In vigore al

RICERCA:

In vigore al: 21/11/2014

i) Lege provinziala di 19 de forà dl 2001, n. 51)
Ordinamënt dla profesciun de maester de schi y dles scores de schi

Visualizza documento intero
1)
Publicada tla injunta n. 1 tla G.U. 6 de merz 2001, n. 10.

Art. 15 (Scores de schi)

(1)  Aladô de chësta lege vëgn conscidrada scora de schi vigni organisaziun che laora tl teritore provinzial che mostra sö n´ativité coordinada de de plü maestri de schi por l´insegnamënt dles tecniches y dles conoscënzes di sporć söla nëi, inće cun d´atri injins che i schi y por l´acompagnamënt di tliënć söi schi.

(2)  La scora de schi mëss garantì n´oferta poscibilmënter ampla de düć i sorvisc tles singules disciplines.

(3)  Por l´eserzize de na scora de schi val debojëgn dl´autorisaziun dl assessur provinzial competënt. An po fà recurs cuntra la dezijiun dl assessur provinzial pro la Junta provinziala. 11)

(4)  Chëstes é les Les condiziuns por ciafè l´autorisaziun da daurì na scora de schi:

  1. maestri de schi che fej pert dl personal insegnant permanënt colaborëia cun la scora de schi tratan döta la sajun schiistica, por garantì n sorvisc y n’oferta zënza interuziun. Sön domanda ti mëssel gnì menè al ofize provinzial competënt la documentaziun sön vigni maester de schi che desmostra süa colauraziun efetiva;
  2. a scora de schi sotesta a n statut democratich, che garantësces na partezipaziun efetiva di mëmbri ti organns che delibrëia y la sudivijiun dl davagn dla scora de schi en proporziun ales prestaziuns profescionales efetives, tignin cunt dles spezialisaziuns o cualificaziuns eventuales di mëmbri;
  3. a će dla scora de schi mëssel ester n diretur cun na cualificaziun adatada;
  4. la scora de schi mëss avëi n ofize adatè a süa dimenjiun y ala capazité de tó sö i tliënć dl raiun dai schi y n post d´abinada adatè, cun na tofla esterna, sciöche inće n ćiamp da se eserzité, y ara mëss garantì le funzionamënt zënza interuziun intratan döta la sajun da d´invern o da d´isté;
  5. la denominaziun dla scora de schi mëss se desfarenzié avisa dales atres scores de schi autorisades por tignì fora vigni poscibilité de confujiun, y mëss contignì almanco öna de chëstes denominaziuns : “Scuola di sci, Skischule, Scola de schi”, o indicaziuns analoghes tl caje de scores spezialisades;
  6. le raiun schiistich olache al vëgn daurì la scora de schi y olache chësta eserzitëia prinzipalmënter süa ativité mëss avëi, aladô sce ara se trata de na scora de schi, brëia o paslunch, assà implanć portamunt davërć y assà pistes dai schi o pistes da paslunch te de bones condiziuns;
  7. les scores de schi da d´isté po ma gnì autorisades te localitês olache ara va da eserzité chësta disciplina; la daurida é sajonala, limitada al’adoranza efetiva sön le teritore y al funzionamënt di implanć portamunt;
  8. la scora de schi mëss gnì manajada a na manira da promöie i interesc generai dl sport di schi, la segurëza da jì cun i schi y i interesc dl turism inće tolon pert ales scomenciadies de promoziun da pert dles organisaziuns y dles aziëndes turistiches por fà crësce le turism tles localitês da d´invern y colaboran cun les autoritês dla scora y cun les assoziaziuns dl sport por sostignì y slarié fora le jì cun i schi inanter i jogn. 11)
11)
I comesc 3 y 4 dl art. 15 é gnüs mudà insciö dal art. 14, coma 1 dla l.p. di 19 de messè dl 2013, n. 11.