(1) Cun regolamënt d’esecuziun vëgnel emané les normes sön l'incompatibilité y la proibiziun de amüdlada de funziuns y inciaries, tignin cunt de chisc prinzips y criters:
- a) al n’él nia conzedü l'eserzize dl comerz, dl'industria y dla profesciun lëdia o da avëi n raport de laur o sorvisc privat o publich. Por ci che reverda l’ativité profescionala lëdia vëgnel apliché les desposiziuns varëntes por le personal dirigënt sanitar dl Sorvisc sanitar provinzial; chësta lëtra ne vëgn nia aplicada al personal dla sanité;
- b) al n’é nia conzedü da azeté mandac te sozietés cun fin de davagn, ater co sce al se trata de inciaries nia paiades te cooperatives o inciaries te sozietés o ënc olache la nominaziun o la designaziun vëgn fata dala Provinzia o da d’atri ënc publics; chëstes ultimes inciaries fej pert di dovëis de sorvisc;
- c) al é conzedü da eserzité, desvian dai criters preodüs dales lëtres a) y b), y do avëi ciafé l’autorisaziun y zënza adoré les strotöres y i mesi dl ënt de portignënza, vignitant y a vigni moda fora dl orar de laur, ativités lucratives nia incompatibles cun le status dl dependënt/dla dependënta, cun paiamënc brutto, che cunta pro la cuta söl davagn dles porsones fisiches, che ne superëia te vigni caje nia le 30 porcënt dl davagn brutto al ann, aladô dl livel de paiamënt a tëmp plëgn, cun lapró l'indenité integrativa speziala. Sce al vëgn desmosté n’importanza por l’aministraziun, vëgn la porcentuala dl davagn brutto nominada dessura alzada por certi profii profescionai dala Junta provinziala cina al 50 porcënt dl davagn brutto nominé dessura. La Junta provinziala pí ince conzede le medemo aumënt ti caji de interes publich particolar desmosdtré. A vigni moda vëgnel conzedü, do avëi ciafé l’autorisaziun, davagns brutto cina a 7.000,00 euro; 52)
- d) al é conzedü da surantó zënza autorisaziun inciaries te assoziaziuns, comités y ënc zënza fin de davagn;
- d/bis) al é conzedü da afité, zënza autorisaziun y zënza limit de davagn, ciamenes y apartamënc privac y da afité aladô dla lege provinziala di 11 de ma dl 1995, n. 12, y la lege provinziala di 19 de setëmber dl 2008, n. 7; 53)
- e) por de pices ativités fora dl sorvisc, vel l’autorisaziun sciöche dada cina a 1.000,00 euro brutto por ann solar y a condiziun che al ne sides nia n conflit d’interes o desvantaje por le sorvisc. Te chësc caje tlechel na comunicaziun scrita ala superiura/al superiur che fej i controi che alda lapró; 54)
- f) al é ma conzedü ativités fora dl sorvisc che ne comporta nia n conflit d’interes y olache l’impëgn temporal ne preiudichëia a degöna moda l’ativité de sorvisc; tl caje de conflit d’interes o de conseguënzes negatives por le sorvisc, vëgn l’autorisaziun atira trata zoruch;55)
- f/bis) f/bis) implü ne pó le personal nia tó sö inciaries de colaboraziun da sogec privac che á dötaurela, o che á albü ti dui agn denant, n interes economich significatif a dezijiuns o ativités dl ofize de portignënza; 56)
- g) le personal dirigënt pó ma gní autorisé da fá ativités fora dl sorvisc ocajionales y temporanes, che ne comporta nia n impëgn significatif por ademplí sües funziuns; al vel a vigni moda i limic preodüs dales lëtres c) y f);
- h) tl caje che al vëgnes fat ativités zënza l'autorisaziun scrita dant o zënza se tigní ai limic che alda lapró, vëgnel dé na sanziun disciplinara da stabilí cun chësta lege;
- i) implü n’él nia conzedü da ti surandé inciaries paiades de bel anfat ci sort a porsones en ponsiun che á lauré tl privat y publich, ater co sce al se trata de inciaries por prestaziuns sanitaries, che é poscibles aladô dles desposiziuns varëntes tl Sorvisc sanitar provinzial. Al é ince proibí da ti surandé a chëstes porsones inciaries dirigenziales o inciaries te organs de govern di ënc preodüs dal articul 1 y di ënc y dles sozietés controlades da d’ëi. Stlüt fora é i componënc dles juntes di ënc teritoriai y i componënc o titolars de organs litá. Al vëgn conzedü inciaries y colaboraziuns debann pro aministraziuns publiches, por alplü n ann, che ne pó nia gní arlungiades o renovades; 57)
- j) al é conzedü da ti surandé al personal bele en ponsiun inciaries te comisciuns de concursc y de ejams, comisciuns de gara, sciöche ince organs colegiai consultifs en conformité cun i prinzips generai dl ordinamënt iuridich;58)
- k) an pó ti surandé al personal bele en ponsiun dl setur publich y privat inciaries por ativités de reladëssa/reladú. 59)
(2) Cun regolamënt d’esecuziun vëgnel emané desposiziuns sön les inciaries y les ativités nia conzedüdes al personal.
