Deutsch
-
Italiano
-
Ladin
|
Rete Civica dell'Alto Adige
|
Amministrazione Provinciale
|
Feedback
|
Alto contrasto
Home
|
Direzione Provinciale
|
A
A
A
In vigore al
*
RICERCA:
Testo
Anno
Numero
Articolo
Natura
Lege Provinziala
-
Statut speziel per l Trentin-Südtirol
Costituziun dla Republica Taliana 1. Jenà 1948
Deutsch
Italiano
Ladin
In vigore al: 11/09/2012
Visualizza note
Visualizza massime
Stampa
|
Esporta in PDF
|
Invia
Legislazion Provinziela
Defendura dla cuntreda y dl ambient
F – Mpaziamënt dl’ega y smaltimënt dl refudam luter
Lege provinziala di 18 de jügn 2002, n. 8 —
TITUL I Prinzips generai y competënzes
Art. 2 (Definiziuns)
a) Lege provinziala di 18 de jügn 2002, n. 8
1)
—
Desposiziuns sura les eghes
Attendere, processo in corso!
1)
Publicada tl supl. n. 2 dla G.O. dl 2 de messè 2002, n. 28.
Art. 2 (Definiziuns)
(1)
Aladô de chësta lege capëscion sot a:
“eghes de suraspersa”: düć i elemënć naturai y artifiziai dl sistem idrografich che contëgn o condüj eghes de suraspersa duces che va o che é stagnëntes;
“eghes de sotfunz”: dötes les eghes sot tera ite tla zona de saturaziun che à n contat diret cun le terac o le sotterac;
“eghes”: n elemënt desfarenzié y omogenn dles eghes de suraspersa y de sotfunz sciöche na condüta dal´ega de sotfunz, n lêch, n resservar dal´ega, n rü, na gran ega o n canal;
“obietif de cualité ambientala”: obietif da arjunje por l´ega che vëgn determiné dala situaziun ecologica y chimica por ći che reverda les eghes de suraspersa y dala situaziun cuantitativa y chimica por ći che reverda les eghes de sotfunz;
“obietif de cualité por destinaziun d´adoranza particolara”: obietif de cualité da arjunje por l´ega a na manira da garantì na destinaziun d´adoranza dl´ega particolara;
“incuinamënt”: desćiaria de sostanzes o energia fata diretamënter o indiretamënter dala porsona tles eghes y che mëte en prigo la sanité dla porsona, fej dann ales creatöres y al sistem ecologich dles eghes, smendrësc l´atrativité dl´ega y arfera d´atres adoranzes legitimes dl´ega;
“desćiaria”: vigni rovenüda direta tres condüta dles eghes pazes de ćiasa, industriales o comunales te eghes de suraspersa, de sotfunz, sön le terac o tl sotterac, tla rëi de canalisaziun mo inće tles sarenares por le deflus comunal; dala noziun de desćiaria é stlütes fora les rovenüdes dles eghes aladô di articui 42, 44, 46 y 49;
“canalisaziun despartida”: la rëi de canalisaziun che é fata de döes condütes: öna na condüta canalisëia ma l´ega de prezipitaziuns y po ester dotada de sistems por la racoiüda y la despartida dla pröma ega de plöia y l´atra canalisëia les atres eghes pazes adöm a eventuales prömes eghes de plöia;
“eghes de desćiaria”: dötes les eghes pazes che provëgn da na desćiaria
“eghes pazes de ćiasa”: eghes pazes che provëgn da raiuns abitatifs y da sorvisc dantadöt de derivanza dla porsona y da ativitês de ćiasa y inće da insediamënć de produziun che porta pro a che à eghes pazes assimilables a chëres de ćiasa odüdes danfora dal’injunta L;
2)
“eghes pazes comunales”: le moscedoz de eghes pazes de ćiasa, eghes de industries o de prezipitaziuns te rëis de canalisaziun che po inće gnì abinades sö separatamënter y provëgn da n´aglomeraziun;
3)
“eghes pazes industriales”: vigni sort de eghes pazes desćiariades da stabilimënć o implanć olache al vëgn fat ativitês comerziales o de produziun de bëgns tan inant che ara ne se trata nia de eghes pazes de ćiasa o de eghes de prezipitaziuns;
