In vigore al

RICERCA:

In vigore al: 04/10/2016

a) Lege Provinziala di 15 de mà dl 2000, n. 91)
Pruvedimënc per la defendura di tieres y per la prevenzion dl slundernamënt de tieres

Visualizza documento intero

 

1. Armënc

I armënc muessa unì tenii te n ambient cun n tlima adatà y na ventilazion naturela o artifiziela bona assé, cun na tempratura, tumienza y luminazion adecuates y n livel de gasc da tuesse basc. L muessa vester lerch assé per i tieres aldò de si mesures, a na moda che i posse sté mpe o pendui. A mespies muessel unì sterdù n stram adatà o n’autra sort de material munjel y flessibl.

Ai armënc che vën for tenii tachei ti muessel uni tant unì dat la puscibltà – tan inant che l ie puscibl pervia dla nluegeda geografica dl luech da paur y per la cundizions atmosferiches – de se muever dedora dla stala. La ondles à da unì duledes y curedes regularmënter y sciche l toca. Pra la vaces muessa chësc a uni moda unì fat almanco n iede al ann.

I fieres eletrics daussa mé unì adurvei per vaces y armënc sëura i 18 mënsc. N daussa mé se nuzé de njins adatei y i fieres muessa unì regulei ndividualmënter aldò dl’autëza de uni tier. N i dis dan che la vaces à da fé vadel nchin almanco n’ena do muessa l fier eletrich unì spustà sun la pusizion plu auta. Pruibides ie nce cultrines eletriches, fieres eletrics tl raion dl cë, ciadëines eletrisëntes che taca ju, fiertrac danter i tieres y fieres eletrics che limitea i tieres te si muvimënc da la pertes. L’adurvanza de fii eletrics o de fiertrac scëmpli per sieves da pastura ne vën nia lasceda pro.

Tla stales te chëles che i tieres possa jì ncantëur te na maniera liedia muessa la lueges de passaja vester tan lerges y fates a na moda che i tieres posse se astilé ora l un l auter y che doi tieres posse passé saurì dlongia l auter via. Oradechël muessel te chësta stales vester n cumpartimënt grant assé per tieres amalei o che à da fé vadel. Per uni tier muessel vester lerch assé per pudëi maië y l muessa vester assé lueges da vejelé y box te chëi che i tieres possa se ponder.

No ntan l trasport no te stala ne daussa i armënc mé unì tachei cun cordes ntëur i corni o cun l anel tl nes.

L alatamënt di vadiei cun lat o surogac dl lat muessa unì fat tres n njin da ciucé aposta o tres n auter njin adatà a chësc fin. I vadiei vën tenii sun stram o sun n auter sterdum adatà.

 

2. Cëures y biesces

Sce biesces y cëures vën for mé tenides tachedes, iel da se cruzië che les posse sté dedora d’instà. L muessa vester da garat na lerch granda assé, aldò dla mesura di tieres, sterduda cun stram o cun n auter material munjel y flessibl, adatà acioche i tieres posse se ponder. La biesces da lana muessa unì tendudes almanco n iede al ann.

 

3. Purciei

Purciei muessa unì tenii te na stala adateda a si mesura y i ne daussa nia unì tenii tresora tl scur. I muessa avëi, almanco per ot ëura al di, assé lum naturela o artifiziela. Oradechël muessel vester n mudamënt reguler dl’aria.

L fonz di box o dla plazes singules, te chëi che l vën tenì la purceles da zidlamënt y i purciei, daussa mé vester da sfësses y da bujes per al plu l mez de duta la spersa y, sce l vën tenì pitli purciei, nia per plu de doi terc dla spersa. L muessa vester da garat na plaza per i tieres, a na moda che i posse paussé. Chësta plaza muessa vester granda assé per la dimenscion di tieres; la muessa, oradechël, vester nëta y la ne daussa nia avëi n fonz da sfësses o da bujes. I purciei muessa pudëi se tripé per n pez ala longia cun materiai adatei sciche stram, vejeladura sëcia o auter.

I tieres muessa unì cuntrolei almanco n iede al di y i muessa unì vejelei assé y sciche toca. Oradechël muessi giapé da bever assé ega o n’autra lutranza adateda.

La cianeles muessa vester nluegedes nsci che duc i tieres posse maië tl medemo tëmp. Tieres particulermënter agressifs o tieres che ie restei zeruch te si svilup, muessa unì spartii dala grupa y tenii a pert.

