a) Lege provinziala di 8 de mà dl 2020, n. 41)
Mosöres por arjiné la difujiun dl virus SARS-COV-2 tla fasa de reinviamënt dles ativités

(1) Por fá jí a öna la sconanza dla liberté y di dërc fondamentai dles porsones cun le bojëgn da limité y arjiné la difujiun dl virus SARS-COV-2 tl raiun dla provinzia de Balsan, vëgnel regolamenté cun chësta lege le reinviamënt vare por vare dla liberté de movimënt dles zitadines y di zitadins, sciöche ince dles ativités economiches y di contac soziai, tan inant che al vá a öna cun les mosöres cuntra la difujiun dl virus.

(2) Le reinviamënt dles ativités y l’ampliamënt dla liberté de movimënt depënn dal’osservanza strënta y responsabla dles mosöres de segurëza fissades en relaziun ai ciamps desvalis regolamentá da chësta lege cina la fin dla situaziun de emergënza detlarada a livel nazional.

(3) La junta provinziala vëgn autorisada, tres l'Agenzia por la Proteziun zivila y tan inant che al vëgn araté debojëgn, da ti mëte a desposiziun ales porsones che laora a contat cun le publich y ala popolaziun na proteziun dles vies dl fle. L’Aziënda Sanitara dl Südtirol pó renforzé i sorvisc de prevenziun y assistënza, ince desvian dal plann sanitar provinzial, por smendrí i prighi por la sanité dla popolaziun coliá al’emergënza dla SARS-COV-2.

(4) I cosć che vëgn dal coma 3 y che é 71.000.000,00 euro por l’ann 2020, 0,00 euro por l’ann 2021 y 0,00 euro por l’ann 2022, vëgn curis aladô dl articul 3.

(5) Por ci che reverda les mosöres d'informaziun y prevenziun sön döt le raiun nazional, les desposiziuns sön l’entrada tla Talia y i transic y les sojornanzes cörtes tla Talia, sciöche ince les atres desposiziuns spezifiches por les porsones cun handicap vëgnel apliché les normes d'emergënza statales varëntes. La junta provinziala promöi vigni mosöra adatada a slarié fora la conescënza dles desposiziuns de chësta lege y sostigní insciö la responsabilité dla popolaziun. Dl reinviamënt dles ativités se crüzion sciöche preodü dai comesc da 6 a 37.

(6) Sce an se sposta sön le teritore provinzial ne pón nia s'incunté te mejes y an mëss respeté la destanza de segurëza. Implü mëss les porsones adultes y i mituns/les mitans che vá a scora se vistí na proteziun dles vies dl fle vigni iade che ares/ai podess incunté d'atres porsones cun chëres che ares/ai ne vir nia adöm. Al ne vëgn nia aziché les mosöres preodüdes dal'injunta, che pó gní mudades dala junta provinziala porvia dl decurs epidemiologich. Les porsones che ne pó nia se vistí na maschera porvia de condiziuns psicofisiches particolares, n'á nia bria da se curí la bocia y le nes, mo mëss respeté les regoles sön la destanza de segurëza danter na porsona y l'atra. I spostamënc sön le teritore provinzial, y sön le teritore trentin, do s’l’avëi fata fora cun la Provinzia autonoma de Trënt, é lëdi y al ne vá nia debojëgn de na autozertificaziun o de na motivaziun, deperpo che an pó ma jí te d'atres regiuns por rajuns de laur, de stüde, de sanité, por incunté so partner o süa partnera o sü familiars por rajuns de prescia assoluta y por dötes les atres rajuns preodüdes dales desposiziuns statales. A vigni moda pón jí zoruch te so domizil, süa abitaziun o residënza.

(7) Les porsones cun sintoms da infeziun dles vies dl fle y passa 37,5° de borjú romagn te so domizil, schiva i contac soziai y chërda sö so dotur de familia o ofizial. Por les porsones sotmetüdes a carantena y/o cun n resultat positif dl test dl virus SARS-CoV-2, velel la proibiziun assoluta da jí fora de süa abitaziun o ciasa, ater co por jí dal dotur.

(8) L’ativité sportiva y l’ativité motoria vëgn fates respetan la destanza de segurëza y osservan les mosöres preodüdes dal'injunta A. Chëstes ativités sciöche ince la blëita, pó gní fates cun les medemes mosöres de segurëza te parcs, plazes dai jüc y sperses vërdes, a condiziun che les mitans y i mituns vëgnes acompagná y al vëgnes respeté les mosöres igienich-sanitares che vá debojëgn.

(9) La coltivaziun de sperses agricoles y urc, la cura dl bosch, la ciacia, la pëscia y la cura di tiers da ciasa y dl bestiam, vëgn a se le de se tignin a mosöres de segurëza.

(10) Por i evënc y les competiziuns sportives de vigni ordin y sort te posć publics o privac, vëgnel apliché les desposiziuns d’emergënza statales en forza.

(11) Por döt le tëmp de emergënza ne vëgnel nia metü a jí evënc o manifestaziuns publics a chi che al tol pert de plü porsones. Al pó ma gní tigní evënc y manifestaziuns fissá cun ordinanza dl presidënt dla Provinzia, olache al ne pó gní a se le dé degun contat diret danter les porsones che tol pert, sciöche ince evënc eclesiastics o religiusc, che vëgn desfirá tl respet dles normes de segurëza determinades cun ordinanza dl presidënt dla Provinzia.

(12) Dötes les ativités economiches mëss garantí n raport adaté danter spersa y porsones, por garantí le respet dla destanza de segurëza danter les porsones. Implü mëssel gní garantí che les entrades vëgnes a se le dé gradualmënter. Al vëgn apliché les mosöres preodüdes dal'injunta A cina la fin dla situaziun de emergënza detlarada a livel nazional.

(13) Dala jüda en forza de chësta lege é les ativités comerziales al detai indô davertes, a condiziun che ara vais da garantí le respet dles mosöres de segurëza preodüdes dal coma 12.

(14) Pian ia dai 11 de ma dl 2020 é les ativités che reverda i sorvisc por la porsona y i atri seturs di sorvisc indô daverc, sce ara vá da garantí le respet dles mosöres de segurëza preodüdes dal coma 12.

(15) Pian ia dai 11 de ma dl 2020 é i sorvisc de restoraziun y soministraziun de alimënc y boandes indô daverc, tan inant che ara vá da garantí le respet dles mosöres de segurëza preodüdes dal coma 12.

(16) Pian ia dai 11 de ma dl 2020 pëia indô ia les ativités artistiches y culturales, cun lapró i museums, les biblioteches y i zëntri jonii, sce ara vá da garantí le respet dles mosöres de segurëza preodüdes dal coma 12.

(17) Pian ia dai 25 de ma dl 2020 mët les strotöres rezetives sön le teritore provinzial y les ativités turistiches indô man süa ativité, sce ara vá da garantí le respet dles mosöres de segurëza preodüdes dal coma 12.

(18) Pian ia dai 25 de ma dl 2020 mët indô man les ativités di implanc a föm por fins sportifs o turistics y de aurela cörta de secunda y terza categoria preodüs dal articul 4, coma 1, lëtres b) y c) dla lege provinziala di 30 de jená dl 2006, n. 1, y mudaziuns suandëntes, sce ara vá da garantí le respet dles mosöres de segurëza preodüdes dal'injunta A. Les medemes mosöres de segurëza vel ince por les furnadoies de pröma categoria.

(19) Pian ia dala jüda en forza de chësta lege vëgnel indô daurí dötes les ativités produtives industriales, artejanales y comerziales eserzitades sön döt le teritore provinzial, sce ara vá da garantí le respet dles mosöres de segurëza preodüdes dal coma 12 y sce les impreses respetëia, dlungia i contignüs di protocoi teritoriai, i protocoi nazionai preodüs tl'injunta de chësta lege.

(20) A pert ci che vëgn preodü dai comesc 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 y 28, velel por i sorvisc d’assistënza por la pröma infanzia, les ativités formatives dles scolines, les ativités didatiches dles scores de vigni ordin y degré, sciöche ince les istituziuns de formaziun alta, cun lapró les universités y les istituziuns de formaziun artistica, musicala y de bal alta, i cursc profescionai, i master, i cursc por les profesciuns sanitares, les universités por jënt atempada, sciöche ince i cursc profescionai y les ativités formatives fates da d'atri ënc publics, ince teritoriai y locai, y da sogec privac, o de te cursc, ativités formatives o proes d'ejam, y por i iadi d'istruziun, les scomenciadies de barat o jomelinaje, les vijites acompaganades y les sortides didatiches bel anfat sciöche an ti dij, programades dales istituziuns scolastiches de vigni ordin y degré sides sön le raiun nazional che foradecá, les desposiziuns statales d'emergënza en forza.

(21) I sorvisc preodüs dal articul 10, coma 2 dla lege provinziala di 17 de ma dl 2013, n. 8, pó gní pitá pian ia dai 18 de ma dl 2020, ince mëton man gradualmënter cun les ofertes de sorvisc desvalies.

(22) I sorvisc vëgn pitá tl respet de chëstes condiziuns da pert dl gestur:

1. tl caje de mituns cina sis agn vëgn les ativités fates te grups de alplü cater partezipanc, zënza cumpedé lapró le personal d'assistënza. Tl caje de mituns dai sis agn insö mëss les ativités gní fates te grups de alplü sis partezipanc, zënza cumpedé le personal d'assistënza;
   
2. i grups mëss romagne le plü che ara vá anfat por döta la dorada dla scomenciadia o por döta la dorada dles limitaziuns preodüdes por l’emergënza SARS-COV-2;
   
3. da desfiré les ativités ne pól nia gní preodü contac cun d'atri grups o d’atres porsones;
   
4. les ativités vëgn fates tan inant che ara vá alaleria y a vigni moda dagnora tl medemo post. Les jites vëgn fates ma dailó dlungia y zënza s'anuzé te grups di mesi de trasport publics;
   
5. les condiziuns de sanité di mituns che fej para mëss gní valutades cun l’aiüt dl dotur di mituns de lîta lëdia, ince por ci che reverda le bojëgn eventual da apliché mosöres de segurëza individuales surapró;
   
6. la sanité dl personal y di partezipanc vëgn controlada vigni de aladô dles indicaziuns dles autorités sanitares;
   
7. le personal y i partezipanc dai sis agn insö s'anüza dl’atrezadöra de proteziun personala aladô dles indicaziuns dles autorités sanitaries;
   
8. i caji sospec vëgn gestis sciöche preodü dales indicaziuns dles autorités sanitares;
   
9. da desfiré les ativités y adoré i locai y materiai se tëgn le gestur avisa a dötes les desposiziuns igieniches generales varëntes y a chëres che reverda l’emergënza da SARS-COV-2, aladô dles indicaziuns dles autorités sanitares;
   
10. pro l’amisciun ales scomenciadies ti vëgnel dé la prezedënza ai mituns che á geniturs che ne sciafia nia, porvia dl laur, da se cruzié de sü mituns o a d'atri bojëgns d'assistënza spezifics.
    

(23) Tles situaziuns olache al vá assolutamënter debojëgn de assistënza, mo ara ne vá nia da la pité, porvia dles indicaziuns preodüdes dal coma 22, pól gní preodü formes de assistënza individuales o d’atres formes de assistënza, che garantësc la segurëza che vá debojëgn, ince desvian dai criters preodüs normalmënter por i sorvisc odüs danfora dal articul 10, coma 2 dla lege provinziala di 17 de ma dl 2013, n. 8.

(24) Pian ia dal diejimo de do la jüda en forza de chësta lege, cina la fin dles ativités formatives cun i mituns tles scolines y dles leziuns tles scores aladô dl calënder scolastich, pón pité n sorvisc de emergënza por i mituns y les mitans dles scolines y les scolares y i scolars dla scora elementara. La junta provinziala fej fora cun deliberaziun le tëmp y les modalités por fá pié ia chësc sorvisc, cun lapró les iscriziuns, tl respet dl’autonomia organisativa dles scolines y dles scores.

(25) Le sorvisc d'emergënza preodü dal coma 24 vëgn planifiché y realisé dales scolines y dales scores elementares. La realisaziun ti speta al personal pedagogich dles scolines y al personal dozënt dles scores elementares tl respet dles desposiziuns de sorvisc.

(26) Le desfiramënt dles ativités preodüdes dai comesc 24 y 25 vëgn a se le dé tl respet de chëstes condiziuns da pert dles scolines y dles scores elementares, che pó gní prezisades y integrades cun la deliberaziun preodüda dal coma 24:

1. tla scolina vëgn les ativités desfirades te grups de alplü cater mituns y mitans, zënza cumpedé lapró le personal pedagogich. Tla scora elementara vëgn les ativités desfirades te grups de alplü sis mituns y mitans, zënza cumpedé lapró le personal dozënt;
   
2. i grups de mituns romagn le plü che ara vá anfat por döta la dorada dles scomenciadies o por döta la dorada dles limitaziuns preodüdes por l’emergënza SARS-COV-2;
   
3. le personal pedagogich y le personal dozënt che realisëia le sorvisc de emergënza, romagn le plü che ara vá anfat;
   
4. da desfiré les ativités ne pól nia gní preodü contac cun d'atri grups o d’atres porsones;
   
5. les ativités vëgn fates tan inant che ara vá alaleria y a vigni moda dagnora tl medemo post;
   
6. la posiziun y l’amisciun ales scomenciadies de che che á le dërt da s’anuzé dl sorvisc d'emergënza vëgn a se le de aladô di criters stabilis dala junta provinziala y dl numer di posć dan man;
   
7. al vëgn apliché les condiziuns preodüdes dal coma 22, lëtres e), f), g), h) y i).
   

(27) Dl sorvisc d'emergënza metü a jí tles scolines y tles scores elementares aladô dl coma 24 pó ince s’anuzé i mituns y les mitans, sciöche ince i scolars y les scolares de düc i degrá de scora che vëgn acompagná o acompagnades da n colaboradú o da na colaboradëssa por l’integraziun porvia de so handicap.

(28) Por i studënc y les studëntes che mëss fá chësc ann de scora l’ejam de stat final de scora alta, pó les scores pité ativités de consulënza por l’aprendimënt en presënza. Les scores profescionales pó organisé i practicums scric dant por arjunje la cualificaziun profescionala. Le desfiramënt de chëstes ativités vëgn sotmetü al respet de chëstes condiziuns che pó gní prezisades y integrades cun la deliberaziun preodüda dal coma 24:

1. al é preodü grups de alplü sis scolares y scolars;
   
2. le grup de scolares y scolars romagn le plü che ara vá anfat, ince sce al se müda le personal dozënt;
   
3. l’oferta dla consulënza por l’aprendimënt en presënza vëgn organisé a na moda da respeté la destanza de segurëza danter les porsones de altamo dui metri.
   

(29) I sorvisc soziai preodüs dala lege provinziala di 30 d'aurí dl 1991, n. 13, y mudaziuns suandëntes, al momënt sospenüs o ma pitá en pert, pó gní pitá canche chësta lege vá en forza. La junta provinziala fej fora i orars y les modalités tres n plann de daurida di sorvisc, en conformité cun ci che vëgn preodü dal decret dl presidënt dl Consëi di ministri di 26 d'aurí dl 2020 por i sorvisc soziai a bëgn dles porsones cun handicap.

(30) Les prozedöres de concursc publics y privac vëgn desfirades tan inant che ara vá da garantí la destanza de segurëza danter les porsones de altamo n meter y cun le dovëi da se curí le nes y la bocia.

(31) I ejams de idoneité preodüs dal articul 121 dl decret legislatif di 30 d'aurí dl 1992, n. 285, che vëgn fac ti ofizi periferics dla motorisaziun zivila, vëgn fac tl respet dla destanza de segurëza danter les porsones de altamo n meter y cun le nes y la bocia curis.

(32) L’assessur provinzial por la mobilité y le trasport pó despone la programaziun dl sorvisc pité dales aziëndes dl trasport publich local, ince nia de linia, por modulé i sorvisc en relaziun ales mosöres sanitares, che vá veramënter debojëgn por arjiné l’emergënza da SARS-COV-2, y ma por garantí i sorvisc minimai, olache süa erogaziun mëss a vigni moda gní regolada a na moda da schivé che al sides massa tröpa jënt sön i mësi de trasport ti orars dl de olache al vëgn registré le maiú numer de utënc. Por les mosöres dl trasport publich de linia vëgnel apliché les desposiziuns de prescia statales en forza y les prescriziuns eventuales fissades dal assessur provinzial por la mobilité y le trasport.

(33) I ënc preodüs dal articul 79 dl Statut d’autonomia pó fá les sentades di organs colegiai tres videoconferënza o modalités somiëntes, ince sce i ënc n’á nia n’ordinanza aposta y mëss lauré desvian dales desposiziuns y prescriziuns aplicades de regola. Al vá a vigni moda debojëgn da ti dé na gran importanza al'identificaziun dles porsones che tol pert, da ortié l’invit da tó pert ala sentada altamo 24 ores dan le scomenciamënt dla sentada y da lascé alsavëi la sentada, ince sot forma de publicaziun suandënta dla registraziun dla sentada di consëis comunai y dles sentades dles comunités comprensoriales. Implü mëssel gní garantí la regolarité dles sentades, ince por ci che reverda l'assistënza dl secreter comunal/dla secreteria comunala, dl secreter/dla secreteria dla comunité comprensoriala o dl secreter general/dla secreteria generala. L'ombolt/L'ombolta o le presidënt/la presidënta dl Consëi comunal o dla sentada dla comunité comprensoriala o le presidënt/la presidënta de n ater organ colegial, olache al é preodü, pó fá fora i detais de organisaziun y desfirada dles sentades.

(34) Por ci che reverda les mosöres preodüdes da chësta lege pó i ombolc y les omboltes surantó - tl cheder de sües competënzes - mosöres surapró plü restritives porvia de situaziuns de gran prigo. Les omboltes y i ombolc ciafa sö sön so raiun comunal i posć olache al podess se formé mejes de porsones y aprovëia mosöres adatades por les schivé.

(35) Sce al vëgn preodü a livel nazional indeblimënc dles mosöres por archité la difujiun dl virus, pói gní aplicá cun ordinanza dl presidënt dla Provinzia.