“aglomeraziun”: raiun olache la popolaziun y les ativitês economiches é assà, a na manira che al é conzedü da n punt d´odüda tecnich y inće economich, en referimënt ai vantaji dl ambiënt che an po arjunje, da cöie adöm y desvié les eghes pazes comunales te na sarenara dles eghes pazes comunales o tl vers de n post de desćiaria final;
4)
“rëi de canalisaziun”: le sistem de condüta y implanć por cöie adöm y desvié les eghes pazes comunales;
4)
“1 a.e. (abitant ecuivalënt)”: ćiaria organich-biologica scomponibla cun n bojëgn d´ossigenn biochimich te cin dis (BOD5) de 60 g de ossigenn al dé;
“sarenara”: totalité de costruziuns y implanć che garantësc n tratamënt adatè dles eghes de desćiaria tut ite inće le tratamënt dl paltan denant che al vëgnes reutilisé o desmandrè;
“tratamënt adatè”: le tratamënt dles eghes de desćiaria tres na prozedöra o n sistem de desmetüda che garantësces che les eghes rezipiëntes corespognes do la desćiaria ai obietifs de cualité o che la desćiaria corespognes ales desposiziuns de chësta lege;
“tratamënt primar”: tratamënt dles eghes pazes de ćiasa y de comun tres na prozedöra fisica y chimica olache les sostanzes che sta suraìa se lascia jö o tres d´atres prozedöres pro chëres che – en referimënt ai valurs d´aflus - le BOD5 vëgn smendrì de almanco 20 por cënt dan dala desćiaria y dötes les atres sostanzes dles eghes pazes che sta suraìa de almanco 50 por cënt;
“tratamënt secundar”: tratamënt dles eghes pazes de ćiasa y de comun tres na prozedöra de sarenaziun biologica cun na depuraziun secundara o n´atra prozedöra che garantësces al deflus la conformité cun i limi d´emisciun aladô dla injunta A o B;
“paltan de sarenara”: le paltan tratè o nia tratè che vëgn fora dles sarenares;
“valur limo d´emisciun”: limo de azetabilité mascimal de na sostanza incuinanta contignida te na desćiaria che vëgn mosorada en conzentraziun o en pëis por unité de produt o unité de materia pröma laurada fora o en pëis por unité de tëmp;
5)
“aplicaziun al terac”: trasport de material sön le terac tres la sternüda sön la suraspersa dl terac, l´inieziun tl terac, le curì pro cun tera y le moscedè cun i strać superfiziai dl terac;
“utilisaziun agrara”: l´aministraziun dles eghes de bestiam, dles eghes pazes fora dles aziëndes agricoles y fora de pices aziëndes por l´elaboraziun de produć agricoi, dala produziun ćina al´aplicaziun al terac cun l´obietif d´adorè sostanzes nudritives y de mioramënt dl grunt contignides te chëstes eghes o cun funziuns d´inagaziun o d´inagaziun che inculta;
“coltöra artifiziala”: vigni coltöra che vëgn prodüta tres na prozedöra industriala;
“eghes de bestiam”: escreziuns de bestiam o n moscedoz inanter sternüda y chëstes escreziuns, inće sot forma de n produt trasformè;
“coltöra”: vigni sostanza che contëgn öna o plü combinaziuns d´azot y vëgn sternüda fora sön le grunt por stimulè le crësce dla vegetaziun; laprò
â
ldel les eghes de bestiam, les eghes fosces che provëgn da aziëndes agricoles y da aziëndes por l´elaboraziun de produć agricoi, i resć fora dl zidlamënt de pësc y i paltans aladô dla lëtra t);
“stabilimënt industrial” o scemplamënter “stabilimënt”: vigni frabicat o istalaziun olache al vëgn pratiché ativitês comerziales o industriales che porta ala produziun, ala trasformaziun o al´utilisaziun dles sostanzes aladô dles injuntes D y E o vigni atra prozedöra produtiva che comportes la presënza de de te´sostanzes tla desćiaria.