N valgun dis dan parturì y per almanco doi enes dadedò ti muessel unì metù a despusizion ala purceles n sterdum adatà.

I purciei muessa unì tenii a na moda che i posse se raidé zënza rëms te si pert de stala o box. Na sëula ezezion a chësc vën lasceda pro pra la purceles tl tëmp che va da n’ena dan che les à da parturì a doi enes do che les à parturì. 26)

 

4. Ciavei

Ora che per ciavei vel chësta despusizions nce per musciac, mui y bardoc.

Ciavei muessa unì tenii cun tieres dla medema sort o cun tieres che passenea adum cun ëi. Ciavei che ne possa nia se muever dedora dala stala per almanco n’ëura al di, ne daussa nia unì tenii tachei, ora che per n tëmp curt.

I taures da zidlamënt muessa unì tenii te n box grant assé, i muessa avëi la puscibltà de se muever assé y i ne daussa nia unì tenii tachei.

La plazes da ponder ti box muessa vester curides cun assé sterdum adatà.

Sce i ciavei vën for tenii dedora muessi avëi na sosta adateda coche prutezion dala nfluenzes atmosferiches. I zocui di ciavei muessa unì scurtei regularmënter y sciche l toca. Sce l ie de bujën iesi nce da nferé. Ciavales plëines muessa unì tenides te box adatei a parturì da almanco trëi enes dan che les parturesc nchin almanco trëi enes dadedo y ntan chësc tëmp ne dausseles nia unì tachedes. I box da sté de pert muessa vester granc assé, acioche la ciavales posse parturì, i muessa vester nëc y curii cun sterdum.

I box singui muessa vester tan granc che i tieres posse se raidé zënza rëms. 27)

 

5. Cians

Cians che vën tenii te locai stluc muessa pudëi jì dedora o muessa pudëi se muever y se neté aldò de si bujëns fisics. Cians tachei muessa pudëi se muever almanco sun na spersa de 20 m2. I ne daussa nia unì tachei cun n amurisc strandlënt o cun ficeri. Cians che vën tenii dedora muessa avëi da garat na sosta adateda a si mesura. Chësta sosta à da vester suta y muessa avëi na prutezion che ijulea dl viers dl terac y dala nfluenzes atmosferiches. Tl cajo de tempratures autes muessa i cians pudëi jì te na luegia da dumbria y avëi for ega assé.

Pra l adestramënt de cians iel da schivé na rigurëusità estrema y straufonghes esageredes. Al fin d’adestramënt ne daussel nia unì adurvà njins d’adestramënt eletrisënc o, ora che scibloc, njins che dà ora seniai acustics.

Mesures miredes a limité o scuender la manifestazion de patimënt, sciche per ejëmpl smendrì la funzion di organns dla usc o dl audì, ie pruibides.

 

6. Cunici

I tieres jëuni sot a doi mënsc ne daussa de regula nia unì tenii da sëui. I cunici muessa unì vejelei uni di cun vejeladura grovia sciche fën o stram y i muessa giapé da bever ega. Oradechël muessi giapé vejeladura nia spiza, adateda a rafé.

 

7. Pulam

L ie pruibì tenì pulam te bateríes. Sce l vën tenì pulam te gabies muessa chëstes avëi la mesures minimes scrites dant nsci: Pra na cumpëida de nchin a trëi tieres chersciui ora muessa la lunghëza, la larghëza y l’autëza dla gabia vester de sies iedesc mo ntant dla mesura curespundënta al majer tier; per uni auter tier avanea la mesura dla spersa dla gabia dl 30 per cënt dla mesura che ie de bujën per na cumpëida de nchin a trëi tieres.

Dala despusizions repurtedes pra l coma 1 daussel mé unì desvià pra trasporc de pulam, sun marcëi, pra scumenciadives ornitologiches y pra l zidlamënt de pulam. Ma sun i marcëi, pra scumenciadives ornitologiches y pra l zidlamënt de pulam muessa uni tier avëi a despusizion almanco tan de lerch che ti lasce pro n minim de muvimënt, acioche i tieres posse se cufé saurì zënza vester de mpedimënt l un cun l auter.

L bech daussa mé unì scurtà tant che i tieres sibe mo boni de maië normalmënter. L’adurvanza de judamënc tecnics che limitea o muda la capazità de udëi di tieres ie pruibida. I tieres muessa giapé ega y vejeladura assé.

