Cëla l articul 17, comes dal 120 al 128 dla lege di 15 de mei 1997, n. 127, mudà dal articul 1, coma 15, dla lege 14 de jené 1999, n. 4:
Art. 17.
(120) N desvieda ala pruzedures de prugramazion aldò dla lege di 7 de agost 1990, n. 245, y mudazions y ntegrazions suzessives, vëniel lascià pro l’istituzion de na università nia statela tl teritore dla Provinzia autonóma de Bulsan y dla Region autonóma dla Val d’Aosta, metudes a jì da ënc y da privac. L Minister per l’universiteies y la nrescida ti dà a chësta istituzions universiteres, n cuncurdanza respetivamënter cun la Provinzia autonóma de Bulsan y la Region autonóma dla Val d’Aosta, tres decret, l’autorisazion de cunferì tituli de stude universiteres cun valor legal. Dan che chisc decrec vën emanei, vëniel audì la minonga dl “Osservatorio per la valutazione del sistema universitario” per cie che reverda la dotazion didatica, scientifica, strumentela, finanziela y de frabica sciche nce l organich dl personal dozënt, l personal de nrescida y l personal nia nseniant. Tres la mudazion dl statut iel puscibl istituì cursc de stude nueves, ala fin de chëi che i urdinamënc de stude valëivli vëij danora la relasceda de tituli cun valor legal, sce i cursc vën istituìi tl teritore dla Provinzia de Bulsan y dla Region autonóma dla Val d’Aosta. I cuntribuc che l Stat ti cunzed ala istituzions didatiches y de nrescida, vën determinei uni ann cun decret dl Minister per l’universiteies y la nrescida, n cuncurdanza respetivamënter cun la Provinzia autonóma de Bulsan y la Region autonóma dla Val d’Aosta ti lims dl stanziamënt de bilanz udù danora per la universiteies nia stateles tl preventif dla spëises dl Ministere per la universiteis y la nrescida scientifica y tecnologica. La funzions aministratives, che reverda l’universiteies te chësc coma, particularmënter chëles n cont di statuc y di regulamënc didatics, vën eserzitedes dal Ministere per la università y la nrescida scientifica y tecnologica a una respetivamënter cun la Provinzia autonóma de Bulsan y cun la Region autonóma dla Val d’Aosta.
(121) Aldò dl articul 17 dl test unich dla leges costituzioneles che reverda l Statut speziel de autonomia per l Trentin-Südtirol, apurvà cun decret dl Presidënt dla Republica di 31 de agost 1972, n. 670, ie ala Provinzia autonóma de Bulsan atribuì l pudëi de emané normes legislatives tla materia dl finanziamënt dl’università aldò dl coma 120 y tla materia dl frabiché universiter, tlo leprò toca nce la vela dla sperses y l’acuisizion – ënghe tres despuscion – dla imubilies che ie de bujën. Do l’emanazion dla normes nunziedes dessëura eserziterà la Provinzia la funzions aministratives relatives. Per cie che reverda l’atribuzion ala Region autonóma dla Val d’Aosta dl pudëi legislatif tla materia aldò de chësc coma se teniran, do l’emanazion dl decret de autorisazion nunzià tl coma 120, segonda frasa, ala pruzedura aldò dl articul 48/bis dl Statut speziel per la Val d’Aosta, apurvà cun lege costituzionela di 26 de fauré 1948, n. 4, y mudazions suzessives.
(122) L’università de Trënt y l’universiteies nunziedes tl coma 120 sustën y svilupea la cunlaurazion scientifica cun l’universiteies y i zëntri de nrescida di autri stac y n particuler di stac cumëmbri dl’Union europea sibe per bujëns de tuéda scientifica che de nseniamënt. L’acurdanzes de cunlaurazion scientifica possa udëi danora l’esecuzion sibe de cursc ntegrei de stude, pra tramedoi universiteies o pra una d’ëiles, sciche nce programs de nrescida njuntei. La medema universiteies recunësc la validità di cursc dejëuc o dla pertes di planns de stude dejëuc dai studënc pra l’universiteies y la istituzions universiteres oradecà, sciche nce i tituli universiteres arjonc ala fin di cursc ntegrei.
