PERT I
Despusizions genereles
(1) Chësta njonta C stabilësc, tla Pert II, i valores lim d’emiscion per determiné la sustanzes de mpaziamënt, la prescrizions tecniches da apliché a n valguna sortes de mplanc, sciche nce la manieres d’esecuzion dla mesurazions periodiches d’autocuntrol. Per l’autra sortes de mplanc y d’autra sustanzes de mpaziamënt atmosferich, che ne ie nia stlutes ite tla Pert II de chësta njonta, ie i valores lim aplicabli definei dala njonta I tla pert V dl decret legislatif di 3 d’auril 2006, n. 152.
(2) La despusizions nunziedes tl coma 1 vën aplichedes pra l renuvamënt dl’autorisazion ala emiscions y ai mplanc apurvei aldò dl art. 4 dla lege provinziela di 16 de merz 2000, n. 8 a pië via dai prim de jené 2010.
(3) 28)
(4) Per l’aplicazion dla normes nunziedes tl coma 1 vën de plu mplanc dl medemo damandënt y nluegei tl medemo luech cunscidrei n mplant sëul sce i ie destinei ala medema ativiteies, sce i à carateristiches tecniches y de costruzion semientes y sce les produj emiscions cun carateristiches chimich-fisiches omogenes. 29)
(5) L’Agenzia provinziela per l ambient possa stabilì valores lim d’emiscion plu basc de chëi dac sëura tl coma 1, sce l se mustrëssa dai dac dl proiet di mplanc sometui a apurvazion l risch de n superamënt di valores lim dla cualità dl’aria stabilii aldò dl articul 10 dla lege provinziela di 16 de merz 2000, n. 8 “Normes per la defendura dla cualità dl’aria”.
PERT II
Valores lim d’emiscion per cërta sortes de mplanc
Abreviazions
Lege – Lege provinziela di 16 de merz 2000, n. 8
Sustanza de mpaziamënt – sustanza che mpazia l’atmosfera musereda
CO – monossid de carbonium
CO2 – Anidrida carbonica
COT – Carbonium organich total
COJ – Cumposć organics julënc purtei a esprescion coche COT
NO2 – Biossid d’azot
NOx – Ossic d’azot purtei a esprescion coche NO2
O2 – Ossigenn liede tl’aria
O2% - Ossigenn de referimënt, o tenor volumetrich de ossigenn purtà a esprescion tl valor perzentuel dl volum d’emiscion
Stuep – stuep suspendù de ndut
Pt – Putënza termica numinela30) aldò dl pustom hh) dl articul 268 dl decret legislatif 152/2006
SO2 – Ossic de solper
SOx – Ossic de solper purtei a esprescion coche SO2
PCD/F – Diossines y furans
Tt – Temperatura dl termocunvetëur
GPL – gas lutrificà
Sezion A
Normes tecniches de carater generel
1. Manutenzion y defec dl mplant
- L gestëur/La gestëura muessa garantì che l mplant sibe for te n bon stat de manutenzion sibe per cie che reverda i sistems de spartizion sibe per cie che reverda la cualità dla combustion.
- Tl cajo de defet cun n superamënt puscibl di valores lim muessa l gestëur/la gestëura nen dé debota comunicazion al Ufize aria y fuera per represtiné l plu riesc puscibl la cundizions de funzionament normales. Sce chësc ne fossa nia puscibl muessa l gestëur/la gestëura fermé l mplant, ora che sce l vën dat despusizions defrëntes da pert dl’Agenzia provinziela per l ambient.
2. Mplanc termics de resserva
Cun mplant termich de resserva ntënden n mplant cun n’atività mëndra de 360 ëura te n ann.
3. Mesurazions fates tresora
I dac che vën muserei tresora muessa unì registrei sun n suport digitel aposta, i muessa unì tenii su per almanco 5 ani y vester azessibli sun dumanda di organs de verdia.
Sezion B
Mplanc de combustion
Per i mplanc de combustion nunziei tl articul 7 dla lege, cun na putënza termica numinela30) mëndra de 50 MW, vëniel aplicà i valores lim y la despusizions repurtedes pra i ponc da 4 a 13 de chësta Sezion.
I mplanc de postcombustion ne toca tlo nia leprò.
4. Mplanc termics alimentei cun lënia
Combustibli lascei pro
I combustibli nunziei tl articul 8, coma 1, pustom c) y coma 5 dla lege sota la cundizions stabilides iló.
