In vigore al

RICERCA:

Ultima edizione

c) Lege Provinziala di 20 de merz dl 1991, n. 71)
Ordinamënt dles comunités comprensoriales

1)
Publicada tl B.O. di 2 d'aurí dl 1991, n. 14. La verjium ladina é gnüda publicada tl B.O. di 17 de ma 2018, n. 20. 

Art. 1 (Natöra iuridica)

(1) Al vëgn costituí chëstes comunités comprensoriales sciöche ënc de dërt publich aladô dl articul 7 dl decret dl Presidënt dla Republica di 22 de merz dl 1974, n. 279 por promöie la valorisaziun y la sconanza dl ambiënt di raiuns da munt o en pert da munt interessá, ciaran che la popolaziun toles pert al svilup economich, sozial, cultural y ecologich:

  1. comunité comprensoriala Val Venosta;
  2. comunité comprensoriala Alta Val d'Isarch;
  3. comunité comprensoriala Val de Puster;
  4. comunité comprensoriala Burggrafenamt;
  5. comunité comprensoriala Val d'Isarch;
  6. comunité comprensoriala Salten-Scilier;
  7. 2)
  8. comunité comprensoriala Überetsch y Unterland.

(2) La Junta provinziala vëgn autorisada da delimité i raiuns teritoriai dles comunités comprensoriales preodüdes dal coma 1, aladô di criters de omogenité geografica, soziala y economica, do avëi aldí i consëis de comun interessá.

(3) 2)

(4) Sce te na certa pert de na comunité comprensoriala s'ál mudé les condiziuns soziales y economiches, sce al é gnü sposté sorvisc en comunanza o sce al é gnü mudé i coliamënc dl trafich pó la Junta provinziala autorisé, sön domanda di singui comuns y do avëi aldí les comunités comprensoriales interessades, l'agregaziun di raiuns teritoriai comunai interessá o de perts de chisc a n'atra comunité comprensoriala confinanta.

(4/bis) Les funziuns aministratives atribuides o delegades ales comunités comprensoriales aladô dles normes varëntes vëgn eserzitades dal Comun de Balsan, a chël che al ti vëgn ince dé i finanziamënc corespognënc. Le Comun de Balsan surantol i raporc atifs y passifs y la proprieté di bëgns patrimoniai dla comunité comprensoriala de Balsan che é gnüda tuta jö. 3)

2)
La lëtra g) y le coma 3 é gnüs abrogá dal art. 51 dla l.p. di 14 d'agost dl 2001, n. 9.
3)
Le coma 4/bis é gnü ajunté dal art. 43 dla l.p. di 28 de dezëmber dl 2001, n. 19.

Art. 2  (Dovëis dles comunités comprensoriales)

(1) La comunité comprensoriala:

  1. osservëia i interesc che le comprensore á deboriada;
  2. promöi y coordinëia les scomenciadies por le svilup cultural, sozial, economich y ecologich y les fej valëi ti confrunc dles autorités competëntes.

(2) La Provinzia y i Comuns pó ti deleghé ala comunité comprensoriala dovëis de carater suracomunal.

(3) La comunité comprensoriala eserzitëia implü funziuns che ti vëgn atribuides cun lege provinziala.

Art. 3  (Statut)

(1) La comunité comprensoriala se basëia sön n statut, tl respet dles desposiziuns de chësta lege.

(2) Tl statut mëssel danterater ester:

  1. la determinaziun di comuns che fej pert dla comunité comprensoriala y de süa sënta;
  2. l'indicaziun di fins;
  3. les normes sön la composiziun y la lîta indireta di organs tl respet dla lege provinziala di 8 de merz dl 2010, n. 5, y mudaziuns suandëntes; 4)
  4. les funziuns di organs, ince fajon referimënt a normes regolamentares de carater organisatif che ti atribuësc ala presidënta/al presidënt dla comunité comprensoriala, ales referëntes/ai referënc dla comunité comprensoriala o ala junta comprensoriala le podëi da adoté ince ac de carater tecnich-gestional; 5))
  5. les normes sön le funzionamënt di organs;
  6. l’ordinamënt di ofizi y di sorvisc;
  7. la partezipaziun finanziara di singui comuns;
  8. la consistënza de patrimone;
  9. l'afidamënt dl sorvisc de tesorier dla comunité comprensoriala. 6)

