In vigore al

RICERCA:

Ultima edizione

a) Lege Provinziala di 7 de novëmber dl 1983, n. 411)
Regolamentaziun dla formaziun permanënta y dles biblioteches publiches

1)
Publicada tl B.O. di 15 de novëmber dl 1983, n. 58.  La verjium ladina é gnüda publicada tl B.O. di 12 de messé dl 2018, n. 28.

TITUL I
Desposiziuns generales

Art. 1  (Dërt ala formaziun permanënta)

(1) Vigni zitadina y zitadin á le dërt che al ti vëgnes dé poscibilités de formaziun permanënta sciöche consolidamënt y ampliamënt de sües conescënzes y capazités a livel personal, zivil, profescional y sozial, tl cheder dles strotöres a desposiziun. La formaziun permanënta se basëia sön i prinzips y sön les linies diretives dl "imparé tratan döta la vita" (“lifelong learning”) dl'Organisaziun dles Naziuns Unides por l'educaziun, la sciënza y la cultura (UNESCO), dl'Organisaziun por la cooperaziun y le svilup economich (OCSE) y dl'Uniun europeica.  2)

2)
L'art. 1, coma 1 é gnü mudé insciö dal art. 1, coma 1 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art. 2  (Prinzips)

(1) Chësta lege regolamentëia la strotöra, l'organisaziun, la promoziun y le finanziamënt dla formaziun permanënta sciöche ince dles biblioteches de interes publich tla provinzia de Balsan.

(2) La formaziun permanënta generala y profescionala vëgn regolamentades aladô de criters omogens tl respet dla liberté d'insegnamënt y dl'autonomia dles strotöres de formaziun, sciöche ince tl respet dla volontarieté dla partezipaziun.

(3) Les biblioteches é strotöres d'ütl publich che mët a desposiziun material bibliografich y informatif por promöie la formaziun de basa y la formaziun permanënta dles porsones, sciöche ince la formaziun dl pinsier lëdia.

(4) Les biblioteches pó chirí fora autonomamënter libri y d'ater material d'informaziun.

Art. 3  (Definziun y dovëis)  

(1) La formaziun permanënta é n setur autonom de döt le sistem formatif.

(2) Cun formaziun permanënta capëscion, aladô dl aprendimënt tratan döta la vita, dötes les sorts d’aprendimënt organisé, ater co nia i cursc regolars d'istruziun scolastica y universitara.  3)

(3) Cun ativités de formaziun permanënta capëscion ince düc i proiec y les scomenciadies, sciöche ince i stüdi y les publicaziuns che ti vá do ai fins de chësta lege.

(4) L'aministraziun provinziala, les aministraziuns de comun sciöche ince strotöres de formaziun privates y publiches realisëia ci che vëgn nominé ti comesc dessura, tl respet dl prinzip de sussidiarité.

(5) La Provinzia determinëia le cheder normatif y stabilësc i prinzips generai sciöche ince les condiziuns ditatiches y organisatives por tigní les ativités de formaziun permanënta. Te chësc contest individuëia la Provinzia i ciamps d'ativité y les priorités.

(6) La Provinzia y i Comuns ciara periodicamënter te so raiun teritorial cal che é le bojëgn y controlëia la realisaziun dles scomenciadies de formaziun permanënta.

(7) La Provinzia sostëgn la formaziun de basa y l’ajornamënt dles colaboradësses y di colaboradus dla formaziun permanënta sides tres scomenciadies diretes che tres finanziamënc spezifics.  4)

3)
L'art. 3, coma 2 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 2 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
4)
L'art. 3 é gnü sostituí dal art. 1 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.

Art. 4  5) 

5)
L'art. 4 é gnü abroghé dal art. 36, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art. 5  (Alisiraziuns y finanziamënc)          delibera sentenza

(1) Tres fonds aposta surantol la Provinzia spëises y assegnëia finanziamënc tles materies preodüdes dal articul 8, zifra 4 dl D.P.R. di 31 d'agost dl 1972, n. 670 a bëgn dla formaziun permanënta y dles biblioteches. Por le medemo fin póra ince ti assegné diretamënter finanziamënc ai Comuns.

(2) I ënc che ciafa finanziamënc dala Provinzia mëss ciaré da curí sües spëises ince cun entrades che ne vëgn nia dala Provinzia.  6)

massimeBeschluss vom 7. Dezember 2021, Nr. 1061 - Ausnahmeregelungen für die Jahre 2022 und 2023 zu den Richtlinien für die Gewährung von wirtschaftlichen Begünstigungen zur Förderung der Weiterbildung und zur Sprachenförderung für die deutsche und ladinische Sprachgruppe
massimeBeschluss vom 7. Dezember 2021, Nr. 1049 - Richtlinien für die Gewährung v. wirtschaftlichen Vergünstigungen zur Förderung der Jugendarbeit, der Weiterbildung, der Kenntnisse von Deutsch als Zweitsprache und v. Fremdspr., Förderung des öffentl. Bibliothekssystems für die ital. Sprachgruppe
massimeBeschluss vom 19. Mai 2020, Nr. 348 - Covid-19 - Italienische Kultur - Vorwegnehmung der Fristen für die Einreichung der Beitragsansuchen bis zum 31. Juli 2020
massimeBeschluss vom 25. September 2018, Nr. 961 - Richtlinien für die Gewährung von wirtschaftlichen Begünstigungen zur Förderung der Weiterbildung und zur Sprachenförderung für die deutsche und ladinische Sprachgruppe (abgeändert mit Beschluss Nr. 81 vom 02.02.2021) (siehe auch Beschluss Nr. 1061 vom 07.12.2021)
massimeBeschluss vom 19. Dezember 2017, Nr. 1415 - Richtlinien für die Gewährung von wirtschaftlichen Begünstigungen zur Förderung der Weiterbildung und der Bibliotheken der italienischen Sprachgruppe (abgeändert mit Beschluss Nr. 1261 vom 04.12.2018, Beschluss Nr. 95 vom 11.02.2020 und Beschluss Nr. 73 vom 02.02.2021)
massimeT.A.R. di Bolzano - Sentenza N. 205 del 06.06.2008 - Finanziamento di attività culturali - L.P. n. 41/1983 - ammissione ai contributi - presupposti
6)
Le coma 2 é gnü sostituí dal art. 3 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.

TITUL II
La formaziun permanënta

CAPITUL I
Organisaziun dla formaziun permanënta

Art. 6  (Strotöres de formaziun)   delibera sentenza

(1) Le sistem de formaziun permanënta se basëia sön les ativités tignides dales strotöres de formaziun y dantadöt sön chëres tignides dales strotöres de formaziun permanënta.

(2) Strotöres de formaziun permanënta é i ënc che:

  1. programëia y atuëia almanco 1800 ores de formaziun permanënta al ann o, sce ara se trata de zëntri de formaziun permanënta, almanco 1600 dis de frecuënza al ann. Le numer di dis de frecuënza ciafon fora sce an multiplichëia le numer di dis de leziun cun le numer dles porsones che tol pert;
  2. se dá jö dantadöt cun ativités de formaziun permanënta;
  3. garantësc che les ativités é davertes a dötes les porsones y lascia alsavëi al publich sü programs;
  4. á süa sënta tla provinzia de Balsan o fej sües ativités dailó;
  5. fej azessibli ala Junta provinziala i dac che reverda süa ativité, i finanziamënc, les porsones che tol pert y le personal insegnënt y aministratif;
  6. laora decontin y aladô de planns regolars;
  7. ti garantësc al personal y ales porsones che tol pert la poscibilité da dí la süa por ci che reverda la programaziun y l'atuaziun dles ativités de formaziun por che les ativités vëgnes adeguades ai bojëgns efetifs;
  8. s'á bele desmostré efiziënc, o sce ara se trata de n'istituziun nöia, dá garanzia de afidabilité;
  9. n'á nia fins de davagn.

