(1) I percursc dla istruzion lizeala ti pieta ala studëntes y ai studënc na istruzion generela ampla y i strumënc culturei y metodologics per na cumprenscion aprufondida dla realtà, acioche les/i posse afrunté a na maniera raziunela, criativa, proietuela y critich-reflessiva la situazions, i fenomenns y la desfidedes dl mond dal didancuei. I percursc dla istruzion lizeala segurea l'acuisizion de cunescënzes y cumpetënzes genereles y spezifiches adatedes sce n va inant cun i studesc plu auc y per la realisazion dla cariera prufesciunela.
(2) L possa unì istituì chësta sortes de lizeums, partii su aldò dla direzions de materies y dla opzions dates sëura tlo dessot:
- lizeum tlassich;
- lizeum scientifich y lizeum scientifich cun la opzion dla scienzes aplichedes;
- lizeum linguistich;
- lizeum artistich cun la direzions
- ertes figuratives; 3)
- architetura y ambient;
- media audiovisifs y multimedia;
- design;
- grafica;
- scenografia;
- lizeum de mujiga y bal cun la sezion de mujiga y la sezion de bal;
- lizeum dla scienzes sozieles y lizeum dla scienzes sozieles cun la opzions economich-sozieles.
(3) I percursc dla istruzion lizeala svilupea si prufil educatif y culturel sun la basa dla ndicazions provinzieles nunziedes tl articul 9.
(4) Ti lizeums nunziei pra l coma 2, pustoms a), b), c) y f), possel unì istituì tl cheder de na istituzion scolastica, tres l plan de destribuzion teritoriela dla scoles, na sezion, ulache l nseniamënt ti cin ani de scola vën dejëut aldò dla indicazions y la manieres dla International Baccalaureate Organization (IBO) cun sënta a Genf. L curiculum muessa udëi danora nce l nseniamënt di doi lingac tudësch y talian. La sculées y i sculeies vën scric ite regulermënter tla istituzion scolastica che manejea chësta sezion, les/i à l dërt ala mesures d’assistënza scolastica y, ala fin de chësc percurs de furmazion, giapeles/giapi estlujivamënter l diplom de bachelorat internaziunel (Diplom IB), che, aldò dla despusizions n forza tla materia de recunescimënt di tituli de stude fulestieres, possa unì detlarà “ecuipolënt” a n diplom de superamënt dl ejam de Stat cuntlujif di percursc de istruzion segondera de segondo degré. Sce la istituzion scolastica ie scrita ite tl register nunzià tl articul 2 dla lege di 30 d’utober 1986, n. 738, giapa la sculées y i sculeies che fina cun suzes chësc percurs de furmazion, estlujivamënter l diplom de bachelorat internaziunel che ie ecuipolënt, aldò dla despusizions stateles n forza, a n diplom de superamënt dl ejam de Stat de cuntlujion di percursc de istruzion segondera de segondo degré. L nseniamënt te chësta sezions vën fat dantaldut tl lingaz nglëisc da dozëntes y dozënc dla scoles a carater statel, a cundizion che les/i ebe la cumpetënzes linguistiches che ie de bujën; tl cajo de bujën possel unì mpiegà dozëntes y dozënc da dedora de rujeneda ngleja. 4)
(5) L nseniamënt tla sezions nunziedes pra l coma 4 ie debant per la sculées y i sculeies. La istituzions scolastiches y la Direzion Istruzion y Furmazion cumpetënta sustën la spëises per la gestion dl percurs de furmazion aldò dl coma 4, nce chëles per la International Baccalaureate Organization. 5)
(6) La Jonta provinziela dà dant la manieres per l’aplicazion dla despusizions nunziedes pra i comes 4 y 5. 6)
Tl test tudësch ie l numer 1) dl pustom d), dl articul 3, coma 2, unì mudà dal articul 7, coma 1, dla L.P. di 24 de setëmber 2019, n. 8.
L art. 3, coma 4, ie unì njuntà dal art. 15, coma 1, dla L.P. di 9 de jené 2023, n. 1.
L art. 3, coma 5, ie unì njuntà dal art. 15, coma 1, dla L.P. di 9 de jené 2023, n. 1.
L art. 3, coma 6, ie unì njuntà dal art. 15, coma 1, dla L.P. di 9 de jené 2023, n. 1.