(3) Les deliberaziuns de aprovaziun y de mudaziun dl statut vëgn adotades dal consëi comprensorial cun la maioranza de dui terzi dles usc di comëmbri. 7)

(4) Sce al ne vëgn nia arjunt na maioranza dles usc cualificada preodüda dal coma 3, vëgn la litaziun fata ciamó n iade tles sentades suandëntes, che mëss gní cherdades ite te 30 dis. Le statut vëgn aprové o mudé sce al vëgn arjunt por dui iadi la usc consenziënta dla maioranza assoluta dles aconsiadësses y di aconsiadus dla comunité comprensoriala.

(5) Le statut o la mudaziun dl statut vëgn metüs fora sön la tofla ofiziala dla comunité comprensoriala por 30 dis indolater y vá en forza le trentejim de do che ai é gnüs mazá sön la tofla ofiziala. Le statut varënt mëss gní publiché sön la plata internet dla comunité comprensoriala. 8)

4)
La lëtra c) dl art. 3, coma 2 é impröma gnüda sostituida dal art. 1, coma 1 dla l.p. di 7 de messé dl 2010, n. 10 y spo dal art. 8, coma 1 dla l.p. di 23 de dezëmber dl 2015, n. 18.
5)
La lëtra d) dl art. 3, coma 2 é gnüda sostituida insciö dal art. 1, coma 2 dla l.p. di 7 de messé dl 2010, n. 10.
6)
La lëtra i) dl art. 3, coma 3 é gnüda sostituida insciö dal art. 1, coma 3 dla l.p. di 7 de messé dl 2010, n. 10.
7)
L'art. 3, coma 3 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 4 dla l.p. di 7 de messé dl 2010, n. 10.
8)
L'art. 3, coma 5 é gnü ajunté dal art. 1, coma 5 dla l.p. di 7 de messé dl 2010, n. 10.

Art. 4  (Organs)   delibera sentenza

(1) I organs dla comunité comprensoriala é:

  1. le consëi comprensorial;
  2. la junta comprensoriala;
  3. la presidënta/le presidënt;
  4. la revisuria/le revisur di cunc.

(2) Dl consëi comprensorial fejel pert:

  1. les omboltes/i ombolc di comuns che fej pert dla comunité comprensoriala o da na porsona delegada da ëres/ëi;
  2. na rapresentanta/n rapresentant implü por i comuns cun n numer d'abitanc danter 5.001 y 10.000;
  3. döes rapresentantes/dui rapresentanc implü por i comuns cun plü co 10.000 abitanc.

Sce al ne gniss insciö nia respeté la consistënza di grups linguistics vëgn les rapresentantes/i rapresentanc implü metüs da chi comuns che á la porcentula plü alta de chësc grup linguistich. I comëmbri implü vëgn litá dai consëis de comun che tol pert y pó ince gní chiris fora danter zitadines y zitadins che ne fej nia pert di consëis de comun mo che á düc i recuisic por gní litá aconsiadus de comun. Al é da garantí la partezipaziun dles mendranzes politiches tl respet dl articul 7, coma 3 dl decret dl Presidënt dla Republica di 22 de merz dl 1974, n. 279. Por calcolé fora le numer dles rapresentantes/di rapresentanc implü tl consëi comprensorial vëgnel fat referimënt ala situaziun dla popolaziun ai 31 de dezëmber dl ann dan da chël dl insediamënt. La composiziun dl consëi comprensorial mëss s'adegué ala consistënza di trëi grups linguistics che é tl raiun comprensorial, che resultëia dal'ultima cumpëda ofiziala dla popolaziun. Tles comunités comprensoriales cun competënza sön le raiun de comuns ladins mëssel a vigni moda gní garantí la rapresentanza dl grup linguistich ladin.