Mesurazions fates tresora
- Temperatura di fums japé dl ciamin
- CO2 o O2
- CO mé per mplanc cun Pt ≥ 3 MW
Valores lim [mg/Nm³; O2% = 11]
| | Putënza termica numinela (Pt) 29) |
Sustanza de mpaziamënt | ≥ 1 < 3 MW | ≥ 3 < 20 MW | ≥ 20 MW |
Stuep | 100 | 30 | 20 |
COT | 50 | 30 | 10 |
NOx | 500 | 300 | 200 |
CO | 250 | 150 | 100 |
Mesurazions periodiches d’autocuntrol
Duta la sustanzes de mpaziamënt muessa unì museredes almanco n iede al ann
5. Mplanc termics alimentei cun restanzes vegeteles solides
Combustibli lascei pro
I combustibli nunziei tl articul 8, coma 6 dla lege, restan mpe che l combustibl possa mé vester tratà mecanicamënter. Oradechël possa i combustibli derivei da restanzes de laurazion mé unì adurvei tl’aziendes te chëles che l vën fat chësta laurazion.
Mesurazions fates tresora
- Temperatures di fums japé dl ciamin
- CO2 o O2
- CO
- COT mé per mplanc cun Pt ≥ 6 MW
Valores lim [mg/Nm³; O2% = 11]
| | | Putënza termica numinela (Pt) 29) |
Sustanza de mpaziamënt | ≥ 0,5 < 3 MW | ≥ 3 MW |
Stuep | 30 | 20 |
COT | 50 | 10 |
NOx | 500 | 200 |
CO | 250 | 100 |
SOx | 200 | 200 |
Mesurazions periodiches d’autocuntrol
Duta la sustanzes de mpaziamënt muessa unì museredes almanco n iede al ann.
6. Mplanc termics alimentei cun combustibli lutri de pruvenienza fossila
Combustibli lascei pro
I combustibli nunziei pra l articul 8, coma 1, pustom b) dla lege sota la cundizions stabilides iló.
Mesurazions fates tresora
Ti mplanc cun Pt ≥ 6 MW ora che i mplanc de resserva:
- - Temperatura di fums japé dl ciamin
- - CO
Valores lim [mg/Nm³; O2% = 3]
| Putënza termica numinela (Pt) ≥ 1 MW 29) |
Sustanza de mpaziamënt | Tt nchin a 110° C | Tt sëura i 110° C |
Stuep | 50 | 50 |
NOx | 180 | 250 |
CO | 80 | 80 |
Mesurazions periodiches d’autocuntrol
NOx y CO muessa unì muserei almanco n iede al ann. Per i mplanc de resserva muessi unì muserei uni 3 ani.
7. Mplanc termics alimentei cun uele combustibl o uele vegetel
Combustibli lascei pro
I combustibli nunziei tl articul 8, coma 1, pustom d), e) y f) dla lege. I uelesc vegetei possa mé unì tratei mecanicamënter y a pië via dai 5 de dezëmber 2010 muessel unì respetà i criteres de sustenibltà per i licuic biologics dla diretiva 2009/28/CE.
Mesurazions fates tresora
Ti mplanc cun Pt > 1 MW ora che i mplanc de resserva:
- - CO
- - NOx mé per mplanc cun Pt ≥ 3 MW
Valores lim [mg/Nm³; O2% = 3]
| | Sustanza de mpaziamënt | Putënza termica numinela 29 (Pt) ≥ 0,3 MW) |
Stuep | 50 |
NOx | 350 |
CO | 80 |
Mesurazions periodiches d’autocuntrol
Duta la sustanzes de mpaziamënt almanco n iede al ann.
I mplanc de resserva uni 3 ani.
8. Mplanc termics alimentei cun combustibli gasëusc
Combustibli lascei pro
I combustibli nunziei tl articul 8, coma 1, pustom a) dla lege, ora che i gasc biologics, i gasc de rafineries y petrolchimics, i gasc d’autfurnel, de cokeria y d’aceleria.
Mesurazions fates tresora
Ti mplanc cun putënza numinela ≥ 6 MW, ora che i mplanc de resserva:
- Temperatura di fums japé de ciamin
- CO
Valores lim [mg/Nm³; O2% = 3]
| Putënza termica numinela29 (Pt) ≥ 3 MW) |
Sustanza de mpaziamënt | Tt nchin a 110° C | Tt sëura i 110° C |
NOx | 180 | 200 |
CO | 80 | 80 |
Mesurazions d’autocuntrol
Duta la sustanzes de mpaziamënt muessa unì museredes almanco 1 n iede al ann. Pra i mplanc de resserva muesseles unì museredes uni 3 ani.
