(1) Al laur ti röion pormez:
- tres concurs publich cun ejams, cun titui y ejams, cun curs-concurs o seleziun sön la basa de proes por azerté la profescionalité damanada o cun n test d’idoneité;
- dal pröm al cuinto livel funzional ince sön la basa de proes d’idoneité, se tignon a na gradatöra aposta ajornada periodicamënter y metüda adöm sön la basa de na valutaziun ma de titui, olache al pó ince gní tigní cunt de criters de carater sozial;
- por le personal insegnant y le personal ecuiparé a d’ël dles scores provinziales tres concurs publich, ince cun proes pratiches te classa; les candidates y i candidac vëgn inviá ales proes dl concur stres bandides aposta y tl respet de na gradatöra publica por titui; 2)
- sön la basa dles desposiziuns a bëgn dles categories sconades;
- tres le lernerat.
(2) Da fá fora le numer di posć da scrí fora pón tigní cunt, dlungia i posć desponibli canche al vëgn scrit fora le concurs, ince de chi che podess gní lëdi te n ann dala bandida. Les nominaziuns por la curida di posć, che n’é nia dan man canche al vëgn scrit fora i posć, vëgn surandades canche ai vëgn lëdi o ince cina a trëi mëisc denant, sce al vá debojëgn da garantí la continuité regolara dl sorvisc.
(3) Cun regolamënt d’esecuziun vëgnel determiné:
- le numer, la sort y les modalités d’ejam;
- la previjiun de n tëmp de laur sotmetü a valutaziun danter l’ejam d'amisciun y la proa finala dl concurs;
- i criters generai por la valutaziun di titui;
- la composiziun y le funzionamënt dles comisciuns d’ejam, tignin cunt dla presënza de tramidui i sesc, dla rapresentanza proporzionala di grups linguistics, dla presënza de comissars y commissaries dl grup linguistich ladin, tl caje de posć scric fora ma por le grup linguistich ladin, y la poscibilité por chësc grup da gní rapresenté tles comisciuns ti atri caji; te chisc ultimi caji ti zed le grup linguistich maioritar tl cheder raional dl ënt n post te comisciun al grup linguistich ladin;
- l’assunziun de porsones che alda pro les categories sconades tl respet di prinzips stabilis dales normes statales;
- les modalités d’azes al laur por les aspirantes y i aspiranc che á i titui de stüde o na formaziun profescionala che ti corespogn ales condiziuns d’azes preodüdes por i singui profii profescionai y che é gnüs arjunc te n Stat mëmber dl’Uniun Europeica o ecuiparé a d’ël o ince te n Stat che ne fej nia pert dl’Uniun Europeica;
- les modalités y i criters dla reamisciun en sorvisc;
- l’assunziun de personal a tëmp determiné y i limic che alda lapró, tl respet di prinzips generai dl ordinamënt iuridich;
- les modalités d’azes a n lernerat o a n tëmp de formaziun o de pratica profescionala y so desfiramënt.
(4) Tles scores, ti sorvisc soziai y tl’Aziënda sanitara dl Südtirol pón arlungé temporaneamënter i contrac de laur a tëmp determiné sura i limic preodüs dal ordinamënt iuridich fora, mo ma por garantí la curida di sorvisc.
(5) Le raport de laur cun n orar de laur, che é mënder co chël a tëmp plëgn, vëgn conscidré por dötes les faziuns raport de laur a tëmp parzial.
(6) L’assunziun dl personal dirigenzial vëgn regolamentada cun provedimënt de lege spezial.