(3) Tl consëi comprensorial mëssel gní rapresenté trami i gëndri.

(4) Le consëi comprensorial vëgn renové vigni cin' agn. La dorada dl'inciaria dl consëi comprensorial toma adöm cun chëra di consëis de comun. Le consëi comprensorial resta tl'inciaria cina so insediamënt nü.

(5) La junta comprensoriala é metüda adöm dala presidënta/dal presidënt che la presidiëia y da n numer de referëntes/referënc stabilí dal statut, nia sura döes/dui por comunité comprensoriala cina 26.000 abitanc, nia sura cater por les comunités comprensoriales cina 80.000 abitanc y alplü sis por les atres comunités comprensoriales. Sce al vëgn preodü dal statut pó öna dles referëntes/un di referënc gní nominé vizepresidënt, che sostituësc la presidënta/le presidënt sce ara/al ess da mancé o temporaneamënter nia da sciafié y eserzitëia sües funziuns. Sce al n'é nia gnü nominé na vizepresidënta/n vizepresidënt o sce ara/al mancia o ne sciafia temporaneamënter nia, él la referënta plü atempada/le referënt plü atempé che eserzitëia les funziuns dla presidënta/dl presidënt che mancia o ne sciafia temporaneamënter nia. Por calcolé fora le numer dles referëntes/di referënc dla comunité comprensoriala, en ocajiun dl insediamënt dla junta comprensoriala nöia, vëgnel tigní cunt dla situaziun dla popolaziun aplicada canche al é gnü nominé le consëi comprensorial.

(6) La Junta provinziala stabilësc deboriada cun le Consëi di comuns les indenisaziuns che ti speta ales aministradësses/ai aministradus y ala revisuria/al revisur di cunc dles comunités comprensoriales.  9) 10)

massimeBeschluss vom 20. Dezember 2010, Nr. 2094 - Bezirksgemeinschaften - Amtsentschädigungen der Verwalter und Vergütungen der Rechnungsrevisoren (abgeändert mit Beschluss Nr. 436 del 21.06.2022)
9)
L'art. 4 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 6 dla l.p. di 7 de messé dl 2010, n. 10.
10)
L'art. 4, coma 6 é gnü sostituí insciö dal art. 35, coma 1 dla l.p. di 23 de dezëmber dl 2015, n. 18.

Art. 5  (Regolamënc)

(1) Tl respet dla lege y dl statut adotëia la comunité comprensoriala regolamënc por l'organisaziun di ofizi y di sorvisc y por l'eserzize dles funziuns.

(2) Les deliberaziuns de aprovaziun y de mudaziun dl regolamënt intern dl consëi comprensorial vëgn adotades dal consëi comprensorial cun les usc dla maioranza di comëmbri dl consëi assegná.  11)

(3) Tratan le tëmp de publicaziun pó vigni zitadina y zitadin fá obieziuns ala junta comprensoriala cuntra dötes les deliberaziuns. Les modalités, i tëmps y les prozedöres de resposta al'obieziun vëgn discipliná cun regolamënt.  11)

11)
I comesc 2 y 3 dl art. 5 é gnüs ajuntá dal art. 1, coma 7 dla l.p. di 7 de messé dl 2010, n. 10.

Art. 6  (Control dles comunités comprensoriales)

(1) La verda sön la comunité comprensoriala y le control sön sü organs vëgn eserzitá dala Junta provinziala, aladô dl articul 54, coma 1, numer 5 dl decret dl Presidënt dla Republica di 31 d'agost dl 1972, n. 670, y sön la basa dles normes varëntes por i comuns.  12)

12)
L'art. 6 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 8 dla l.p. di 7 de messé dl 2010, n. 10.

