(1) Les lëtres a), b) y c) dl articul 2, coma 1 dla lege provinziala di 18 de jügn 2002, n. 8 vëgn sostituides insciö:
"a) "eghes": dötes les eghes de suraspersa corëntes o stagnëntes y dötes les eghes de sotfunz:
1) “eghes de suraspersa”: les eghes internes, tut fora l'ega de sotfunz; ares tol ite chëstes eghes:
1.1 "lech": n corp idrich de suraspersa chit; lapró tochel düc i lec che é sön la lista dles eghes publiches dla Provinzia de Balsan y i lec naturai che n'é nia sön chësta lista, cun na suraspersa maiú co 0,15 ha, mosorada olache le livel dl'ega alta é le plü alt; plü avisa desfarenziëion danter:
1.1.1 “lech natural”: n corp idrich de suraspersa chit che s'á formé naturalmënter;
1.1.2 “bacin artifizial”: n corp idrich de suraspersa chit cherié dal'ativité dla porsona;
1.1.3 “bacin mudé dassënn": n corp idrich de suraspersa chit che é gnü sostanzialmënter mudé te so ester, do da mudaziuns fisiches a gauja dl'ativité dla porsona;
1.2 "eghes fluëntes": n'ega de suraspersa fluënta che pó ince ester en pert sot le terac y ester metüda adöm da de plü corps idrics de suraspersa; lapró tochel dötes les eghes fluëntes che é sön la lista dles eghes publiches dla Provinzia de Balsan y chëres che n'é nia lassura che por rajuns naturales condüj ega por almanco 240 dis al ann; sce al n'é nia informaziuns avisa de chësc vers, vëgnel fat referimënt ala vegetaziun dla spona tipica canche al é da valuté i proiec;
2) "ega de sotfunz": dötes les eghes che é sot tera ite tla zona de saturaziun che á n contat diret cun le terac o le sotterac;
b) "corp idrich": n corp dles eghes de surapersa y de sotfunz separat y omogen, sciöche na condüta d'ega de sotfunz, n lech, n resservar dal'ega artifizial, na gran ega, n rü o n canal o pert de na gran ega, de n rü o de n canal; al vëgn desfarenzié danter:
1) "corp idrich de suraspersa": n toch dles eghes de surapersa omogen y significatif, sciöche n lech, n resservar dal'ega artifizial, na gran ega, n rü o n canal o pert de na gran ega, de n rü o de n canal:
1.1 “corp idrich artifizial”: n corp idrich de suraspersa chit cherié dal'ativité dla porsona;
1.2. “corp idrich mudé dassënn": n corp idrich de suraspersa che é gnü sostanzialmënter mudé te so ester, do da mudaziuns fisiches a gauja dl'ativité dla porsona;
2) "corp idrich dl sotterac": n volum delimité de eghes de sotfunz te öna o plü condütes dal'ega de sotfunz:
2.1 "condüta dal'ega de sotfunz": un o plü strac sot tera de pera o d'atres formaziuns geologiches cun porosité y permeabilité che basta por che les eghes de sotfunz pois passé o por l'estraziun de de gran cuantités de ega de sotfunz;
c) "raiun idrografich": n raiun olache al röia adöm dötes les eghes de suraspersa tres de gran eghes, rüs y eventualmënter lec te n punt determiné te n decurs dal'ega;".
(2) Le titul dl articul 48 dla lege provinziala di 18 de jügn dl 2002, n. 8, y mudaziuns suandëntes, vëgn sostituí insciö: Art. 48 (Sconanza dles eghes de suraspersa y dles sperses dlungia)
(3) L’articul 48, coma 4 dla lege provinziala di 18 de jügn dl 2002, n. 8 vëgn sostituí insciö:
"4. Por assiguré le mantignimënt o la recostituziun di componënc biotics y abiotics tles eghes, sön les spones y tla stricora atira dlungia les eghes de suraspersa, che á la funziun sides de filter por sostanzes che stá suraia y por impestaziuns difuses, che de stabilisaziun dles spones y de conservaziun dla varieté de tiers y plantes, vëgn chi intervënc de trasformaziun y de gestiun dles eghes, dla spona, dl terac y dl suraterac che vëgn preodüs tla stricora de almanco diesc metri dlungia la spona dles eghes de suraspersa discipliná cun regolamënt d'esecuziun.”
(4) La lëtra o) dl coma 1 dl articul 57 dla lege provinziala di 18 de jügn dl 2002, n. 8, y mudaziuns suandëntes vëgn sostituida insciö:
"o) che che vá cuntra les desposiziuns sön la sconanza dles eghes de suraspersa y dles sperses dailó dlungia preodüdes dal articul 48, mëss paié na straufunga che vá da 500,00 euro a 1.500 euro;".