní adorada dala clientela por passé amesa fora y mëss gní sarada jö dai gesturs di marciá.
  5. I gesturs dles bancareles dl marcé y la clientela mëss se vistí na proteziun dles vies dl fle y sté altamo n meter dainciará dales porsones, sciöche preodü dala seziun I; les mejes de porsones mëss a vigní moda gní schivades.
  6. I injins por dejinfeté les mans mëss gní metüs a desposiziun indlunch y an mëss ti podëi pormez.
  7. Da cumpré ite alimënc y boandes mësson tó manëces da tó n iade su. I gesturs dles bancareles di marciá mëss mëte a desposiziun les manëces da tó n iade su. Les mans mëss a vigni moda gní dejinfetades pro l'entrada y la sortida di marciá.
  8. Sce ara ne vá nia da respeté les destanzes aladô dl punt 2, mëssel gní garantí che al sides ma 1 n cliënt/na cliënta vigni 5 m2. Por ciafé sö la relaziun cliënt/5m2 ti ciaron a döta la spersa dl marcé. Sce le post ne conzed nia na te organisaziun mëss i comuns partí sö, ince desvian da sües ordinanzes, le marcé sön de plü sperses, a na moda da apliché insciö öna dles döes soluziuns.
  9. L'azes por veicui de socurs mëss a vigni moda gní garantí.
  10. Pro les entrades ai marciá mësson informé la clientela a na moda adatada che an mëss sté n meter dainciará, se vistí na proteziun dles vies dl fle y se tigní ales atres desposiziuns de segurëza.

III. Reinviades a desposiziuns statales y protocoi de segurëza statai y teritoriai

  1. Les desposiziuns statales varëntes vel por i ciamps nia regolamentá cun la lege provinziala y les ordinanzes provinziales. I protocoi statai y teritoriai vel por le setur respetif, tan inant che al ne vëgn nia preodü val' d'ater da chësta lege y dales ordinanzes provinziales.
  2. Les impreses dl'industria, dl artejanat y dl comerz se tëgn, a pert ai contignüs di protocoi teritoriai, ai contignüs di protocoi coletifs por regolamenté les mosöres por scombate y smendrí la difujiun dl virus dl Covid-19 sön le post de laur aladô dl'injunta B, sotescrita ai 24 d'aurí dl 2020 dal govern y dai partners soziai sciöche ince, por i raiuns de competënza, le protocol coletif sön le regolamënt sön la limitaziun dla difujiun dl COVID-19 ti cantiers, aladô dl'injunta C, sotescrit ai 24 d'aurí dl 2020 dal minister por les infrastrotöres y le trasport, dal minister dl laur y dles politiches soziales y i partners soziai, sciöche ince le protocol coletif por le regolamënt sön la limitaziun dl COVID-19 tl trasport y tla logistica aladô dl'injunta D sotescrita ai 20 de merz dl 2020, cun chëstes mudaziuns y injuntes. Sce ara ne vá nia da garantí i standarg de segurëza adatá ne aplican nia i protocoi, vëgnel archité l'ativité cina che al é indô danman les condiziuns de segurëza. Les impreses che ess messü archité l'ativité, stlüj les ativités che vá debojëgn por l’architada, cun lapró ince l'ortié marcianzia te magazin, tl tëmp de trëi dis dala mosöra, cun chëra che al vëgn comané la stlüta. Pro ativités de produtivité architades é l'azes de porsones che laora para o terzi inciariá al fabricat dla firma conzedü por atué mosöres de control, conservaziun y manutenziun, por lauré fora paiamënc y por mosöres de netijia y sanificaziun, do avëi ortié na comunicaziun al comissariat dl govern. Do ti avëi ortié la comunicaziun al comissariat dl govern él conzedü, tl caje de architada, la spediziun a terzi de marcianzia tl magazin y l'entrada de marcianzia y spediziuns te magazin.
  3. Les impreses sön cantiers da fabriché y nia da fabriché publics y privac se tëgn dantadöt ai contignüs dles "Indicaziuns por les ativités sön cantiers da fabriché y nia da fabriché publics y privac" laurades fora dai partners soziai tla verjiun da sëgn.
  4. I impresars di seturs dl turism se tëgn ai contignüs dl protocol coletif por regolamenté les mosöres por limité la difujiun dl virus dl Covid-19 sön le post de laur aladô dl'injunta B, sotescrita ai 24 d'aurí dl 2020 dal govern y dai partners soziai, y a vigni ordinanza dl presidënt provinzial nöia.
  5. Por les ativités aladô dles seziuns II.D. y II.E. velel i protocoi de segurëza teritoriai y statai y les diretives che alda lapró.