(3) Ince les cooperatives che operëia tl setur dla formaziun permanënta y é scrites ite tl register provinzial aposta ti pó pormez ai finanziamënc preodüs por les strotöres dades dant tl coma 2.

(4) Zëntri de formaziun permanënta é strotöres destinades normalmënter a ativités de formaziun permanënta che á n so program de ativité y ti pîta a che che tol pert la poscibilité da dormí y mangé.

(5) Strotöres de formaziun é ënc che tëgn ativités de formaziun permanënta y á i recuisic dá dant pro les lëtres c), d), e), h) y i) dl coma 2.

(6) Strotöres de formaziun permanënta é ince i ënc ladins che programëia y tëgn vigni ann almanco dui terzi dles ores de ativité o di dis de frecuënza preodüs por les strotöres de formaziun permanënta dal coma 2, lëtra a), sce ai á i recuisic dá dant pro les lëtres b), c), d), e), h) y i) dl coma 2.

(7) Les condiziuns por la reduziun dl numer dles ores de ativité de formaziun y di dis de frecuënza che ó ester por le reconescimënt sciöche strotöra de formaziun permanënta vëgn stabilides cun criters aposta, da dé fora aladô dl articul 2 dla lege provinziala di 22 d'otober dl 1993, n. 17, y mudaziuns suandëntes. Por la reduziun nominda dessura mëssel implü gní garantí certi standarg de cualité y al mëss ester i recuisic preodüs dales lëtres b), c), d), e), f), g), h) y i) dl coma 2. Cun i criters nominá dessura vëgnel ince stabilí i parametri por calcolé les ores de ativité formativa. 7) 8)

massimeBeschluss Nr. 625 vom 09.03.2009 - Förderung der Weiterbildung, der sprachkenntnisse und der Maßnahmen auf dem Gebiet der Zweisprachigkeit nach qualitativen Kriterien in den Jahren 2009-2010
7)
L'art. 6 é gnü sostituí insciö dal art. 4, coma 1 dla l.p. di 18 d'otober dl 2016, n. 21.
8)
L'art. 6, coma 7 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 3 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art. 7  (Consëis de formaziun)  

(1) I Comuns sostëgn la costituziun de consëis de formaziun metüs adöm da rapresentantes y rapresentanc dles strotöres de formaziun y dles uniuns locales, sciöche ince da porsones che ne rapresentëia nia na uniun. Al pó ince gní costituí consëis de formaziun che tol ite de plü comuns. Tla medema manira pól ince gní costituí de plü consëis de formaziun te un n comun.

(2) Le consëi de formaziun é metü adöm da almanco cin' comëmbri. Al mëss gní garantí la rapresentanza dl Consëi de comun, dla scora dl post y dles biblioteches.

(3) Le consëi de formaziun mëss:

  1. constaté le bojëgn de formaziun permanënta te so raiun de competënza;
  2. coordiné les scomenciadies de formaziun te so raiun de competënza;
  3. ademplí i bojëgns de formaziun permanënta en colaboraziun cun les istituziuns competëntes.

(4) I dovëis dá dant tl coma 3 pó ince revardé ativités culturales.

(5) L'articul 8 dla lege provinziala di 17 d'agost dl 1989, n. 6 vëgn ince apliché ai consëis de formaziun.

(6) I consëis de formaziun é istituziuns de dërt privat. Al é organisaziuns costituides lediamënter zënza fin de davagn.  9)

9)
L'art. 7 é gnü mudé dal art. 5 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9 y dal art. 21 dla l.p. di 26 de messé dl 2002, n. 11.

Art. 8  10)

10)
L'art. 8 é gnü abroghé dal art. 52 dla l.p. di 19 de forá dl 2001, n. 4.

Art. 9  (Finanziamënt dles ativités de formaziun permanënta)           delibera sentenza

(1) La Junta provinziala pó surantó spëises y conzede finanziamënc por fá frunt ai cosć de gestiun dles ativités de formaziun permanënta.  11)

(2) I finanziamënc vëgn conzedüs tles formes preodüdes dal articul 2, comesc 2, 3, 4, 8 y 9, sciöche ince dal articul 7 dla lege provinziala di 27 de messé dl 2015, n. 9.  12)

(3) Al ti pó ince gní conzedü contribuc y sostëgns a singoles porsones por süa formaziun aladô dl articul 2, coma 2, lëtres a) y b) dla lege provinziala di 27 de messé dl 2015, n. 9.  13)

(3/bis) I comuns pó cofinanzié scomenciadies de formaziunziun permanënta ti conzedon ales strotöres contribuc por sües ativités, sce le comun é tl raiun de competënza dles strotöres de formaziun permanënta. 14)

massimeBeschluss vom 7. Dezember 2021, Nr. 1061 - Ausnahmeregelungen für die Jahre 2022 und 2023 zu den Richtlinien für die Gewährung von wirtschaftlichen Begünstigungen zur Förderung der Weiterbildung und zur Sprachenförderung für die deutsche und ladinische Sprachgruppe
massimeBeschluss vom 25. September 2018, Nr. 961 - Richtlinien für die Gewährung von wirtschaftlichen Begünstigungen zur Förderung der Weiterbildung und zur Sprachenförderung für die deutsche und ladinische Sprachgruppe (abgeändert mit Beschluss Nr. 81 vom 02.02.2021) (siehe auch Beschluss Nr. 1061 vom 07.12.2021)
massimeBeschluss vom 19. Dezember 2017, Nr. 1415 - Richtlinien für die Gewährung von wirtschaftlichen Begünstigungen zur Förderung der Weiterbildung und der Bibliotheken der italienischen Sprachgruppe (abgeändert mit Beschluss Nr. 1261 vom 04.12.2018, Beschluss Nr. 95 vom 11.02.2020 und Beschluss Nr. 73 vom 02.02.2021)
massimeBeschluss vom 9. September 2013, Nr. 1322 - Abänderung der Kriterien und Modalitäten für die Gewährung von Finanzierungen im Bereich des Bibliothekswesens für die deutsche und ladinische Sprachgruppe, laut L.G. vom 7.11.1983, Nr 41 in geltender Fassung: "Reglung der Weiterbildung und des öffentlichen Bibliothekswesens"
massimeBeschluss Nr. 3553 vom 26.09.2005 - Finanzierung der BildungsausschüsseFestlegung der Quote pro Einwohner für das Jahr 2006 im sinne des Landesgesetzes Nr. 41/1983, in geltender Fassung
massimeBeschluss Nr. 574 vom 24.02.2003 - Förderung der Weiterbildung der Sprachkenntnisse und der Maßnahmen auf dem Gebiet der Zweisprachigkeit nach qualitativen Kriterien im Jahr 2003
11)
L'art. 9 é gnü sostituí dal art. 7 dla l.p. di 20 de aurí dl 1993, n. 9.
12)
L'art. 9, coma 2 é gnü ajunté dal art. 1, coma 4 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
13)
L'art. 9, coma 3 é gnü ajunté dal art. 1, coma 4 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
14)
L’art. 9, coma 3/bis é gnü ajunté dal art. 5, coma 1 dla l.p. di 19 d'agost dl 2021, n. 9.

