(1) I planns urbanistics cumenei muessa revardé dut l raion cumenel y tenì cont dantaldut de:
(2) Canche l plann vën laurà ora vala de studië particulermënter bën i prinzips diretifs dl svilup dl nridlamënt, la posizion y la carateristiches geologiches dl terac, la cundizions microclimatiches, la carateristiches dl’ativiteies economiches locales plu mpurtantes, sciche nce la topografia soziela dl zënter urban, a na maniera da seguré la miëura cundizions d’abitabltà, de vita y de lëur.
(3) Tla delimitazion teritoriela di nridlamënc che ie da udëi danora ti planns urbanistics tl daunì, saral da tenì cont dla prutezion dl terac, dla resserves d’ega, de na adurvanza raziunela dl terac y dla cunservazion o dla recostituzion dla uniteies produtives y ënghe dla defendura dla cuntreda.
(4) Ai fins de n’adurvanza raziunela dla sperses destinedes a frabiches y mplanc de nteres publich possa l diesc percënt dl volum de frabica unì destinà tl plann urbanistich a ativiteies cumerzieles ala menuda y/o terzieres de scumenciadiva privata. Sce chësta sperses ie nluegedes dedite tl zënter frabicà delimità aldò dl articul 12 dla lege provinziela di 15 d’auril 1991, n. 10 y mudazions suzessives possa la perzentuela unì auzeda nchin al 20 percënt y, per i chemuns cun na cumpëida de abitanc plu auta de 50.000, nchin al 40 percënt. 18)
(5)19)
(6) Per urienté l svilup dl nridlamënt te na maniera cuerënta al trasport publich, muessel unì juntà ala dumandes de mudazion o de reelaburazion ti planns cumenei, che reverda zones residenzieles, produtives y nsci inant, na relazion tlarienta sun la presënza de n servisc funzionënt de trasport publich che ie da arjonjer a pe, o sun la puscibltà de l njinië ite, tenian cont l plu che la va dla rentabltà de chësc servisc.