9. Motores fisc a combustion nterna alimentei cun combustibli lutri.
Combustibli lascei pro
I combustibli nunziei tl articul 8, coma 1, pustoms b) y d) dla lege. I uelesc vegetei possa mé unì tratei mecanicamënter y muessa respeté i criteres de sustenibltà per i ciarburanc biologics nunziei tla diretiva 2009/28/CE.
Mesurazions fates tresora
- CO mé per mplanc cun Pt ≥ 1 MW
- NOx mé per mplanc cun Pt ≥ 3 MW
Valores lim [mg/Nm³; O2% = 5]
| | Putënza termica numinela (Pt) |
Sustanza de mpaziamënt | < 0,3 MW | ≥ 0,3 < 3 MW | ≥ 3 MW (1) |
Stuep | 100 | 50 | 20 |
NOx | 2000 | 1000 | 500 |
CO | 650 | 650 | 300 |
(1)Dai prim de jené 2015 vëniel aplicà chisc valores lim nce ai mplanc per chëi che l ie unit mandà ite na dumanda de cunzescion de frabiché dan l prim de jené 2010.
L ne vën nia aplicà valores lim a grupes eletrogenes d’emergënza y a d’autri motores fisc d’emergënza.
Mesurazions periodiches d’autocuntrol
Ti mplanc cun Pt ≥ 0,3 MW, unfat canche l ie unit fat la dumanda de cunzescion de frabiché, muessa la sustanzes de mpaziamënt unì museredes almanco un n iede al ann. Ti mplanc de resserva vën chësta sustanzes de mpaziamënt museredes uni 3 ani. 31)
10. Motores fisc a combustion nterna alimentei cun combustibli gasëusc.
Combustibli lascei pro
I combustibli nunziei tl articul 8, coma 1, pustom a) dla lege, ora che i gasc biologics, i gasc de rafineries y petrolchimics, i gasc d’autfurnel, de cokeria y d’aceleria.
Mesurazions fates tresora
- CO y NOx mé per mplanc cun Pt ≥ 3 MW
Valores lim [mg/Nm³; O2% = 5]
| | Putënza termica numinela (Pt) |
Sustanza de mpaziamënt | < 0,5 MW | ≥ 0,5 < 3 MW | ≥ 3 MW |
NOx | 1000 | 500 | 400 |
CO | 650 | 650 | 300 |
L ne vën nia aplicà valores lim a grupes eletrogenes d’emergënza y a d’autri motores fisc d’emergënza.
Mesurazions periodiches d’autocuntrol
Ti mplanc cun Pt ≥ 0,5 MW, CO y NOx muessel unì fat la mesurazions de duta la sustanzes de mpaziamënt almanco un n iede al ann. Ti mplanc de resserva vën chëstes museredes uni 3 ani.
11. Motores fisc a combustion nterna alimentei cun gas de sarëinamënt.
Combustibli lascei pro
L combustibl nunzià tl articul 8, coma 1, pustom a) dla lege y costituì da na mescedanza de gasc che se porta pro dala lutranzes che cunfluësc ti mplanc de sarëinamënt liei ala rë publica d’abineda dl’eghes de desćëria.
Mesurazions fates tresora
- CO mé per mplanc cun Pt ≥ 1 MW
- NOx mé per mplanc cun Pt ≥ 3 MW
Valores lim [mg/Nm³; O2% = 5]
| Putënza termica numinela (Pt) 29) |
Sustanza de mpaziamënt | < 3 MW | ≥ 3 MW |
COT | 150 | 100 |
NOx | 500 | 450 |
CO | 800 | 650 |
HCI | 10 | 10 |
Mesurazions periodiches d’autocuntrol
I mplanc cun Pt ≥ 1 MW, duta la sustanzes de mpaziamënt almanco un n iede al ann.
12. Mplanc de combustion alimentei cun combustibli che ne vën nia dant ti paragrafs da dant
Per i mplanc che funzionea cun combustibli autorisei aldò dl articul 8, coma 9 dla lege vel la despusizions stabilides dal’Agenzia provinziela per l ambient pra l’apurvazion dl proiet o tl mumënt dl’autorisazion ala emiscions.