CAPITUL II
Finanziamënt dla formaziun permanënta

Art.10  (Finanziamënt dl personal)

(1) Ales strotöres de formaziun permanënta ti conzed la Junta provinziala, sön domanda, finanziamënc por fá frunt ai cosć dl personal suandënt:

  1. na forza de laur aministrativa sce la strotöra de formaziun permanënta arjunj 1800 ores de ativité o 1600 dis de frecuënza al ann;
  2. na colaboradëssa pedagogica/n colaboradú pedagogich sce la strotöra de formaziun permanënta arjunj 2400 ores de ativité o 2000 dis de frecuënza al ann;
  3. na colaboradëssa pedagogica/n colaboradú pedagogich implü o na forza de laur aministrativa sce la strotöra de formaziun permanënta arjunj 4000 ores de ativité o 3500 dis de frecuënza al ann.

(2) Al personal preodü dal coma 1 ti vëgnel reconesciü n import anfat al tratamënt economich dl personal dla Provinzia cun na cualificaziun analoga.  15)

(3) 16)

(4) 17)

(5)18) 19)

(6) Le finanziamënt dl personal dles strotöres de formaziun permanënta ladines vëgn a se le dé sce ares arjunj almanco dui terzi dles ores de ativité de formaziun permanënta o de dis de frecuënza al ann preodüs por la funzionara corespognënta/le funzionar corespognënt dá dant dal coma 1, lëtres a), b) y c).  20)

(7) I parametri por calcolé les ores de ativité formativa vëgn stabilis dala Junta provinziala.  21)

15)
L'art. 10, coma 2 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 5 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
16)
L'art. 10, coma 3 é gnü abroghé dal art. 36, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
17)
L'art. 10, coma 4 é gnü abroghé dal art. 36, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
18)
L'art. 10 é gnü sostituí dal art. 8 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.
19)
L'art. 10, coma 5 é gnü abroghé dal art. 36, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
20)
L'art. 10, coma 6 é gnü ajunté dal art. 10 dla l.p. di 5 d'agost dl 1996, n. 16.
21)
L'art. 10, coma 7 é gnü ajunté dal art. 1, coma 6 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art. 11  (Investimënc)      delibera sentenza

(1) La Junta provinziala pó surantó spëises y conzede finanziamënc por la cumpra, la costruziun, le ressanamënt, l'ampliamënt y la manutenziun de strotöres, sciöche ince por la cumpra de aredamënt y atrezadöres che é debojëgn por tigní les ativités de formaziun permanënta.

(2) La Junta provinziala pó fá depëne la conzesciun de finanziamënc a ënc privac por la cumpra, la costruziun, la restrotoraziun y l'ampliamënt de imobii por ativités de formaziun permanënta dala conclujiun de n contrat cun l'ënt corespognënt che regolëies la destinaziun y l'adoranza di bëgns imobii. La dorada dl contrat ne pó nia ester de manco de 10 agn y gnanca de plü de 30 agn y pëia ia dala data, fata fora dales perts, de adoranza efetiva dl imobil por i fins dá dant tl contrat. Le contrat mëss gní anoté tl liber fondiar sön domanda dl Presidënt dla Provinzia.

(3) L'alienaziun di imobii che é gnüs cumprá, fac sö, restrotorá o ampliá cun finanziamënc aladô dl coma 2 mëss gní autorisada damperfora dala Junta provinziala. La Junta provinziala pó sotmëte l'autorisaziun ala restituziun de finanziamënc ciafá y plü avisa en proporziun ala dorada dl'adoranza efetiva.

(4) Sce l'imobil vëgn aliené zënza autorisaziun, mëss l'ënt ti rete ala Provinzia döt le finanziamënt ciafé, cun lapró i fic aladô dla spana de scunt ofiziala.  22)

massimeVerwaltungsgericht Bozen - Urteil Nr. 469 vom 21.12.2006 - Investitionsbeiträge für Weiterbildungsmaßnahmen - Erwerb einer Liegenschaft seitens eines Vereins - Veräußerung der Liegenschaft - Rückzahlung des Beitrages
22)
L'art. 11 é gnü sostituí dal art. 9 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.

Art. 12  23) delibera sentenza

massimeT.A.R. di Bolzano - Sentenza N. 205 del 06.06.2008 - Finanziamento di attività culturali - L.P. n. 41/1983 - ammissione ai contributi - presupposti
massimeT.A.R. di Bolzano - Sentenza N. 336 del 06.07.2004 - Contributo per attività culturali - riduzione in base a documentazione contabile presentata
23)
L'art. 12 é gnü sostituí dal art. 10 dla l.p. di 20 de aurí dl 1993, n. 9, y spo dedô abroghé dal art. 36, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art. 13  (Finanziamënt di consëis formaziun)  

(1) La Provinzia ti assegnëia vigni ann ai comuns olache al é consëis de formaziun fonds por la realisaziun de sü programs. Le finanziamënt dla Provinzia mët danfora n finanziamënt da pert dl Comun.

(2) Le finanziamënt aladô dl coma 1 vëgn a s'al dé sön la basa de na cuota por abitant dl raiun de competënza dl consëi de formaziun. La cuota vëgn determinanda vigni ann dala Junta provinziala y pó ester atramënter da n paisc al ater. Te vigni caje ne pó le finanziamënt dla Provinzia nia jí sura chël dl Comun fora.  24)

(3) I ofizi provinziai competënc coordinëia la rëi di consëis de formaziun. Por chësc fin ti mëna i consëis de formaziun vigni ann ai ofizi provinziai na documentaziun che tol ite na relaziun sön les ativités dl ann da denant y na previjiun por l'ann che á da gní. Sce i consëis de formaziun ti presentëia na te documentaziun ince al'aministraziun comunala ti feji avëi ai ofizi provinziai ma na copia de chësta.  25)

(4) Tl respet dles desposiziuns preodüdes dai comesc 1 y 2 pó la Provinzia ti conzede ai consëis de formaziun sciöche ince ales organisaziuns che i sostëgn, finanziamënc implü aladô di articui 9 y 11. 26)

(5) Por le svilup y le sostëgn di consëis de formaziun pó la Provinzia adoté y finanzié mosöres aposta. 27) 28)

24)
L'art. 13, coma 2 é gnü sostituí dal art. 27 dla l.p. di 29 d'agost dl 2000, n. 13.
25)
L'art. 13, coma 3 é gnü abroghé dal art. 36, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12, y spo dedô formulé danü dal art. 14, coma 1 dla l.p. di 16 de novëmber dl 2017, n. 18.
26)
L'art. 13, coma 4 é gnü sostituí insciö dal art. 14, coma 1 dla l.p. di 16 de novëmber dl 2017, n. 18.
27)
L'art. 13 é gnü sostituí dal art. 11 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.
28)
L'art. 13, coma 5 é naota gnü sostituí dal art. 1, coma 7 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12, y spo dedô dal art. 14, coma 1 dla l.p. di 16 de novëmber dl 2017, n. 18.