Art. 7  (Personal)

(1) Tl respet dles desposiziuns preodüdes dal articul 3 él da apliché por la regolamentaziun dla posiziun iuridica dles secreteries generales/di secreters generai dles comunités comprensoriales les desposiziuns varëntes por i secreters de comun y, por la regolamentaziun dla posiziun iuridica dl ater personal dependënt, les desposiziuns dles leges provinziales en materia de personal.

(2) Por la nominaziun de secreter general/secreteria generala dla comunité comprensoriala vëgnel apliché la regolamentaziun varënta por i comuns por la nominaziun de secreter general/secreteria generala de secunda classa. Al concurs pól ince tó pert che che á le zertificat d'abilitaziun preodü dal articul 146 dla lege regionala di 3 de ma dl 2018, n. 2, y mudaziuns suandëntes, y á lauré sciöche diretur/direturia de repartiziun o d'ofize o de comunité comprensoriala por almanco trëi o sis agn, o sciöche dependënt publich/dependënta pubölica tl otavo livel funzional por altamo nü agn. Le secreter general/La secreteria generala dla comunité comprensoriala eserziëia ince les funziuns de diretur general/direturia generala aladô dl articul 134 dla lege regionala di 3 de ma dl 2018, n. 2. 13) 14)

(2-bis) Por le personal dirigënt dles comunités comprensoriales vëgnel apliché le titul I dla lege provinziala di 21 de messé dl 2022, n. 6, y mudaziuns suandëntes. Al personal dirigënt di sorvisc soziai ti vëgnel reconesciü la cualificaziun de dirigënt/dirigënta de pröma fascia y a düc i atri dirigënc/dötes les atres dirigëntes ti vëgnel reconesciü la cualificaziun de dirigënt/dirigënta de secunda fascia. 15)

(2-ter) Tl caje de assënza o impedimënt pó le personal dirigënt gní sostituí dal secreter general/dala secreteria generala. 16)

(3) Düc i posć ocupá, sides chi dl personal a tëmp indeterminé che chi dl personal a tëmp determiné, mëss gní preodüs tl organigram dla comunité raionala. Al é stlüt fora le personal sajonal tut sö aladô dl articul 18 dla lege di 31 de jená dl 1994, n. 97, y mudaziuns suandëntes, y le personal cun handicap aladô dla lege di 12 de merz dl 1999, n. 68, y mudaziuns suandëntes, tut sö do avëi stlüt jö na convenziun individuala por l’inserimënt tl monn dl laur aladô dl articul 14, coma 1, lëtra d) dla lege provinziala di 14 de messé dl 2015, n. 7, o avëi stlüt jö na convenziun individuala por le laur aladô dla lëtra a) dl coma 1 dl articul 16 dla lege provinziala di 14 de messé dl 2015, n. 7, o avëi tut pert a n proiet por l’adoranza temporana de porsones dejocupades aladô dla lege provinziala di 11 de merz dl 1986, n. 11, y mudaziuns suandëntes, o avëi stlüt jö n practicum aladô dl articul 18 dla lege di 24 de jügn dl 1997, n. 196. Implü él stlüt fora i colaboradus y les colaboradësses di proiec che surantol la gestiun de proiec dl’UE por les Comunités raionales o sü comuns por la dorada dl proiet, sciöche ince les assunziuns de personal eventuales regolamentades da leges speziales che prevëiga assunziuns defora dal organigram.  17)

(4) L’organigram ne pó nia superé i parametri stabilis cun regolamënt. 18)

13)
L'art. 7 é gnü sostituí insciö dal art. 1, coma 9 dla l.p. di 7 de messé dl 2010, n. 10
14)
L'art. 7, coma 2 é naota gnü sostituí dal articul 3, coma 1 dla l.p. di 24 de setëmber dl 2019, n. 8, y spo mudé insciö dal art. 4, coma 1 dla l.p. di 29 de jügn dl 2023, n. 12.
15)
L'art. 7, coma 2-bis é gnü ajunté dal art. 4, coma 2 dla l.p. di 29 de jügn dl 2023, n. 12.
16)
L'art. 7, coma 2-ter é gnü injunté dal art. 4, coma 2 dla l.p. di 29 de jügn dl 2023, n. 12.  
17)
L'art. 7, coma 3 é gnü ajunté dal art. 14, coma 1 dla l.p. di 10 de jená dl 2022, n. 1, y spo mudé dal art. 5, coma 1 dla l.p. di 16 d'agost dl 2022, n. 10.
18)
L'art. 7, coma 4 é gnü ajunté dal art. 14, coma 1 dla l.p. di 10 de jená dl 2022, n. 1.