[(36) Sce an ne se tëgn nia ales mosöres preodüdes da chësta lege vëgnon straufá aladô dles desposiziuns preodüdes dal articul 4 dl decret de lege di 25 de merz dl 2020, n. 19.] 2)

[(37) La sospenjiun dles ativités preodüdes dal coma 19 vëgn preodüda por diesc dis dal presidënt dla Provinzia. Chësta sospenjiun vëgn ince preodüda sce al ne vëgn nia respeté les mosöres preodüdes dal'injunta A.] 3) 4)

(1) Al vëgn metü sö na comisciun de esperc y espertes, sciöche organ tecnich de consultaziun dla Provinzia autonoma de Balsan. Chësta comisciun monitorëia tresfora l’andamënt dla ota de infeziun dl virus SARS-COV-2 y ti proponn al presidënt dla Provinzia, sce le numer de chëstes infeziuns vá indô sö o sce la tendënza vá devers le prigo potenzial da arjunje le limit de capazité dl sistem de sanité y cura, da tó provedimënc adatá, cun lapró la sospenjiun dles ativités preodüdes dal articul 1, ince ma por cer raiuns sön le teritore provinzial. La comisciun proponn ince mosöres adatades por smendrí le prigo d’infeziun. La comisciun é metüda adöm da altamo cin componënc cun n’esperiënza reconesciüda te sü ciamps spezifics, pro chisc alda l’epidemiologia, la virologia, la statistica, l’igiena y la sanité publica, nominá dala junta provinziala, ince desvian dales desposiziuns provinziales sön i organs colegiai. La comisciun romagn en ciaria por döta la dorada dla situaziun de emergënza sön le raiun nazional por ci che reverda le prigo sanitar da virus SARS-COV-2. La porsona plü vedla dla comisciun surantol la funziun de coordinaú/coordinadëssa dla comisciun. La funziun de secreter/secreteria vëgn surantuta da n impiegat/n'impiegada dla Repartiziun provinziala Sanité, che é almanco tl sesto livel funzional. Por tó pert ala comisciun vëgnel apliché les desposiziuns dla lege provinziala di 19 de merz dl 1991, n. 6. La comisciun pó ince lauré fora prinzips y parametri por le monitoraje dl prigo sanitar surapró ai prinzips y parametri preodüs dal’injunta 10 dl decret dl presidënt dl Consëi di ministri di 26 d'aurí dl 2020.)

(2) Les strotöres inciariades da fá i controi sön le respet dles prescriziuns preodüdes da chësta lege, ti lascia tresfora alsavëi ala comisciun de esperc y espertes i resultac dles ativités desfirades.

(3) I cosć che vëgn da chësc articul y che é de 50.000,00 euro por l’ann 2020, 0,00 euro por l’ann 2021 y 0,00 euro por l’ann 2022, vëgn curis aladô dl articul 3.

(1) Dl’atuaziun dles mosöres preodüdes dal coma 3 dl articul 1 y dal articul 2 de chësta lege, se crüzion tl cheder di stanziamënc por i fonds por les scomenciadies de lege nöies scric ite tl ciamp de compic 20 dl program 3 dl bilanz de previjiun 2020-2022 dles spëises.

(2) Dl’atuaziun dles atres desposiziuns de chësta lege se crüzion cun les ressurses umanes, stromentales y finanziares desponibles aladô dles normes varëntes y, a vigni moda, zënza de majeres spëises o spëises nöies a ciaria dl bilanz provinzial.

(3) La junta provinziala pó fá, ti limic preodüs dai comesc 1 y 2, i prelevamënc che vá debojëgn por integré les desponibilités de spëisa por les mosöres preodüdes te chësta lege.

(1) Chësta lege vá en forza le de che ara vëgn publicada tl Boletin Ofizial dla Regiun. Chësta lege gnará publicada tl Boletin Ofizial dla Regiun. Vignun a chël ch’al ti speta é oblié da la respeté y da la fá respeté sciöche lege dla Provinzia.

Regoles y mosöres

Te chësta injunta vëgnel fat fora les regoles y les mosöres por la fasa 2. Ara contëgn:

1. mosöres generales che vel por düc, sciöche ince consëis sön co se comporté,
   
2. mosöres spezifiches por les ativités economiches y d'atres ativités che vel por düc i atri ciamps,
   
3. reinviades a d'atres desposiziuns statales y protocoi de segurëza statai y teritoriai.
   

I. Mosöres generales

1. Alaleria y daite él tres da sté n meter dainciará, ater co danter porsones che vir adöm tla medema ciasa y te d'atri caji spezifics regolamentá.
   
2. An mëss tres avëi para na proteziun dles vies dl fle y la vistí daite, ater co tl’abitaziun privata y, indlunch alaleria sce ara ne vá nia da respeté la destanza interpersonala, y a vigni moda sce al é tröpa jënt. 6)
   
3. Chisc dovëis ne vel nia por:
   a) che che fej sport;
   b) mitans y mituns che n’á nia ciamó cumplí sis agn;
   c) les porsones cun maraties o handicap porvia de chi che an ne pó nia se vistí la maschera, sciöche ince por les porsones che á da nen fá impara, y ne sciafia porchël gnanca da se vistí la maschera. 7)
   
4. 8)
   
5. Sciöche proteziun dles vies dl fle pón tó, sce al ne vëgn nia scrit dant val’ de spezifich, na maschera FFP2, na maschera chirurgica o na maschera da na majera proteziun. Sciöche alternativa pón ince s'anuzé de mascheres de peza da lavé y tó de plü iadi, ince fates instësc, che garantësc che ara vais da curí la bocia y le nes sce an les vist sciöche al alda. Les mascheres ne pó nia avëi n ventil. I visiers de proteziun scona ma sciöche al alda, sce al vëgn ince vistí na maschera preodüda da chësc coma. 9)
   
6. Te locai stlüc olache la jënt pó pormez mëssera indlunch jí da se dejinfeté les mans. Implü ti vëgnel aconsié a dötes les porsones da avëi tres para n dejinfetant por les mans y da le adoré regolarmënter.
   
7. I gesturs di locai olache al pó pormez la jënt, fej fora regoles d'azes por schivé che al röies adöm daite tl local, pro les entrades, tles galaries, ti porti y incëria mejes de porsones y ara ne vais nia da respeté la destanza de segurëza danter na porsona y l’atra. 10)
   
8. Por i sorvisc regolamentá cun chësta lege o mosöres de prescia dl presidënt dla Provinzia, cun lapró i sorvisc de guern por i mituns y les mitans, vëgnel apliché les regoles sön la destanza de chësta seziun. 11)
   

II. Mosöres spezifiches por les ativités economiches y d'atres ativités nominades chiló

1. Pro dötes les ativités olache al n’é nia preodü espressamënter val’ d’ater, vëgnel fat fora n raport danter spersa y numer de porsones mascimal, por schivé che al sides massa tröpa jënt. Le raport é de öna na porsona vigni 5 m². I gesturs y i utënc dles sperses mëss ciaré che la regola de 1/5 vëgnes respetada tl caje de na spersa de passa 50 m².
   Chësta regola ne vëgn nia aplicada ti caji olache al vëgn damané da mostré sö la zertificaziun vërda preodüda dala seziun II.C. 12)
   
2. Al mëss gní garantí la netijia regolara altamo un n iade al de.
   
3. Al mëss gní garantí, tan inant che ara vá, n’ariaziun naturala y n barat dl’aria adaté.
   
4. Aladô dla seziun I punt 6 mëssel gní metü a desposiziun assá injins, a chi che an ti röia pormez, por dejinfeté les mans. Chisc injins mëss ester dantadöt a desposiziun dlungia tastadöres, touchscreen y sistems de paiamënt che vëgn adorá dala clientela.
   
5. Ti locai publics, te chi olache la jent pó pormez y te düc i eserzizi comerziai mësson taché sö pro l’entrada na tofla cun le numer mascimal de porsones che pó ite tl medemo temp tl local. 13)
   
6. Por sconé la sanité de dötes les porsones che fej pert dla comunité dla scora pó le personal dirijënt dla scora refodé da atira, te chi caji olache al ne vëgn nia respeté les mosöres de segurëza preodüdes dala seziun I, l'azes ala scora o fá jí fora de scora scolares y scolars. 14)
   

II.A. Mosöres spezifiches tl comerz

1. Ti locai dles ativités conzedüdes pól ester 1 n cliënt vigni 5 m², ater co tles botëghes mëndres co 20 m², olache al pó ester alplü 2 cliënc contemporaneamënter. An mëss ince garantí, a pert la destanza interpersonala de altamo 1 n meter, che an vais ti locai n tanc alaota y che al vëgnes schivé da sté daite ti locai plü dî co che al vais debojëgn por cumpré ite. 15)
   
2. Ti zëntri comerziai preodüs dal articul 3, coma 1, lëtra g) dl Codesc dl comerz ( lege provinziala di 2 de dezëmber dl 2019, n. 12), cun na suraspersa de venüda de altamo 2500 m², mëssel ester n sorvisc d’ordin che garantësces che la jënt ne röies nia ite döta te n iade, a na moda da schivé mejes. 16)
   
3. Les boteghieres y i boteghiers mëss se vistí la maschera chirurgica. Dötes les colaboradësses y düc i colaboradus mëss se vistí te locai stlüc na maschera chirurgica, tan inant che al é ciamó zacai iló, belanfat tan de destanza che al é danter na porsona y l'atra.
   
4. Canche an cumpra alimënc nia fac ia mësson se vistí manëces da adoré ma n iade. Le gestur mëss mëte a desposiziun les manëces da tó ma n iade. Les mans mëss a vigni moda gní dejinfetades pro l'entrada.
   
5. Al mëss gní metü a desposiziun informaziuns por garantí la destanza danter na porsona y l'atra che aspeta pro l'entrada da jí ite.
   
6. La lerch olache al é les casses mëss gní despartida cun injins de proteziun.
   
7. Al vëgn garantí azesc regolá y graduá tres l’arlungiamënt di orars de daurida cina ales 22.
   

II.B. Mosöres spezifiches por i eserzizi rezetifs

1. Tles lercs coletives di eserzizi rezetifs a carater d’alberch preodüs dal articul 5 y di eserzizi rezetifs nia a carater d’alberch preodüs dal articul 6 dla lege provinziala di 14 de dezëmber dl 1988, n. 58, dles ativités preodüdes dala lege provinziala di 19 de setëmber dl 2008, n. 7 (Vacanza sön le lüch da paur), dala lege provinziala di 11 de ma dl 1995, n. 12 (Regolamëntaziun dl afit privat de ciamenes por i ghesć y de apartamënc por feries aredá), y dala lege provinziala di 7 de jügn dl 1982, n. 22 (üties da munt), velel la regola de 1/5 y al vëgn ma tigní cunt dl numer dla clientela. Al é stlüt fora les sperses por dé fora spëisa y boandes olache al vel la regola preodüda dala seziun II.D, punt 2. 17)
   
2. Che che stá sura nöt tles üties da munt, ti albercs da munt y ti albercs dla jonëza y ti atri eserzizi rezetifs, mëss dé jö la zertificaziun vërda preodüda dala seziun II.C. 18)
   
3. Tles lercs anuzades da dötes les porsones mësson se vistí na proteziun dles vies dl fle preodüda dala seziun I. 19)
   
4. Ales ativités de restoraziun ti eserzizi rezetifs vëgnel apliché les regoles preodüdes por les ativités dla restoraziun en general. 20)
   
5. Ai atri sorvisc pitá dales strotöres rezetives vëgnel apliché les mosöres de segurëza preodüdes de regola por la sort spezifica de sorvisc (proteziun dles vies dl fle, zertificaziun vërda y d’ater). 21)
   
6. An mëss se dejinfeté les mans denant co jí te closet y dedô.
   
7. Tles nodadoies alaleria y curides vëgnel apliché les mosöres preodüdes dala seziun II.J. Ti locai da se mudé y tles dusces vëgnel apliché les mosöres preodüdes dala seziun II.I punt 4, ater co l'ultim punt. 22)
   
8. Pro les ofertes de assistënza y acompagnamënt por i mituns y les mitans velel les regoles de destanza generales y le dovëi da se curí la bocia y le nes.
   
9. Le personal che sorvësc mëss se vistí na maschera chirurgiga. Dötes les atres colaboradësses y düc i atri colaboradus mëss se vistí ti locai stlüc na maschera chirurgica, tan inant che al é ciamó zacai iló, belanfat tan de destanza che al é danter na porsona y l'atra.
   
10. Sön les plazes de camping velel dötes les regoles preodüdes da chësta seziun. Ti bagns o closec él da mantigní la destanza interpersonala de 1 meter, ater co danter les porsones che vir adöm. I bagns y i closec mëss gní sanificá plü iadi al de. 23)
    
11. Por les saunes, i implanc de Kneipp y i locai de wellness velel les regoles preodüdes dala seziun II.N.
    
12. Pro caji sospetusc cun sintoms vëgnel apliché le protocol autorisé dal'Aziënda sanitara.
    
13. Tles ciamenes coletives dles üties da munt, di albercs da munt y di albercs por la jonëza y di atri eserzizi rezetifs, pón ne se tigní nia al dovëi preodü dala seziun I, punt 1, sce al é injins de spartiziun danter les porsones. 24)
    

II.C. Zertificaziuns vërdes

1. Por les mosöres de segurëza de chësta injunta él miné cun zertificaziuns vërdes chëres dades fora aladô dl decret-lege di 22 d’aurí dl 2021, n. 52, convertí cun lege di 17 de jügn dl 2021, n. 87, y dl DPCM di 17 de jügn dl 2021, che proa öna de chëstes situaziuns:
   a) avëi fat la variora cuntra le SARS-CoV-2;
   b) varijiun dal’infeziun da SARS-CoV-2;
   c) avëi fat n test por relevé le SARS-CoV-2 cun resultat negatif. 25)
   
2. Les zertificaziuns nominades dessura vëgn damanades da che che mëna i eserzizi oloache ares é preodüdes. 26)
   
3. Sce les desposiziuns provinziales de prescia se damana la presentaziun de na zertificaziun vërda por tó pert a n'ativité o n avenimënt, y sce la scomenciadia vëgn fata cun l’organisaziun y la verda de n ënt o n'assoziaziun che laora tl ciamp de ativité che alda lapró, pó l’entrada ales ativités o ai evënc nominá dessot gní conzedüda, ma ales porsones cina ai 18 agn, ince do avëi fat n test sön le post por ciafé sö le SARS-CoV-2 cun n resultat negatif, ater co ti caji preodüs dales lëtres a), b), c) (ma tles üties de munt), d) (ma che che colaborëia y fej pert ativamënter) y e), olache an pó fá i tesć sön le post zënza limitaziuns d'eté.
   Les porsones danter i 12 y i 18 agn che n'á nia la zertificaziun preodüda dal punt 1 mëss fá le test.
   Chisc é i evënc y les ativités:
   a) proes de cors y musighes y de d'atres lies culturales, dötes les porsones che tol pert;
   b) ativités d'adestramënt y cursc de formaziun de stödafüch volontars, colaboradus y colaboradësses y componënc atifs de organisaziuns de volontariat, che toca pro les strotöres operatives dla proteziun zivila provinziala;
   c) pernotamënt te ciamenes tles üties da munt, ti albercs da munt, ti albercs dla jonëza y ti eserzizi rezetifs;
   d) evënc organisá daverc al publich – stlüt fora les segres y les festes de paisc;
   e) l’adoranza de dusces y cabines da se mudé coletives ti locai stlüc, ater co te caji olache les normes nazionales scrí dant che an mëss avëi na zertificaziun vërda;
   f) edemes de vacanza d'isté de grups de jonëza che stá sura nöt. 27)
   
4. Al ti vëgn aconsié dassënn a che che fej para y al personal d'assistënza di proiec d'intratenimënt d'isté por mitans y mituns da fá regolarmënter n test por la relevaziun dl SARS-CoV-2. 28)
   
5. Al ti vëgn aconsié dassënn ai utënc y al personal di sorvisc semiresidenziai y residenziai por porsones cun handicap y ai utënc y al personal di sorvisc ia por le de y residenziai por mituns y mitans y la jonëza, da fá n test por la relevaziun dl SARS-CoV-2. 29)
   

II.D. Mosöres spezifiches por les ativités dla gastronomia

1. Chëstes mosöres vel por dötes les formes de ativités de restoraziun y gastronomia, ince tl cheder dles ativités de alberch.
   
2. Tles ativités dla gastronomia ne pól nia ester de plü ghesć co che al n'é posć da se senté jö tl local.
   Les mëses mëss gní metüdes a na moda da garantí na destanza de n meter danter les porsones; chësta regola ne vel nia por les porsones che vir adöm tla medema ciasa. Chëstes destanzes pó gní smendrides te dötes les direziuns, sce al é injins de spartiziun adatá danter les porsones. 30)
   
3. Les mëses, les massaries y i injins de spartiziun danter les porsones mëss gní puzená y dejinfetá do che vigni cliënt s’un é jü.
   
4. Te locai olache al vëgn dé fora da mangé vëgnel aconsié da s'anuzé de n sistem de apostaziun.
   
5. La regolamentaziun de chësta seziun vel ince por les menses, le catering tresfora y i eserzizi de restoraziun che á n contrat de fornidöra de pasć. 31)
   
6. Ma pro mësa - y pro banco ma por le tëmp che vá assolutamënter debojëgn por bëre y mangé – ne án nia bria da se curí la bocia y le nes. 32)
   
7. An mëss se dejinfeté les mans denant co jí te closet y dedô.
   
8. Le personal che sorvësc mëss se vistí na maschera chirurgiga. Dötes les colaboradësses y düc i colaboradus mëss se vistí te locai stlüc na maschera chirurgica, tan inant che al é ciamó zacai iló, belanfat tan de destanza che al é danter na porsona y l'atra.
   
