(1) L’atività dl cumerz ala menuda ie lasceda pro ti raions mescedei y ti raions produtifs, ti lims nunziei te chësc articul. Per la segurazion dl cumerz de ujinanza possela oradechël unì lasceda pro tla lercs publiches, ti lims fissei dala planificazion cumenela.
(2) L cumerz ala menuda praticà tla forma dl zënter cumerziel, coche definì tl urdinamënt dl cumerz n forza, ie lascià pro ti raions mescedei, sce la luegia nteresseda ie reguleda da n plan de atuazion apurvà, a chël che l ti ie jit danora na valutazion ambientela strategica (VAS).
(3) Ti raions produtifs possel unì vendù la marcanzia iló produjeda y cie che ie diretamënter lià limpea.
(4) Ti raions produtifs possel unì vendù marcanzies śarëuses. Sciche marcanzies śarëuses vëniel ratà chëles che per si dimenscions y carateristiches, per la deficulteies liedes a si muvimënt y nce pervia de limitazions eventueles al trafich, ne possa nia unì pitedes ti raions residenziei te na mesura che tleca per sodesfé la dumanda y i bujëns. Chësta marcanzies ie:
- veiculi, cun leprò la mascins de costruzion;
- mascins y prudoc per l’agricultura;
- materiai de costruzion;
- mascins d’adurvanza;
- cumbustibli;
- mubilia;
- buandes te mpacamënc tl format al ngros.
(5) Ti raions produtifs possel nce unì vendù articuli che toca leprò pra la marcanzia aldò dl coma 4, a cundizion che la seuraspersa de venduda reste resserveda dantaldut a chësta marcanzies. I articuli che toca leprò vën fissei dala Jonta provinziela.
(6) Per i fins nunziei ti comes 3, 4 y 5 determinea la Jonta provinziela criteres mplu y, a una cun l Cunsëi di Chemuns, l numer de lueges auti che ie de bujën n raport ala sëuraspersa de venduda. La Jonta provinziela determinea oradechël i criteres per la venduda di prudoc de fabrich.
(7) Ti raions produtifs iel nce lascià pro l cumerz ala menuda de prudoc agricui tla cooperatives de produzion agricula o ti locai de sozieteies cuntroledes da chëstes. Chisc prudoc vën determinei dala Jonta provinziela.
(8) Per l eserzize dl cumerz ala menuda, nce tla forma dl zënter cumerziel, de marcanzies defrëntes da chëles aldò di comes 3, 4, 5 y 7, vëniel individuà ti raions produtifs raions aposta tl plan cumenel per l teritore y la cuntreda aldò dla pruzedura nunzieda tl articul 53, comes 11,12,13 y 14, a cundizion che l ne sibe deguna sperses a despusizion y cun dimenscions adatedes tl zënter storich, ti raions residenziei y ti raions de recualificazion urbanistica dl Chemun o di Chemuns nteressei dala fazions curespundëntes.
(9) Sce la sperses nunziedes tl coma 8 ie unides asseniedes a priejes arbassei o sce per la compra de chëstes, nce tla forma de leasing, iel unì cunzedù aiuc, muessel unì paià dan la individuazion definitiva tl plan urbanistich al ënt asseniadëur la soma curespundënta ala defrënza danter l valor de marcià tl mumënt dla individuazion y l priesc de zescion paià al ënt asseniadëur, chël uel dì che l ti muessa unì retù al ënt cunzedënt i aiuc cunzedui. La somes respetives vën revalutedes sun la basa dla variazions dl indesc dl cost dla vita che resultea dai relevamënc dl Istitut naziunel de statistica.
(10) Tla sperses destinedes al cumerz ala menuda te raions produtifs cumporta la chëuta de cunzescion rateda aldò dl cost de costruzion l diesc percënt dl cost de costruzion.
(11) La despusizions nunziedes ti comes 8, 9 y 10 ne vën nia aplichedes ai eserzizies de cumerz ala menuda nluegei tl raion produtif che vënd marcanzia defrënta da chëla nunzieda ti comes 3, 4, 5 y 7, y che dan i 12 de nuvëmber 2014 à bele scumencià legitimamënter si atività, ora che sce i à la ntenzion de amplië, trasferì o cunzentré si ativiteies.