(1) L se trata d’afidamënt te families, a persones singules y te cumenanzes de sort familiera, aldò de chësta lege, canche l vën afidà na mëndra o n mënder d’età, per scumenciadiva d’ufize, a una cun i genitores – tlo dedò vëniel denuminà nsci nce l genitor che eserzitea la pudestà – a persones dedora dl nujel familier, a tëmp plën, ma nia per na dureda ndetermineda.
(2) L afidamënt possa unì fat a na persona singula o a na familia o a na cumenanza de sort familiera, nia liedes da n raport de parentela nchin al terzo grado cun la mëndra/l mënder d’età afidà.
(3) L possa unì fat nce te n cheder de parentela, pra parënc nchin al terzo grado, sce l ie la cundizions adatedes per chësta soluzion.
(4) L afidamënt vën fat canche la mëndra/l mënder d’età n’à per n cër tëmp nia n si ambient familier, ajache i genitores ne ie nia tla cundizions de se cruzië diretamënter d’ëila/ël.