9. Denanco lí i foliec y dedô o denanco carté y dedô mësson se dejinfeté les mans.
   
10. Por la consumaziun pro banco mëssel gní garantí a pert les mosöres de segurëza ordinares, che al vëgnes respeté la destanza interpersonala de altamo 1 n meter danter i cliënc che ne vir nia adöm. 33)
    
11. Pro i bufé él da respeté les mosöres de segurëza generales sön la destanza danter les porsones y la proteziun dles vies dl fle y le bëre y le mangé pó ma gní partí fora dal personal inciarié; le self service vëgn ma autorisé sce i produc é fac ia sciöche monodosa. 34)
    

II.E. Mosöres spezifiches por les profesciuns dla cura dl corp

1. La regola de 1/5 vel por düc i locai y salons, ater co por chi che á na spersa mëndra co 50 m² y tëgn ma cunt dl numer dla clientela. 35)
   
2. Le personal y la clientela mëss se vistí na maschera chirurgica FFP2. Al tleca na maschera chirurgica por che che (personal o clientela) pó mostré sö la zertificaziun vërda preodüda dala seziun II.C. 36)
   
3. Al vá debojëgn da mosoré vigni de le borjú cun le laser al personal y ala clientela denanco pité le sorvisc.
   
4. Le personal y la clientela mëss se vistí manëces da tó ma n iade o se dejinfeté denant y dedô les mans.
   
5. An mëss se dejinfeté les mans denant co lí i foliec y les revistes y dedô.
   

II.F. Mosöres spezifiches por les ativités sportives alaleria

1. Sciöche ativités sportives azetades aladô dl articul 1, coma 8 dla lege velel dötes les ativités sportives dl sport de massa alaleria y chëres che vëgn fates alaleria dales uniuns dl sport.
   
2. Pro ativités sportives o motoriches mësson tres respeté na destanza de segurëza de n meter danter les porsones tratan che an se möi, ater co danter porsones che vir adöm tla medema ciasa. Sce al é la poscibilité da incunté d'atres porsones y ara ne vá nia da sté n meter dainciará, mësson se curí la bocia y le nes.
   
3. I alenamënc dles lies sportives profescionales y amatoriales, ince te sporc de scuadra y de contat y ince sot forma de jüc d'alenamënt y jüc amicai, pó gní fac zënza proteziun dles vies dl fle, a condiziun che al vëgnes respeté vigni iade che ara vá la destanza minimala danter les porsones y che le contat vëgnes a se le dé ma tla mosöra che vá assolutamënter debojëgn por eserzité chël sport y ma por le tëmp che vá assolutamënter debojëgn. Al vel surapró ales regoles d'igiena y segurëza generales chëstes mosöres:
   - dötes les porsones che fej para ne pó nia avëi da altamo trëi dis sintoms (por ejëmpl borjú, la tos, problems da trá le fle, mudaziun da sintí le tof y la saú);
   - a dötes les porsones che fej para ti vëgnel mosoré le borjú y sce an á >37,5° ne pón nia pormez;
   - al vëgn tigní n register dles porsones presëntes, che vëgn tigní sö altamo 14 dis.
   Sce i jüc de scuadra y i sporc de contat vëgn fac sciöche ativités dl sport de massa, vëgnel apliché les destanzes minimales aladô de chësta seziun y le contat pó ma gní a se le dé tla mosöra che vá assolutamënter debojëgn por chësc sport y ma por le tëmp che vá veramënter debojëgn. 37)
   
4. Les cabines da se mudé y les dusces vëgn anuzades aladô dles condiziuns preodüdes dala seziun II.I punt 3.
   
5. N alenadú de sport o fitness pó ince desfiré sües ativités alaleria, ince cun de plü porsones, tl respet dles mosöres preodüdes dales seziuns I y II.F.
   
6. Les mitans y i mituns cina 8 agn mëss gní acompagná aladô dl articul 1, coma 8 dla lege.
   

II.G. Mosöres spezifiches por ativités culturales, eserzizi y proes, sciöche ince por ativités de formaziun y sorvisc por la jonëza

1. Les ativités preodüdes dal articul 1, coma 16 dla lege vëgn desfirades tl respet dles desposiziuns tla seziun I y II, ater co les desposiziuns preodüdes dala sziun II.K. 38)
   
2. I cursc de formaziun y les ativités de formaziun de vigni sort, cun lapró chëres por la segurëza sön le post de laur, i cursc aziendai y i eserzizi dles istituziuns operatives dla proteziun zivila provinziala, pó gní desfirá se tignin ales desposiziuns preodüdes dala seziun I. y II. 39)
   
3. Les proes y les esibiziuns de musighes y cors pó gní a se le dé a chëstes condiziuns:
   - respet dla destanza de segurëza danter les porsones de 1 meter por les musighes y 1,5 metri por i cors, sciöche ince dles mosöres generales preodüdes dala seziun I. Les porsones ne pó nia sté öna dan dal'atra, ater co le dirighënt/la dirighënta che stá te chësc caje 3 metri dainciará o, sce al/ara se vist na proteziun dles vies dl fle, 1,5 metri dainciará;
   - le stromënt y ci che toca lapró pó ma gní adoré da öna na porsona. I stromënc mëss gní puzená a ciasa dan y do les proes. Vigni porsona mëss se dejinfeté les mans y se curí la bocia y le nes denanco s’un jí;
   - tan inant che ara vá dess les proes gní fates alaleria. Pro les proes ti locai stlüc mëssel gní, a pert respeté les desposiziuns preodüdes dala seziun II punt 2, daurí al scomenciamënt y ala fin dles proes düc i üsc y düc i vidri.
   
4. Les aturies y i aturs, i componënc di grups de teater y di sets de films, n’á nia bria -a chëstes condiziuns- da se tigní tratan les proes por la dorada dla rapresentaziun o dla proa, ales regoles sön la destanza:
   - le contat fisich mëss gní smendrí al tëmp plü cört che ara vá y do la fin dla scena mëss les porsones atocades se dejinfeté atira les mans;
   - pro proes da baié y cianté vëgnel adoré n visier de proteziun, tan inant che ara ne vá nia da se tigní ales destanzes preodüdes;
   - pro le contat cun le publich velel les regoles generales sön la destanza.
   
5. Les edemes de vacanza da d'isté cun la jonëza cun lapró le sté suranöt te üties olache an mëss instësc se cujiné, te ciases de formaziun y campings pó gní a se le dé sce al é chëstes condiziuns:
   - dötes les porsones che fej para, sides jonëza che jënt che ciara sura, mostra sö al scomenciamënt la zertificaziun vërda preodüda dala seziun II.C;
   - la presënza de dötes les porsones che tol pert mëss gní documentada;
   - a dötes les porsones che tol pert ti vëgnel mosoré vigni de le borjú;
   - les porsones che fej para se comporta tratan les edemes de vacanza da d'isté sciöche grup stlüt zënza contac esterns;
   - tl caje de prigo de contat cun porsones defora dal grup, mëss dötes les porsones che fej para se tigní ales desposiziuns preodüdes dala seziun I;
   - i grups jonii pó s'anuzé di mesi dl trasport publich se tignin a dötes sües mosöres varëntes. 40)
   
6. Sce les proes y i spetacui de lies culturales vëgn fac daite, mëss che che nen fej pert, mostré sö la zerificaziun vërda preodüda dala seziun II.C. 41)
   

II.H. Mosöres spezifiches por i trasporc

1. Sön i mesi publics urbans y extraurbans velel le dovëi general da adoré sciöche proteziun dles vies dl fle na maschera chirurgica o val' da de te'. 42)
   
2. Por les furnadoies velel chëstes regoles:
   - i implanc a föm cun veicui stlüc pó gní adorá cina al’80% dla capazité ordinara, deperpo che chi cun veicui daverc pó gní adorá cina al 100% dla capazité;
   - respet dles destanzes minimales ti raiuns d'aspeta;
   - aeraziun de veicui/cabines tres la daurida di vidri;
   - mëte a desposiziun sistems por la dejinfeziun dles mans tl raiun dla staziun: pro les entrades, pro les portines y l'azes ai veicui/ales cabinesa;
   - dejinfeziun periodica di veicui/dles cabines;
   - al vel les desposiziuns dles diretives UNI/PdR 95.1:2020. 43)
   
3. Te auti privac mëss dötes les porsones se curí la bocia y le nes, ater co sce ares vir adöm tla medema ciasa. Sce ara é insciö n'án nia bria da se tigní ala destanza minimala de n meter pro i iadi tl raiun provinzial.
   
4. Tl cheder dl trasport publich local pó i mesi dl trasport gní implenis cina al 80% de süa capazité ordinara, ater co sce al é autorisaziuns spezifiches, tignin cunt dles mosöres de segurëza varëntes. 44)
   
5. A vigni moda él da schivé mejes de porsones – sides ti mesi de trasport che ince tl raiun d’aspeta. 45)
   
8. Por ci che reverda le trasport publich nia de linia y i bus turistics pó i mesi dl trasport gní implenis cina al 80% dla capazité ordinara, ater co sce al é autorisaziuns spezifiches, tignin cunt dles mosöres de segurëza varëntes. 46)
   

II.I. Mosöres spezifiches por les ativités sportives daite

1. Pro chëstes ativités toca les ativités dl sport de massa y chëres dles uniuns dl sport fates te locai stlüc, chëres di zëntri de fitness, dles palestres, ince scolastiches, chëres di zëntri y clubs sportifs publics y privac, di zëntri da arpizé (ince sce ai é en pert alaleria), sciöche ince les ativités por le bëgnester individual tres eserzizi fisics.
   
2. I alenamënc dles lies sportives amatoriales y dles sozietés dl sport profescionales, ince por i sporc de scuadra y de contat, y ince sot forma de partides amicales, pó gní fac, tan inant che al vëgn respeté la destanza minimala danter les porsones de 2 metri y le contat vëgnes a se le dé ma tla mosöra che vá assolutamënter debojëgn por fá chël sport y ma por le tëmp che vá assolutamënter debojëgn. Al vel surapró ales regoles d'igiena y segurëza generales chëstes mosöres:
   - dötes les porsones che fej para ne pó nia avëi da altamo trëi dis sintoms (por ejëmpl borjú, la tos, problems da trá le fle, mudaziun da sintí le tof y la saú);
   - a dötes les porsones che fej para ti vëgnel mosoré le borjú y sce an á >37,5° ne pón nia pormez;
   - al vëgn tigní n register dles porsones presëntes, che vëgn tigní sö altamo 14 dis.
   Sce i jüc de scuadra y i sporc de contat vëgn fac sciöche ativités dl sport de massa, vëgnel apliché les destanzes minimales preodüdes da chësta seziun y le contat vëgn ma a se le dé tla mosöra che vá assolutamënter debojëgn por chësc sport y ma por le tëmp che vá veramënter debojëgn. 47)
   
3. Por les ativités preodüdes da chësta seziun velel ince, a pert les mosöres preodüdes dales seziuns I y II, chëstes mosöres:
   - limit mascimal dles porsones presëntes tl medemo tëmp tres le respet dla regola de 1/5;
   - danter les porsones, cun lapró chëres pro les atrezadöres, mëssel gní respeté na destanza de segurëza de 2 metri, ater co sce les porsones vir adöm tla medema ciasa. An n’á nia bria da se vistí na proteziun dles vies dl fle sce an se tëgn a dötes les atres mosöres de segurëza preodüdes;
   - mosoré vigni de le borjú cun le laser al personal y a che che fej sport denanco scomencé cun les ativités o controlé instësc sce al n’é nia le personal;
   - dötes les porsones che fej sport te zëntri de fitness y da arpizé á tres indos sües manëces da fá sport da dejinfeté regolarmënter, o se dejinfetëia les mans denanco adoré y do avëi adoré les atrezadöres;
   - la porsona responsabla dl zënter de fitness s'assigurëia che les perts dles atrezadöres, en contat cun le corp y l'aerosol dles porsones, vëgnes dejinfetades do les avëi adorades;
   - surapró ales mosöres preodüdes dala seziun II. punt 3 romagn, tan inant che ara vá, i vidri daverc y al vëgn garantí mosöres particolares por n'ariaziun adatada;
   - le guant y i ogec personai mëss gní metüs tles tasces personales, ince sce chëstes vëgn metüdes te armá de segurëza. 48)
   
4. An pó s'anuzé de cabines da se mudé y dusces sce an se tëgn a chëstes condiziuns:
   - tles cabines da se mudé mësson se vistí, ater co tles dusces, na proteziun dles vies dl fle y sté n meter dainciará. Tles cabines da se mudé pól ester tl medemo tëmp alplü dui iadi tan de porsones co che al n’é dusces da adoré. Sce al é ma öna na duscia ti locai da se mudé cina a 20 m² pól ester cina 3 porsones. Ti locai da se mudé de nodadoies publiches y implanc termai velel la regola de 1/5; 49)
   - i armá dal guant mëss gní dejinfetá vigni iade do che ai é gnüs adorá. En alternativa ti mët a desposiziun le gestur ala clientela tasces de plastica da adoré un n iade por mëte laite le guant y i cialzá;
   - les dusces mëss gní dejinfetades vigni iade do che ares é gnüdes adorades. En alternativa mëssel ti gní metü a desposiziun ala clientela n dejinfetant da sprinzé da alcol por dejinfeté i parëis, la stangia y le funz dla duscia, a na moda che ara pois dejinfeté la duscia denanco l’adoré por la segurëza personala y l’adoré do avëi lascé trá le dejinfetant por 45 secunc;
   - tl local dles dusces mësson garantí altamo na destanza de n meter danter les porsones, ajache ara ne vá nia da se vistí na proteziun dles vies dl fle. Tl local dles dusces pól ma ester tl medemo momënt tan de porsones co che al é dusces da adoré;
   - la presënza dles porsones mëss gní scrita sö te tabeles o sistems adatá y cancelada do 30 dis. 50)
   

II.J. Mosöres spezifiches por nodadoies alaleria, nodadoies curides y lec da fá bagn

1. Chëstes mosöres vel por dötes les nodadoies alaleria y curides privates y publiches, cun lapró chëres di implanc termai. I ultimi dui comesc regolamentëia l'adoranza di lec da fá bagn y di lec naturai gestis, sciöche ince di lec da fá bagn lëdi.
   
2. Le limit mascimal de porsones presëntes tl medemo tëmp vëgn garantí dal respet dla regola de 1/5, che se referësc ala spersa da adoré cun lapró la spersa dl'ega. 51)
   
3. Danter les porsones mëssel gní respeté na destanza de segurëza de altamo n meter; chësc ne vel nia por les porsones che vir adöm tla medema ciasa. Sce les porsones se möi o sce ara ne vá nia da sté altamo n meter dainciará, mëssel gní adoré na proteziun dles vies dl fle. T'ega n'án nia bria da se vistí na proteziun dles vies dl fle, mo an mëss se tigní ala destanza de segurëza preodüda da chësc punt.
   
4. Les cabines da se mudé y les dusces, ince daite, pó gní adorades sce an se tëgn ales mosöres preodüdes dala seziun II.I, punt 4. 52)
   
5. La dejinfeziun dles mans mëss ester poscibla pro les entrades, les casses, i closec y olache an pó se senté jö.
   
6. La lerch olache al é les casses mëss gní despartida cun injins de proteziun.
   
7. Scagns da sté a sorëdl, ambreles da sorëdl, barches y dötes les atrezadöres adorá dai ghesć mëss gní dejinfetá vigni iade do che ai é gnüs adorá.
   
8. Te nodadoies curides mëss l'ariaziun y le barat d'aria gní garantis o daurin n vider o tres n sistem de bart dl'aria, tan inant che al é n aparat de ariaziun (TAL) o n sistem d'ariaziun mecanica controlada (AMC). Chisc sistems mëss gní arjigná a na moda da tó aria primara. Sce ara ne vá nia, mëss la pert de aria zircolënta gní smendrida le plü che ara vá. Le sistem mëss gní controlé y puzené, y sce i filtri toma tosc, mëssi gní baratá fora cun de mius. Les grates d'ariaziun di implanc mëss gní puzenades cun pezes de microfases, bagnades ite te n fluid da 70% de alcol.
   
9. Pro les saunes y i raiuns de wellness eventualmënter dlungia velel les mosöres preodüdes dala seziun II.N. 53)
   
10. La pert de clor lëde atif mëss ester danter 1 – 1,5 mg/l, le clor lié sot le 0,4 y le valur dl ph dl'ega danter le 6,5 y le 7,5. An mëss controlé vigni de i valurs y i scrí sö te na tabela. Por vasches zënza clor velel les desposiziuns preodüdes dal punt 11.
    
11. Tl'ega de lec da fá bagn naturai gestis velel n limit d'azes sön la basa dla regola de 1/5. Le gestur mëss garantí proes dl'ega regolares. T'ega y ti raiuns da palsé velel les destanzes preodüdes dal punt 3. 54)
    
12. Te lec da fá bagn lëdi y lec naturai velel t'ega y ti raiuns da palsé les destanzes preodüdes dal punt 3.
    

II.K. Mosöres spezifiches por rapresentaziuns teatrales, proieziuns de films y spetacui dal vi

1. Chëstes mosöres reverda aladô dl articul 1, coma 16 dla lege, les rapresentaziuns teatrales, proieziuns de films y spetacui dal vi, ince chëres alaleria.
   
2. I spetacui daverc al publich te salfs de teatri, salfs da conzert, salfs di cinema y te d'atri locai olache al pó pormez le publich, ince alaleria, vëgn ma a se le dé assegnan danfora i posć da se senté jö.
   Al vëgn garantí le respet dles indicaziuns varëntes y dla destanza interpersonala de altamo 1 n meter, sides por che che ciara pro che ne vir nia adöm che por le personal. Sce al ciara pro passa 5.000 porsones alaleria y passa 2.500 daite te vign salf, pól tó pert alplü le 50% respetivamënter le 25% dl numer mascimal de porsones.
   Al vëgn ince apliché les mosöres preodüdes dala seziun I y II, punc 2, 3 y 4. 55)
   
3. 56)
   
4. Les desposiziuns de chësta seziun ne vëgn nia aplicades ince ai spetacui de cors y musighes. 57)
   
5. L'entrada y la sortida dles porsones vëgn regolamentada cun l'aiüt de sistems de direziun, porsones che se crüzia dl ordin y sistems de apostaziun eventuai, a na moda che ara vais tres da respeté les destanzes de segurëza danter les porsones.
   
