(1) Düć à le dërt de manifestè liberamënter so pinsier cun la parora, le scrit y vigni ater meso de difujiun.
(2) La stampa ne po nia gnì sotmetüda a autorisaziuns o zensöres.
(3) Al é ma conzedü da fà n secuester sön la basa de n at motivé dl’autorité iudiziara tl caje de delić, por chi che la lege sön la stampa le autorisëia espressamënter, o tl caje de violaziun dles normes che la medema lege scrî dant por l’indicaziun di responsabli.
(4) Te de te’ caji po, sce al é na gran prescia y al n’é nia atira poscibl l’intervënt dl’autorité iudiziara, le secuester dla stampa periodica gnì fat da ofiziai de polizia iudiziara, che mëss atira, y mai plü tert co 24 ores dedô, fà la denunzia al’autorité iudiziara. Sce chësta ne le convalidëia nia tles vintecater ores suandëntes, vëgn le secuester aratè revochè y al ne n’à degöna faziun.
(5) La lege po stabilì cun normes de carater general, che al vëgnes lascè alsavëi i mesi de finanziamënt dla stampa periodica.
(6) Les publicaziuns stampades, i spetacui y vigni atra manifestaziun cuntra la bona cherianza é proibides. La lege stabilësc provedimënć adatà a se stravardè y a tignì jö les violaziuns.