Art. 8 19)

19)
L'art. 8 é gnü abroghé dal art. 1, coma 10 dla l.p. di 7 de messé dl 2010, n. 10

Art. 8/bis  (Aministraziun trasparënta)

(1) Por les comunités comprensoriales vel, tan inant che ares é compatibles, les desposiziuns sön les oblianzes de publizité, trasparënza y difujiun de informaziuns da pert dles aministraziuns publiches che vëgn aplicades ai comuns.

(2) La desposiziun preodüda dal articul 14, coma 1, lëtra f) dl decret legislatif di 14 de merz dl 2013, n. 33 vëgn ma aplicada ai comëmbri dla junta comprensoriala.

(3) An se crüzia dl’atuaziun de chësc articul cun les ressurses umanes, stromentales y finanziares desponibles aladô legislaziun varënta y, a vigni moda, zënza de majeres spëises o spëises nöies por la finanza publica.  20)

20)
L'art. 8/bis é gnü injunté dal art. 3, coma 1 dla l.p. di 26 de setëmber dl 2014, n. 8.

Art. 9  (Normes finanziares)

(1) Ales comunités comprensoriales ti spetel i finanziamënc preodüs dales normes varëntes a bëgn dles comunités da munt y di consorc danter ënc locai por l'eserzize dles funziuns, por la realisaziun de operes y implanc publics sciöche ince por l'istituziun y la gestiun di sorvisc preodüs dal articul 2.

(2) Sce n ënt publich ti deleghëia funziuns ala comunité comprensoriala él chësc che mët a desposiziun i mesi finanziars che é debojëgn.

(3) I finanziamënc dles spëises corëntes dles comunités comprensoriales é metüs a ciaria dl fonds ordinar preodü dal articul 4 dla lege provinziala di 14 de forá dl 1992, n. 6, y vëgn stabilis tl cheder dl'acordanza preodüda dal articul 2 dla medema lege.  21)

21)
L'art. 9 é gnü mudé dal art. 15 dla l.p. di 13 d'otober dl 1993, n. 15.

Art. 10  22)

22)
Sostituësc l'art. 5, coma 2 dla l.p. di 11 de jügn dl 1975, n. 27 y müda l'art. 3, coma 6 dla l.p. di 21 de messé dl 1977, n. 21.

Art. 11  (Norma transitora)

(1) Cun faziun dal 1. de messé dl 1991 é les comunités comprensoriales preodüdes dal articul 1 la sozesciun dles comunités da munt, de val o comprensoriales che é en chë data, aladô de sciöche i raiuns teritoriai de competënza vá adöm o vá en gran pert adöm; chësc vëgn constaté cun deliberaziun dla Junta provinziala.

(2) I organs di ënc preodüs dal coma 1, che é en ciaria ala data dl 1. de messé dl 1991, eserzitëia inant sües funziuns cina canche al vëgn lité i consëis comprensoriai nüs. Les lîtes relatives mëss gní tignides cina ai 31 de dezëmber dl 1991.

(3) Les comunités comprensoriales preodüdes dal articul 1 vëgn, cun faziun dal 1. de messé dl 1991, suzessuries legales te düc i raporc iuridics atifs y passifs, cun lapró ince chi de natöra patrimoniala o demaniala, dles comunités da munt, de val o comprensoriales.

Chësta lege gnará publicada tl Boletin Ofizial dla Regiun. Vigni porsona a chëra che al ti speta mëss la respeté y la fá respeté sciöche lege dla Provinzia.