6. Pro la venüda dles chertes y tla gardaroba dl publich vëgnel apliché mosöres de prevenziun spezifiches. An mëss se dejinfeté les mans denant co jí te closet y dedô. Por le sorvisc te bar velel les mosöres preodüdes dala seziun II.D.
   

II.L. Mosöres spezifiches por evënc y manifestaziuns, sciöche ince por incuntades y sentades

1. Chëstes mosöres reverda les manifestaziuns y i evënc publics, ince chi alaleria, de vigni sort. Tres le respet de chëstes mosöres schivon che al sides n contat diret danter les porsones che tol pert.
   
2. A indunades y incuntades en presënza vëgnel apliché les mosöres de segurëza preodüdes dala seziun I. Al ne vëgn nia apliché la regola de 1/5 preodüda dala seziun II., punt 1. 58)
   
3. A convëgns y congresc en presënza vëgnel apliché les mosöres de segurëza preodüdes dala seziun I. Al ne vëgn nia apliché la regola de 1/5 preodüda dala seziun II., punt 1. 59)
   
4. La destanza danter les linies de scagns, dala spinara ala spinara iadedô, mëss ester de altamo 80 cm. 60)
   
5. Por ci che reverda les destanzes, la proteziun dles vies dl fle y d'atres regoles velel les mosöres preodüdes dales seziuns I y II.
   
6. I evënc organisá davërc al publich - pro chisc ince segres y festes de paîsc – pó gní a se le dé alaleria te raiuns limitá y do avëi mostré sö la zertificaziun vërda preodüda dala seziun II.C, sides da pert dl publich, che de colaboradus y colaboradësses y de che che tol pert ativamënter.
   L'entrada y la sortida dles porsones vëgn regolamentada cun l'aiüt de sistems de direziun, porsones che se crüzia dl ordin y sistems de apostaziun eventuai, a na moda che ara vais tres da respeté les destanzes de segurëza danter les porsones. 61)
   
7. Sce al vëgn dé fora da bëre y da mangé pro i evënc mëssel gní respeté les regoles preodüdes por le setur dla restoraziun. 62)
   
8. Les festes do zerimonies ziviles o religioses vëgn fates tl respet dles mosöres de segurëza preodüdes por les ativités conzedüdes desvalies. 63)
   
9. I spetacui viandënc pó ince gní pitá independentemënter, sce ai fej o manco pert de na festa o manifestaziun, tan inant che les atraziuns ponsades por porsones singoles, vëgnes dejinfetades vigni iade do che ares é gnüdes anuzades, y che les atraziuns che vëgn adorades da de plü porsones tl medemo tëmp vëgnes dejinfetades vigni 30 menüc.
   
10. Tl cheder di spetacui viandënc vál ince debojëgn da se tigní ales mosöres de segurëza generales preodüdes dala seziun I. 64)
    

II.M. Mosöres spezifiches por ativités de fieres y mostres

1. Te locai stlüc o sön sperses delimitades vëgnel preodü na limitaziun dl azes tres le respet dla regola de 1/5, por schivé che al sides massa tröpes porsones. 65)
   
2. Al vel les mosöres preodüdes dales seziuns I y II.
   
3. Vigni de ti mëssel gní mosoré le borjú cun le laser al personal che á contat cun i vijitadus, sciöche ince ales vijitadësses y ai vijitadus pro l’entrada.
   
4. Al vel ince les ordinanzes spezifiches di protocoi de segurëza teritoriai.
   

II.N. Mosöres spezifiches por saunes publiches y privates y implanc de wellness

1. Pro chëstes strotöres tochel dötes les saunes, i implanc de Kneipp, i bagns de tanf, i andri de se y i atri locai da temperatöres desvalies ti implanc de wellness, mo nia i locai dles SPA y di tratamënc.
   
2. Te döt le raiun de wellness, cun lapró i locai da palsé y i locai esterns integrá, velel la regola de 1/5 por ciafé sö le numer total mascimal conzedü de porsones che pó sté tl medemo momënt tl raiun de wellness. 66)
   
3. Te düc i locai stlüc él da sté altamo 2 metri dainciará, ater co che che vir adöm tla medema ciasa o che dorm tla medema ciamena.
   
4. Les saunes y i bagns da tanf mëss gní puzená vigni iade do che ai é gnüs adorá. I locai coletifs, i closec, les dusces y i ogec d’aredamënt mëss gní puzená y dejinfetá vigni döes ores.
   
5. I implanc de Kneipp pó ma gní anuzá cun ega corënta.
   
6. La presënza dles porsones mëss gní registrada cun sistems o tabeles adatá y cancelada do 30 dis.
   

II.O. Mosöres spezifiches por salfs da jüch y discoteches

1. Chëstes mosöres vel por salfs da jüch, salfs da mëte pënch o bingo, discoteches y istituziuns somiëntes. Sce an ó jí te chisc locai mësson mostré sö la zerificaziun vërda preodüda dala seziun II.C. Tan inant che al ne vëgn nia preodü val' d'ater, velel ince les mosöres generales preodüdes dales seziuns I y II. 67)
   
2. Por ciafé sö le numer de porsones mascimal che pó sté tl medemo tëmp te salfs da jüch y somiënc, vëgnel apliché te döt le local la regola de 1/5. 68)
   
3. Te chisc locai mëssel a vigni moda gní mantigní la destanza de n meter danter na porsona y l'atra, ater co danter les porsones che vir adöm tla medema ciasa. Dötes les porsones mëss tres avëi indos na proteziun dles vies dl fle, ater co pro mësa, sce an stá n meter dainciará.
   
4. Pro l’entrada mëssel gní mosoré le borjú dl personal y di ghesć.
   
5. Al vá debojëgn da ciaré che al sides n barat dl'aria adaté ti locai daite. La faziun dl implant mëss gní controlada sön la basa dla meja y dorada dla presënza dles porsones, por garantí n flus dl'aria esterna adaté aladô dles desposiziuns varëntes. A vigni moda mëss la meja de jënt ester en relaziun cun i flusc d’aria esterns reai. Pro implanc por l’aria condizionada mëssel gní destaché daldöt la funziun de rezircolaziun dl'aria, sce ara vá tecnicamënter. Les mosöres por l'ariaziun naturala y/o por l'ariaziun tres n implant, mëss gní renforzades inant; sce ara ne vá nia da destodé la funziun de zircolamënt dl'aria mëssera jí da puzené le filter de zircolamënt dl'aria canche le sistem é destodé, por garantí na faziun de filtraziun y assorbimënt adatada. Tan inant che ara vá a livel tecnich, mëss la capazité de filtraziun dl zircolamënt dl'aria gní alzé baratan fora i filtri cun de mius filtri y garantin che les masses de flus d’aria romagnes anfat. Ti closec mëss l'aspiradú dl'aria gní lascé tres taché ite.
   
6. Ti salfs da jüch y salfs somiënc mëss i automac da jüch de vigni sort gní dejinfetá denanco i adoré y al mëss gní metü dlungia i automac da jüch n dejinfetant, ajache che che soga mëss se dejinfeté les mans dan y do i adoré.
   
7. Les manifestaziuns olache al vëgn balé daite te discoteches, salfs da balé o locai por le intratignimënt somiënc, o te lidi, stabilimënc da fá bagn, spones atrezades o lëdies, sciöche lercs coletives de strotöres d’alberch o d'atri locai, olache al ti röia pormez le publich, vëgn sospenüdes.
   
8. Les ativités de bal alaleria ti locai nominá dessura vëgn a se le dé tl respet dles mosöres de chësta seziun y a vigni moda te raiuns limitá y cun le dovëi da adoré les proteziuns dles vies dl fle. 69)
   

II.P. Mosöres spezifiches por i marciá

1. Chëstes mosöres vel por les ativités comerziales, che vëgn a se le dé sön sperses publiches sciöche marciá, marciá di pöresc y de patüc de secunda man. 70)
   
2. Sön i marciá olache les bancareles vëgn metüdes sö vis-á-vis, mëss la lerch da passé danter les bancareles fora ester de regola de altamo 3,5 m.
   
3. Les bancareles di marciá öna dlungia l'atra mëss gní metüdes 80 cm dainciará öna dal'atra y i gesturs dles bancareles di marciá mëss respeté la destanza interpersonala de altamo 1 meter.
   
4. La lerch amesaite de 80 cm, che se forma sce les bancareles vëgn metüdes sö aladô dl punt 3, ne pó nia gní adorada dala clientela por passé amesa fora y mëss gní sarada jö dai gesturs di marciá.
   
5. I gesturs dles bancareles dl marcé y la clientela mëss se vistí na proteziun dles vies dl fle y sté altamo n meter dainciará dales porsones, sciöche preodü dala seziun I; les mejes de porsones mëss a vigní moda gní schivades.
   
6. I injins por dejinfeté les mans mëss gní metüs a desposiziun indlunch y an mëss ti podëi pormez.
   
7. Da cumpré ite alimënc y boandes mësson tó manëces da tó n iade su. I gesturs dles bancareles di marciá mëss mëte a desposiziun les manëces da tó n iade su. Les mans mëss a vigni moda gní dejinfetades pro l'entrada y la sortida di marciá.
   
8. Sce ara ne vá nia da respeté les destanzes aladô dl punt 2, mëssel gní garantí che al sides ma 1 n cliënt/na cliënta vigni 5 m2. Por ciafé sö la relaziun cliënt/5m2 ti ciaron a döta la spersa dl marcé. Sce le post ne conzed nia na te organisaziun mëss i comuns partí sö, ince desvian da sües ordinanzes, le marcé sön de plü sperses, a na moda da apliché insciö öna dles döes soluziuns.
   
9. L'azes por veicui de socurs mëss a vigni moda gní garantí.
   
10. Pro les entrades ai marciá mësson informé la clientela a na moda adatada che an mëss sté n meter dainciará, se vistí na proteziun dles vies dl fle y se tigní ales atres desposiziuns de segurëza.
    

III. Reinviades a desposiziuns statales y protocoi de segurëza statai y teritoriai

1. Les desposiziuns statales varëntes vel por i ciamps nia regolamentá cun la lege provinziala y les ordinanzes provinziales. I protocoi statai y teritoriai vel por le setur respetif, tan inant che al ne vëgn nia preodü val' d'ater da chësta lege y dales ordinanzes provinziales.
   
2. Les impreses dl'industria, dl artejanat y dl comerz se tëgn, a pert ai contignüs di protocoi teritoriai, ai contignüs di protocoi coletifs por regolamenté les mosöres por scombate y smendrí la difujiun dl virus dl Covid-19 sön le post de laur aladô dl'injunta B, sotescrita ai 24 d'aurí dl 2020 dal govern y dai partners soziai sciöche ince, por i raiuns de competënza, le protocol coletif sön le regolamënt sön la limitaziun dla difujiun dl COVID-19 ti cantiers, aladô dl'injunta C, sotescrit ai 24 d'aurí dl 2020 dal minister por les infrastrotöres y le trasport, dal minister dl laur y dles politiches soziales y i partners soziai, sciöche ince le protocol coletif por le regolamënt sön la limitaziun dl COVID-19 tl trasport y tla logistica aladô dl'injunta D sotescrita ai 20 de merz dl 2020, cun chëstes mudaziuns y injuntes. Sce ara ne vá nia da garantí i standarg de segurëza adatá ne aplican nia i protocoi, vëgnel archité l'ativité cina che al é indô danman les condiziuns de segurëza. Les impreses che ess messü archité l'ativité, stlüj les ativités che vá debojëgn por l’architada, cun lapró ince l'ortié marcianzia te magazin, tl tëmp de trëi dis dala mosöra, cun chëra che al vëgn comané la stlüta. Pro ativités de produtivité architades é l'azes de porsones che laora para o terzi inciariá al fabricat dla firma conzedü por atué mosöres de control, conservaziun y manutenziun, por lauré fora paiamënc y por mosöres de netijia y sanificaziun, do avëi ortié na comunicaziun al comissariat dl govern. Do ti avëi ortié la comunicaziun al comissariat dl govern él conzedü, tl caje de architada, la spediziun a terzi de marcianzia tl magazin y l'entrada de marcianzia y spediziuns te magazin.
   
3. Les impreses sön cantiers da fabriché y nia da fabriché publics y privac se tëgn dantadöt ai contignüs dles "Indicaziuns por les ativités sön cantiers da fabriché y nia da fabriché publics y privac" laurades fora dai partners soziai tla verjiun da sëgn.
   
4. I impresars di seturs dl turism se tëgn ai contignüs dl protocol coletif por regolamenté les mosöres por limité la difujiun dl virus dl Covid-19 sön le post de laur aladô dl'injunta B, sotescrita ai 24 d'aurí dl 2020 dal govern y dai partners soziai, y a vigni ordinanza dl presidënt provinzial nöia.
   
5. Por les ativités aladô dles seziuns II.D. y II.E. velel i protocoi de segurëza teritoriai y statai y les diretives che alda lapró.
   
6. Por les banches y i istituc de credit velel i protocoi de segurëza “Mosöres por schivé, combate y smendrí la difujiun dl virus Covid-19, por garantí i sorvisc tl setur bancar”, sotescric ai 28 d'aurí dl 2020 y ai 12 de ma dl 2020 dai partners soziai, cun lapró les ajuntes dessot, sciöche ince le protocol de acordanza “Mosöres por schivé, scombate y smendrí la difujiun dl virus Covid-19 tla categoria dles sozietés de credit", sotescrit dai parter soziai ai 7 de ma dl 2020. L'aplicaziun de chëstes mosöres spezifiches conzed da ne apliché nia la mosöra preodüda dala seziun II. Punt 1.
   
7. Por les manifestaziuns sportives y les gares sportives, y por la presënza de publich, velel les desposiziuns statales y i protocoi de segurëza statai.
   La presënza dl publich é a vigni moda ma conzedüda te chi ciamps di implanc sportifs, olache al vëgn dé ca i posć ales porsones che ciara pro, cun n barat dl'aria adaté y tl respet dla destanza minimala danter les porsones, cun le dovëi da mosoré le borjú al'entrada y se vistí na proteziun dles vies dl fle aladô dla seziun I. dl’injunta ajuntada. Te caji ezezionai, y plü avisa pro manifestaziuns sportives olache al é de plü porsones co chëres preodüdes dal numer mascimal, scrí l'organisadú n protocol de segurëza spezifich, che le presidënt dla Provinzia ti ortia al'Aziënda sanitara por n arat preventif. 71)
   
8. Por les gares di ciavai y i ipodroms velel i protocoi spezifics dl stat y dla provinzia.
   
9. Pro les zerimonies religioses velel, tl respet dles atres desposiziuns spezifiches por ci che reverda les destanzes danter les porsones y la proteziun dles vies dl fle, les desposiziuns preodüdes da chësta injunta. Al vel ince les desposiziuns plü restritives fates fora eventualmënter da autorités religioses.
   
10. La partezipaziun di cors y dles musighes a zerimonies religioses vëgn a se le dé tl respet dles desposiziuns de segurëza aladô dla seziun II.G. 72)
    

Protocol coletif de regolamentaziun dles mosöres por scombate y arjiné la difujiun dl virus Covid-19 sön le post de laur danter le Govern y les perts soziales
Ai 24 aurí dl 2020

Incö, vëndres ai 24 d’aurí dl 2020, él gnü integré le “Protocol coletif de regolamentaziun dles mosöres por scombate y arjiné la difujiun dl virus Covid-19 sön le post de laur” sotescrit ai 14 de merz dl 2020 sön invit dl Presidënt dl Consëi di ministri, dl Minister dl’economia, dl Minister dl laur y dles politiches soziales, dl Minister dl svilup economich y dl Minister dla sanité, che á sostigní l’incuntada danter les perts soziales, en atuaziun dla mosöra, contignida tl articul 1, coma 1, numer 9) dl decret dl Presidënt dl Consëi di ministri di 11 de merz dl 2020, che – por ci che reverda les ativités profescionales y produtives - racomana intenüdes danter organisaziuns de daturs de laur y sindacac.

Le Govern sostëgn, por ci che reverda sües competënzes, l’atuaziun plëna dl protocol.

Premissa

Le documënt, che tëgn cunt dles mosöres desvalies aprovades dal Govern y, por ultimo, dl decret dl Presidënt dl Consëi di ministri di 10 d’aurí dl 2020, sciöche ince de chëres emanades dal Ministere dla Sanité, contëgn les indicaziuns sön chëres che les perts é a öna por alisiré les impreses da surantó i protocoi de segurëza cuntra l’infeziun, chël ó dí le Protocol coletif de regolamentaziun dles mosöres por scombate y arjiné la difujiun dl virus Covid-19 sön le post de laur.

Les ativités produtives pó ma jí inant sce al ti vëgn garantí ales porsones che laora standarg de proteziun adatá. Sce al ne vëgn nia atué le protocol che garantësc standarg de proteziun adatá vëgnel sospenü l’ativité cina che al vëgn arjigné ca les condiziuns de segurëza.

Porchël se vëgn bele da sëgn inant les perts sön l’adoranza eventuala de mosöres d’alisiramënt soziales, sce al vëgn smendrí o sospenü l’ativité de laur, por ti conzede ales impreses de düc i seturs da adoré chëstes mosöres y mëte spo en segurëza le post de laur.

Adöm cun la poscibilité por l’aziënda da s’anuzé de formes de laur agiles, mosöres de alisiramënt soziales, soluziuns d’organisaziun straordinares, ó les perts sostigní la scombatüta y l’arjinaziun dla difujiun dl virus.

Al é n obietif prioritar chël da ciaré da fá jí a öna la continuaziun dles ativités produtives cun la garanzia de n post de laur y metodes de laur sigüsc y sagns. Tl cheder de chësc obietif, pól ince gní preodü le smendrimënt o la sospenjiun temporanea dles ativités.

Te chësc contest pó les mosöres de prescia, che le Govern ó surantó dantadöt por ci che reverda les mosöres de alisiramënt soziales por döt le raiun nazional, ester d’öga por smendrí les presënzes sön le post de laur.

