(1) Vigni zënter de consulënza mëss avëi n grup de laûr metü adöm da:
- dui consulënć familiars, un de chisc laureè te psicologia o pedagogia y l'ater cun le diplom d'assistënt sozial,
- n dotur, sce ara va spezialisé te assistënza al pert y ginecologia,
- na êfon.
(2) Vigni zënter de consulënza po inće s'anuzé dla colaboraziun di spezialisć de genetica, urologia, dermatologia, soziologia, pediatria, neuropsichiatria y d'atri spezialisć, sciöche inće esperć de dërt, legislaziun dl laûr, pedagogia y argomënć de morala.
(3) Sce le dotur preodü dala lëtra b) dl pröm coma ne é nia spezialisé te assistënza al pert y ginecologia, mëss le zënter de consulënza avëi altamo un n colaboradù spezialisé estern.
(4) Le personal preodü dai dui comesc denant, sciöche inće le dotur preodü dala lëtra b) y l'êfon preodüda dala lëtra c) dl pröm coma laôra o cun n raport da profescionist lëde, do avëi stlüt jö na convenziun aposta, o cun n'inćiaria aladô dles modalitês y di limić preodüs dales desposiziuns dles singoles aministraziuns. I comuns y i consorc di comuns s'anüza dandatöt dles êfons de comun.
(5) Por le funzionamënt di zëntri de consulënza por les families metüs sö dai comuns y dai consorc di comuns vëgn le personal preodü dala lëtra a) dl pröm coma tut sö aladô dles desposiziuns varëntes por les aministraziuns nominades dessura.
(6) Por le funzionamënt di zëntri de consulënza por les families provinziai vëgnel metü sö le rode spezial di sorvisc de consulënza por les families preodü dala tabela injuntada a chësta lege. Por ti podëi pormez ala cariera diretiva dl rode spezial nominé dessura val debojëgn dla laurea de psicologia o pedagogia. Por ti podëi pormez ala cariera de conzet dl rode spezial nominé dessura val debojëgn dl diplom de assistënt sozial.
(7) Sce ara ne va nia da ciafè personal che ô surantó, inće sce al à la laurea de psicologia o pedagogia, n raport de laûr subordinè a tëmp plëgn, po la Provinzia, i comuns y i consorc di comuns surandè inćiaries profescionales regolades da convenziuns aposta.
(8) Olache ara ne va nia da ciafè personal cun le diplom de assistënt sozial po la Provinzia, i comuns y i consorc di comuns surandè inćiaries cun contrat de dërt privat a porsones aratades adatades, tan inant che ares à altamo n diplom de scora alta.
(9) Por le personal preodü dai comesc cater, sis, set y ot de chësc articul vêlel inant la facolté dla junta provinziala da surandè inćiaries, sides de laûr subordiné che a titul profescional, aladô dl articul 25 dla lege provinziala di 3 de messè dl 1959, n. 6, y mudaziuns y integraziuns suandëtes.
(10) Le zënter de consulënza s'anüza naôta dl personal dles strotöres dl sorvisc sanitar nazional.
(11) Le desfiramënt di sorvisc aministratifs di zëntri de consulënza vëgn garantì da personal dles aministraziuns che gestësc i zëntri de consulënza.
(12) Le personal sanitar y sozial laôra aladô de modalitês de laûr de grup, tol dezijiuns deboriada, surantol la responsabilité deboriada y colaborëia cun d'atri operadus publics sanitars y soziai sön le teritore. La responsabilité por la coordinaziun dl laûr de grup ti vëgn dada a n operadù dl sorvisc proponü dai mëmbri dl grup de laûr.
(13) Le grup de laûr po gnì daidé da colaboradus esterns esperć tl ćiamp sozial, sanitar o dla problematica familiara plü en general. Chëstes porsones dà süa colaboraziun sciöche volontares y ćiara dles families che se stënta a livel pratich, les dëida realisé i consëis ciafà tl zënter de consulënza y mantignì i contać cun d'atres strotöres soziales por les families.
(14) Ai colaboradus nominà dessura ti vëgnel a vigni moda garantì la retüda dles spëises sostignides.
(15) Les porsones che laôra, bel anfat te ći funziun, tl ćiamp dl sorvisc mëss osservè le socrët profescional y d'ofize.