  6. Por les banches y i istituc de credit velel i protocoi de segurëza “Mosöres por schivé, combate y smendrí la difujiun dl virus Covid-19, por garantí i sorvisc tl setur bancar”, sotescric ai 28 d'aurí dl 2020 y ai 12 de ma dl 2020 dai partners soziai, cun lapró les ajuntes dessot, sciöche ince le protocol de acordanza “Mosöres por schivé, scombate y smendrí la difujiun dl virus Covid-19 tla categoria dles sozietés de credit", sotescrit dai parter soziai ai 7 de ma dl 2020. L'aplicaziun de chëstes mosöres spezifiches conzed da ne apliché nia la mosöra preodüda dala seziun II. Punt 1.
  7. Por les manifestaziuns sportives y les gares sportives, y por la presënza de publich, velel les desposiziuns statales y i protocoi de segurëza statai.
    La presënza dl publich é a vigni moda ma conzedüda te chi ciamps di implanc sportifs, olache al vëgn dé ca i posć ales porsones che ciara pro, cun n barat dl'aria adaté y tl respet dla destanza minimala danter les porsones, cun le dovëi da mosoré le borjú al'entrada y se vistí na proteziun dles vies dl fle aladô dla seziun I. dl’injunta ajuntada. Te caji ezezionai, y plü avisa pro manifestaziuns sportives olache al é de plü porsones co chëres preodüdes dal numer mascimal, scrí l'organisadú n protocol de segurëza spezifich, che le presidënt dla Provinzia ti ortia al'Aziënda sanitara por n arat preventif. 71)
  8. Por les gares di ciavai y i ipodroms velel i protocoi spezifics dl stat y dla provinzia.
  9. Pro les zerimonies religioses velel, tl respet dles atres desposiziuns spezifiches por ci che reverda les destanzes danter les porsones y la proteziun dles vies dl fle, les desposiziuns preodüdes da chësta injunta. Al vel ince les desposiziuns plü restritives fates fora eventualmënter da autorités religioses.
  10. La partezipaziun di cors y dles musighes a zerimonies religioses vëgn a se le dé tl respet dles desposiziuns de segurëza aladô dla seziun II.G. 72)
5)
L'injunta A é naota gnüda mudada dala deliberaziun dla junta provinziala di 26 de ma dl 2020, n. 376, dala deliberaziun dla junta provinziala di 9 de jügn dl 2020, n. 410, dala deliberaziun dla junta provinziala di 23 de jügn dl 2020, n. 456, dala deliberaziun dla junta provinziala di 14 de messé dl 2020, n. 533, dala deliberaziun dla junta provinziala di 28 de messé dl 2020, n. 555, dala deliberaziun dla junta provinziala di 13 d'agost dl 2020, n. 608, sciöche preodü dal art. 1, coma 6 de chësta lege.
6)
Le punt 2 dl paragraf I. é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y dedô dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549.
7)
Le punt 3 dl paragraf I. é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
8)
Le punt 4 dl paragraf I. é gnü abroghé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
9)
Le punt 5 dl paragraf I. é gnü abroghé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
10)
Le coma 7 dl paragraf I. É gnü mudé insciö dal’injunta dla deliberziun dla Junta provinziala di 8 de set
11)
Le punt 8 dl paragraf I. é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
12)
Le punt 1 dl paragraf II. é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, spo dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549 y ala fin dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 2 d’agost dl 2021, n. 666.
13)
Le punt 5 dl paragraf I é gnü abroghé dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y dedô injunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549.
14)
Le coma 6 dl paragraf II. é gnü ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de setëmber dl 2020, n. 730.
15)
Le punt 1 dl paragraf II.B é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y dedô dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de messé dl 2021, n. 648.
16)
Le punt 2 dl paragraf II.A é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
17)
Le punt 1 dl paragraf II.B é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y dedô dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de messé dl 2021, n. 648.
18)
Le punt 2 dl paragraf II.B é gnü abroghé dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y dedô injunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de jügn dl 2021, n. 503.
19)
Le punt 3 dl paragraf II.B é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 8 de setëmber dl 2020, n. 679, y dedô dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de messé dl 2021, n. 466.
20)
Le punt 4 dl paragraf II.B é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de messé dl 2021, n. 466.
21)
Le punt 5 dl paragraf II.B é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
22)
Le coma 7 dl paragraf II.B. é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de setëmber dl 2020, n. 730.
23)
Le coma 10 dl paragraf II.B. é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de setëmber dl 2020, n. 730.
24)
Le punt 13 dl paragraf II.B é gnü ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de jügn dl 2021, n. 571.
25)
Le punt 1 dl paragraf II.C é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de ma dl 2021, n. 571.
26)
La seziun II.C é gnü mudada insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
27)
Le punt 3 dl paragraf II.C é gnü injunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de jügn dl 2021, n. 571, y spo baraté fora dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 6 de messé dl 2021, n. 599, integré cun l’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 13 de messé dl 2021, n. 621, baraté fora cun l’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 2 d’agost dl 2021, n. 666, y dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 7 de setëmber dl 2021, n. 764.
28)
Le punt 4 dl paragraf II.C é gnü injunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 6 de messé dl 2021, n. 599, y dedô integré dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 13 de messé dl 2021, n. 621.
