(1) I tieres à da unì tratei a na maniera che tënie cont l plu che la va de si bujëns. Chi che tën tieres muessa se cruzië che i s’n stebe bën. Deguni ne daussa fé patì o gaujé n dann a n tier zënza rejons giustificables. Chi che tën tieres à te uni cajo l duvier de i traté te na maniera adateda ala spezia y de cialé che i sibe nëc, che i vënie mantenii sciche toca y vejelei regulermënter. Per cie che reverda si sistemazion muessel unì garantì na lerch de vita y de muvimënt adateda ala spezia.
(2) L ie pruibì arbanduné tieres de cësa, tieres d’afezion o tieres salveres che n tën tla perjunia y che ne ie nia boni de viver liedesc tla natura aldò de si spezia.
(3) Zënza arziché la despusizions spezieles y la despusizions valëivles tl ciamp dla defendura di tieres canche i vën mazei dal beché, daussa n tier mé unì tëut via tres eutanasia da pert de n dutor di tieres, che muessa a chësc fin scrì ora n atestat aposta.