Art. 14  (Gestiun direta)

(1) I ofizi provinziai competënc por la formaziun permanënta pó, ince sciöche ajunta ales ativités tignides da sües strotöres, adoté mosöres, tigní manifestaziuns, fá ativités y cumpres por le svilup de so setur y surantó les spëises relatives, tl respet dles desposiziuns en materia de apalc. Le finanziamënt de chëstes ativités pó ince tó ite la curida dles spëises por le dormí, le mangé y le iade dles porsones che tol pert, sciöche ince dles spëises por les festes relatives. 29) 30)

29)
L'art. 14 é gnü sostituí dal art. 11 dla l.p. di 5 d'agost dl 1996, n. 16.
30)
L'art. 14, coma 1 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 8 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art. 15  31)

31)
L'art. 15 é gnü sostituí dal art. 13 dla l.p. di 20 de aurí dl 1993, n. 9, y spo dedô abroghé dal art. 8, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 18 d'otober dl 2016, n. 21.

Art. 15/bis  (Antizipaziuns)

(1) Sön i finanziamënc por les ativités de formaziun permanënta aladô de chësta lege pól gní conzedü antizipaziuns cina alplü l'80 porcënt dl import de finanziamënt.

(2) Por garantí la continuité dles ativités de formaziun permanënta pól gní conzedü, sön domanda di ënc interessá, antizipaziuns cina l'80 porcënt de düc i finanziamënc ordinars che é gnüs conzedüs aladô di articui 9 y 10 tratan l’eserzize finanziar dan da chël dla domanda de antizipaziun.  32)

32)
L'art. 15/bis é gnü injunté dal art. 14 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9, y spo dedô sostituí insciö dal art. 1, coma 9 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art. 15/ter  33)

33)
L'art. 15/ter é gnü injunté dal art. 15 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9, y spo abroghé dal art. 8, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 18 d'otober dl 2016, n. 21.

Art. 16  (Coordinamënt dles ativités de formaziun permanënta)

(1) Por i fins de na razionalisaziun di intervënc de formaziun permanënta tignis dai ofizi provinziai desvalis y dales strotöres de formaziun tol i ofizi competënc por la formaziun permanënta mosöres por coordiné döt le sistem.  34)

34)
L'art. 16 é gnü sostituí dal art. 16 dla l.p. di 20 de aurí dl 1993, n. 9.

Art. 17  35)

35)
Müda la l.p. di 10 de novëmber dl 1976, n. 45.

TITUL III
Les biblioteches publiches

CAPITUL I
Organisaziun dles biblioteches publiches

Art. 18  (Biblioteches publiches)   

(1) Biblioteches publiches aladô de chësta lege é dötes les biblioteches de interes publich che vëgn tignides dala Provinzia, da d'atri ënc publics, da scores, cöres, istituziuns privates, zëntri de formaziun permanënta, sciöche ince da consorc dles istituziuns y di ënc nominá.

(2) Les biblioteches preodüdes dal coma da denant mëss avëi chisc recuisic:

  1. ester davertes por la coletivité;
  2. avëi n patrimone de libri y material informatif, sciöche ince media audiovisuai eventuai che corespogn a sü fins;
  3. avëi na sënta adatada y n aredamënt adegué;
  4. ordiné so patrimone de libri y material informatif aladô dles regoles de cataloghisaziun tecnich-bibliotecares acreditades;
  5. garantí orars de daurida aladô di bojëgns;
  6. avëi personal tecnich cualifiché;
  7. ne avëi degügn fins de davagn.

(3) Les biblioteches de scores, de convic y de strotöres comunitares ne mëss nia ester davertes ala coletivité.

(4) Chëstes categories de biblioteches costituësc deboriada cun les biblioteches provinziales le sistem bibliotecar provinzial:

  1. les biblioteches locales;
  2. les biblioteches zentrales y chëres de valada por i paisc ladins;
  3. les biblioteches speziales.

(5) Al é strotöres bibliotecares:

  1. la sënta prinzipala dla biblioteca;
  2. les sucursales;
  3. i posć d'imprëst fisc o mobii.

(6) Ince les sucursales mëss avëi i recuisic dá dant tl coma 2 de chësc articul.

(7) Les biblioteches locales, les biblioteches zentrales y chëres de valada regolamentëia süa ativité y so ordinamënt intern sön la basa de regolamënc model aposta aprová dala Junta provinziala.

(8) Cun regolamënt d’esecuziun vëgnel definí plü avisa i recuisic dá dant tl coma 2.  36)

36)
L'art. 18 é gnü mudé dal art. 17 dla l.p. di 20 de aurí dl 1993, n. 9.

Art. 18/bis  (Verda sön les biblioteches)

(1) I ofizi provinziai competënc coordinëia la rëi dles biblioteches publiches. Te chësta inciaria se tëgni ales diretives basades sön standarg internazionai y sostëgn les biblioteches te süa aplicaziun. Por chësc fin pói ince fá suraposć y controi ince aladô dla lege provinziala di 22 d'otober dl 1993, n. 17, y mudaziuns suandëntes.  37)

(2)38) 39)

37)
L'art. 18/bis, coma 1 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 10 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
38)
L'art. 18/bis é gnü injunté dal art. 18 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.
39)
L'art. 18/bis, coma 2 é gnü abroghé dal art. 36, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art. 19  (Biblioteches publiches locales)

(1) Les biblioteches publiches, cun lapró ince sües sucursales y i punc d'imprëst, che á sciöche raiun d’adoranza natural le teritore de n comun o de de plü comuns vijins é da conscidré biblioteches publiches locales. Sce al mancia strotöres bibliotecares aposta él les aministraziuns de comun interessades che promöi les scomenciadies por süa istituziun.

(2) Sce tl consëi de comun vëgnel rapresenté de plü grups linguistics pól gní istituí strotöres bibliotecares despartides.

(3) Te vigni comun cun manco co 5000 abitanc che fej pert de n grup linguistich pól gní sostigní por chësc ma na biblioteca locala sora.

Art. 20  (Biblioteches zentrales)

(1) Biblioteches publiches locales che é te localités zentrales pó surantó la funziun de na biblioteca zentrala.

(2) Ales biblioteches zentrales ti spetel la funziun da ti pité, tl cheder de n sistem bibliotecar a livel comunal o raional, ales biblioteches dl raiun de competënza la consulënza y le sostëgn che é debojëgn. Chëstes biblioteches fej dantadöt chëstes ativités:

  1. ares procurëia material bibliografich spezifich fora de sües dotaziuns o da chëres dles biblioteches provinziales;
  2. ares procurëia dotaziuns bibliografiches integratives;
  3. ares dá consulënza y garantësc le coordinamënt por l'ampliamënt dl patrimone de libri;
  4. ares pîta n sorvisc d'informaziun bibliografica;
  5. ares abina sö les publicaziuns plü importantes che á da nen fá dantadöt cun le raiun de competënza;
  6. ares pîta sorvisc por l'aministraziun dles biblioteches y la cataloghisaziun di libri tles biblioteches de so raiun de competënza;
  7. ares colaborëia tles ativités de relaziun publica.

(3) La Junta provinziala ti surandá cun na süa deliberaziun ales biblioteches publiches locales, cun so consëns, la funziun de biblioteca zentrala.

(4) Cun regolamënt d'esecuziun vëgnel promulghé, do avëi aldí i comuns interessá sciöche ince la consulta preodüda dal articul 25, le plann de destribuziun teritoriala dles biblioteches zentrales.

