(1) Por la realisaziun di fins odüs danfora dal articul 1 eserzitëia i consorc de bonificaziun, tl cheder de so raiun idrografich, chëstes funziuns:
- proietaziun, realisaziun y gestiun de costruziuns de bonificaziun publiches odüdes danfora dal articul 2, coma 3, inće ciafades en conzesciun dala Provinzia y dai comuns;
- proietaziun, realisaziun y gestiun dles costruziuns de bonificaziun de competënza privata odüdes danfora dal articul 2, coma 4;
- proietaziun, realisaziun y gestiun di laûrs de mioramënt dl terac odüs danfora dal articul 43;
- proietaziun, realisaziun y gestiun de implanć por la produziun de energia te canai y condütes consorziai, sciöche inće la refornidöra d’ega de impreses de produziun y ativitês ziviles por adoranzes che prevëiga la retüda dl’ega y va a öna cun les adoranzes suandëntes;
- promoziun y realisaziun, inće tres acordanzes de program aposta, de aziun de sconanza dl ambiënt y dla contrada, de aziuns por le ressanamënt dles eghes sostignibl dal punt de odüda economich, inće por bagné y n’adoranza plurima, de aziuns de renatöralisaziun de cursc d’ega, sciöche inće de aziuns de depuraziun dles plantes y de partezipaziun a de te’ aziuns;
- realisaziun de costruziuns de prevenziun y sconanza cuntra les calamitês naturales tres intervënć por la restauraziun de costruziuns de bonificaziun y de inagaziun, la manutenziun idraulica, le remboscamënt y i laûrs de recostituziun ambientala;
- atuaziun y promoziun, inće tres assoziaziuns de consorc reconesciüdes dala Provinzia, de ativitês de stüde, inrescida y esperimentaziun che é importantes por la bonificaziun, l’inagaziun y la sconanza de raiuns rurai, sciöche inće de ativitês de informaziun y formaziun y de difujiun de conescënzes sön la bonificaziun, l’inagaziun y les ressurses d’ega y le terac;
- atuaziun, inće en economia, di intervënć de süa competënza aladô dles normes varëntes en materia.
(2) I consorc de bonificaziun po proietè, realisé y gestì strades, condütes d’ega y condütes eletriches rurales, sciöche inće costruziuns de proteziun zivila. Ai po inće eserzité vigni ater compit lié y funzional ala sconanza dl terac, ala conservaziun dinamica y ala valorisaziun dl sistem rural y dl raiun rural, y ala sconanza y ala gestiun dles ressurses d’ega, che ti vëgn surandè dales normes varëntes, sciöche inće dai provedimënć de programaziun y dai provedimënć por le finanziamënt de costruziuns y de sorvisc dla Provinzia, dles comunitês comprensoriales y di comuns, tl cheder de sües competënzes.
(3) I consorc de bonificaziun eserzitëia te so raiun idrografich la verda sön la atuaziun coreta di planns de bonificaziun generai da pert de düć i anuzadus. Sce i intervënć che va debojëgn por l’atuaziun dl plann ne vëgn nia realisà dales porsones interessades, po i consorc de bonificaziun gnì autorisà dal diretur dla Repartiziun provinziala Agricoltöra da realisé intervënć por l’adatamënt dles costruziuns y le funzionamënt di sistems d’inagaziun a ćiaria dles porsones obliades che ne s’à nia cruzié da le fà.
(4) Ai consorc ti speta inće:
- la verda dles costruziuns de bonificaziun y inagaziun;
- l’azertamënt y la contestaziun tres i funzionars de inrescida di consorc de bonificaziun dles violaziuns odüdes danfora dales normes de polizia aministrativa odüdes danfora dala pert V;
- l’emisciun dles conzesciuns odüdes danfora dal articul 40.
(5) I consorc de bonificaziun po stlü jö convenziuns aposta cun d’atri consorc o ënć locai por la realisaziun de sorvisc, la proietaziun de costruziuns publiches, la tignida dl cataster dl consorz, la gestiun dles mëndres rëis idriches, y en general por la valorisaziun y la sconanza dl raiun rural.
(6) Por sparagné sön la gestiun y por portè ite le potenzial de vigni raiun de competënza, po i consorc stlüje jö convenziuns cun i imprenditurs agricui odüs danfora dal articul 2135 dl codesc zivil, che é scrić ite tl register dl comerz.