6)
)
"eghes minerales y termales": les eghes minerales naturales preodüdes dal articul 13 dla lege provinziala di 30 de setëmber dl 2005, n. 7, adorades por fins conzedüs dala medema lege.
7)
Corte costituzionale - Sentenza N. 315 del 30.11.2009
- Tutela delle acque, dell'aria e del suolo - gestione dei rifiuti - competenza statale in materia di tutela dell'ambiente
2)
Le test todësch dla lëtra j) dl coma 1 dl art. 2 é gnü sostituì insciö dal art. 14, coma 1, dla L.P. di 10 de jügn dl 2008, n. 4.
3)
L'art. 2, coma 1, lëtra k) é gnü sostituì insciö dal art. 14, coma 2, dla L.P. di 10 de jügn dl 2008, n. 4. La Curt Costituzionala à detlarè cun sentënza 315 di 30.11.2009 inamissibla la chestiun de legitimité costituzionala dla lëtra k) nöia.
4)
L'art. 2, coma 1, lëtres m) y n) é gnüdes sostituides insciö dal art. 14, coma 3, dla L.P. di 10 de jügn dl 2008, n. 4.
5)
Le test talian dla lëtra u) dl coma 1 dl art. 2 é gnü sostituì insciö dal art. 14, coma 4, dla L.P. di 10 de jügn dl 2008, n. 4.
6)
Le test todësch dla lëtra aa) dl coma 1 dl art. 2 é gnü sostituì insciö dal art. 14, coma 5, dla L.P. di 10 de jügn dl 2008, n. 4.
7)
La lëtra bb) dl coma 1 dl art. 2 é gnüda injuntada dal art. 14, coma 6, dla L.P. di 10 de jügn dl 2008, n. 4.
Caricamento in corso
Deutsch
Italiano
Ladin
Normativa Costituzionela
Legislazion Provinziela
I Alpinistica
II Lëur
III Mineres
IV Chemuns y cumenanzes raioneles
V Furmazion prufescionela y adestramënt al lëur
VI Defendura di teraces, frabiches per l’ega
VII Energia
VIII Finanzes
IX Turism y ndustria d’albierch
X Assistënza y benefiziënza
XI Ustaries
XII Nuzënzes ziviches
XIII Urdinamënt di bòsc
XIV Sanità y igena
XV Nuzeda dl’eghes
XVI Cumerz
XVII Artejanat
XVIII Liber fundier y cataster
XIX Ciacia y Pëscia
XX Prutezion contra l meldefuch y prutezion zevila
XXI Scolines
XXII Cultura
XXIII Ufizies provinziei y personal
XXIV Defendura dla cuntreda y dl ambient
A A – Mpaziamënt dl terac y smaltimënt dl refudam
B B – Defendura dla cuntreda
C C – Mpaziamënt acustich
D D – Mpaziamënt dl’aria
E E – Defendura dla flora y fauna
F F – Mpaziamënt dl’ega y smaltimënt dl refudam luter
a) Lege provinziala di 18 de jügn 2002, n. 8 —
G G – Valutazion dla fazion sun l ambient
H H – Prutezion di tieres
XXV Agricultura
XXVI Lernerat
XXVII Fieres y marceies
XXVIII Lëures publics
XXIX Manifestazions publiches
XXX Raiun y contrada
XXXI Cuntabltà
XXXII Sport y tëmp liede
XXXIII Stredes
XXXIV Trasporc
XXXV Istruzion
XXXVI Patrimone
XXXVII Economia
XXXVIII Frabiché abitatif
XXXIX Leges cun desposiziuns desvalies (Omnibus)
*
*
*
Indesc cronologich