(3) Le personal mëss, aladô dles desposiziuns varëntes sön i dovëis de sorvisc y de comportamënt, informé por scrit süa superiura direta/so superiur diret sön i interesc finanziars o nia finanziars che pó porté pro a n conflit d’interes cun l'ativité fata. Sön domanda ti dá le personal porchël ciamó d’atres informaziuns sön süa situaziun patrimoniala y tributara.
(4) Por avëi na suraodüda completa dles prestaziuns, mëss i sogec publics o privac che ti surandá n’inciaria a na porsona dependënta de n ënt publich, ti le lascé atira alsavëi al ënt de portignënza. Ai ti lascia ince alsavëi, en relaziun a chëstes inciaries y a so adempliment, sides le paiamënt fat fora che chël paié al ann, sciöche ince i ajornamënc suandënc.
(5) Le personal cun n raport de laur a tëmp parzial pó gní autorisé da eserzité ativités de laur che ne danejëia nia i bojëgns de sorvisc y che vá a öna cun les ativités istituzionales dl'aministraziun, sce l’ënt ne pita nia te n termin adaté n laur adaté a tëmp plëgn.
(6) Les desposiziuns sön l’incompatibilité ne vel nia por le personal tut sö tl ciamp dl’istruziun o dl’inrescida cun n contrat de laur a tëmp parzial, por curí posć resservá preventivamënter y por n tëmp determiné a espertes y esperc esterns.
La lëtra c) dl art. 13, coma 1 é gnüda naota integrada dal art. 14, coma 3 dla l.p. di 25 de setëmber dl 2015, n. 11, y spo mudada dal art. 11, coma 1 dla l.p. di 24 de ma dl 2016, n. 10, y dal art. 3, coma 12 dla l.p. di 11 de messé dl 2018, n. 10, y spo mudada dal art. 33, coma 1 dla l.p. di 10 de jená dl 2022, n. 1, y mudada dal art. 1, coma 3 dla l.p. di 16 d'agost dl 2022, n. 10.
La lëtra d/bis, dl art. 13, coma 1 é gnüda ajuntada dal art. 11, coma 2 dla l.p. di 24 de ma dl 2016, n. 10.
La lettera e) dl art. 13, coma 1 é gnüda mudada insciö dal art. 3, coma 13 dla l.p. di 11 de messé dl 2018, n. 10.
Tl test talian él gnü mudé la lëtra f) dl art. 13, coma 1 dal art. 14, coma 4 dla l.p. di 25 de setëmber dl 2015, n. 11.
La lëtra f/bis) dl art. 13, coma 1 é gnüda injuntada dal art. 3, coma 14 dla l.p. di 11 de messé dl 2018, n. 10.
Ciara ince l’art. 2, coma 1, dla l.p. di 9 de forá dl 2018, n. 1.
La lëtra j), dl art. 13, coma 1 é gnüda sostituida insciö dal art. 14, coma 5 dla l.p. di 25 de setëmber dl 2015, n. 11.
La lëtra k) dl art. 13, coma 1 é gnüda injuntada dal art. 11, coma 3 dla l.p. di 23 de dezëmber dl 2015, n. 18.