Deutsch
-
Italiano
-
Ladin
|
Rete Civica dell'Alto Adige
|
Amministrazione Provinciale
|
Feedback
|
Alto contrasto
Home
|
Direzione Provinciale
|
A
A
A
In vigore al
*
RICERCA:
Testo
Anno
Numero
Articolo
Natura
Lege Provinziala
-
Statut speziel per l Trentin-Südtirol
Costituziun dla Republica Taliana 1. Jenà 1948
Deutsch
Italiano
Ladin
Ultima edizione
Visualizza note
Visualizza massime
Stampa
|
Esporta in PDF
|
Invia
Legislazion Provinziela
Raiun y contrada
L
Lege provinziala di 10 de messè dl 2018, n. 9
TITUL V AUTORISAZIONS DE NTERVËNC
CAPITUL I DESPUSIZIONS GENERELES
Art. 62 (Definizion di ntervënc de costruzion)
d) Lege provinziala di 10 de messè dl 2018, n. 9
1)
2)
Teritore y cuntreda
Attendere, processo in corso!
1)
Publicheda tl suplemënt n. 3 dl B.U. ai 12 de lugio 2018, n. 28.
2)
Per la jita n forza cëla l articul 107, comes 1 y 2 de chësta lege.
Art. 62 (Definizion di ntervënc de costruzion)
(1)
Per i fins de chësta lege ntënden per:
"ntervënc de manutenzion urdinera", i ntervënc de frabica che reverda i lëures de cumedura, renuvamënt y sostituzion dla sëurasperses dla frabiches y chëles che ie de bujën per ntegré o mantenì la efizienza di mplanc tecnics ejistënc;
"ntervënc de manutenzion straurdinera ", la opres y la mudazions che ie de bujën per renuvé y baraté ora pertes nce strutureles dla frabiches, coche nce per realisé y ntegré i servijes igienich-saniteres y tecnics, for a cundizions che l ne vënie nia mudà l volum de frabica cumplessif dla frabiches y che l ne vënie fat mudazions dla destinazions de nuzeda. Tl cheder di ntervënc de manutenzion straurdinera iel nce lascià pro l fraziunamënt o l ncorpuramënt dla uniteies imubilieres cun esecuzion de opres, nce sce i cumporta la mudazion dla sëurasperses dla uniteies imubilieres singules y dla cëria urbanistica, sce l ne vën nia mudà l volum cumplessif dla frabiches y sce l vën mantenì la destinazion de nuzeda uriginela;
"ntervënc de dertureda y de ressanamënt cunservatif", i ntervënc de frabica che mira a cunservé l frabicat y a seguré la funzionalità tres na lingia de lëures sistematics che, tl respet di elemënc tipologics, furmei y struturei dl frabicat nstës, n lascia nce pro la mudazion dla destinazions de nuzeda, a cundizion che chëstes sibe cumpatibles cun la carateristiches nunzies y curespuende a chëla destinazions de nuzeda che ie preududes dala planificazion cumenela. Pra chisc ntervënc toca l cunsolidamënt, la represtinazion y l renuvamënt di elemënc costitutifs dla frabica, la njonta di elemënc de elemënc leprò y di mplanc damandei dai bujëns dla nuzeda, coche nce la eliminazion de elemënc che ne passenea nia pra l frabicat;
"ntervënc de restruturazion de frabica", i intervënc de trasfurmazion de frabicac tres na lingia de lëures sistematics che possa purté a n frabicat defin o n pert defrënt da chël da dant te si forma, sëuraspersa, dimenscion y sort. Pra chisc ntervënc vëniel nce ratà la represtinazion o la sostituzion de n valgun elemënc costitutifs dla frabica, si eliminazion, la mudazion y la njonta de elemënc y mplanc nueves. Tl cheder di ntervënc de restruturazion de frabica iel nce laite chëi de demolizion y recostruzion cun l medemo volum dl frabicat da dant, ora che sce l se trata mé de inuvazions che ie de bujën per l adatamënt ala normativa n cont di tremoc, coche nce de ntervënc mirei ala represtinazion de frabiches, o pertes de chëstes che ie n cajo tumedes nsëuralauter o unides zaredes ju, tres si recostruzion, a cundizion che l sibe puscibl n azerté la cunsistënza da dant. Sce l se trata de imubilies sometudes a liams de defendura storich-artistica, vel i ntervënc de demolizion y recostruzion y i ntervënc de represtinazion de frabiches tumedes nsëuralauter o zaredes ju mé coche ntervënc de restruturazion de frabica sce la forma dedoravia dla frabica vën mantenida;
"ntervënc de costruzion nueva", chëi de trasfurmazion de frabica y urbanistica dl teritore che ne toma nia tla categuries descrites pra i pustoms dan chësc. A uni maniera tochel tlo leprò:
