In vigore al

RICERCA:

In vigore al: 11/09/2012

a) Lege provinziala di 18 de jügn 2002, n. 81)
Desposiziuns sura les eghes

Visualizza documento intero

Insediamënć produtifs olache les eghes pazes vëgn assimilades ales eghes pazes de ćiasa

  1. I sorvisc por l'igiena y le bëgnester dla porsona y por se lavè;
  2. les nodadoies, i stabilimënć idropinics y idrotermai;
  3. les lavandaries che ne prodüj nia de plü co 1.000 m³ de eghes pazes al ann, sce al ne vëgn nia desćiarié eghes da solvënć dales mascinns da lavè a sëch;
  4. i ospedai, les ćiases o i istituć de cura, i ambulatori de doturs, doturs di tiers, doturs dai dënz o che ti somëia, sce ai n’à nia laboratori de analisa y inrescida, o sce i resć de chisc laboratori vëgn desmandrà aladô dles desposiziuns sön le despaltamënt dl refodam, stlüt fora les eghes ma por lavè les atrezadöres y i spidli;
  5. i laboratori artejanai por la produziun de patüc duc, dlacins, pan, biscoti y produć alimentars frësć che ne prodüj nia de plü co 1.500 m³ de eghes pazes al ann;
  6. les bocaries zënza locai da tó ia i tiers che ne prodüj nia de plü co 1.000 m³ de eghes pazes al ann;
  7. les impreses agricoles che se crüzia ma de ativitês liades ala coltivaziun dl terac o de lëgns;
  8. les impreses de zidlamënt de tiers che s’anüza, por ći che reverda les eghes de bestiam, dl’utilisaziun agrara aladô dla regolamentaziun stabilida cun le regolamënt d’esecuziun y che à altamo n etar de terac agricul por vigni 340 chilograms de azot, che é tles eghes de bestiam prodütes te n ann;
  9. les impreses preodüdes dai punć 7 y 8 de chësta injunta, che eserzitëia ativitês de trasformaziun o de valorisaziun dla produziun agricola, olache chësta ativité vëgn inserida sciöche integraziun normala y funzionala tla zircolaziun produtiva aziendala, y les materies prömes laurades vëgn dantadöt dal'ativité de coltivaziun de terac che an à porvia de anfat ći titul;
  10. les impreses che eserzitëia ativitês de trasformaziun y valorisaziun de produć agricui che ne prodüj nia de plü co 1000 m³ de eghes pazes al ann;
  11. implanć di egacultura y de zidlamënt de pësc che prodüj eghes pazes, che à na densité de zidlamënt de manco co 1 kg por m² de spersa d'ega o che adora 50 litri al secunt o demanco d’ega;
  12. i garasc olache al ne vëgn nia fat reparaziuns mecaniches, laûrs de manutenziun y lavè, ater co i garasc publics cun passa 300 posć;
  13. i implanć de condensaziun cun na potënza termica de 6.000 chilowatt o demanco;
  14. les zircolaziuns de implanć de scialdamënt y telescialdamënt, ater co les eghes pazes che vëgn da laûrs de netijia dles zircolaziuns, che vëgn desmandrà aladô dles indicaziuns dles schedes de segurëza di produć adorà;
  15. i implanć de barat termich che ne prodüj nia de plü co 5.000 m³ de eghes pazes al ann;
  16. les impreses de pitöra cun manco co 5 dependënć;
  17. l’ega da lavè les bënes dl refodam y i contignidus por la racoiüda dl ciomënt de ćiasa;
  18. les eghes pazes dles ativitês produtives nominades ti punć 3, 5, 6 y 10, che prodüj por dui agn indolater na cuantité de eghes pazes che va sura la cuantité dada dant fora, vëgn tlassificades sciöche eghes pazes industriales. Le titolar dla desćiaria dà jö ćina ai 30 de jügn dl ann do la domanda de autorisaziun da desćiarié aladô dles desposiziuns preodüdes dai articui 38 y 39. 57)
1)
Publicada tl supl. n. 2 dla G.O. dl 2 de messè 2002, n. 28.
57)
L'injunta L é gnüda mudada insciö dala deliberaziun dla Junta provinziala di 23 d’aurì dl 2012, n. 609.