(1) La Provinzia regulea cun normes tl ciamp dla urbanistica, a una cun l Cunsëi di Chemuns, la dotazions teritorieles y funzioneles minimes per lercs publiches de nteres generel y de lercs privates de nteres publich, destinedes a ativiteies y servijes culetifs, a vërt y a palzes da parché, che ie de bujën per seguré la cundizions per la sustenibltà ambientela y la cualità dl frabiché y urbanistica di nridlamënc y dla ativiteies produtives y di servijes, tenian cont dla populazion servida y di/dla nuzadëures de referimënt coche nce di recuisic de cualità dla prestazions di servijes nstësc. 27)
(2) Cun l regulamënt nunzià tl coma 1 vëniel nce definì i criteres per la determinazion dla sënta dl’aziendes agricules. 28) 29)
(3) Cun regulamënt d’esecuzion, a una cun l Cunsëi di Chemuns, vëniel dat ora normes tl ciamp dl frabiché:
- per regulé l’atività dl frabiché y per l calcul dla sperses, di volums de frabica, dl’autëzes y dla destanzes liedes al frabiché coche nce per i recuisic y standards de cualità dla infrastrutures y per i ntervënc dl frabiché sustenibl; te uni cajo de ntervënt de demolizion y recostruzion ie chëst’ultima a uni moda lasceda pro tl respet dla destanzes che fova bele preududes dant dala lege, a cundizion che l vënie fat seguran la coinzidënza dla spersa recostruida y dl volum dla frabica recostruida cun chëla zareda ju, ti lims dl’autëza mascima de chëst’ultima; i alesiramenc volumetrics eventualmënter recunesciui per l ntervënt possa unì realisei, ora che sce l ie prescrizions cuntreres tl plan de cuntreda, nce cun ampliamënc sëura la forma ora y cun l superamënt dl’autëza mascima dla frabica zareda ju, for tl respet dla destanzes ududes danora dala lege; 30) 31)
- per determiné criteres per la normes de igiena y sanità publica tl ciamp dl frabiché y dla urbanistica; 32)
- per fissé la carateristiches tecniches y i pruvedimënc de zertificazion y monitoraje n cont dla prestazion energetica tl frabiché y dla promozion dl’adurvanza dl’energia da funtanes renuvables, coche nce per atué la diretives europeiches 2009/28/CE, 2010/31/UE y 2012/27/UE curespundëntes; per chësc fin iel nce preudù alesiramënc urbanistics tla forma de pusciblteies de costruzion de njonta nia mé per l fin de sodesfé la prestazions minimes, ma nce per arjonjer de majera prestazions, sibe tl cajo de recupereda energetica tres ntervënc sun l patrimone de frabica ejistënt, sibe tl cajo de frabiches nueves. La cubatura davanieda se nuzan di alesiramënc urbanistics ie sometuda ala ublianza dl liam aldò dl articul 39. Chësta ublianza ne vel nia tl cajo che la cubatura de njonta vënie nuzeda per l ampliamënt de uniteies abitatives che ie bele; l resta mpe la ublianza d’assunzion dl liam tl cajo che l’abitazion amplieda vënie plu tert spartida su; 33) 34) 35)
- per definé obietifs y mesures per seguré che l ne sibe degun rëms tla lercs publiches y privates. 36)
(4) La Provinzia, a una cun l Cunsëi di Chemuns y do avëi audì la categuries prufescioneles plu reprejentatives nteressedes, adotea tl tëmp de trëi mënsc dala jita n forza de chësta lege, n glosser unich per la definizions tl ciamp de planificazion urbanistica y de cuntreda y de trasfurmazion dl teritore y dla cuntreda. Chësc glosser vën apurvà tenian cont di prinzips cuncurdei tl cheder dla ntenduda dla Cunferënza unificheda di 22 de fauré 2018 y tëuc su tl decret dl Ministere dla Infrastrutures y di Trasporc di 2 de merz 2018. 37)
(5) L Cunsëi de Chemun delibrea, n cunformità al regulamënt dl frabiché model fissà dala Provinzia a una cun l Cunsëi di Chemuns, l regulamënt dl frabiché cumenel, che cuntën nce la normes sun la manieres de costruzion cun atenzion particulera ala cumposizion architetonica, al’igiena, ala segurëza y ala verdia. L regulamënt dl frabiché cumenel regulea oradechël i ntervënc da somëter ala Cumiscion cumenela per l teritore y la cuntreda y l possa preudëi mo de plu livei de scemplificazion di pruzedimënc preudui da chësta lege. L regulamënt dl frabiché model vën apurvà tenian cont di prinzips fac ora tl cheder dla ntenduda dla Cunferënza unificheda di 20 d’utober 2016, te chëla che l ie unit apurvà l cunzet dl regulamënt dl frabiché model. 38)
Cëla nce l D.P.P. di 7 de mei 2020, n. 17.
L articul 21, coma 2, ie unì mudà nsci dal articul 6, coma 1, dla L.P. di 20 de dezëmber 2019, n. 17.
Cëla nce l D.P.P. di 7 de mei 2020, n. 17.
L pustom a) dl articul 21, coma 3, ie unì baratà ora n iede dal articul 6, coma 2, dla L.P. di 20 de dezëmber 2019, n. 17, y dadedò mudà nsci dal articul 6, coma 1, dla L.P. di 17 de dezëmber 2020, n. 15, y dal articul 15 coma 2 dla L.P. di 23 de lugio 2021, n. 5.
Cëla nce l D.P.P. di 26 de juni 2020, n. 24.
Cëla nce l D.P.P. di 26 de juni 2020, n. 24.
L pustom c) dl articul 21, coma 3, ie unì baratà ora nsci dal articul 6, coma 3, dla L.P. di 20 de dezëmber 2019, n. 17.
Cëla nce l D.P.P. di 8 d’auril 2020, n. 13.
Cëla nce l D.P.P. di 20 d'auril 2020, n. 16.
Cëla nce l D.P.P. di 26 de juni 2020, n. 24.
L articul 21, coma 4, ie unì mudà nsci dal articul 6, coma 4, dla L.P. di 20 de dezëmber 2019, n. 17.
L articul 21, coma 5, ie unì mudà nsci dal articul 6, coma 5, dla L.P. di 20 de dezëmber 2019, n. 17.