13. Normes genereles che reverda l arbassamënt dla emiscions de CO2 dai mplanc de combustion
- I mplanc de combustion cun putënza termica numinela 30) ≥ 0,3 MW destinei ala produzion de energia eletrica da mëter tla rë muessa vester de na mesura che la putënza termica mascima che vën svilupeda da d’ëi ntan l tëmp mascim d’assorbimënt de ciaut vënie adurveda defin dai njins de ndroa. 32)
- Cie che ie scrit dant pra l pustom a) ne vën nia aplicà per mplanc alimentei cun biogas.
SEZION C
Mplanc d’aspirazion y spartizion de stueps
14. Mplanc per la produzion o la dlegheda de mescedanzes metudes adum da bitums o teres y prodoc minerei
Combustibli lascei pro
L vën lascià pro l’adurvanza di combustibli nunziei pra l articul 8, coma 1, pustoms a), b), d) y e) dla lege.
Valores lim [mg/Nm³; O2% = 17]
| | Sustanza de mpaziamënt | Valor lim |
Stuep | 20 mg/Nm³ |
COT | 50 mg/Nm³ |
SOx | 400 mg/Nm³ |
L lim per i SOx vën ratà respetà sce i mplanc vën alimentei cun metan o GPL.
Mesurazions periodiches d’autocuntrol
Duta la sustanzes de mpaziamënt, ora che chëles de mplanc alimentei dal SOx, muessa unì museredes almanco n iede al ann.
15. Mplanc per la laurazion de prodoc minerei
- Te uni fasa de laurazion, trasport, cëria y desćëria muessel unì adotà duta la mesures tecnicamënter atuables per schivé la emiscion de stueps.
- L’aria d’aspirazion o l’aria adurveda per i lëures de ciariamënt muessa unì neteda.
- Valor lim de’emiscion (stuep): 30 mg/Nm³.
16. Mplanc d’aspirazion dla emiscions da ativiteies de bulimënt, tai y laurazion di mitei
- La emiscions difuses muessa unì arbassedes al minim tres sistems d’aspirazion adatei. L volum aspirà pra uni pont d’aspirazion ne daussa de norma nia vester plu bas che 2.000 m³/h.
- Valor lim d’emiscion (stuep): 30 mg/Nm³.
17. Mplanc per la laurazion dl lën y dla materies plastiches
- Per garantì na captazion efizienta di stueps, dla paia y dla planadices che se svilupea ntan la laurazions muessel vester garantì te uni cundota d’aspirazion n slune d’aspirazion de almanco 20 m/s, ntan che la purteda dl’aria muessa unì musereda aldò dla ndroa mascima cuntemporera dla mascins. Pra la linies d’aspirazion cun na cuntemporaneità mëndra dl 100% muessel unì aplicà sistems de giaurida automatica dla stlujures dla cundotes.
- I mplanc d’aspirazion muessa jì n funzion canche la mascins de laurazion vën mpiedes.
- I mplanc de filtrazion muessa avëi n sistem automatich de netamënt di filtri.
- L slune dl passaje dl’aria tres la spersa dl filter ne daussa nia vester majer de 2,5 m/min.
- Valor lim d’emiscion (stuep): 10 mg/Nm³
18. Mplanc de laurazion de blava y prodoc ala semea
- Te uni fasa de laurazion, trasport, ciarieda y desćiarieda muessel unì adotà duta la mesures tecnicamenter atuables per mpedì l’emiscion difusa de stueps.
- L’aria d’aspirazion o l’aria adurveda per i lëures de ciariamënt muessa unì filtreda te na maniera adateda.
- Valor lim d’emiscion (stuep): 10 mg/Nm³
SEZION D
Emiscions de stuep da ativiteies de produzion, laurazion, manipulazion, trasport, deposit,ciarieda y desćiarieda de materiai da stuep
19. Cantieres de frabica
Nchin che l vën dat ora la diretives nunziedes tl coma 2 dl articul 14 dla lege per l’ativiteies dejëutes ti cantieres de frabica vëniel aplicà la despusizions nunziedes pra i ponc 20 y 21 tlo dedò nunziei.
20. Produzion, laurazion, manipulazion, trasport, ciarieda y desćiarieda de materiai stuepënc.
- La mascins y i sistems nuzei per la produzion y la laurazion de materiai stuepënc muessa vester ncapsulei, o avëi da garat njins de spartizion di stueps unfat efizienc. De chësta categoria fej p.ej. pert chësta ativiteies: frantumazion, cerduda, mescedamënt, rezitlaje, peletisazion, brichetazion y nsci inant.