Tl respet dl bojëgn da aprové debota n protocol de regolamentaziun por scombate y arjiné la difujiun dl virus, che prevëiga la prozedöra y les regoles de comportamënt, él da sostigní le barat preventif cun les rapresentanzes sindacales aziendales, y por les pices impreses cun les rapresentanzes sindacales teritoriales preodüdes tl’acordanza danter les uniuns sindacales desvalies, a na moda che dötes les mosöres adotades pois gní partides y organisades a na moda plü efiziënta, dantadöt chëres dl “responsabl dla segurëza sön le post de laur aziendal” y dl “responsabl dla segurëza sön le post de laur teritorial” (rapresentant di lauranc), tl respet dles particolarités de vigni realté de produziun y dla situaziun teritoriala.

PROTOCOL COLETIF DE REGOLAMENTAZIUN POR ARJINÉ LA DIFUJIUN DL COVID – 19

L’obietif de chësc protocol coletif de regolamentaziun é chël da pité indicaziuns operatives por amplié sön i posć de laur che ne toca nia pro le setur sanitar, la faziun dles mosöres de arjinaziun preventives por scombate l’epidemia de COVID-19.

Le COVID-19 rapresentëia n prigo biologich generich, por chël che al vá debojëgn da surantó mosöres anfat por döta la popolaziun. Chësc protocol contëgn porchël mosöres che ti vá do ala logica dla prevenziun y atuëia les prescriziuns dl legisladú y les indicaziuns dl’autorité sanitaria.

Tl respet de düc i dovëis preodüs dales desposiziuns emanades por arjiné le COVID-19 y do avëi odü le decret dl Presidënt dl Consëi di ministri di 11 de merz dl 2020 che prevëiga l’osservanza cina ai 25 de merz dl 2020 de mosöres restritives te döt le raiun nazional, ponsades aposta por arjiné le COVID–19 y che aconsiëia por les ativités de produziun chëstes mosöres:

1. al dess gní adoré le plü che ara vá dales aziëndes les formes de laur agil por les ativités che pó gní fates a ciasa o a destanza;
   
2. al dess gní sostigní les feries y l’aspetanza paiada pro le personal dependënt, sciöche ince düc i atri stromënc preodüs dal contrat coletif;
   
3. al dess gní sospenü les ativités dles repartiziuns aziendales che ne vá nia assolutamënter debojëgn por la produziun;
   
4. al dess gní surantut protocoi de segurëza por schivé les infeziuns y, sce ara ne jiss nia da respeté la destanza de segurëza danter les porsones de n meter, sciöche mosöra de arjinaziun prinzipala, dessel gní adoré atrezadöres de segurëza personales;
   
5. al dess gní sostigní mosöres de sanificaziun sön le post de laur y al dess ince gní adoré por chësc fin formes de mosöres de alisiramënt soziales;
   
6. ma por les ativités produtives vëgnel ince aconsié da limié le plü che ara vá i spostamënc tles aziëndes y l’azes ales lercs coletives;
   
7. al vëgn sostigní ma por les ativités produtives intenüdes danter organisaziuns de daturs de laur y sindacac;
   
8. dötes les ativités nia sospenüdes dess gní fates tan inant che ara vá sot forma de laur agil.
   

Al vëgn fat fora che

les impreses adotëia chësc protocol de regolamentaziun te sü posć de laur, surapró ales desposiziuns dl decret nominé dessura, y che al vëgn surantut les mosöres de segurëza surapró cumpedades sö dessot por sconé la sanité dles porsones tl’aziënda y garantí n ambiënt de laur sann, che pó gní integrades porvia de sües particolarités organisatives cun d’atres mosöres somiëntes ecuivalëntes o mosöres plü rigoroses, do avëi aldí les rapresentanzes sindacales aziendales.

1. Informaziun

L’aziënda ti lascia alsavëi a düc sü lauranc y a dötes les porsones che vá tl’aziënda, tres les modalités plü adatades y efiziëntes, les indicaziuns dles autorités, partin fora y/o tacan sö al’entrada y ti posć miú da odëi di locai aziendai, brosciüres d’informaziun adatades.

Les informaziuns reverda dantadöt:

1. le dovëi da romagne tl domizil sce an á borjú (passa 37.5°) o d’atri sintoms dles coies y cherdé sö le dotur de familia y l’autorité sanitara;
   
2. la conescënza y l’azetaziun dl fat che an ne pó nia jí tl’aziënda o che an ne pó nia sté iló y che an mëss atira lascé alsavëi, sce al é vëgn a se le dé situaziuns de prigo do che an é rové t’aziënda (sintoms dles coies, borjú, provegnënza da raiuns al prigo o contat cun porsones cun resultat dl test positif ti ultimi 14 dis y i.i.) olache an mëss informé, aladô di provedimënc dl’autorité, le dotur de familia y l’autorité sanitara y sté a ciasa;
   
3. l’impëgn da respeté dötes les indicaziuns dles autorités y dl datur de laur da jí te aziënda (dantadöt da mantigní la destanza de segurëza, osservé les regoles de igiena dles mans y se comporté a na moda coreta por ci che reverda l’igiena);
   
4. l’impëgn da informé atira y a na moda responsabla le datur de laur dla presënza de sintoms dles coies tratan che an laora, ciaran da sté dainciará dales porsones presëntes.
   

L’aziënda mët a desposiziun informaziuns adatades sön les inciaries y l’ambiënt de laur, dantadöt por ci che reverda les mosöres adotades a chëres che le personal mëss se tigní, cis por ci che reverda l’adoranza dl’atrezadöra de segurëza personala por schivé vigni forma poscibla de difujiun dl’infeziun.

2. Regoles da jí te aziënda

Al personal ti podarál gní mosoré le borjú denanche al ti röies pormez a so post de laur 1) . Cun passa 37,5° de borjú ne vëgnel nia conzedü l’azes al post de laur. Les porsones che é te chësta condiziun vëgn - tl respet dles indicazius tla nota jödapé - porintant isolades y al ti vëgn dé na maschera; chëstes porsones ne pó nia jí tl pröm aiüt y/o tles infermeries aziendales, mo mëss contaté le plü debota che ara vá so dotur y se tigní a sües indicaziuns.

Le datur de laur informëia damperfora le personal y che che ó ti rové pormez al’aziënda, che al ne vëgn nia lascé pormez porsones che á albü, ti ultimi 14 dis contat cun porsones cun n resultat dl test dl COVID-19 positif o che vëgn da raiuns al prigo aladô dles indicaziuns dl OMS.2)

Por chisc caji fajunse referimënt al decret de lege di 23.02.2020, n. 6, art. 1, lët. h) y i).

L’azes al’aziënda di lauranc cun n resultat positif al’infeziun da COVID 19, mëss gní antizipé da na comunicaziun fata damperfora cun n atestat dl dotur, olache an vëiga le resultat dl tampon “negativaziun arjunta” aladô dles modalités preodüdes, che é gnü dé fora dala repartiziun por la prevenziun competënta a livel teritorial.

Sce l'autorité sanitara competënta comana mosöres spezifiches surapró, sciöche por ejëmpl l'esecuziun de tampons pro i lauranc, por pregní la formaziun de coes epidemiches, ti raiuns plü atocá dal virus, garantësc le datur de laur la mascima colaboraziun.

1) La mosoraziun tl tëmp real dl borjú costituësc n tratamënt di dac personai y mëss porchël gní fat tl respet dles desposiziuns sön la privacy varëntes. Porchël aconsiëion da: 1) mosoré le borjú y nia scrí sö le dat. An pó ma identifiché la porsona atocada y scrí sö le superamënt dl limit dla temperatöra, sce al vá debojëgn da documenté les rajuns che á impedí l’azes ai locai aziendai; 3) dé informaziuns sön le tratamënt di dac personai. Al vëgn recordé che tl’informativa pón lascé demez informaziuns che la porsona interessada á bele y pó gní dades ince a usc. Por ci che reverda le contignü dles informaziuns pón, fajon referimënt ai fins dl tratamënt di dac, dé dant l’impedimënt dl contaje da COVID-19 y, por ci che reverda la basa iuridica, pól gní dé dant la realisaziun di protocoi de segurëza por scombate l’infeziun aladô dl art. 1, n. 7, lët. d) dl decret dl Presidënt dl Consëi di ministri di 11 de merz dl 2020 y por ci che reverda la dorada dla conservaziun eventuala di dac pón fá referimënt ala fin dla situaziun de emergënza; 4) definí les mosöres de segurëza y d’organisaziun adatades por sconé i dac. Dantadöt por ci che reverda l’organisaziun, vál debojëgn da ciafé sö les sëntes responsables y ti pité les indicaziuns che vá debojëgn. Por chësc fin vëgnel recordé che i dac pó ma gní elaborá por i fins de prevenziun dal’infeziun cun le COVID-19 y ne pó nia gní ortiá inant o surandá a terzi defora dales desposiziuns de lege spezifiches (por ej. tl caje de na domanda da pert dl’autorité sanitara por la recostruziun dla ciadëna de contat di “contac strënc de n laurant cun n resultat dl test dl COVID-19 positif”); 5) tl caje de n isolamënt temporan porvia dl superamënt dl limit dla temperatöra, mëssel gní garantí prozedöres por garantí la resservatëza y la dignité dl laurant. Chëstes garanzies mëss ince gní assigurades sce le laurant ti lascia alsavëi al ofize responsabl dl personal da avëi albü defora dal contest aziendal contat cun porsones cun n resultat dl test dl COVID-19 positif y tl caje de arlontanamënt dl laurant, che svilupëia tratan le laur borjú y sintoms de infeziun dles vies dl fle, y de sü colegs (ciara dessot nota jödapé 2).

2)Sce al mëss gní dé fora na detlaraziun, olache al vëgn atesté che an ne vëgn nia da raiuns de prigo epidemiologich y che an n’á nia albü, ti ultimi 14 dis, contac cun porsones cun n resultat positif dl test dl COVID-19, vëgnel recordé da se tigní ales prescriziuns sön le tratamënt di dac personai, ajache l’acuisiziun dla detlaraziun costituësc n tratamënt di dac. Por chësc fin vëgnel apliché les indicaziuns preodüdes dala nota n. 1 y al vëgn dantadöt aconsié da cöie ma adöm dac che é adatá, che é relevanc y che vá debojëgn por schivé n’infeziun da COVID-19. Sce al vá por ejëmpl debojëgn de na detlaraziun sön i contac cun porsones cun n resultat positif al COVID-19, ne dessel nia gní damané informaziuns surapró sön la porsona resultada positiva. O, sce al vá debojëgn de na detlaraziun sön la provegnënza da raiuns al prigo epidemiologich, ne dessel nia gní damané informaziuns surapró sön le post avisa.

3. Regoles d’azes por i fornidus esterns

Por l’azes di fornidus esterns él da ciafé sö prozedöres d’entrada, transit y sortida tres l’adoranza de modalités, percursc y orars fac fora denant, por smendrí les ocajiuns de contat cun le personal tles repartiziuns/ti ofizi.

Sce ara vá mëss i ciafers di mesi de trasport romagne sön sü mesi: an ne pó a vigni moda nia jí ti ofizi. Por arjigné ca les ativités da ciarié y desćiarié che vá debojëgn, mëss le trasportadú sté n meter dainciará.

Por i fornidus/trasportadus y/o l’ater personal estern él da arjigné ca/istalé toiletes speziales, da proibí l’adoranza dles toiletes di colaboradus y da garantí vigni de na netijia adatada.

Al é da smendrí le plü che ara vá l’azes ai vijitadus; sce al jiss debojëgn da lascé ite vijitadus esterns (impresa de netijia, impresa de manutenziun y i.i.) vál debojëgn che ai sotestais a dötes les regoles dl’impresa, cun lapró chëres por l’azes ai locai aziendai preodüdes dal coma 2 dessura.

Sce al é n sorvisc de trasport organisé dal’aziënda mëssel gní garantí y respeté la segurëza di lauranc pro vigni iade.

Les regoles de chësc protocol se sleria fora ales aziëndes en apalt, che pó organisé sëntes y cantiers permanënc y provisori daite dales sëntes y dai raiuns produtifs.

Tl caje de lauranc tuc sö da aziëndes terzes che laora tla medema sënta produtiva (por ej. personal de manutenziun, fornidus, personal de netijia o verda) cun n resultat dl test positif al COVID-19, mëss l’apaltadú informé atira le comitënt; tramidui mëss colaboré cun l’autorité sanitara y ti mëte a desposiziun informaziuns adatades por ciafé sö i contac strënc eventuai.

L’aziënda comitënta mëss ti dé al’impresa apaltadëssa, dötes les informaziuns sön i contignüs dl protocol de segurëza aziendal y mëss ciaré che sü lauranc o les aziëndes terzes che laora por bel anfat ci rajun tla lerch aziendala, respetes daldöt les desposiziuns.

4. Netijia y sanificaziun tl’aziënda

L’aziënda se crüzia vigni de dla netijia y dla sanificaziun periodica di locai, di ambiënc, di posć de laur y dles lercs coletives y por le tëmp lëde.

Tl caje de presënza de na porsona cun le COVID-19 ti locai aziendai, se crüzion de süa netijia y sanificaziun di locai aladô dles desposiziuns dla zircolara n. 5443 di 22 de forá dl 2020 dl Ministere dla Sanité, sciöche ince de süa ariaziun.

Al é da garantí la netijia ala fin dl turnus y la sanificaziun periodica de tastadöres, touchscreens y mouse cun detergënc adatá, sides ti ofizi che tles repartiziuns produtives.

L’aziënda pó organisé en acordanza cun les indicaziuns dl Ministere dla Sanité, sciöche ara arata che al sides damí, mosöres de netijia adoran mosöres de alisiramënt soziales (ince straordinares).

Ti raiuns atocá plü dassënn dal’epidemia o tles aziëndes olache al é sté caji sospec de COVID-19, vál debojëgn da preodëi, canche al vëgn indô daurí, en ajunta ales ativités de netijia normales, na sanificaziun straordinara di ambiënc di locai, di posć de laur y di raiuns coletifs aladô dla zircolara 5443 di 22 de forá dl 2020.

5. Precauziuns igieniches personales

Les porsones t’aziënda mëss se tigní a dötes les precauziuns igieniches, dantadöt por les mans;

l’aziënda mët a desposiziun detergënc por le mans adatá;

al vëgn racomané da se lavé sovënz les mans cun ega y jafa;

i detergënc por les mans preodüs dessura mëss ester a desposiziun de düc i lauranc, ince tres despenser spezifics te punc sauris da odëi.

6. Atrezadöra de segurëza personala

L’adoranza dles mosöres d’igiena preodüdes te chësc protocol de regolamentaziun y dles atrezadöres de segurëza personales é fondamentala y depënn, porvia dla situziun de emergënza da sëgn, tlermënter dala desponibilité sön le marcé. Por chëstes rajuns:

a. mëss les mascheres gní adorades aladô de ci che vëgn preodü dales indicaziuns dl’Organisaziun mondiala dla sanité;

b. pól gní adoré, porvia dla situaziun d’emergënza sce an se stënta da les ciafé y ma por schivé la difujiun dl virus, mascheres che vá a öna cun les indicaziuns dl’autorité sanitara;

c. vëgnel sostigní la preparaziun da pert dl’aziënda dl licuid detergënt aladô dles indicaziuns dl’OMS (https://www.who.int/gpsc/5may/Guide_to_Local_Production.pdf).

Sce le laur se ghira che al vëgnes lauré a manco de un n meter dainciará un dal ater y ara ne vá nia da ciafé n’atra soluziun por ci che reverda l’organisaziun, vál a vigni moda debojëgn da s’anuzé de mascheres y de d’atri injins de proteziun (manëces, odlá, tutes, cufies, camejoc, y i.i.) aladô dles desposiziuns dles autorités scientifiches y sanitares.

Da adaté les mosöres dl protocol sön le post de laur vëgnel adoré, sön la basa de düc i prighi da valuté y tolon ite dötes les ativités desvalies dl’aziënda, l’atrezadöra de segurëza personala. Al é preodü por düc i lauranc che partësc les lercs coletives, l’adoranza de na maschera chirurgica, sciöche preodü tl decret legislatif n. 9 (art. 34) y tl decret legislatif n. 18 (art. 16, c. 1).

7. Gestiun de lercs coletives (mensa, cabines da se mudé, lercs da fomé, automac de boandes y/o snack)

L’azes ales lercs coletives, cun lapró les menses aziendales, les lercs da fomé y i locai da se mudé, vëgn partí sö y al vëgn ciaré da aieré tresfora i locai, da smendrí le tëmp de presënza iló y da mantigní la destanza de segurëza de 1 meter danter les porsones.

Al vá debojëgn da organisé les lercs y da sanifiché i locai da se mudé por ti lascé ai lauranc la lerch da se mëte ia le guant da laur y garantí standarg igienics y sanitars adatá.

Al vá debojëgn da sanifiché periodicamënter i locai dla mensa y les tastadöres di automac de boandes y snack y da i puzené vigni de cun detergënc adatá.

8. Organisaziun aziendala (turnus, trasfertes y smart working, reorganisaziun di liví produtifs)

En referimënt al decret dl Presidënt dl Consëi di ministri di 11 de merz dl 2020, punt 7, y ma por le tëmp dl’emergënza liada al COVID-19, pó les aziëndes, fajon referimënt ales desposiziuns di contrac coletifs nazionai y sostignin les intenüdes cun les rapresentanzes sindacales aziendales:

1. despone la stlüta de dötes les repartiziuns, ater co la produziun, o a vigni moda de chëres olache ara vá da s’anuzé dl smart working o da lauré a destanza;
   
2. organisé danü i liví produtifs;
   
3. garantí n plan de turnus por i colaboradus che se crüzia dla produziun cun l’obietif da smendrí le plü che ara vá i contac y cherié grups autonoms, despartis y da reconësce;
   
4. s’anuzé dl smart working por dötes les ativités che pó gní fates a ciasa o a destanza;
   
5. valuté dagnora, sce al vëgn adoré alisiramënc (ince straordinars), sce al é la poscibilité da curí döta la strotöra aziendala, scinacaje ince tres turnus adatá;
   
6. adoré naota mosöres de alisiramënt soziales desponibles che vá a öna cun i istituc contratuai (alediamënt, smendrimënt dl orar, banca ores) y che á en general le fin da garantí da ne perde nia le paiamënt tl caje de assënza dal laur;
   
7. tó, sce al ne tleca nia les poscibilités preodüdes dal punt c), les feries nia ciamó adorades sö;
   
8. sospëne y desdí i iadi de sorvisc y de laur nazionai y internazionai, ince sce bele fac fora o organisá.
   

