(1) Cun cunsum dl fonz iel minà i ntervënc de sigilamënt, urbanisazion y costruzion.
(2) L cunsum de fonz dedora dl raion de nridlamënt nia lià al’atività daussa mé unì lascià pro sce l ie de bujën y sce l ne ie degun’autra alternatives economicamënter y ecologicamenter da fundamënt, tres ntervënc de readurvanza, recupereda, adatamënt o nspessamënt di nridlamënc, nce tres la despuscion de imubilies nia nuzedes aldò di obietifs dla planificazion cumenela. I ac curespundënc muessa vester mutivei cun referimënt spezifich ala ejistënza dla cundizions inant nunziedes.
(3) L raion de nridlamënt vën delimità tl program de svilup cumenel nunzià tl articul 51 y tol ite nce la sperses bele urbanisedes y la sperses preududes tl plan cumenel per l teritore y la cuntreda da destiné al svilup di nridlamënc tl tëmp dla validità dl program.
(4) Ora che sce l ne ie nia stabilì autramënter da chësta lege o dala planificazion de cuntreda, ne vëniel nia lascià pro tla sperses natureles y agricules aldò dl articul 13 ntervënc de costruzion nueves coche nunziei tl articul 62, coma 1, pustom e), o mudazions dla nuzeda urbanisticamënter relevantes de frabiches. La realisazion de volum de frabica sot a tiera ie lasceda pro sce l ne superea nia la spersa curida dla frabica. Tl vërt agricul possa l volum de frabica sot a tiera jì sëura la spersa curida dla frabica ora sun na spersa daujin per na estenscion l dopl tan granda. La demolizion de frabiches ejistëntes y si recostruzion vën lascedes pro tla medema pusizion o a na destanza de nia plu de 40 metri a cundizion che la spersa ejistënta vënie trateda a na moda che l vede tres l’ega y cun la medema destinazion de nuzeda y, ora che sce l ie rejons igienich-saniteres, zënza l aumënt dl numer de frabiches. Ora che sce l ie despusizions defrëntes tl plan de cuntreda, vëniel mé lascià pro la recostruzion te n’autra luegia tl vërt agricul tl medemo Chemun y tla luegia adateda plu daujin, sce la luegia uriginela ie oget de na pruibizion de costruzion per rejons de defendura dla cuntreda o pervia de periculi naturei o per schivé situazions de pericul dlongia infrastrutures publiches y sce l ie unì tëut ite n arat lient dla Cumiscion cumenela per l teritore y la cuntreda. Per frabiches bele ejistëntes tl vërt alpin iel lascià pro la recostruzion aldò dla frasa da dant nce te n’autra luegia tl vërt alpin tl medemo Chemun y tla luegia adateda plu daujin. 19)
(5) Ora che sce l ie d’autra prescrizions cuntreres tl plan de cuntreda possa la frabiches destinedes a abitazion, bele ejistëntes dai 24 d’utober 1973 cun n volum de frabica de almanco 300 m3 sun sperses de vërt agricul y che ne fej nia pert de n mesc stlut, unì ampliedes nchin a al plu 1.000 m3. L volum de frabica njuntà muessa unì resservà per cuatieres per persones residëntes aldò dl articul 39. Chësta ublianza ne ie nia data tl cajo che la cubatura de njonta vënie adurveda per l ampliamënt de uniteies abitatives ejistëntes, restan mpe la ublianza de assunzion dl liam tl cajo de spartizion suzessiva dl cuatier amplià. L ampliamënt possa nce unì fat do che la frabica ie unida zareda ju y inò frabicheda su tla medema luegia o a na destanza de nia plu de 40 metri o, tl cajo dl spustamënt nunzià tl coma 4 de chësc articul, mé tla pusizion nueva dedite tl zënter frabicà o diretamënter a sëida cun chësc, cun la medema destinazion de nuzeda y zënza che l vënie aumentà l numer dla frabiches. Tla individuazion nunzieda tl articul 19, coma 1, pustom a), dla spersa ocupeda dala frabica vëniel, per l calcul dl valor njuntà de planificazion nunzià tl articul 19, coma 5, tëut n cunscidrazion la cunsistënza ejistënta dan l’aplicazion dla pusciblteies de ampliamënt aldò de chësc coma. 20)
(5/bis) La puscibltà d’ampliamënt aldò dl coma 5 ne vën nia aplicheda per la frabiches destachedes dal mesc stlut. 21)
(6) Cun regulamënt d’esecuzion, che ie da apurvé do che l ie unì tëut ite l arat ublient dla cumiscion legislativa cumpetënta tl ciamp, vëniel stabilì criteres d’aplicazion per:
- individué, tl program de svilup cumenel nunzià tl articul 51, l raion de nridlamënt y cuantifiché y monitoré l cunsum dl fonz;
- individué, tres la planificazion cumenela, ti lims dla spersa urbaniseda la capazità de frabica resteda, chël uel dì la sperses sun chëles che l possa mo unì frabicà y l patrimone de frabica publich y privat nia adurvà su o adurvà massa puech y che ie adatà ala recupereda o ala readurvanza;
- sustenì la regenerazion urbana y i ntervënc de restruturazion urbanistica y l renuvamënt de frabiches, nce aumentan l’efizienza energetica coche nce la cualità architetonica y la permeabltà di fonc, ti dajan preferënza al’azessibltà a pe, cun la roda o cun l trasport publich; per chësc fin possel unì preudù mesures per sustenì y fé che l sibe economicamënter plu nteressant nuzé imubilies ejistëntes coche nunzià tl coma 2.
(7) Sce i ntervënc de recupereda per frabiches sometudes a defendura storich-artistica ejistëntes tl vërt agricul ne ie, aldò dl arat dla repartizion provinziela bëns culturei, nia cumpatibli cun l bujën de cunservazion, po iel lascià pro la costruzion de na frabica a pert tla ujinanzes ti lims dla cubatura ejistënta, y te uni cajo te na mesura de nia plu de 700 m³ y n usservanza di criteres dla defendura di ensembli.
Cëla nce l D.P.P. di 22 de nuvëmber 2018, n. 31.
L art. 17, coma 4, ie n iede unì mudà dal art. 4, coma 1, dla L.P. di 17 de dezëmber 2020, n. 15, pona dal art. 15, coma 1, dl D.P.P. di 23 de lugio 2021, n. 5, dal art. 7, coma 1, dla L.P. di 16 d’agost 2022, n. 10, y dal art. 3, comes 1 y 2 dla L.P. dl prim de juni 2023, n. 9.
L art. 17, coma 5, ie n iede unì baratà ora dal art. 4, coma 1, dla L.P. di 20 de dezëmber 2019, n. 17, y dadedò dal art. 4, coma 2, dla L.P. di 17 de dezëmber 2020, n. 15, y pona iel unì mudà dal art. 4, coma 2, dla L.P. di 10 de jené 2022, n. 1, y dal art. 3, comes 3 y 4 dla L.P. dl prim de juni 2023, n. 9.
L articul 17, coma 5/bis ie unì njuntà dal articul 4, coma 3, dla L.P. di 17 de dezëmber 2020, n. 15.