Art. 20/bis  (Biblioteches de valada por i paisc ladins)

(1) Sides tla Val Badia che te Gherdëna vëgnel istituí na biblioteca de valada. La Junta provinziala ti surandá, cun na süa deliberaziun, a na biblioteca de vigni valada, cun so consëns, la funziun de biblioteca de valada.

(2) Na biblioteca de valada á les medemes funziuns co chëres dles biblioteches zentrales, mo ma a livel dl teritore dla valada.

(3) La Junta provinziala aprovëia, do avëi aldí i comuns interessá y la consulta provinziala por les biblioteches por le grup linguistich ladin aladô dl articul 25, le plann de destribuziun teritoriala dles biblioteches de valada.  40)

40)
L'art. 20/bis é gnü injunté dal art. 19 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.

Art. 21  (Biblioteches speziales)

(1) Chëstes biblioteches vëgn conscidrades biblioteches publiches speziales:

  1. les biblioteches de scores y de convic;
  2. les biblioteches de setur y de stüde;
  3. les biblioteches de strotöres comunitares.

(2) Por che al sides meso adoré damí les strotöres y les dotaziuns de libri, pó les biblioteches scolastiches surantó la funziun de biblioteca publica locala o de süa sucursala, tl respet dles competënzes di organs colegiai preodüdes dala lege provinziala di 5 de setëmber dl 1975, n. 49, y mudaziuns y integraziuns suandëntes. Les biblioteches scolastiches pó implü gní liades a d'atres biblioteches publiches locales, sce ares á i recuisic preodüs dal articul 18, coma 2. Te chisc caji él ince le patrimone de libri y de informaziuns dla biblioteca scolastica a desposiziun dl publich.

Art. 22  (Sucursales, punc d'imprëst y salfs de letöra publics)

(1) Les seziuns destacades dles biblioteches publiches vëgn conscidrades sucursales.

(2) I punc d'imprëst é strotöres bibliotecares che limitëia so sorvisc al imprëst de libri che é dles biblioteches o de sües sucursales.

(3) 41)

41)
Le coma 3 é gnü abroghé dal art. 20 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.

Art. 23  (Consëi de biblioteca)

(1) Te vigni biblioteca locala, biblioteca zentrala y biblioteca de valada vëgnel costituí n consëi de biblioteca. Sce l'ënt de gestiun dla biblioteca é n comun cun plü co 50.000 abitanc, é l'istituziun dl consëi de biblioteca facoltatif.  42)

(2) Le consëi de biblioteca, che vëgn nominé dal ënt de gestiun dla biblioteca, é metü adöm da cinch a önesc comëmbri. A vigni moda fejel pert de chësc, cun referimënt al raiun d’adoranza corespognënt, na porsona en rapresentanza dl comun o de vigni comun y na porsona en rapresentanza dla scora por vigni livel d'istruziun che é, chirida fora dal ënt de gestiun sön la basa di inoms metüs dant dai consëis de direziun raionala y d'istitut.  43)

(3) Sce l'ënt de gestiun dla biblioteca é le comun fej l'ombolta/l'ombolt o na porsona delegada da d'ëra/ël pert dl consëi sciöche comëmber de dërt.

(4) I consëis de biblioteca dles biblioteches dla cité de Balsan y de Maran vëgn nominá dai comuns respetifs y é metüs adöm da set cina 13 comëmbri; pro chisc toca döes rapresentantes/dui rapresentanc dla scora, metüs dant un dala seziun taliana y un da chëra todëscia dl consëi scolastich provinzial, y na rapresentanta/n rapresentant dla cultura religiosa sön la basa de trëi inoms metüs dant dal'autorité eclesiastica dla diozeja.

(5) Le comun de Balsan y de Maran nominëia, sön domanda vincolënta dla maioranza dles aconsiadësses y di aconsiadus de comun de n grup linguistich aladô dl articul 19, coma 2, consëis de biblioteca despartis aladô di grups linguistics por les seziuns relatives dles biblioteches dla cité respetives. Te chësc caje vëgn vigni consëi de biblioteca metü adöm da cinch a önesc comëmbri, un de chisc é na rapresentanta/n rapresentant dla scora, metü dant o dala seziun taliana o da chëra todëscia dl consëi scolastich provinzial, y na rapresentanta/n rapresentant dla cultura religiosa sön la basa de trëi inoms metüs dant dal'autorité eclesiastica dla diozeja.

(6) L'ënt de gestiun istituësc a vigni moda le consëi de biblioteca, y plü avisa zënza tigní cunt dles designaziuns, sce chëstes ne vëgn nia presentades cina 60 dis dal de dla domanda, garantin insciö che i interesc respetifs vëgnes rapresentá.

(7) Implü fejel pert dl consëi de biblioteca, sciöche comëmbri de dërt cun usc aconsiënta, la responsabla/le responsabl dla biblioteca sciöche ince che che é responsabli dles sucursales y di punc d'imprëst.

(8) Le consëi de biblioteca pó ciamó coopté cina trëi comëmbri esperc.

(9) Le consëi dles biblioteches zentrales y dles biblioteches de valada cooptëia implü da trëi cina cinch rapresentantes/rapresentanc dles biblioteches che fej pert dl raiun teritorial interessé.

(10) Sce na biblioteca de scora á la funziun de biblioteca locala o sce ara é liada a na biblioteca locala aladô dl articul 21, fejel pert de dërt dl consëi de biblioteca da un a trëi rapresentantes/rapresentanc dla scora interessada, nominá da süa direturia/da so diretur.

(11) Le consëi de biblioteca pó lauré te seziuns despartides por grup linguistich aladô di bojëgns spezifics dl grup linguistich te chël raiun teritorial, dantadöt por ci che reverda les scomenciadies de promoziun dla letöra, la cerna de libri y media, sciöche ince d'atres modalités d'atuaziun dl sorvisc bibliotecar.

(12) Le consëi de biblioteca é responsabl, sön inciaria dl ënt de gestiun, dl'organisaziun y dla conduziun culturala dla biblioteca.

(13) En particolar á le consëi de biblioteca chisc dovëis:

  1. lité la presidënta/le presidënt danter sü comëmbri;
  2. ti mëte dant al ënt de gestiun le bilanz de previjiun y le cunt consuntif dla biblioteca por l'aprovaziun;  44)
  3. despone les spëises, tl cheder dl bilanz de previjiun aprové, y constaté les entrades coliades ala gestiun aministrativa dla biblioteca;
  4. ti fá la proposta al ënt de gestiun da istituí o tó jö sucursales y punc de imprëst;
  5. adoté le regolamënt d'adoranza, do che al é gnü aprové dal ënt de gestiun;
  6. fá la proposta di orars de daurida al ënt de gestiun;  45)
  7. determiné i criters por la cerna di libri y d'atres dotaziuns;  46)
  8. mëte jö le program d'ativité dla biblioteca y promöie manifestaziuns culturales por i fins spezifics dla biblioteca;
  9. eserzité, sön inciaria dl ënt de gestiun, le control general sön le funzionamënt dla biblioteca;
  10. damané al ënt de gestiun che al vëgnes inciarié colaboradësses/colaboradus de profesciun o tut sö personal, ti limic di planns finanziars aprová.