Le laur a destanza vëgn ince sostigní inant tla fasa de reativaziun progressiva dl laur sciöche stromënt de prevenziun d’öga y modular, tl respet dl bojëgn dl datur de laur da garantí condiziuns de sostëgn adatades al laurant y a süa ativité (assistënza da adoré i aparac, modulaziun di tëmps de laur y dles palses).

Al vá debojëgn da respeté la destanza soziala, y chël ince tres na mudaziun dles lercs de laur, tan inant che ara vá a öna cun la sort de prozesc produtifs y dles lercs aziendales. Tl caje de lauranc che n’á nia debojëgn de stromënc particolars y/o atrezadöres de laur y che pó lauré da susc, pó chisc lauré porintant te d’atri locai, sciöche por ejëmpl te ofizi o salfs dles sentades nia adorá.

Por i locai olache al laora de plü de un n laurant tl medemo tëmp, pón ciafé soluziuns inovatives sciöche, por ejëmpl, partí sö danü i posć de laur a na moda che ai sides dainciará assá o ciafé soluziuns somiëntes.

La strotoraziun dl laur pó gní definida danü cun orars de laur nüs, olache al vëgn sostigní la destanza soziala cun le smendrí le numer dles porsones presëntes sön le post de laur dala medema ora y cun le schivé mejes de porsones pro l’entrada y la sortida cun orars de laur flessibli.

Al vá debojëgn da schivé agregaziuns soziales ince por ci che reverda i spostamënc vigni de por jí a lauré y gní zoruch a ciasa, fajon dantadöt referimënt al’adoranza di mesi dl trasport publich. Por chësta rajun fossel da sostigní les formes de trasport devers dl post de laur cun na destanza adatada danter i viagiadus y l’adoranza de mesi privac o de pici bus.

9. Gestiun dl’entrada y dla sortida dl personal

Al vëgn sostigní orars de entrada/sortida partis sö a na moda da schivé le plü che ara vá contac ti raiuns coletifs (entrades, cabines da se mudé, mensa);

sce ara vá, vál debojëgn da preodëi na porta d’entrada y na porta de sortida da chisc locai, y garantí la presënza de detergënc segnalá da indicaziuns aposta.

10. Spostamënc interns, sentades, evënc interns y formaziun

I spostamënc daite dal areal aziendal mëss gní smendris le plü che ara vá y al mëss gní respeté les indicaziuns aziendales.

Al ne vëgn nia conzedü da fá sentades en presënza. Sce al vá debojëgn da fá sentades de prescia y ara ne vá nia da arjigné ca n coliamënt a destanza, mëssel gní smendrí le plü che ara vá la partezipaziun en presënza, y a vigni moda, mëssel gní garantí la destanza interpersonala y na netija/areaziun adatada di locai.

Al vëgn sospenü y desdit dötes les manifestaziuns internes y dötes les ativité de formaziun ti locai d’insegnamënt, ince chëres obligatories, ince sce ares é bele gnüdes organisades; ara vá a vigni moda, sce l’organisaziun aziendala le conzed, da mëte a jí la formaziun a destanza, y chësc ince por i lauranc te smart working.

Sce al n’é nia gnü stlüt jö la formaziun profescionala y/o la formaziun por la cualificaziun ti termins preodüs por düc i rodi/les funziuns aziendales en materia de sanité y segurëza sön le post de laur porvia dl’emergënza da sëgn, y porchël porvia de majera forza, pón jí inant cun le desfiramënt dl rode spezifich/dla funziun (por ejëmpl: le responsabl pó, sides tl caje de medefüch che de pröm aiüt, lauré inant tl caje de bojëgn; le ciafer dl arpiradú a furcia pó lauré inant).

11. Gestiun tl caje de na porsona sintomatica tl’aziënda

Sce na porsona tl’aziënda ciafa borjú y á sintoms de n’infeziun dles vies dl fle, sciöche la tos, mëssera atira ti le lascé alsavëi al ofize dl personal; chësta porsona y dötes les atres tl medemo local messará gní isolades aladô dles desposizius dl’autorité sanitara; l’aziënda mëss atira ti le lascé alsavëi ales autorités sanitares competëntes y al numer de emergënza por le COVID-19 comuniché dala Provinzia o dal Ministere dla Sanité.

L’aziënda colaborëia cun les autorités sanitares por definí i “contac strënc” de na porsona presënta te aziënda che á n resultat positif dl test dl COVID-19. A chësta moda dess les autorités ti ester da apliché les mosöres de carantena adatades che vá debojëgn. Tl tëmp de inrescida pó l’aziënda damané a düc i contac strënc poscibli da s’un jí dal’aziënda aladô dles indicaziuns dl’autorité sanitara, sciöche mosöra de prevenziun.

Al laurant ti mëssel gní dé atira tl momënt dl isolamënt na maschera chirurgica, sce al ess da nen n’avëi nia öna.

12. Verda sanitara/dotur competënt/responsabl dla segurëza

La verda sanitara mëss jí inant tl respet dles mosöres igieniches tles indicaziuns dl Ministere dla Sanité (l’insciödit decalogh).

Al é da ti dé la priorité te chësc tëmp ales vijites de prevenziun, ales vijites sön domanda y ales vijites do la maratia.

La verda sanitara periodica ne dess nia gní architada, ajache ara rapresentëia n’atra mosöra de prevenziun generala: da öna na pert ajache al pó gní ciafé sö caji poscibli y sintoms d’infeziun sospec, dal’atra por l’informaziun y la formaziun che le dotur competënt pó ti pité ai lauranc por schivé la difujiun dl’infeziun.

Da integré y propone dötes les mosöres de regolamentaziun liades al COVID-19 colaborëia le dotur competënt cun le datur de laur y i responsabli dla segurëza aziendai o teritoriai.

Le dotur competënt ti segnalëia al’aziënda situaziuns de gran fragilité, sciöche ince patologies atuales o da denant dl personal; l’aziënda se crüzia de süa proteziun tl respet dla privacy.

Le dotur competënt aplichëia les indicaziuns dles autorités sanitares. Le dotur competënt pó, en conscideraziun de so rode pro la valutaziun di prighi y la verda sanitara, aconsié l’adoziun de düc i mesi diagnostics, sce al vëgn araté d’öga por arjiné la difujiun dl virus y por la sanité di lauranc.

Canche an tol indô sö les ativités, vál debojëgn da trá ite le dotur competënt por identifiché i sogec te na situaziun de fragilité particolara y por reinserí tl laur porsones che á albü n’infeziun da COVID 19. Al vëgn aconsié che la verda sanitara ciares dantadöt di sogec fragii, ince en relaziun al’eté. Por mëte indô a jí progressivamënter le laur di lauranc do l’infeziun da COVID19, fej le dotur competënt, do che al é gnü dé jö le zertificat de tampon negatif preodü y fat dala repartiziun de prevenziun teritoriala, la vijita denanche ai mëtes indô man da lauré do n’assënza por rajuns de sanité de passa sessanta dis indolater, por controlé l’idoneité al laur (decret legislatif 81/08 y m.s., art. 41, c. 2 lët. e-ter), ince por valuté profii de prigo spezifics y a vigni moda independentamënter dala dorada dl’assënza porvia de maratia.

13. Ajornamënt dl protocol de regolamentaziun

Tl’aziënda vëgnel metü sö n Comité por l’aplicaziun y la verda dles regoles dl protocol de regolamentaziun pro chël che al toca les rapresentanzes sindacales aziendales y i responsabli dla segurëza sön le post de laur (RSL).

Sce al ne vëgn nia metü sö, porvia dla sort particolara dl’aziënda y dl sistem dles relaziuns sindacales, comités aziendai, vëgnel metü sö n comité teritorial metü adöm dai organisms paritetics por la sconanza dla sanité y la segurëza sön le post de laur, tan inant che ai é gnüs metüs sö, olache al vëgn ince trat ite pro so laur, i responsabli dla segurëza teritoriai y i rapresentanc di partner soziai.

Al podará gní metü sö, a livel teritorial o setorial, sön scomenciadia di sogec che á sotescrit chësc protocol, istituziuns por i fins de chësc protocol, ince tiron ite les autorités sanitares locales y d’atri sogec istituzionai che tol pert ales scomenciadies por arjiné la difujiun dl COVID-19.

PROTOCOL COLETIF DE REGOLAMENTAZIUN POR ARJINÉ LA DIFUJIUN DL COVID-19 TI CANTIERS

Le Minister por les infrastrotöres y le trasport fej fora cun le Ministere por le laur y le sozial, ANCI, UPI, Anas SpA, RFI, ANCE, Alleanza delle Cooperative, Feneal Uil, Filca - CISL y Fillea CGIL chësc:

PROTOCOL COLETIF POR REGOLAMENTÉ L’ARJINAZIUN DLA DIFUJIUN DL COVID-19 TI CANTIERS

Ai 14 de merz dl 2020 él gnü aprové le protocol de regolamentaziun por scombate y arjiné la difujiun dl virus COVID-19 sön le post de laur (da chiló inant nominé “protocol”), che vel por düc i seturs de produziun y che é gnü integré ai 24 d’aurí dl 2020. Al contignü de chësc protocol de regolamentaziun vëgnel daldöt reinvié te chësc documënt. Implü é les desposiziuns de chësc protocol na spezificaziun setoriala dles desposiziuns generales, che é tl protocol di 14 de merz dl 2020 (tla verjiun di 24 d’aurí dl 2020).

Tignin cunt dla validité dles desposiziuns dl protocol nominé dessura por dötes les categories, y chiló dantadöt por les inciaries de costruziuns publiches y por le setur de costruziun, él gnü araté adaté da tó ciamó d’atres mosöres.

Tres chësc protocol de regolamentaziun coletif dessel gní dé indicaziuns operatives, cun chëres che al vëgn alzé la faziun dles mosöres de arjinaziun de prevenziun por scombate l’epidemia dl COVID-19 ti cantiers. Le COVID-19 rapresentëia n prigo biologich general, cuntra chël che al mëss gní tut les medemes mosöres por döta la popolaziun.

Chësc protocol contëgn porchël na linia de mosöres de prevenziun che ti vá do a desposiziuns dl legisladú y dl’autorité sanitara y les realisëia. Chëstes mosöres vel por i patruns di cantiers y por dötes les sotimpreses y düc i fornidus, che é tl medemo cantier.

En referimënt al decret dl presidënt dl Consëi di ministri di 11 de merz dl 2020, punt 7, pó i daturs de laur surantó tl tëmp dl’emergënza dl Covid-19, tl cheder dles desposiziuns di contrac coletifs nazionai, chëstes mosöres y lauré fora les acordanzes che alda lapró cun les rapresentazes sindacales:

adoranza le plü che ara vá dles impreses de metodes de laur agil por les ativités por sostigní i cantiers, che pó gní fates da ciasa o tres telelaur;

architada di laurs che pó gní fac tres na reorganisaziun dles fases de laur plü tert, zënza che i laurs fac cina iló vëgnes danejá;

introduziun de n plann de turnus por le personal de produziun cun le travert da smendrí le plü che ara vá i contac y arjigné ite grups autonoms, da desfarenzié saurí y da reconësce;

adoranza prioritara dles mosöres de alisiramënt sozial metüdes a desposiziun a öna cun i istituc de contrat, che ti dá la poscibilité ai lauranc da sté demez dal laur zënza perde so paiamënt;

sostëgn di dis de vacanza arjunc y dles vacanzes speziales paiades por lauranc, sciöche ince dles atres prestaziuns/di atri stromënc, preodüs dales desposiziuns de lege o dai contrac coletifs por les ativités por sostigní i cantiers;

architada y anulamënt de düc i sorvisc foradecá/iadi de sorvisc nazionai y internazionai, ince sce ai é bele gnüs fac fora o organisá.

I movimënc daite o defora dal cantier mëss gní limitá tan inant che ara vá y l’azes ai raiuns coletifs mëss gní contingentá aladô – sce al vá debojëgn tres la reorganisaziun dles prozedöres de laur y di orars de laur dl cantier.

Le telelaur vëgn sostigní inant ince tla fasa dla reinviada graduala dl laur sciöche stromënt de prevenziun d’öga y da modulé; le datur de laur mëss ti mëte a desposiziun al personal n sostëgn adaté por le desfiramënt dles ativités (aiüt pro l’adoranza/manejanza di aparac, spartiziun di orars de laur y dles palses de laur).

An mëss garantí che al vëgnes respeté la destanza (social distancing) ince tres na mudaziun di raiuns de laur, tan inant che chësc vá a öna cun la sort de prozesc de produziun y la grandëza dl cantier. Tl caje de lauranc che n’adora degügn stromënc y/o mesi de laur speziai y che pó lauré dasusc, podessi gní metüs – tratan le tëmp de passaje – te locai provisori. Te raiuns olache al laora plü de un n laurant tl medemo tëmp, pól gní adoré protocoi de segurëza por schivé l’infeziun. Sce ara ne vá nia da fá da respeté la destanza de segurëza danter les porsones de n meter sciöche mosöra zentrala por l’arjinaziun da lauré, pól gní adoré atrezadöres de proteziun personales. Le coordinadú de segurëza por la fasa de desfiramënt mëss integré, tan inant che al é gnü nominé aladô dl decret legislatif n. 81 di 9 d’aurí dl 2008, le plann de segurëza y coordinaziun y la valutaziun dles spëises. I daturs de laur controlëia tres i coordinadus dla segurëza che al vëgnes atué sön i cantiers les mosöres de segurëza por schivé l’infeziun.

An pó ince preodëi tëmps de laur desvalis, por che ara vais da respeté plü saurí la destanza (social distancing), arbassan le numer di colaboradus che é tl medemo tëmp sön le post de laur y schivan che al röies adöm mejes de porsones canche an vá ti cantiers o canche an s’un vá tres tëmps de laur flessibli.

Ince por ci che reverda le trafich di pendolars mëssel gní schivé mejes de porsones, dantadöt pro l’adoranza de mesi dl trasport publich. Por chësta rajun fossel da stimolé poscibilités de trasport danter ciasa y post de laur, che garantësc na destanza adatada danter che che vá cun i mesi y odëi danfora l’adoranza dl auto privat o de shuttles.

Surapró ales desposiziuns dl decret dl presidënt dl Consëi di ministri di 11 de merz dl 2020 s’anüza le datur de laur sön le cantier ince de chësc protocol de regolamentaziun. Por sconé la sanité dles porsones presëntes ti cantiers y garantí n ambiënt de laur sann, vëgnel adoté les mosöres de prevenziun surapró scrites sö dessot, che pó gní integrades aladô dla sort, dl post y dles carateristiches dl cantier eventualmënter tres d’atres mosöres anfat o mosöres plü rigoroses. Por chësc él odü danfora la consultaziun dl coordinadú dla segurëza tla fasa de realisaziun, tan inant che al é gnü nominé, dles rapresentanzes sindacales aziendales y di sindacac spezifics y dl responsabl dla segurëza a livel teritorial (RLST, Rappresentante dei Lavoratori per la Sicurezza Territoriale).

INFORMAZIUN

Le datur de laur informëia, ince cun le sostëgn dles istituziuns bilaterales unitares por la formaziun y la segurëza tl ciamp dl frabiché (Ente Unificato Formazione e Sicurezza) – chël ó dí s’anuzan dles metodes plü adatades y plü efetives – düc i colaboradus y d’atres porsones che vá tl cantier sön les desposiziuns dles autorités. Por chësta rajun él al’entrada di cantiers y ti posć olache al röia adöm la maiú pert dla jënt, da taché sö tofles aposta, che an vëiga saurí olache al vëgn dé dant le dërt comportamënt.

Les informaziuns reverda dantadöt chisc dovëis:

denanco jí ti cantiers ti mëssel gní mosoré al personal le borjú. Cun passa 37,5° de borjú ne pón nia jí tl cantier. Les porsones te chësta situaziun mëss gní isolades por intant y se vistí la maschera (al mëss gní tigní cunt dles indicaziuns dla nota jödapé). Ares ne pó nia jí tl pröm aiüt y/o tl ambulatore dla sënta dl’impresa, mo mëss cherdé sö le plü debota che ara vá so dotur y se tigní a sües indicaziuns o a chëres dl’autorité sanitara;

la cosciënza y l’azetanza dl fat, che tl caje de condiziuns de prigo (por ej. sintoms dles coies, borjú, provegnënza da raiuns de prigo o contat cun porsones che é resultades positives ti ultimi 14 dis y i.i.) ne pón nia jí ti cantiers. Sce al vëgn a se le dé la situaziun de prigo impormó do ester rová tl cantier, ne pó la porsona atocada nia romagne tl cantier. Les porsones che é te chësta situaziun mëss atira le lascé alsavëi. Te chisc caji prevëiga les indicaziuns dles autorités che la porsona atocada ti le lasces alsavëi a so dotur de ciasa y al’autorité sanitara y romagnes a ciasa o te so domizil;

le dovëi da se tigní canche an vá te cantier a dötes les desposiziuns dles autorités y dl datur de laur (dantadöt: respet dla destanza de segurëza, adoranza dl’atrezadöra de segurëza personala metüda a desposiziun pro laurs, olache ara ne vá nia da respeté la destanza de segurëza de n meter danter les porsones, respet dles mosöres d’igiena scrites dant);

le dovëi da informé atira y sot süa responsabilité le datur de laur dl gní a se le dé de sintoms de coies tratan le laur y da mëte tres averda che al vëgnes respeté na destanza de segurëza adatada cun les atres porsones;

le dovëi dl datur de laur da ti lascé alsavëi ai colaboradus y a d’atres porsones denanco jí sön le cantier, che l’azes al cantier por les porsones che albü contat ti ultimi 14 dis cun porsones positives al COVID-19, o che vëgn dai raiuns de prigo aladô dles diretives dla WHO, é proibí.

Por düc chisc caji vëgnel fat referimënt al decret de lege n. 6 di 23.02.2020, art. 1, lëtra h) y i).

