(1) Ti zëntri soziai él a desposiziun salfs protezionà por ti dè la poscibilité ales porsones cun handicap da fà n'ativité che ares é bones da fà.
(2) Ti salfs protezionà vëgnel cherié posć de laûr arjignà ite te na manira particolara por valorisé la forza de laûr dla porsona cun handicap; le fin di salfs protezionà é chël da miorè l'educaziun y la formaziun profescionala dla porsona cun handicap por la condüje poscibilmënter söl marćé dl laûr normal. Le salf protezionè ti pîta a chës porsones cun handicap che ne ciafa zënza degöna educaziun o ocupaziun adatada, poscibilitês da convire ativamënter tl respet de sües capazitês. Ales porsones cun handicap che laôra ti salfs protezionà ti spétel n'indenité de sostëgn stabilida cun les modalitês preodüdes dal articul 9, tignin cunt inće de ći che le zënter sozial tira ite cun la venüda di produć che vëgn fać ti salfs protezionà y dles capazitês de vigni porsona cun handicap; l'indenité ne po te degun caje ester sot a 30.000 lires al mëis. L'ofize afars aministratifs preodü dal articul 23 mëss assiguré les porsones che laôra ti salfs protezionà cuntra inzidënć sön le laûr y maraties profescionales sön la basa dles normes varëntes.
(3) I zëntri soziai é autorisà cun l'aiüt de na funzionara delegada/n funzionar deleghè da gestì en economia la cumpra de material, la venüda di produć y la surantuta de inćiaries da terzi.
(4) Por podëi vëne sü produć tl comerz al menü o al ingros n'adora i zëntri soziai y les istituziuns aladô dl articul 8, coma 3 degönes autorisaziuns aministratives al comerz. Les unitês d'organisaziun nominades vëgn implü inće autorisades da vëne tla medema manira i produć che vëgn fać tles strotöres por porsones cun problems psichics pro les aziëndes speziales unitês sanitares locales. Les paziëntes/I paziënć po implü cumprè ći che ai à fat instësc pro les unitês d'organisaziun al prisc dl material.
(5) L'ofize afars aministratifs preodü dal art. 23, do che al à ciafè l'autorisaziun dala Junta provinziala, ti assegnëia cun contrat de laûr privat inćiaries a espertes/esperć y laurantes/lauranć, sce chësc va debojëgn por le funzionamënt di salfs protezionà. Por le tëmp olache le personal nominé dessura manćia por les rajuns odüdes danfora dal contrat, cun laprò inće les vacanzes ordinares, à la direturia/le diretur dl ofize nominé dessura l'autorisaziun da ti surandè l'inćiaria diretamënter a personal suplënt, do che al é gnü fat na domanda motivada da pert dla porsona responsabla dl zënter sozial.
(6) I salfs protezionà é daverć a porsones cun handicap che à süa residënza tla provinzia de Balsan o se tëgn sö ilò te na manira permanënta y
- ne vëgn nia detlarades adatades a arjunje na cualificaziun profescionala tratan o do che ares à frecuentè n curs propedeutich o spezial;
- à plü co dejedot agn y ne ciafa degun post söl marćé dl laûr;
- n'é nia plü bunes da ti jì do a n'ativité de laûr do da n inzidënt, do le peioramënt o por la gravité dl handicap.
(7) La frecuentaziun di salfs protezionà y le laûr te chisc da pert dles porsones cun handicap assistides da n zënter sozial ne comporta nia n raport de laûr dependënt.
(8) I salfs protezionà resta de regola daverć por les porsones cun handicap ćina che ares à complì 55 agn.
(9) Por mëte en pratica les formes d'assistënza odüdes danfora da chësc articul, po i posć por porsones che frecuentëia i salfs protezionà inće gnì metüs te aziëndes publiches y privates. Te chësc caje stlüj jö l'aministraziun convenziuns d'afidamënt cun les aziëndes che vëgn aratades adatades.
(10) Cun regolamënt d'esecuziun vëgnel stabilì i recuisić che les aziëndes afidatares mëss avëi; implü mëssel gnì regolamentè les mosöres de sostëgn y de consulënza tecnica y pedagogica, sciöche inće les modalitês de verda de chëres che le zënter sozial competënt te chël raiun mëss s'un tó sura.
(11) Sön la basa de convenziuns aposta po l'aministraziun provinziala istituì te aziëndes y ënć publics y privać posć de laûr por proieć d'integraziun profescionala y reabilitaziun por chës porsones desvantajades söl marćé dl laûr y che n'à ćiamò nia bele ciafè da laûr te n salf protezionè. 15)
(12) I salfs protezionà é autorisà da ademplì sön inćiaria de terzi, laûrs y sorvisc inće defora da sües strotöres. 16)