(14) La presidënta/Le presidënt dl consëi de biblioteca:

  1. ti presentëia al ënt de gestiun les deliberaziuns aprovades dal consëi de biblioteca;
  2. atuëia les diretives dl ënt de gestiun y dl consëi de biblioteca;
  3. tol i provedimënc de prescia che é da ti presenté al consëi de biblioteca tla sentada suandënta por che ai vëgnes ratificá;
  4. nominëia, danter i comëmbri dl consëi, na vizepresedënta/n vizepresidënt che la/le rapresentëies sce ara/al ess da mancé o nia da sciafié;
  5. ciara, por cunt dl ënt de gestiun, di raporc cun i atri ënc publics y privac cun chi che la biblioteca á da nen fá;
  6. fej, sce l'ënt de gestiun é de dërt publich, da so funzionar deleghé por constaté les entrades y i mandac de paiamënt.  47)
42)
L'art. 23, coma 1 é gnü mudé insciö dal art. 1, coma 11 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
43)
L'art. 23, coma 2 é gnü sostituí insciö dal art. 4, coma 2 dla l.p. di 18 d'otober dl 2016, n. 21.
44)
La lëtra b) dl art. 23, coma 13 é gnüda sostituida insciö dal art. 1, coma 12 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
45)
La lëtra f) dl art. 23, coma 13 é gnüda sostituida insciö dal art. 1, coma 12 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
46)
La lëtra g) dl art. 23, coma 13 é gnüda sostituida insciö dal art. 1, coma 12 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
47)
L'art. 23 é gnü sostituí dal art. 21 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.

Art. 24  (La responsabla/Le responsabl dla biblioteca)   delibera sentenza

(1) Vigni biblioteca á na responsabla/n responsabl dla biblioteca.

(2) La responsabla/Le responsabl dla biblioteca:

  1. coordinëia i sorvisc dla biblioteca;
  2. atuëia les dezijiuns dl consëi de biblioteca o ciara che ares vëgnes atuades;
  3. se crüzia da chirí fora y cumpré i libri y l'ater material informatif tl respet de ci che vëgn stabilí dal consëi de biblioteca;
  4. se crüzia dl'inventarisaziun, dla classificaziun y dla cataloghisaziun di libri y dl ater material informatif;
  5. organisëia i sorvisc de imprëst y de consulënza al publich;
  6. se crüzia dl relevamënt statistich sön le funzionamënt dla biblioteca.

(3) Ara/Al eserzitëia implü düc i dovëis liá al funzionamënt dla biblioteca che ne ti vëgn nia atribuis espressivamënter al consëi de biblioteca.

(4) Por podëi eserzité a tëmp plëgn les funziuns de responsabla/responsabl dla biblioteca tles biblioteches locales y te chëres de valada di paisc ladins ól ester le diplom de maturité. La direturia/Le diretur dles biblioteches zentrales mëss avëi le magister, le diplom de laurea o le diplom de bibliotecar cualifiché.  48)

(5) Tles biblioteches de scora en general sciöche ince te chëres che á surantut la funziun de na biblioteca locala o é liades a na tara vëgn le personal preodü dala lege provinziala di 29 d'aurí dl 1975, n. 22 ince adoré por düc i sorvisc tecnich-aministratifs. Chisc dovëis fej pert dl profil profescional dl personal aministratif dles scores.

(6) Por podëi eserzité les funziuns da responsabla/responsabl dla biblioteca vëgnel te düc i caji damané da stlüje jö cun suzes n curs de spezialisaziun promoiü, atué o reconesciü dala Junta provinziala.

(7) La responsabla/Le responsabl dla biblioteca y sües colaboradësses/sü colaboradus mëss tresfora se tigní ajorná y por chësc toli pert a scomenciadies y manifestaziuns organisades o promoiüdes da istituziuns spezialisades o dala Provinzia.  49)

massimeBeschluss Nr. 2913 vom 14.12.2009 - Neufestlegung der Richtlinien für die Grundausbildungskurse für ehrenamtliche Bibliotheksleiter/innen von öffentlichen Bibliotheken
48)
Le coma 4 é gnü sostituí dal art. 3 dla l.p. di 18 de otober dl 2006, n. 11.
49)
Cun l'art. 32 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9, él gnü sostituí te chësc articul tl test talian les parores "responsabile di biblioteca" cun les parores "bibliotecario responsabile".

Art. 25  50)

50)
L'art. 25 é gnü abroghé dal art. 52 dla l.p. di 19 de forá dl 2001, n. 4.

CAPITUL II
Finanziamënt dles biblioteches

Art. 26  (Finanziamënt de investimënc por les biblioteches)       delibera sentenza

(1) La Provinzia promöi, tres la surantuta de spëises y la conzesciun de finanziamënc, la cumpra, la costruziun, le ressanamënt, l'ampliamënt y la manutenziun de imobii, preodüs sciöche sëntes de biblioteches, sciöche ince la cumpra de aredamënt, de atrezadöres y de d'atri mesi y aiüc tecnics y de trasport che é debojëgn por le sorvisc. Pro les spëises ametüdes a finanziamënt él ince i cosć de proietaziun eventuai.

(2) La Junta provinziala pó fá depëne la conzesciun de finanziamënc a ënc privac por la cumpra, la costruziun, la restrotoraziun generala y l'ampliamënt de imobii, preodüs sciöche sëntes de biblioteches, dala conclujiun de n contrat cun l'ënt corespognënt che regolëia la destinaziun y l'adoranza de chëstes strotöres. La dorada dl contrat ne pó nia ester de manco de 10 agn y gnanca de plü de 30 agn y pëia ia dala data, fata fora dales perts, de adoranza efetiva dl imobil por i fins dá dant tl contrat. Le contrat é da anoté tl liber fondiar sön domanda dl Presidënt dla Provinzia.

(3) L'alienaziun di imobii che é gnüs cumprá, fac sö, restrotorá o ampliá cun finanziamënc aladô dl coma 2 mëss gní autorisada damperfora dala Junta provinziala. La Junta provinziala pó sotmëte l'autorisaziun ala restituziun di finanziamënc ciafá y plü avisa en proporziun ala dorada dl'adoranza efetiva.

(4) Sce l'imobil vëgn aliené zënza autorisaziun, mëss l'ënt interessé ti rete ala Provinzia döt le finanziamënt ciafé, cun lapró i fic aladô dla spana de scunt ofiziala.  51)

massimeBeschluss vom 7. Dezember 2021, Nr. 1061 - Ausnahmeregelungen für die Jahre 2022 und 2023 zu den Richtlinien für die Gewährung von wirtschaftlichen Begünstigungen zur Förderung der Weiterbildung und zur Sprachenförderung für die deutsche und ladinische Sprachgruppe
massimeBeschluss vom 25. September 2018, Nr. 961 - Richtlinien für die Gewährung von wirtschaftlichen Begünstigungen zur Förderung der Weiterbildung und zur Sprachenförderung für die deutsche und ladinische Sprachgruppe (abgeändert mit Beschluss Nr. 81 vom 02.02.2021) (siehe auch Beschluss Nr. 1061 vom 07.12.2021)
massimeBeschluss vom 19. Dezember 2017, Nr. 1415 - Richtlinien für die Gewährung von wirtschaftlichen Begünstigungen zur Förderung der Weiterbildung und der Bibliotheken der italienischen Sprachgruppe (abgeändert mit Beschluss Nr. 1261 vom 04.12.2018, Beschluss Nr. 95 vom 11.02.2020 und Beschluss Nr. 73 vom 02.02.2021)
massimeBeschluss vom 9. September 2013, Nr. 1322 - Abänderung der Kriterien und Modalitäten für die Gewährung von Finanzierungen im Bereich des Bibliothekswesens für die deutsche und ladinische Sprachgruppe, laut L.G. vom 7.11.1983, Nr 41 in geltender Fassung: "Reglung der Weiterbildung und des öffentlichen Bibliothekswesens"
51)
L'art. 26 é gnü sostituí dal art. 24 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.