MODALITÉS D’AZES DE FORNIDUS ESTERNS AL CANTIER

Por l’azes de fornidus esterns al cantier mëssel gní preodü prozedöres aposta por jí te cantier, passé y s’un jí dal cantier, aladô de metodes fates fora, prozedöres y orars. A chësta moda dessel gní smendrí les poscibilités de contat cun le personal presënt tl cantier. Chëstes prozedöres mëss gní dades dant sciöche injunta dl plann de segurëza y coordinaziun.

I ciafers di mesi de trasport mëss romagne sce ara vá te so veicul: l’azes ai locai coletifs stlüc di cantiers n’é a vigni moda nia conzedü. Por la preparaziun de laurs da ciarié y desćiarié che vá debojëgn mëss le trasportadú se tigní avisa ala destanza de segurëza de altamo n meter.

Por fornidus/trasportadus y/o d’ater personal estern mëssel gní preodü/istalé toalëtes aposta, proibí l’adoranza dles toalëtes di colaboradus y garantí vigni de na netijia adatada.

Sce al é preodü n sorvisc de trasport organisé dal datur de laur por arjunje le cantier mëssel a vigni moda gní garantí la segurëza di lauranc tratan le iade. Por chësc fin mëssel gní adoré de plü veicui y/o preodü orars flessibli por jí y gní dai cantiers. Scenó ti pól gní conzedü ai colaboradus aumënc temporans dles indenisaziuns spezifiches preodüdes dal contrat coletif por l’adoranza dl auto privat. A vigni moda mëssel gní garantí che les snoles, manties, rodes da rovëne, tribli y i.i. vëgnes puzená cun dejinfetanc speziai y che i veicui vëgnes aierá indortöra.

NETIJIA Y SANIFICAZIUN DL CANTIER

Le datur de laur garantësc vigni de la netijia y la sanificaziun periodiches di locai da se mudé y di salfs d’aspeta y limitëia tl medemo tëmp l’azes de de plü colaboradus te chisc posć; al mëss ince gní garantí la sanificaziun y igienisaziun dles mascins de laur y dles cabines de ciafers y da rovëne. Le medemo vel por i auti de sorvisc y d’imprëst, sciöche ince por i injins de laur sciöche crans y veicui y aparac di cantiers.

Le datur de laur controlëia che i aparac de laur vëgnes puzená sciöche al alda y impedësc che ai vëgnes adorá da de plü colaboradus. Le datur de laur arjigna ince detergënc spezifics che mëss gní metüs a desposiziun tratan y ala fin dl laur te cantier.

Le datur de laur mëss controlé che al sides gnü sanifiché i alojamënc di lauranc y i atri locai adorá por chësta rajun, ince sce ai é defora dal cantier. Ince i mesi de laur che é te cantier y ti implanc esterns privac y vëgn adorá por le cantier, mëss gní puzená y dejinfetá vigni iade do che ai é gnüs adorá.

Tl caje de presënza de na porsona cun le COVID-19 tl cantier mësson puzené y sanifiché i locai, i alojamënc y i aparac aladô dles desposiziuns dla zircolara dl ministere dla sanité n. 5443 di 22 de forá dl 2020; sce al vá debojëgn mëssel ince gní garantí n’ariaziun adatada.

La sanificaziun regolara vëgn fata fora dal datur de laur aladô dles carateristiches y dl’adoranza di locai y mesi de trasport do avëi aldí le dotur aziendal responsabl, le diretur dl sorvisc por la segurëza dl laur y le responsabl dla segurëza di lauranc (RSL o responsabl dla segurëza di lauranc teritoriai).

Tles impreses, olache al vëgn puzené y sanifiché, mëssel gní lauré fora, do avëi baié cun le diretur dl sorvisc dla segurëza dl laur y le responsabl dla segurëza di lauranc (RSL o responsabl dla segurëza di lauranc teritorial), protocoi de intervenziun spezifics.

Les porsones responsables dl desfiramënt di laurs de netijia y sanificaziun mëss avëi le guant de proteziun y l’atrezadöra de segurëza personai.

Dal desfiramënt dles mosöres de sanificaziuns mëssel gní tut produc cun les carateristiches dades dant tla zircolara dl ministere dla sanité n. 5443 di 22 de forá dl 2020.

MOSÖRES DE SEGURËZA TRES L’IGIENA PERSONALA

Al vá a vigni moda debojëgn che les porsones te aziënda se tëgnes a dötes les indicaziuns d’igiena y dantadöt che ares se laves sovënz sciöche al alda les mans, ince canche ares laora.

Le datur de laur mëss mëte a desposiziun por chësc fin dejinfetanc por les mans adatá.

ATREAZADÖRA DE PROTEZIUN

Le respet dles mosöres d’igiena te chësc protocol de regolamentaziun y l’adoranza dl’atrezadöra de proteziun personala é fondamentai; porvia dla situaziun de emergënza reala depënn le respet de chëstes regoles sambëgn dala desponibilité di produc nominá sön le marcé.

Les mascheres mëss gní adorades aladô dles indicaziuns dl’organisaziun por la sanité mondiala.

Porvia dl’emergënza pól gní tut tl caje de problems de fornidöra y ma por schivé la difujiun dl virus, mascheres dla sort che vá a öna cun les indicaziuns dl’autorité de sanité y dl coordinadú de segurëza por la fasa de desfiramënt (tan inant che al é gnü nominé aladô dl decret legislatif n. 81 di 9 d’aurí dl 2008).

La preparaziun de detergënc licuig tres l’impresa aladô dles indicaziuns dla WHO vëgn sostignida (https://www.who.int/gpsc/5may/Guide_to_Local_Production.pdf).

Sce la realisaziun di laurs sön le cantier se ghira na destanza de manco de n meter danter les porsones y al né nia n’atra soluziun a livel organisatif, vál a vigni moda debojëgn da adoré mascheres y d’atres atrezadöres de proteziun (manëces, odlá, overalls, ciüries dles orëdles y i.i.) aladô dles desposiziuns dles autorités sanitares y scientifiches. Sce al n’é nia a desposiziun te chësta situaziun n’atrezadöra personala adatada, mëss i laurs gní architá por le tëmp che vá assolutamënter debojëgn por ciafé l’atrezadöra personala adatada. Te chësc caje pón ince s’anuzé sce al vá debojëgn dla cassa de avaliamënt dl paiamënt aladô dl’ordinanza d’emergënza n. 18 di 17 de merz dl 2020.

Le coordinadú dla segurëza por le desfiramënt di laurs (tan inant che chësc é gnü nominé aladô dl decret legislatif n. 81 di 9 d’aurí dl 2008) integrëia le plann de segurëza y coordinaziun y la sciazada di cosć che alda lapró cun dötes les atrezadöres de proteziun che vá debojëgn. Le coordinadú dla segurëza por la fasa de planificaziun adatëia cun l’aiüt dl responsabl dla segurëza (RSL) (o sce chësc n’é nia gnü nominé cun l’aiüt dl responsabl dla segurëza competënt a livel teritorial RSLT) la planificaziun di cantiers ales mosöres contignides te chësc protocol y garantësc süa realisaziun concreta.

Le datur de laur se crüzia dla sostituziun dl guant de laur por düc i lauranc, ti don a düc i lauranc atocá n’atrezadöra de segurëza personala, cun lapró i overall da tó n iade.

Le datur de laur garantësc che al sides te vigni maiú cantier (cun passa 250 colaboradus) n’istituziun sanitara y – olache an mëss – n sorvisc dl dotur aposta y na sënta de pröm aiüt. Por düc i atri cantiers vëgn chisc compic fac dai responsabli dl pröm aiüt bele nominá, a chi che al mëss ti gní dé danfora na formaziun aposta y l’atrezadöra che vá debojëgn por arjiné la difujiun dl virus dl COVID-19.

MOSÖRES POR I LOCAI COLETIFS (MENSA, LOCAI DA SE MUDÉ)

Por l’azes ai raiuns coletifs, cun lapró la mensa y i locai da se mudé, él da preodëi limitaziuns al azes, n’ariaziun permanënta di locai, n tëmp smendrí te chisc raiuns y le respet dles destanzes de segurëza de n meter danter les porsones. Tl caje de ativités che ne se ghira a vigni moda nia l’adoranza di locai da se mudé, ne dess chisc nia gní adorá por schivé insciö le contat danter i lauranc; sce l’adoranza di locai da se mudé é obligatoria, integrëia le coordinadú dla segurëza tla fasa de desfiramënt (tan inant che chësc é gnü nominé aladô dl decret legislatif n. 81 di 9 d’aurí dl 2008) le plann de segurëza y coordinaziun, te chël che al vëiga danfora sön le cantier na partiziun di turnus di lauranc che vais a öna cun i laurs da fá.

Le datur de laur se crüzia che al vëgnes fat altamo vigni de la sanificaziun y che al vëgnes organisé la mensa y i locai da se mudé, por ti garantí ai lauranc raiuns por lascé jö le guant da laur y condiziuns d’igiena adatades.

Ince les tastadöres di automac dles boandes é da sanifiché regolarmënter y da lavé vigni de cun mesi speziai.

ORGANISAZIUN DI CANTIERS (SPARTIZIUN TE TURNUS, REORGANISAZIUN DL PLANN DE DESFIRAMËNT DI LAURS)

Aladô dl decret dl presidënt di ministri di 11 de merz dl 2020, punt 7, pó les impreses organisé danü, por la dorada dl’emergënza dl COVID-19, le cantier y l’orar dl desfiramënt di laurs. Por chësc fin pól gní fat d. a. na partiziun di turnus por smendrí i contac danter les porsones, mëte sö grups autonoms, desvalis y da reconësce y fá fora n orar por la daurida nöia di cantiers, por jí tl cantier, sté iló y s’un jí demez dal cantier. Chiló él da sostigní, a öna cun les desposiziuns che alda pro i contrac coletifs nazionai, acordanzes relatives cun les rapresentanzes sindacales aziendales y cun i sindacac spezifics teritoriai.

COMPORTAMËNT TL CAJE DE PORSONES CUN SINTOMS TE CANTIER

Sce na porsona sön le cantier á 37,5° de borjú y svilupëia sintoms de n’infeziun dles vies dl fle (por ej. la tos), mëssera atira ti le dí al datur de laur o al diretur di laurs. Chësc mëss comané l’isolaziun dl colaboradú aladô dles desposiziuns dl’autorité sanitara y dl coordinadú dla segurëza tla fasa de desfiramënt sce al é gnü nominé aladô dl decret legislatif n. 81 di 9 d’aurí dl 2008. Implü él da ti le lascé atira alsavëi al’autorité sanitara responsabla y cherdé sö le numer d’emergënza COVID-19 metü a desposiziun dala regiun o dal ministere dla sanité.

Le datur de laur laora cun les autorités sanitares, por ciafé sö les porsones che á eventualmënter albü n contat “strënt” cun le colaboradú positif al Covid-19 tl cantier. A chësta moda dess les autorités sciafié da apliché les mosöres de carantena adatades che vá debojëgn. Tratan chësc tëmp de control pó le datur de laur ti damané a chës porsones che á albü n contat “strënt” cun le colaboradú atoché da s’un jí por na miú dal cantier aladô dles indicaziuns dl’autorité sanitara.

VERDA SANITARA / DOTUR AZIENDAL/RESPONSABL DLA SEGURËZA O RESPONSABL DLA SEGURËZA TERITORIAL

La verda sanitara mëss jí inant tl respet dles mosöres d’igiena dl Ministere por la sanité (le insciödit „decalogo“):

Te chësc tëmp mëss les vijites de prevenziun, i controi sön domanda y i controi canche an vëgn zoruch dala maratia, gní trac dant.

Le control sanitar periodich ne dess nia gní archité ajache al é n’atra mosöra de prevenziun generala: da öna na pert pón insciö ciafé sö por tëmp y ora caji poscibli y sintoms sospetusc de n’infeziun, dal’atra pó i lauranc gní informá dal dotur aziendal ince sön prevenziuns por schivé le prigo d’infeziun.

Le dotur aziendal laora cun le datur de laur, cun le responsabl dla segurëza o le responsabl dla segurëza teritorial, cun le diretur dl cantier y cun le coordinadú dla segurëza tla fasa de desfiramënt (tan inant che al é gnü nominé aladô dl decret de lege n. 81 di 9 d’aurí dl 2008), por porté dant y integré les mosöres y precauziuns liades al virus COVID-19.

Le dotur aziendal informëia le datur de laur sön i colaboradus da na sanité zitia, sciöche ince sön maraties corëntes o da denant. Le datur de laur se crüzia de süa segurëza tl respet de süa privacy. Le dotur aziendal s’anüza dles indicaziuns dl’autorité sanitara.

ATUALISAZIUN DL PROTOCOL DE REGOLAMENTAZIUN

Sön i cantiers vëgnel metü sö n comité por l’adoranza y le control dles desposiziuns contignides tl protocol de regolamentaziun, cun la colaboraziun dles rapresentazes sindacales aziendales y dl responsabl dla segurëza.

Sce al n’é porvia dla sort particolara dl cantier o dl sistem dles relaziuns sindacales gnü metü sö degügn comités por i cantiers, vëgnel metü sö n insciödit comité teritorial, metü adöm da istituziuns paritetiches por la sanité y la segurëza, sce ares é, cun la colaboraziun dl responsabl dla segurëza a livel teritorial (RSLT) y le rapresentant di partner soziai.

Che che sotescrí chësc protocol pó mëte sö a livel teritorial o setorial consëis aladô de chësc protocol, ince cun l’aiüt dl’autorité sanitara locala y de d’atres sëntes istituzionales che tol pert al’arjinaziun dla difujiun dl COVID19.

Al vëgn a vigni moda lascé alsavëi che les responsabilités dl INAIL y de döta l’agenzia d’ispeziun statala dl “ispetorat dl laur nazional“ romagn impé y che al pó gní damané l’intervënt dla polizia locala te caji ezezionai.

POSCIBILITÉS DE ESCLUJIUN DLA RESPONSABILITÉ DL DEBITUR, INCE POR CI CHE REVERDA LES TOMANZES EVENTUALES O STRAUFUNGHES DE CONTRAT TL CAJE DE MANCIANZA DE ADEMPLIMËT O INTARDIADA POR CI CHE REVERDA LES ATIVITÉS SÖN LE CANTIER

Chisc caji rapresentëia na tipisaziun contratuala che fej referimënt al’ativité dl cantier dla desposiziun generala contignida tl articul 91 dl decret legislatif di 17 de merz dl 2020, n. 18. Aladô de chësc articul vëgn le respet dles mosöres de arjinaziun aprovades por ti ester al’epidemia da COVID-19 dagnora valutades por l’eclujiun dla responsabilité dl debitur aladô dl articul 1218 y 1223 dl CZ, y chël ince por ci che reverda l'aplicaziun de tomanzes o straufunghes tl caje de mancianza de ademplimënt o intardiada.

Pro i laurs da fá tl cantier ne vára nia da se tigní ala destanza minimala de n meter danter les porsones, al n’é nia d’atres soluziuns a livel organisatif y al n’é nia assá mascheres y d’atres atrezadöres de proteziun personales (manëces, vidlá, overalls, ciüries dles orëdles y i.i.), che vá a öna cun les ghiranzes dles autorités scientifiches y sanitares (l’apostaziun de atrezadöres de proteziun personales y süa spedizun tardia vëgn documentada): chësc porta pro a archité i laurs.

Al n’é nia poscibl da contingé l’azes a locai coletifs por ej. ala mensa, y garantí tresfora n’ariaziun di locai, na dorada d’aspeta smendrida te chisc locai tl respet de na destanza de segurëza de altamo n meter danter les porsones iló; al n’é nia poscibl da garantí le sorvisc de mensa a n’atra moda, ajache al n’é nia dlungia i cantiers n’ativité comerziala, olache an podess mangé; al n’é gnanca poscibl da organisé, tl respet de destanzes spezifiches spëisa cialda sot forma de n lunch-pachet por i colaboradus: chësc porta pro ala sospenjiun di laurs.

Sce n colaboradú é positif al COVID-19: düc i colaboradus che á albü contat cun le colegh infeté mëss se sotmëte a carantena; sce al n’é nia poscibl da reorganisé le cantier y le plann di tëmps di laurs vëgnel archité düc i laurs.

Sce al é preodü che i lauranc stais sura nöt y i alojamënc di lauranc ne ti corespogn nia ai standarg de segurëza minimai che vá debojëgn y/o sce al n’é nia d’atres poscibilités de alojamënt a desposiziun: i laurs vëgn sospenüs.

Sce al n’é nia materiai de laur, mesi, atrezadöres y lauranc, che pó gní adorá por i laurs spezifics sön i cantiers vëgn i laurs architá.

L’esistënza dles situaziuns mostrades sö dessura mëss gní confermades dal coordinadú de segurëza tla fasa de desfiramënt, che á lauré fora l’ampliamënt dl plann de segurëza y coordinaziun.

NB: Al vëgn alzé fora che la tipisazaziun dles situaziuns nominada dessura é ma ejëmpli y n’é nia la lista de dötes les situaziuns poscibles.

Chëstes diretives vëgn ampliades o mudades automaticamënter por ci che reverda la sconanza dla sanité tres l’indicaziun o les dezijiuns dl Ministere por la sanité y dl’Organisaziun dla sanité mondiala che reverda le prigo de infeziun da Covid-19.

Roma, ai 24 d’aurí dl 2020

Nota jödapé 1:

La mosoraziun dl borjú tl tëmp real é na lauraziun di dac personai y ti sotestá porchël ales desposiziuns sön la proteziun di dac personai varëntes. Porchël vëgnel aconsié chësta prozedöra:

1) Mosoré le borjú y nia le scrí sö – L’identificaziun dla porsona atocada y la registraziun dl borjú vëgn ma conzedüs por desmostré les rajuns che á gaujé la proibiziun de azes ai locai aziendai.

2) Informaziuns sön la lauraziun di dac personai – Chëstes informaziuns ne mëss nia contigní les informaziuns che la porsona atocada á bele, y pó ince gní dades a usc. Al pó gní dé dant sciöche fin dla lauraziun di dac personai l’impedimënt dl’infeziun da COVID-19, sciöche basa legala l’adoranza di protocoi de segurëza por scombate l’infeziun aladô dl art. 1, n. 7, lëtra d) dl decret dl presidënt di ministri di 11 de merz dl 2020 y sciöche dorada dla memorisaziun di dac eventuala la fin dla situaziun de emergënza.