(123) Sce l’acurdanzes de cunlaurazion aldò dl coma 122 reverda l’istituzion de cursc de laurea, de diplom y de dutorat de nrescida ieles da comuniché al Minister per la università y la nrescida scientifica y tecnologica tl lim de trënta dis da canche les ie unides stipuledes. Tl cajo che l Minister ne purtëssa a esprescion, tl lim de tëmp de trënta dis da canche l à giatà l’acurdanzes nunziedes, deguna obiezions per rejons de cuntrasć cun la lege, cun l’ublianzes internaziuneles dl Stat talian y cun i criteres cuntenìi ti decrec aldò dl coma 95, devënta chësta acurdanazes esecutives.
(124) Al’università, nunzieda tl coma 120, istituida tl raion dla Provinzia autonóma de Bulsan vëniel aplicà la despusizions aldò di articuli 170 y 332 dl test unich dla leges sun l’istruzion postsegondera, apurvà cun decret dl rë di 31 d’agost 1933, n. 1592, y mudazions y ntegrazions suzessives. La despusizions nunziedes vel mé per i gradi y tituli de stude relascei ti Stac cumëmbri dl’Union europea y che vën recunesciui diretamënter, zënza ejams ntegratifs, ti tesć valëivli sun i barac de notes danter la Republica taliana y uni Stat cumëmber dl’Union europea, ënghe sce tl’università inant nunzieda ne fossa la faculteies curespundëntes nia njiniedes ite. Tl cajo che chisc barac de notes udëssa danora per l recunescimënt dla valivanza de n valgun tituli y gradi, ejams ntegratifs, ie l’aplicazion dla despusizions aldò dl test unich nunzià, apurvà cun decret dl rë n. 1592 di 1933, sometuda al’ativazion, pra l’università nunzieda te chësc coma, de cursc universiteres che reverda chisc tituli y gradi.
(125) I organns cumpetënc dl’università de Trënt possa dé orden ala numinazion a prufessëur de prima fascia, de prufessëur assozià o de assistënt universiter, per tlameda direta, studieusc che à te universiteies oradecà cualificazions analoghes a chëles nunziedes y ududes danora dal urdinamënt universiter talian, tla mesura mascima, per l’università de Trënt, dl 30 per cënt dl organich dl personal udù danora per uni sort de cualificazion. La puscibltà de numinazion aldò de chësc coma vën nce aplicheda, tla mesura mascima respetivamënter dl 50 y dl 70 per cënt al’università istituida tl teritore dla Region autonóma dla Val d’Aosta y al’università istituida tla Provinzia autonóma de Bulsan; da chësta mesures possel mo unì desvià do che n ie unic a una cun l Minister per la universiteies y la nrescida scientifica y tecnologica.
(126) L’università de Trënt y l’universiteies aldò dl coma 120 possa istituì la facultà de scienza dla furmazion primera. Dan che l curs de laurea posse unì ativà, muessa i cursc urdeneres de trëi ani per la scola de educatëures dla scolina y i cursc urdeneres de cater ani dla scola magistrela y di istituc magistrei unì tëuc ju.
(127) Per sustenì la realisazion dl’acurdanzes de cunlaurazion internaziunela dl’università de Trënt, che à coche cuntenut l cunferimënt dl titul de dutorat de nrescida, vën pra la prima aplicazion dla despusizions aldò dl coma 95, pustom c), tl cheder di programs dl’Union europea, chësc medemo titul relascià dal’università nunzieda te chësc coma ti lims di dutorac de chëi che la ie sënta aministrativa. Te chisc caji vën la cumiscion per la valutazion di lëures de dutorat aldò dl articul 73 dl Presidënt dla Republica di 11 de lugio 1980, n. 382 remplazeda da na cumiscion numineda dal Retëur, che ie metuda adum da esperc dl setor, de chëi che almanco doi ie prufessëures urdeneres y un prufessëur assozià. Almanco doi cumëmbri dla cumiscion ne daussa nia vester dla università nunzieda.
(128) La Provinzia autonóma de Trënt possa cumandé, cun leges provinzieles, aldò dl articul 17 dl test unich dla leges costituzioneles che reverda l Statut speziel per l Trentin-Südtirol, apurvà cun decret dl Presidënt dla Republica di 31 de agost 1972, n. 670, la cunzescion de cuntribuc a bën dl’università de Trënt per l svilup dla nrescida scientifica y per l’atuazion de programs spezifics y proiec de furmazion.