- Per l trasferimënt de materiai stuepënc muessen se nuzé de sistems stluc. Sce chësc ne fossa nia puscibl o sce l fossa mé n pert puscibl muessa la emiscions de stuep unì abinedes adum te n sistem de spartizion di stueps adatà.
- Per l ciariamënt y l desćeriamënt de prodoc stuepënc muessel uní nstalà mplanc d’aspirazion y spartizion te chësta lueges:
- pra i ponc fisc, ulache l material vën tëut ora, trasferì, destacà cun fëurces, pacheres, njins de trasport;
- pra la sbucedes de roles de tumeda di njins de ciariamënt;
- pra i canai de desćëria per veicui sun streda o scina;
- pra i njins d’aspirazion.
- Sce l ne ie nia puscibl tl’atività de muvimënt di materiai stuepënc abiné adum la emiscions che cuntën stueps, muessen se cruzië che chësta despusizions tecnich-urganisatives vënie aplichedes:
- mantenì, sce puscibl a na maniera automatica, n’autëza de tumeda adecuata;
- tla roles de desćëria muessa l slune dl material traspurtà unì mantenì al minim, p.ej tres defletëures.
- Tl ciariamënt de materiai stuepënc te cuntenidëures de trasport stluc muessa l’aria de spustamënt unì pieda su y purteda te n mplant de spartizion dl stuep.
- La curidures dla stredes sun chëles che i mesuns de trasport furnea muessa vester nsci che les ne gauje deguna emiscions de stuep.
- L valor lim d’emiscion per i mplanc de spartizion ie de 30 mg/Nm³ de stuep.
21. Deposit de materiai stuepënc
Per l nmagasinamënt de materiai stuepënc muessel unì tëut n cunscidrazion chësta mesures:
- - deposit te silos;
- - curidura sainsom y sun duta la pertes dl grum di materiai slëufs;
- - curidura dla spersa, p.ej. cun plohes o chëutres de ierba;
- - costruzion de tieramënc curìi de vërt, plantajons y rëms fërmavënt;
- - se cruzië che l sibe for n cër livel de tume sun la sperses.
Sezion E
Mplanc y ativiteies cun emiscions COJ
22. Lims de cunsum de solvënc
- Per l’ativiteies cun n cunsum de solvënc al ann plu aut di lims repurtei tla tabela tlo dessot velel la despusizions tecniches definedes dal articul 275 dl decret legislatif di 3 d’auril 2006, n. 152:
| | Sort d’atività | Lim [t/a] |
Netamënt chimich te mplanc a cërtl stlut | deguna |
Netamënt de sperses | 1 |
Curidura de mitei, plastica, stofs, tiejadures, folies, papier, fil da fé su | 5 |
Aplicazion de coles | 5 |
Curidura de cuiam, estrazion y rafinazion de uele vegetel o gras de tieres | 10 |
Curidura dl lën | 15 |
Atività de stampa | 15 |
D’autra ativiteies cun adurvanza de solvënc | 15 |
- Per l’ativiteies cun n cunsum de solvënc plu bas di lims nunziei pra l pustom a) muessel unì adurvà, sce tecnicamënter puscibl, prodoc cun n cuntenut bas de solvënt y sistems d’aplicazion di prodoc scialdi efizienc.
- Sce l’atività nunzieda pra i pustoms a) y b) gauja puc te raions d’abitazion possel unì scrit dant n mplant de filtrazion adatà per arbassé la emiscions de COJ.
- La prescrizions nunziedes pra i ponc 23, 24 y 25 vën aplichedes unfat sce i lims nunziei pra l pustom a) ie unic superei.
23. Lacadura a spriz manuel
- L’ativiteies de lacadura y de suiamënt muessa unì fates te locai o cabines aposta, stluc ora ie mé lëures de realisazion y manutenzion de frabiches y mplanc che n ne possa nia tò adalerch.
- Ti locai y tla cabines de lacadura o suiamënt muessel vester garantì n flus d’aria de rentegrazion adecuat y na deprescion lesiera. La purteda dl’aria muessa vester aldò dla dimenscion di prodoc da laché y de norma ne daussela nia vester mëndra de 8.000 m³/h. L slune dl flus dl’aria, muserà dlongia l parëi d’aspirazion ne daussa nia vester mënder de 0,4 m/s y tl cajo d’aspirazion a fonz de 0,2 m/s.