3) Determinaziun de mosöres de segurëza y organisaziun adatades por la proteziun di dac personai – Por rajuns de organisaziun vál debojëgn da ciafé sö i sogec responsabli dl’elaboraziun y ti dé les indicaziuns che vá debojëgn. Al vëgn sotrissé che la lauraziun di dac personai vëgn ma fata por se stravardé da se taché le COVID-19 y che al é proibí da dé ca o dé inant defora dales desposiziuns spezifiches (por ejëmpl domanda dl’autorité sanitara por recostruí la ciadëna de infeziun di "contac strënc" de n colaboradú positif al COVID-19) chisc dac a terzi.

4) Tl caje de na isolaziun temporana de n colaboradú, ajache al á borjú, mëssel gní garantí modalités por garantí la resservatëza y la dignité dl colaboradú atoché. Chëstes mëss ince gní garantides sce le colaboradú informëia la repartiziun dl personal che al á albü contac cun porsones positives al Covid-19 defora dal’impresa, sciöche ince tl caje de arlontanamënt de n colaboradú che á borjú y sintoms de na infeziun dles vies dl fle sön le post de laur, y de sü colegs.

Protocol coletif sön la regolamentaziun de arjinaziun dla difujiun dl COVID-19 tl transport y tla logistica

Le Minister por les infrastrotöres y por le trasport fej fora cun les uniuns di daturs de laur Confindustria, Confetra, Confcoooperative, Conftrasporto, Confartigianato, Assoporti, Assaeroporti, CNA-FITA, AICAI, ANITA, ASSTRA, ANAV, AGENS, Confitarma, Assarmatori, Legacoop Produzione Servizi y cun les organisaziuns di sindacac Filt-Cgil, Fit-Cisl y UilTrasporti ci che é scrit dessot:

Protocol coletif sön la regolamentaziun de arjinaziun dla difujiun dl COVID-19 tl transport y tla logistica

Ai 14 de merz dl 2020 él gnü aprové le protocol de regolamentaziun dles mosöres por scombate y arjiné le virus dl Covid-19 sön le post de laur (nominé da chiló inant protocol) che reverda düc i seturs de produziun.

Aladô dla validité dles desposiziuns dl protocol nominé dessura, preodüdes en general por dötes les categories y dantadöt por le setur dl trasport y dla logistica, án araté che al jiss debojëgn da fá fora mosöres surapró.

Le documënt ajunté contëgn ghiranzes por vigni ciamp spezifich tl setur dl trasport, cun lapró le sorvisc dla ciadëna de fornidöra funzionala y les ativités secundares y de sostëgn coliades lapró. Tl respet dles mosöres por i mesi de trasport desvalis vëgnel fat referimënt a chëstes ghiranzes coletives:

Les porsones responsables mëss preodëi da informé sön la dërta adoranza y aministraziun dl’atrezadöra de proteziun personal (mascheres, manëces, camejoc y i.i.) tan inant che al é preodü.

La sanificaziun y l’igienisaziun di locai, di mesi de trasport y de laur mëss gní fates sovënz y a na moda adatada (porchël mësseres revardé dötes les lercs olache i passajiers y/o lauranc pó pormez, y gní fates tl respet dles indicaziuns aprovades cun na zircolara spezifica dl Ministere dla sanité y dl'Istituziun superiura por la sanité).

Sce ara vá dessel gní arjigné ca destributurs da idroalcol por i passajiers.

Por le trasport de porsones vál debojëgn da smendrí, aladô dles poscibibilités, la venüda de chertes, por mantigní la destanza de altamo n meter danter i passajiers. Olache ara ne vá nia, mëss i passajiers avëi na proteziun adatada (mascheres y manëces).

Sön le post de laur olache ara ne vá nia da respeté la destanza danter le porsonal preodüda dales desposiziuns dl protocol, mësson s'anuzé de n’atrezadöra de proteziun personala. Scenó mëssel gní adoré parëis de spartiziun. Ti posć strategics por la funzionalité dl sistem (salfs d'operaziun, locai ACC, locai de control y i.i.) dessel gní arjigné ca aparac automatics por mosoré le borjú.

Por düc i colaboradus viandanc y por düc chi che laora cun le publich y ne sciafia nia da sté un n meter dainciará dai utënc, mëssel gní preodü l'adoranza dl’atrezadöra de proteziun individuala adatada preodüda tl protocol. Le medemo vel por le personal viandant (por ejëmpl i mascinisć, i piloc y i.i.), olache ara ne vá nia da sté n meter dainciará dai colegs.

Por ci che reverda la proibiziun di iadi de sorvisc (aladô dl punt 8 dl protocol), mëssel gní fat n'ezeziun por chës ativités che se ghira chësta modalité.

I cursc de formaziun ne vëgn nia fac, sce ara ne vá nia da i fá a destanza.

Al vëgn arjigné ca la comunicaziun che vá debojëgn sön i mesi ince tacan sö tofles olache al vëgn dé dant le comportamënt coret di utënc, cun l'indicaziun che sce an ne se tëgn nia ales indicaziuns pól gní archité le sorvisc.

Pro les ativités olache al n'é nia preodü a vigni moda l’adoranza de cabines da se mudé, fossel da ne les adoré nia, por schivé le contat danter i lauranc. Sce les cabines da se mudé mëss gní adorades, vëgnel fat fora dal comité les indicaziuns d'organisaziun por l'aplicaziun dl protocol por respeté les mosöres dla sanité, por garantí che le prigo da se taché la maratia vëgnes schivé.

INJUNTA

TRAFICH DI FLIGRI

Sce i lauranc mëss avëi porvia dl laur contac, cun lapró contac fisics, cun i passajiers y ti caji olache ara ne vá nia da sté altamo n meter dainciará, mësson se vistí na maschera, manëces da tó n iade su, y sön indicaziun dl dotur de familia atrezadöres de proteziun surapró, sciöche vidlá de proteziun. Chëstes mosöres ti mëss gní lasciades alsavëi al comité nominé tles premisses por l'adoranza dl protocol.

Por i ciafers di camions che trasporta marcianzia por i fligri velel le medemes regoles co por i ciafers de camions dl trasport de marcianzia.

TRASPORT DE MARCIANZIA CUN VEICUI

Sce ara vá mëss i ciafers di mesi de trasport romagne sön sü mesi, sce ai ne se vist nia la maschera y les manëces. A vigni moda pó le veicul jí ti posć de ciaria y desćiaria, ince sce le ciafer é zënza PSA, tan inant che al ne vëgn nia fora dl veicul y stá n meter dainciará dai atri lauranc. Sön le post de ciaria y desćiaria mëssel gní garantí che les prozedöres da arjigné ca y stlü jö che vá debojëgn por ciarié y desćiarié la marcianzia y dé jö y jí a do i documënc, vëgnes fates a na moda che al ne sides degun contat diret danter i lauranc y i ciafers o che al vëgnes respeté la destanza de n meter. L'azes ai ofizi de d'atres impreses ne vëgn nia conzedü, ater co l'adoranza di closec arjigná ca aposta. Les porsones responsables dles lercs da ciarié y desćiarié la marcianzia mëss se cruzié che al sides a desposiziun closec aposta y che ai vëgnes puzená sciöche al alda, y che al sides a desposizun n gel dejinfetant por les mans adaté.

La consegnaziun de poc, documënc y d’atres sorts de bëgns express pó gní a se le dé, sce an ciafa l’avis d’informaziun dla clientela ince tres internet, zënza contat cun i cliënc. Pro consegnaziuns a ciasa, che vëgn ince fates da riders, pó la marcianzia gní ortiada zënza contat cun che che ciafa le poch y zënza sotescrí la consegnaziun. Sce ara ne vá nia, vál debojëgn da se vistí la maschera y da s'anuzé de manëces da tó n iade su.

Sce al vá debojëgn da lauré plü daimpró co n meter un dal ater, y an ne ciafa nia n’atra soluzion a livel organisatorich, mësson – sciöche preodü dales desposiziuns sön le comportamënt daite – se vistí a vigni moda la maschera sce al sozed tratan che an laora alaleria.

Garantí – tan inant che ara vá y a öna cun l’organisaziun d’impresa – n plann de turnus por le personal, che se dá jö cun l’arjigné ca y tó jö spediziuns y ciarié y desćiarié marcianzia, cun le fin da smendrí tan inant che ara vá i contac y cherié grups autonoms, despartis y da reconësce, fissan les priorités canche an laora la marcianzia.

TRASPORT PUBLICH SÖN STRADA Y SÖN I SORVISC DLA FERATA CONZEDÜS

A öna cun les desposiziuns dla comunicaziun coletiva di 13 de merz dl 2020 dles uniuns Asstra, Anav y Agens sotescrita cun les organisaziuns sindacales, velel chëstes mosöres spezifiches por chësc setur:

L’impresa se crüzia dl’igienisaziun, dla sanificaziun y dla dejinfeziun de ferates y mesi dl trasport publich; l’igienisaziun y la dejinfeziun vëgn fata altamo un n iade al de y aladô dles carateristiches spezifiches dl’impresa.

Al mëss gní tut mosöres poscibles por fá a na moda che le scagn dl ciafer sides altamo n meter dainciará dai passajiers. Implü ti mëssel gní garantí ai passajiers da senté sö y jö tres tëmps d’aspeta adatá pro l’üsc amez y iadedô, por schivé le contat danter che che sënta sö y che che lea fora.

Interuziun dla venüda y dl control dles chertes sön le meso tan inant che al é l’autorisaziun dl’Agenzia por la Mobilité teritoriala competënta y di ënc interessá.

Interuziun dla venüda de chertes da pert di ciafers sön i mesi.

TRAFICH DLA FERATA

Informaziun ala clientela tres i canai de comunicaziun dl’impresa (callcenter, plata web, app) sides sön les mosöres de prevenziun che vëgn aprovades aladô dles desposiziuns dles autorités de sanité, che ince sön l’informaziun por ci che reverda la prestaziun de iade, por schivé l’azes ales sëntes de informaziun y de venüda dles chertes pro les staziuns dla ferata.

Ti gragn zëntri dl trafich dla ferata, olache al é stlütes por l’azes al raiun dl trafich dla ferata (Milano C.le, Firenze S.M.N., Roma Termini) y a vigni moda te dötes les staziuns dla ferata aladô dles capazités organisatoriches y di flusc de trafich:

desponibilité de atrezadöra de proteziun personala (mascheres, manëces da vistí n iade su, gel da se lavé les mans) por le personal;

proibiziun de vigni contat strënt cun la clientela ater co chi che ne mëss ester porvia de emergënzes y a vigni moda cun les mosöres de precauziun preodüdes tles desposiziuns statales;

continuaziun dla verda de segurëza dles staziuns dla ferata y di flusc de passajiers tl respet dla destanza de segurëza scrita dant dales desposiziuns varëntes.

Limitaziuns dl numer mascimal de passajiers, che aspeta tl salf d’aspeta, y a vigni moda respet dles desposiziuns sön la destanza de altamo n meter danter les porsones.

Pro i raiuns d’aspeta coletifs zënza la poscibilité de n’ariaziun naturala él da preodëi mosöres surapró por schivé le prigo d’infeziun;

desponibilité de gel por se lavé les mans ti raiuns d’aspeta coletifs y sön la ferata, che é gnüs arjigná ca aladô dles desposiziuns dla WHO. Cina ai 3 d'aurí é le sorvisc de acoliënza di passajiers proibí sön la ferata.

Sce al é passajiers sön la ferata cun sintoms, che á da nen fá cun le Covid-19, mëss la polizia dla ferata y les autorités dla sanité gní atira informades: do che al é gnü valuté la condiziun sanitara dl passajier ái la responsablité da tó na dezijiun, sce tigní sö la ferata, por tó mosöres.

I passajiers cun sintoms dl Covid-19 (tos, strüscia, borjú, congiuntivita) mëss se vistí la maschera sön la ferata y se senté jö dalunc dai atri, che é te n ater vagun evacué aposta; al mëss porchël ester raiuns adatá por l’isolaziun di passajiers o dl personal sön la ferata.

L’impresa dla ferata sanifichëia ala fin a na moda spezifica la ferata atocada dal caje de emergënza denanco l’adoré indô.

SETUR DL MER Y DL PORT

Al mëss gní ciaré da schivé tan inant che ara vá le contat danter le porsonal, sides sön la barca che dejö, y al mëss a vigni moda gní respeté na destanza de altamo n meter danter les porsones. Sce ara ne vá nia mëss le personal se vistí la maschera y les manëces y vigni atra atrezadöra de proteziun che vá debojëgn.

Por garantí tresfora n’igiena coreta dles mans, mëss les impreses ti mëte a desposiziun al personal sides sön la barca che tles unités dl’impresa (ofizi, portines de venüda y magazins) destributurs de dejinfetanc adatá y juté do.

I sorvisc de netijia vëgn renforzá y, sce al vá debojëgn, ince tres l’adoranza de mascins spezifiches che garantësc la dejinfeziun di locai sön la barca y de d’atri posć dl’impresa sciöche i ofizi, les portines de venüda de chertes y i magazins.

Le laur de dejinfeziun vëgn fat a na moda adatada y sovënz sides sön la barca (cun metodes y gonot aladô di locai) che ince te d’atri posć dl’impresa tres personal aposta. La dejinfeziun sön la barca vëgn fata dantadöt tratan les palses amesaite ti porc, ince tratan le desfiramënt de ativités comerziales, tan inant che chisc laurs ne condizionëia nia les aziuns nominades dessura.

Sön les barches de passajiers y te istituziuns publiches reverda la dejinfeziun dantadöt surasperses piades ite sovënz sciöche botuns, manties o mëses y pó gní fata cun ega y produc da puzené, y spo cun dejinfetanc che vëgn ince zënza adorá, sciöche alcol etilich o ipoclorit de natrium te na dërta mosöra.

Por barches da marcianzia, che vëgn adorades sön trasses olache ares é plü dis indolater sön le iade, vëgn chësta prozedöra adorada sciöche y tan gonot che al vëgn ghiré dal personal dla barca formé aladô; al vëgn tigní cunt dles sorts de barca desvalies, dla composiziun desvalia dl personal y dla particolarité dl trafich.

Les ativités d’igienisaziun normales di echipamënc y mesi de laur mëss gní fates pro vigni barat dl personal de sorvisc a na moda adatada por i echipamënc y i mesi de laur y s’anuzan di produc metüs a desposiziun dales impreses; al é ince da se tigní ales ghiranzes che vá debojëgn (ariaziun y i.i.).

Les impreses mëss ti mëte a desposiziun a sües colaboradësses y a sü colaboradus avisc y informaziuns adatá:

por schivé contac strënc cun la clientela, ater co chi che mëss ester porvia dl’emergënza, y a vigni moda tignin cunt dles mosöres de segurëza preodüdes dales desposiziuns statales varëntes;

por respeté altamo n meter de destanza danter i passajiers;

por le TPL maritim cun indicaziuns sön les mosöres che é da tó por garantí na destanza adatada danter les porsones tratan la navigaziun y tratan che an vá sön barca y vëgn jö de barca;

por informé atira les autorités dl mer y dla sanité, sce al é passajiers sön i mesi che á sintoms dla maratia Covid-19;

por oblié i passajiers cun sintoms dl Covid-19 sön i mesi da se vistí na maschera y sté dainciará dai atri passajiers;

y sotmëte, do che vigni passajier che an arata ester positif al Covid-19 é jü jö de barca, l’unité atocada dal’emergënza a na sanificaziun spezifica denanco lauré indô inant.

Tan inant che ara vá vëgnel organisé sistems de rezeziun por le trasport sön strada, anuzadus esterns y passajiers, por schivé les files d’auti y l’afolamënt. Tan inant che ara vá vëgnel sostigní l’adoranza de sistems telematics por le barat de documënc cun le trasport de marcianzia sön strada y i anuzadus en general.

Les impreses sostignará tan inant che ara vá le barat de documënc danter barca y terminal por smendrí le contat danter le personal sön barca y dejö dala barca; tan inant che ara vá vëgnel trat dant le barat de documënc cun sistems telematics.

Porvia dla situaziun de emergënza, che se referësc ma ai porc nazionai, y fajon referimënt ai grups de laur sciöche dependënc de gesturs de porc, ajënc de barches, chemicri de porc, verdes de medefüch, personal da atraché, controladus, personal por cöie adöm le refodam dür y lüje, ne vëgnel nia fat la registraziun y surandada dl PASS por jí sön la barca por rajuns de segurëza.

Te caji olache al laora dlungia l’impresa ince ciamó d’atres sotimpreses te n terminal, mëss le manajamënt dl prozes gní surantut dal gestur dl terminal.

Al mëss gní fat fora cun n’interpretaziun o integraziun poscibla dl decret dl Presidënt dl Consëi di ministri di 11 de merz dl 2020, che ti raiuns dl stat, che é de competënza dl ADSP, y ti porc vëgn i punc de alimentaziun aratá sciöche plazes da palsé y/o menses. Cina che al vëgn stlarí dal surastant dessel gní metü a desposiziun implanc sanitars chimics.

Sorvisc de transport defora dal trafich de linia

Tl caje de sorvisc de trasport defora dal trafich de linia ne dess le passajier nia se senté jö sön le scagn dlungia chël dl ciafer.

Por se tigní ales destanzes de segurëza pól ma plü sté sön i scagns iadedô alplü dui passajiers y chël le plü dainciará che ara vá.

Le ciafer mëss se vistí n’atrezadöra de proteziun.

Chëstes desposiziuns vel, tan inant che ara vá, ince por les barches, che pîta sorvisc de trasport defora dal trafich de linia.

Chëstes indicaziuns vëgn integrades o mudades automaticamënter tl ciamp dla proteziun dla sanité sön la basa de avertimënc o determinaziuns dl Ministere dla sanité y dl'organisaziun dla sanité mondiala (WHO) por ci che reverda les modalités da se taché le COVID-19.