Per i tieres da zidlamënt y da coa sciche la gialines, i tachins y la gialines faraones muessel vester da garat assé zetli adatei. Da chësta despusizion possel mé unì desvià te aziendes de produzion d’ueves de gialines tenides sun terac y tl zidlamënt de pulam tenì sun terac.

Staloc per gialines da coa muessa avëi dedite na lerch per crazé curida cun sterdum sciche stram, planadices, sablon o torf. La mesures dla lerch da crazé tl stalot muessa cumpurté almanco n terz dla spersa dl stalot. La lunghëza dl zetl a despusizion dla gialines muessa vester de 20 zentimetri per uni tier y la distanza urizontela danter i zetli muessa vester de almanco 30 zentimetri.

Aunes muessa avëi da garat na strutura da bani saurida da arjonjer. L ti tò l’ega per fé a na moda che les se splume ie pruibì.

L ie pruibì tenì pavons tresora tla gabia zënza che i posse se muever dedora.

Per uni sort de pulam iel pruibì ti ncrujé l’eles. 28)

 

8. Pësc y tieres da crosa

Tenì pësc y tieres da crosa te eghes tëurbles y pueres de ossigenn sun marcëi, festes y te parcs de devertimënt ie pruibì.

L ie pruibì mëter sasc o ogec semienc te pësc per fé avané si pëis.

 

8/bis Retii y tartarughes

I retii muessa unì teii a na maniera adateda ala spezia y vejelei a na moda deferenzieda. L terarium muessa vester struturà a na maniera y avëi la mesures che curespuende al bujën de muvimënt y che tënie cont dl cumpurtamënt teritoriel di tieres che viv laite. I tieres muessa pudëi se tré zeruch te raions dl terarium, ulache i ne possa nia unì usservei da chi che ti cëla. L terarium muessa vester njinià ite a na maniera adateda ala usanzes de vita dla spezies de tieres che vën tenides iló.

Ala tartarughes da tiera ti muessel unì metù a despusizion na spersa de na lunghëza che sibe almanco ot iedesc tan granda y de na larghëza che sibe almanco cater iedesc tan granda dla lunghëza dl scude dla majera tartaruga. Tl cajo che l ie plu che cin tieres muessa la spersa unì ngrandida per uni tier dl 20 per cënt. Pra la tartarughes de paluch muessa la pert da ega curespuender tla lunghëza a almanco cin iedesc y tla larghëza a almanco trëi iedesc la lunghëza dl scude dla majera tartaruga. L muessa nce vester a despusizion na pert dla spersa granda assé acioche l sibe puscibl che l scude dla tartarughes posse suië defin. L’ega muessa vester almanco doi iedesc tan sota dl’autëza dla majera tartaruga. 29)

 

9. Despusizions valëivles per duta la spezies de tieres

Sce i tieres vën metui n mostra n ucajion de marcëi o esposizions, unfat per cie fin, muessi unì tenii te na maniera adateda ala spezia. N generel muessa i tieres for unì tratei te na maniera adateda ala spezia, nce per chël che reverda la cundizions tlimatiches adecuates dl ambient. La castrazion di tieres daussa mé unì fata da n dutor di tieres y do che l ti ie unit fat na ndormia.

Tò ora la sgrinfles ie pruibì pra duta la spezies de tieres, ora che per rejons de sanità.

Per la spezies de tieres nia nunziedes espressamënter vel, tan inant che les ie aplicables, la despusizions scrites dant da chësta lege.

 

1)
Publicheda tl Supl. nr. 2 dl B.U. dl 30 de mei 2000, nr. 23.
26)
L pont 3 dla njonta ie unit njuntà tres l articul 22, coma 6, pustom a) dla lege provinziela di 10 de juni 2008, n. 4.
27)
L pont 4 ie unit njuntà nsci dal articul 1 dla lege provinziela di 20 de juni 2005, n. 4 y dal articul 22, coma 6, pustom b) dla lege provinziela di 10 de juni 2008, n. 4.
28)
L pont 7 ie unit mudà nsci dal articul 43 dla lege provinziela di 29 d’agost 2000, n. 13.
29)
L pont 8/bis dla njonta ie unit njuntà tres l articul 22, coma 6, pustom c) dla lege di 10 de juni 2008, n. 4.