- L’aria aspireda muessa unì abineda adum te n mplant de spartizion aposta.
- L valor lim ntan la fases d’aplicazion dla curidura ie de 3 mg/Nm³ de stuep.
- L valor lim d’emiscion ntan la fases de suiamënt ie de 50 mg/Nm³ de COT.
24. Lacadura a spriz manuel de carosseries de veicui
- Canche l vën sprizà autoveicui y remorcs daussel mé unì adurvà prodoc che ie ti lims stabilii dal decret legislatif di 27 de merz 2006, n. 161 “Atuazion dla diretiva 2004/42/CE per la limitazion dla emiscions de cumposć organics julënc che vën dala ndroa de solvënc te vel’ forbes y lacs, sciche nce te prodoc per la carosseria”.
- Ora de chël che ie udù danora tl pont 23, pustom a), c), d) y e) ne daussa tla cabines de lacadura la purteda dl’aria de norma nia vester mëndra de 15.000 m³/h y l slune dl flus dl’aria, muserà te uni pont dla rë d’aspirazion ne daussa nia vester mënder che 0,2 m/s.
25. Lacadura n seria
Ora de cie che ie udù danora pra i ponc 23 y 24, ie l valor lim per la lacadura n seria, purtà a esprescion te gram de solvënt per meter cuadrat de spersa lacheda, de 40 g/m².
26. Netamënt chimich de stofs y cuiam
- I mplanc per l netamënt chimich de stofs y cuiam daussa mé funzioné a cërtl stlut.
- I mplanc muessa avëi na emiscion plu bassa de 20 grams de solvënt per uni chilogram de prodot nët y suià.
Sezion F
Mplanc y ativiteies defrëntes
27. Brujé y cunbrujé refudam
- A chësta ativiteies y a chisc mplanc vëniel aplicà la despusizions nunziedes tl decret legislatif di 11 de mei 2005, n. 133 “Atuazion dla diretiva 2000/76/CE, tla materia de brujamënt de refudam.”
- La brujadoies sperimenteles de refudam muessa unì ntegredes tl cuntest de n proiet de nrescida metù a jì da n ënt universiter o un parificà a chësc y vester autorisedes dal’Agenzia provinziela per l ambient. Te chisc mplanc ne daussel nia unì tratà plu che 50 tones de refudam al ann.
28. Crematoresc
Combustibli lascei pro
L vën lascià pro l’adurvanza di combustibli nunziei pra l articul 8, coma 1, pustom a) dla lege.
Valores lim [mg/Nm³; O2% = 11]
| | Sustanza de mpaziamënt | Valor lim |
Stuep | 10 mg/Nm³ |
COT | 20 mg/Nm³ |
CO | 50 mg/Nm³ |
Mesurazions periodiches d’autocuntrol
Duta la sustanzes de mpaziamënt muessa unì museredes almanco un n iede al ann.
29. Sfumieda de prodoc alimenteres
- Cun n flus de massa majer che 0,05 kg/h ie l valor lim (COT) medemo a 50 mg/Nm³
- Per i mplanc nluegei te zëntri abitei vën l valor lim aplicà a pië via da n flus de massa majera che 0,02 kg/h.
- I mplanc cun na putenzialità de produzion majera che 300 kg/al di muessa unì sometui a mesurazions d’autocuntrol almanco un n iede al ann, ora che sce l ie despusizions defrëntes stabilides dal’Agenzia provinziela per l ambient.
30. Arestida de café y d’autri prodoc
- Valor lim d’emiscion (COT): 50 mg/Nm³.
- I mplanc cun na putenzialità de produzion majera che 50 kg/al di muessa unì sometui a mesurazions d’autocuntrol almanco n iede al ann, ora che sce l ie despusizions defrëntes stabilides dal’Agenzia provinziela per l ambient.
31. Mplanc y ativiteies che tofa dassënn
Restan mpé la despusizions nunziedes tl articul 15 dla lege possa la frabica de chësta sort de mplanc o l scumenciamënt de chësta sort d’ativiteies mé unì a se l dé te lueges dalonc almanco 300 m dal nridlamënt abitatif plu daujin. Chësta distanza possa unì smendrida tl cajo che l gestëur/la gestëura tole pruvedimënc adatei per schivé l se spander ora de tofs te uni cundizion d’eserzize y uni fasa de laurazion.