29)
Le punt 5 dl paragraf II.C é gnü ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de jügn dl 2021, n. 648.
30)
Le punt 2 dl paragraf II.D é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
31)
Le punt 5 dl paragraf II.D é gnü mudé insciö dal injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
32)
Le coma 6 dl paragraf II.D. é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 8 de setëmber dl 2020, n. 679.
33)
Le punt 10 dl paragraf II.D é gnü abroghé dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y dedô injunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 8 de jügn dl 2021, n. 503.
34)
Le punt 11 dl paragraf II.D é gnü ajunté dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 8 de jügn dl 2021, n. 503.
35)
Le punt 1 dl paragraf II.E é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y dedô dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de messé dl 2021, n. 648.
36)
Le punt 2 dl paragraf II.E é naota gnü baraté fora dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y spo dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549.
37)
Le punt 3 dl paragraf II.F é gnü baraté fora insciö dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
38)
Le punt 1 dl paragraf II.G é gnü mudé insciö dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
39)
Le punt 2 dl paragraf II.D é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
40)
Le punt 5 dl paragraf II.G é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de ma dl 2021, n. 571.
41)
Le punt 6 dl paragraf II. G é gnü ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de messé dl 2021, n. 648.
42)
Le punt 1 dl paragraf II.H gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 27 de otober dl 2020, n. 825, y dedô abroghé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466 y spo dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 8 de messé dl 2021, n. 503.
43)
Le punt 2 dl paragraf II.H, é naota gnü baraté fora dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y spo dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549.
44)
Le coma 4 dl paragraf II.H é gnü ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 27 de otober dl 2020, n. 825, y dedô baraté fora dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466 y spo dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549.
45)
Le coma 5 dl paragraf II.H é gnü ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 27 d' otober dl 2020, n. 825.
46)
Le punt 8 dl paragraf II.H é gnü ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de jügn dl 2021, n. 571.
47)
Le punt 2 dl paragraf II.I é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
48)
Le punt 3 dl paragraf II.I é naota gnü ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de jügn dl 2021, n. 571, y spo dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 10 d’agost dl 2021, n. 699.
49)
La pröma linia dl punt 4 dl paragraf II.I é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de ma dl 2021, n. 648.
50)
Le punt 4 dl paragraf II.I é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
51)
Le punt 2 dl paragraf II.J é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de ma dl 2021, n. 648.
52)
Le coma 4 dl paragraf II.J. é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de setëmber dl 2020, n. 730.
53)
Le coma 9 dl paragraf II.J. é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de setëmber dl 2020, n. 730.
54)
Le punt 11 dl paragraf II.J. é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de messé dl 2021, n. 648.
55)
Le punt 2 dl paragraf II.K é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y dedô abroghé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 8 de jügn dl 2021, n. 503 y spo dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 2 d’agost dl 2021, n. 666.
56)
Le punt 3 dl paragraf II.K é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, spo dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 8 de jügn dl 2021, n. 503 y dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549 y ala fin dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 10 d’agost dl 2021, n. 699.
57)
Le punt 4 dl paragraf II.K é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
58)
Le punt 2 dl paragraf II.L é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y dedô abroghé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 8 de jügn dl 2021, n. 503 y spo dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 2 de messé dl 2021, n. 648.
59)
Le punt 3 dl paragraf II.L é naota gnü ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y spo dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 2 d’agost dl 2021, n. 666.
60)
Le punt 4 dl paragraf II.L é gnü mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
61)
Le punt 6 dl paragraf II.E é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549, y dedô dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de messé dl 2021, n. 648.
62)
Le punt 7 dl paragraf II.L é naota gnü baraté fora dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y spo dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549.
63)
Le punt 8 dl paragraf II.L é gnü abroghé dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y ajunté dedô dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549.
64)
Le punt 9 dl paragraf II.L é gnü ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de setëmber dl 2020, n. 730, y dedô abroghé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466 y ala fin ajunté dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549.
65)
Le punt 1 dl paragraf II.M é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466, y dedô dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de messé dl 2021, n. 648.
66)
Le punt 2 dl paragraf II. N é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de messé dl 2021, n. 648.
67)
Le punt 1 dl paragraf II.O é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 22 de jügn dl 2021, n. 549.
68)
Le punt 2 dl paragraf II.O é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de messé dl 2021, n. 648.
69)
I comesc 7 y 8 dl paragraf II.O é gnüs mudá insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 8 de setëmber dl 2020, n. 679, le punt 7 é gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 20 de messé dl 2021, n. 648.
70)
Le punt 1 dl paragraf II.P é gnü mudé insciö dal’injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.
71)
Le punt 7 dl paragraf III. é gnü naota mudé dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 8 de setëmber dl 2020, n. 679, y dedô dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 29 de setëmber dl 2020, n. 730 y spo dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de messé dl 2021, n. 466.
72)
Le punt 9 dl paragraf III. gnü mudé insciö dal'injunta dla deliberaziun dla Junta provinziala di 25 de ma dl 2021, n. 466.