Art. 27  (Finanziamënt dles ativités y dl funzionamënt dles biblioteches)

(1) La Junta provinziala promöi l'ativité y le funzionamënt dles biblioteches tres la surantuta direta de spëises y la conzesciun de finanziamënc.

(2) Spëises y finanziamënc vëgn autorisá por curí i cosć dl personal, i cosć por la cumpra de libri y media, por scomenciadies de promoziun dla letöra, por cumpré material sciöche ince atrezadöres y aredamënt integratif de mëndra importanza y por curí vigni atra spëisa liada diretamënter al funzionamënt dla biblioteca.

(3) Ales biblioteches zentrales cun n raiun d'anuzamënt sot a 50.000 abitanc y n orar de daurida de almanco 30 ores al'edema ti conzed la Junta provinziala, sön domanda, n finanziamënt por fá frunt ai cosć por la direturia/le diretur dla biblioteca y n'assistënta/n assistënt dla biblioteca. I orars de daurida de chëstes biblioteches mëss s'adaté ai bojëgns dla popolaziun.  52)

(4) Ales biblioteches zentrales cun n raiun d'anuzamënt de almanco 50.000 abitanc y n orar de daurida de almanco 40 ores al'edema ti conzed la Junta provinziala, dlungia le finanziamënt preodü dal coma 3, ince n finanziamënt por fá frunt ai cosć por na bibliotecara/n bibliotecar.  53)

(5) Ales biblioteches de valada por i paisc ladins preodüdes dal articul 20/bis cun n orar de daurida de almanco 30 ores al'edema ti conzed la Junta provinziala, sön domanda, n finanziamënt por fá frunt ai cosć por la responsabla/le responsabl dla biblioteca y n'assistënta/n assistënt dla biblioteca.

(6) La Junta provinziala vëgn autorisada da ti assegné ince ales biblioteches locales cun n raiun d'anuzamënt de manco co 25.000 abitanc la funziun de na biblioteca zentrala, sciöche ince da ti assegné i finanziamënc preodüs dal coma 3.

(7) Le raiun d'anuzamënt dles biblioteches zentrales y de valada, preodüdes dai comesc 3, 4, 5 y 6 vëgn stabilí dala Junta provinziala en ocajiun dla surandada dles funziuns respetives.

(8) Ales biblioteches locales gestides da ënc publics cun na responsabla/n responsabl dla biblioteca a tëmp plëgn o cun öna o döes bibliotecares/un o dui bibliotecars a mez tëmp y cun n orar de daurida de almanco 20 ores al'edema ti conzed la Junta provinziala, sön domanda, n finanziamënt por fá en pert frunt ai cosć dl personal nominé dessura.  54)

(9) Ales biblioteches locales gestides da dui ënc publics, che se mët adöm te n consorz sön la basa de n'acordanza, cun na responsabla/n responsabl dla biblioteca a tëmp plëgn o cun öna o döes bibliotecares/un o dui bibliotecars a mez tëmp y cun indöt n orar de daurida de almanco 26 ores al'edema ti conzed la Junta provinziala, sön domanda, n finanziamënt por fá en pert frunt ai cosć dl personal nominé dessura.  55)

52)
L'art. 27, coma 3 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 13 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
53)
L'art. 27, coma 4 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 13 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
54)
L'art. 27 é gnü sostituí dal art. 25 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9; le coma 3 é gnü spo mudé dedô dal art. 3 dla l.p. di 18 de otober dl 2006, n. 11.
55)
L'art. 27, coma 9 é gnü ajunté dal art. 30, coma 1 dla l.p. di 23 de dezëmber dl 2010, n. 15.

Art. 27/bis  (Finanziamënt dl personal)

(1) Por determiné i finanziamënc por i cosć dl personal dles biblioteches zentrales, dles biblioteches de valada di paisc ladins y dles biblioteches locales cun bibliotecares y bibliotecars a tëmp plëgn o parzial vëgnel stabilí chësc:

  1. por le paiamënt dl'assistënta/dl assistënt de biblioteca paia la Junta provinziala n import anfat al tratamënt economich brutto inizial de n dependënt dla Provinzia tl IV. livel funzional;
  2. por le paiamënt dla bibliotecara/dl bibliotecar te biblioteches zentrales y te biblioteches de valada di paisc ladins paia la Junta provinziala n import anfat al tratamënt economich brutto inizial de n dependënt dla Provinzia tl VI. livel funzional;
  3. por le paiamënt dla direturia/dl diretur dla biblioteca paia la Junta provinziala n import anfat al tratamënt economich brutto inizial de n dependënt dla Provinzia tl VII. livel funzional;
  4. por le paiamënt dla direturia/dl diretur dla biblioteca ti paia implü la Junta provinziala ales biblioteches cun n raiun d'anuzamënt de almanco 50.000 abitanc n import anfat al 50 porcënt dl'indenité de direziun de na direturia/n diretur d'ofize dla Provinzia autonoma de Balsan y ti atri caji n import anfat al 25 porcënt dla medema indenité;
  5. por le paiamënt dla responsabla/dl responsabl dla biblioteca te biblioteches locales gestides da ënc publics, che laora a tëmp plëgn o a mez tëmp, paia la Junta provinziala n import anfat al 40 porcënt dl tratamënt economich brutto inizial dl personal provinzial dl VI livel funzional tut sö a tëmp plëgn o a mez tëmp;
  6. le finanziamënt ne pó te vigni caje nia ester plü alt co i cosć preventivá dala biblioteca por so personal.

(2) La Junta provinziala vëgn autorisada da adegué la basa de calcolaziun por i liví funzionai preodüs dal coma 1 aladô dles mudaziuns eventuales dla posiziun iuridica y economica de so personal.  56)

56)
L'art. 27/bis é gnü injunté dal art. 26 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.

Art. 28  (Finanziamënt de proiec, ativités y manifestaziuns)

(1) La Junta provinziala pó, analogamënter a ci che vëgn preodü por les biblioteches ti articui 26 y 27, ti conzede finanziamënc por curí cosć de gestiun y de investimënt a istituziuns, assoziaziuns y comités cun fins de promoziun dla letöra o d'assistënza ales biblioteches, por sostigní proiec, ativités y manifestaziuns tl setur spezifich. La Junta provinziala pó implü ince organisé y gestí diretamënter de te proiec, ativités y manifestaziuns.  57)

(2) Pro les ativités, por chëres che al pó gní conzedü finanziamënc, tochel en particolar:

  1. la formaziun de basa y la formaziun permanënta tl cheder dles ativités istituzionales dles biblioteches;
  2. la promoziun dla letöra;
  3. les scomenciadies de organisaziun y l'assistënza de biblioteches publiches cun lapró les biblioteches de scora;
  4. i sorvisc de preparaziun y cataloghisaziun di libri por biblioteches cun lapró ince proiec de automatisaziun eventuai.  58)

(3) Al pó ma gní sostigní les istituziuns, les assoziaziuns y i comités che

  1. á süa sënta tla provinzia de Balsan o fej sües ativités dailó;
  2. ti lascia alsavëi al publich sü programs d'ativité;
  3. ti mët a desposiziun ala Junta provinziala i dac che reverda les ativités y i finanziamënc;
  4. ne n'á degügn fins de davagn.