la costruzion de manufac de frabica sëura o sot a tiera o l ampliamënt dla frabiches presëntes dedora dala sustanza de frabica ejistënta; per i ntervënc sun la frabiches de purtenianza restel mpe cie che ie preudù pra l numer 6);
i ntervënc de urbanisazion primera y segondera realisei da sogec defrënc dal Chemun;
la realiszion de infrastrutures y de mplanc, nce per servijes publics, che cumporta la trasfurmazion permanënta de fonz nia frabicà;
la nstalazion de tores y pei per mplanc repititëures de radio-trasmscion per i servijes de telecomunicazion;
la nstalazion de manufac lesieres, nce prefrabichei, y de strutures de ce sort che mei, sciche roulottes, camper, cëses mubiles, berches, che vën nuzei sciche abitazions, ambienc de lëur, o sciche deposic, magasins y cosses semientes, ora de chëi che mira a sodesfé bujëns mé temporeres o che ie pert de strutures rezetives alalergia per la sosta y la sojurnanza de turisć, autorisei danora dal pont de ududa urbanistich, de frabica y, sce preudù, de cuntreda;
i ntervënc ala purtenienzes che la normes tecniches di strumënc urbanistics, n relazion ala zonisazion y al valor ambientel y de cuntreda dla sperses, cualifichea coche ntervënc de costruzion nueva, o che cumporta la realisazion de n volum sëura l 20 percënt, dl volum de frabica dl frabicat prinzipel;
133)
la realisazion de deposic de marcanzia o de materiai, la realisazion de mplanc per ativiteies produtives alalergia, per chëles che l ie de bujën de lëures che à coche cunseguenza la trasfurmazion permanënta dl fonz nia frabicà;
"ntervënc de restruturazion urbanistica", chëi che n fej per baraté ora l tiejà urbanistich-costrutif cun n auter defrënt, tres na lingia de ntervënc de costruzion sistematics, nce cun la mudazion dl dessëni di loc, di nciasamënc y dla rë de stredes.
133)
L pustom a) dl articul 62, coma 1 dl numer 6), ie unì mudà nsci dal articul 22, coma 1, dla L.P. di 20 de dezëmber 2019, n. 17.
Caricamento in corso
Deutsch
Italiano
Ladin
Normativa Costituzionela
Legislazion Provinziela
I Alpinistica
II Lëur
III Mineres
IV Chemuns y cumenanzes raioneles
V Furmazion prufescionela y adestramënt al lëur
VI Defendura di teraces, frabiches per l’ega
VII Energia
VIII Finanzes
IX Turism y ndustria d’albierch
X Assistënza y benefiziënza
XI Ustaries
XII Nuzënzes ziviches
XIII Urdinamënt di bòsc
XIV Sanità y igena
XV Nuzeda dl’eghes
XVI Cumerz
XVII Artejanat
XVIII Liber fundier y cataster
XIX Ciacia y Pëscia
XX Prutezion contra l meldefuch y prutezion zevila
XXI Scolines
XXII Cultura
XXIII Ufizies provinziei y personal
XXIV Defendura dla cuntreda y dl ambient
XXV Agricultura
XXVI Lernerat
XXVII Fieres y marceies
XXVIII Lëures publics
XXIX Manifestazions publiches
XXX Raiun y contrada
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
d) Lege provinziala di 10 de messè dl 2018, n. 9
DESPUSIZIONS GENERELES
CUNTREDA
URBANISTICA
STRUMËNC DE PLANIFICAZION
AUTORISAZIONS DE NTERVËNC
DESPUSIZIONS GENERELES
Art. 62 (Definizion di ntervënc de costruzion)
Art. 63 (Urganisazion di pruzedimënc aministratifs y istituzion dl Servisc Front office per la pratiches dl frabiché y dla cuntreda)
Art. 64 (Cunsulënza danora y zertificazion preventiva sun l’ejistënza y sun la cualità di liams)
AUTORISAZION DE CUNTREDA
AUTORISAZIONS PER L FRABICHÉ
CUNTROI
VERDIA, RESPUNSABLTÀ Y STRAUFONGHES
RECURSC AMINISTRATIFS
NORMES DE TRANSIZION Y DE CUNTLUJION
Ativiteies y ntervënc che ne ie nia sometui a autorisazion de cuntreda
Ativiteies y ntervënc sometui a autorisazion de cuntreda dla Provinzia
Ntervënc sometui a autorisazion de frabiché
Ntervënc sometui a autorisazion de frabiché
Ntervënc sometui a SCZA/SCIA
M
N
O
P
Q
*
*
*
*
*
*
*
Y
Z
XXXI Cuntabltà
XXXII Sport y tëmp liede
XXXIII Stredes
XXXIV Trasporc
XXXV Istruzion
XXXVI Patrimone
XXXVII Economia
XXXVIII Frabiché abitatif
XXXIX Leges cun desposiziuns desvalies (Omnibus)
*
*
*
Indesc cronologich