(3/bis) Al pó ince ti gní conzedü finanziamënc a cooperatives dl medemo setur che é scrites ite tl register provinzial aposta.  59)

(4) La Junta provinziala pó ti conzede contribuc o ti assegné mesi finanziars a assoziaziuns y consorc de biblioteches por la realisaziun de proiec pilot; chisc dess ester d'ütl por l'organisaziun de n sorvisc bibliotecar coordiné a livel teritorial por sostigní les biblioteches zentrales y chëres de valada. Les assoziaziuns o i consorc á dantadöt l'inciaria da ciaré che i programs dles biblioteches sides coordiná un cun l'ater, che les cumpres de libri y dl material de documentaziun vëgnes fates te na manira coordinada, ince tres formes da cumpré ite zentralisades, che al vëgnes arjigné ca catalogs coletifs, organisé y gestí l'imprëst interbibliotecar, svilupé inant y coordiné les ativités culturales dles biblioteches y inultima che al vëgnes relevé regolarmënter sciöche le sorvisc funzionëia y te ci condiziuns che les strotöres dles biblioteches é. De n'assoziaziun o n consorz de biblioteches mëssel te vigni caje fá pert almanco na biblioteca zentrala o na biblioteca de valada. Dl'assoziaziun o dl consorz pól ince fá pert, do che al é gnü dé l'autorisaziun dla Junta provinziala, les biblioteches de scora dl teritore tut ite.  60)

57)
Le coma 1 é gnü sostituì dal art. 27 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.
58)
Le coma 2 é gnü mudé dal art. 27 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9 y dal art. 8 dla l.p. di 20 de jügn dl 2005, n. 3.
59)
L'art. 28, coma 3/bis é gnü injunté dal art. 29, coma 1 dla l.p. di 9 d'aurí dl 2009, n. 1.
60)
Le coma 4 é gnü ajunté dal art. 27 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.

Art. 29  61)

61)
L'art. 29 é gnü sostituí dal art. 28 dla l.p. di 20 de aurí dl 1993, n. 9, y spo dedô abroghé dal art. 36, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art.29/bis  (Planns anuai)

(1) 62)

(2) 63)

(3) I finanziamënc vëgn assegná cun decret dl'assessuria provinziala competënta/dl assessur provinzial competënt. I finanziamënc ai ënc publics por les ativités preodüdes dai articui 27 y 27/bis vëgn licuidá diretamënter. I finanziamënc ai ënc privac por les ativités preodüdes dai articui 27, 27/bis y 28 vëgn licuidá sön la basa de na lista dles spëises albüdes, che ti corespogn almanco al'amunta di cosć reconesciüs.  64)

(4) I ofizi provinziai competënc por les biblioteches pó, ince sciöche ajunta ales ativités tignides dales strotöres bibliotecares, adoté mosöres, tigní manifestaziuns, fá ativités y cumpres por le svilup de so setur y surantó les spëises relatives, tl respet dles desposiziuns en materia de apalc. Le finanziamënt de chëstes ativités pó ince tó ite la curida dles spëises por le dormí, le mangé y le iade dles porsones che tol pert sciöche ince dles spëises por les festes relatives. 65) 66)

62)
L'art. 29/bis, coma 1 é gnü abroghé dal art. 36, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
63)
L'art. 29/bis, coma 2 é gnü abroghé dal art. 36, coma 1, lëtra a) dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.
64)
L'art. 29/bis, coma 3 é gnü sostituí insciö dal art. 27, coma 1 dla l.p. di 20 de dezëmber dl 2012, n. 22.
65)
L'art. 29/bis é gnü injunté dal art. 29 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9.
66)
L'art. 29/bis, coma 4 é naota gnü sostituí dal art. 11 dla l.p. di 5 d'agost dl 1996, n. 16, y spo dedô dal art. 1, coma 14 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art. 29/ter  (Antizipaziuns)

(1) Sön i finanziamënc por les ativités dles biblioteches aladô de chësta lege pól gní conzedü antizipaziuns cina alplü l'80 porcënt dl import de finanziamënt.

(2) Por garantí la continuité dles ativités y dl funzionamënt dles biblioteches y di ënc preodüs dal articul 28 pól gní conzedü, sön domanda di ënc interessá, antizipaziuns cina l'80 porcënt de düc i finanziamënc ordinars che é gnüs conzedüs tratan l’eserzize finanziar dan da chël dla domanda de antizipaziun.  67)

67)
L'art. 29/ter é gnü injunté dal art. 30 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9, y spo sostituí insciö dal art. 1, coma 15 dla l.p. di 7 d'agost dl 2017, n. 12.

Art. 29/quater  (Decunt finanziar y licuidaziuns)

(1) 68)

(2) La licuidaziun di contribuc conzedüs aladô dl articul 26 vëgn fata tan inant che l'istituziun benefiziada é n ënt privat, por ci che reverda les cumpres, sön presentaziun dla documentaziun contabla originala tl'amunta dl contribut, y por ci che reverda i laurs de costruziun, sön presentaziun dla documentaziun contabla originala o de documënc che proa la progresciun dla costruziun o la fin di laurs. Sce l'istituziun benefiziada é n ënt publich vëgn la licuidaziun fata do che al é gnü presenté na lista dles spëises albüdes tl'amunta dl finanziamënt, cun lapró i mandac de paiamënt relatifs.

(3) Por i fins dla licuidaziun di finanziamënc por i cosć dl personal conzedüs ales biblioteches zentrales y ales biblioteches de valada di paisc ladins aladô di articui 27 y 27/bis mëss i ënc benefiziá desmostré che ai á adoré sü mesi finanziars da cumpré libri y media y por scomenciadies de promoziun dla letöra por n import che fej fora almanco n terzo di cosć dl personal a ciaria dla Provinzia. 68)

(4) L'ënt benefizié da finanziamënc, conzedüs sön la basa de chësta lege provinziala, ne pó nia adoré la documentaziun contabla presentada o dada dant por iustifiché le finanziamënt por ciafé d’atri finanziamënc publics.68)

68)
L'art. 29/quater é gnü injunté dal art. 31 dla l.p. di 20 d'aurí dl 1993, n. 9; le coma 1 é dedô gnü abroghé dal art. 52 dla l.p.di 19 de forá dl 2001, n. 4; le test todësch dl coma 3 é gnü sostituí dal art. 8 dla l.p. di 20 de jügn dl 2005, n. 3.

Art. 30  69)

69)
Müda la denominaziun y la descriziun di dovëis di ofizi 25, 31 y 157 preodüs tl'injunta A dla l.p. di 21 de ma dl 1981, n. 11.

TITUL IV
Ofizi y personal

Art. 31  70)

70)
L'art. 31 é gnü abroghé dal art. 10 dla l.p. di 18 d'otober dl 2006, n. 11.

TITUL V
Normes transitores y desposiziuns finales

Art. 32  71)

71)
L'art. 32 é gnü abroghé dal art. 10 dla l.p. di 18 d'otober dl 2006, n. 11.

Art. 33  72)

72)
L'art. 33 é gnü abroghé dal art. 10 dla l.p. di 18 d'otober dl 2006, n. 11.

Art. 34-36  73)

 

73)
Omissis.
indice