In vigore al

RICERCA:

In vigore al: 11/09/2012

a) Lege provinziala di 19 de setëmber dl 2008, n. 71)
Regulamentazion dla "feries sun l luech da paur"

1)

Publicheda tl B.U. Ai 30 de setëmber 2008, nr. 4.

Art. 1 (Finalità)

(1) La Provinzia autonoma de Bulsan sustën, a una cun i programs per l svilup rurel dla Union europeica y dl Stat, "la feries sun l luech da paur" cun l fin de ncurajé l svilup y la recustituzion dl balanz di raions agricui y la permanënza di paures tla cuntredes rureles, de promuever la multifunzionalità tl'agricultura y la defrenziazion dl davani di paures, de valorisé i prudoc locai y la usanzes tradiziuneles y nce de purté pro al mantenimënt dla cultura rurela y al'educazion al maië sann.

Art. 2. (Definizion dl'ativiteies "feries sun l luech da paur")  delibera sentenza

(1) Cun l'ativiteies "feries sun l luech da paur" ntënden l servisc rezetif y de alojamënt per ghesć pità da pert di mprenditëures agricui nunziei tl articul 2135 dl codesc zevil – nce tla forma de sozieteies de persones o tla forma de n'assoziazion – y denuminei tlo dedò mprenditëur agricul, tres la nuzeda de si azienda n cumbinazion cun la laurazion dl terac, la cultivazion dl bosch y l zidlamënt de bestiam.

(2) Aldò dl articul 230-bis dl codesc zevil muessa l'atività "feries sun l luech da paur" unì eserziteda dantaldut dal mprenditëur agricul y dala persones de si familia. La persones che dejëuj l'ativiteies "feries sun l luech da paur" vën ratedes lauranc agricui ai fins dla despusizions valëivles sun l tratamënt de previdënza, d'assegurazion y dla chëutes.

(3) L'ativiteies "feries sun l luech da paur" tòl ite:

  1. pité alojamënt a ghesć te locai;
  2. dé ora da maië y da bever sun l luech da paur ("Hofschank"), te mediei sa mont ("Almschank"), te ustaries da paur (Buschenschank"), pra la trasses di troies per la rodes o coche party-service,
  3. urganisé, nce ora di grunc a despusizion dl'azienda, ativiteies recriatives, cultureles, didatiches, sportives, jites a pe y a ciaval, urganisé pra l'azienda degustazions de prudoc dl luech da paur y di luesc dl raion ntëurvia, y mëter a jì ativiteies d'assistënza de persones, nce tres cunvenzions cun i ënc locai, al fin de valorisé l teritore y l patrimone culturel rurel.

(4) L'ativiteies nunziedes tl coma 3 possa unì eserzitedes adum o ndependentmënter. L'ativiteies de dé ora da maië y da bever sun l luech da paur y tla ustaries da paur ne ie nia cumpatibles la una cun l'autra.

(5) Cun aziendes agricules dl raion iel minà chëles nluegedes sun l teritore provinziel, tlo leprò toca nce la cooperatives de trasfurmazion y cumerzialisazion de prudoc da paur.

(6) Aldò dl articul 2, coma 5 dla lege di 20 de fauré 2006, n. 96, ie la ntredes che vën dal'ativiteies "feries sun l luech da paur" ai fins dl recunescimënt dla cualifiches defrëntes de mprenditëur agricul sciche nce dla priorità tl paië ora i cuntribuc, y a uni moda per uni auter fin che ne sibe nia de carater fischel, ratedes ntredes agricules.

massimeDelibera 9 dicembre 2008, n. 4617 - Determinazione dei presupposti per lo svolgimento dell'attività agrituristica (modificata con delibera n. 526 del 10.04.2012)

Art. 3. (Liam cun l lëur da paur)  delibera sentenza

(1) La Jonta provinziela determinea i criteres per la valutazion dl raport danter l'atività "feries sun l luech da paur" y l lëur da paur.

(2) La prevalënza dl lëur da paur ie mé determineda dal tëmp che ie de bujën per dejëujer chësta atività. Chësc tëmp muessa a uni moda vester plu lonch de chël adurvà per l'atività "feries sun l luech da paur".

(3) L lëur da paur vën a uni moda ratà fat cun prevalënza canche l'atività d'alojamënt y l'atività de dé ora da maië y da bever nteressea, respetivamënter, n numer de liec o de lueges da senté de al plu diesc.

massimeDelibera 9 dicembre 2008, n. 4617 - Determinazione dei presupposti per lo svolgimento dell'attività agrituristica (modificata con delibera n. 526 del 10.04.2012)

Art. 4. (Locai)  delibera sentenza

(1) L'ativiteies "feries sun l luech da paur" possa unì dejëutes sun i grunc dl'azienda agricula y tla frabiches o te pertes de chëstes nluegedes sun chisc grunc y che ne ie nia de bujën per mené l'azienda agricula. L'atività de "alojamënt sa mont" possa mé unì dejëuta dai mprenditëures agricui che pra la jita n forza de chësta lege ie bele scric ite tl indesc provinziel di mprenditëures che pieta l'atività de "feries sun l luech da paur".

(2) I locai nuzei per l'ativiteies de "feries sun l luech da paur" ie da raté abitazions da paur d'uni viers.

(3) I locai y i alojamënc destinei ai fins nunziei tl articul 2, coma 3, muessa avëi i recuisic adatei de stabilità, segurëza y aredamënt y vester njeniei ite cun servijes igenich-saniteres adatei ala sort d'atività y ala capazità rezetiva data sëura.

(4) Per eserzité l'atività de dé ora da maië y da bever tla forma de party-service muessel vester i locai adatei a njenië la spëisa y la buandes. I locai destinei a chësta atività muessa curespuender ala despusizions valëivles a livel provinziel per i locai destinei ala laurazion y ala preparazion di prudoc da paur.

massimeVerwaltungsgericht Bozen - Urteil Nr. 54 vom 14.03.2001 - Baugenehmigung - landwirtschaftlichen Betriebsgebäuden - Zweckbestimmung: Buschenschank - Einhaltung der urbanistischen Vorschriften

Art. 5. (Alojamënt)

(1) Dé albierch a ghesć te alojamënc ie sometù ala despusizions nunziedes tla lege provinziela di 11 de mei 1995, n. 12 y mudazions dadedò. L'atività possa unì dejëuta tl cheder dl volum abitatif lascià pro aldò dla despusizions dla leges urbanistiches.

(2) L'atività d'alojamënt possa nce tò ite l dé ora da maië y da bever ai ghesć alojei aldò dl coma 1. Te chësc cajo ne reprejentea l dé ora da maië y da bever ai ghesć alojei deguna atività a pert; la spëisa piteda, ora che l pan y la deuciaries da pech, muessa vester fata per almanco l 80 percënt da prudoc dl'azienda agricula o de aziendes agricules dl raion, nce assoziedes. La perzentuela data sëura ie ududa n referimënt ai prudoc che vën adurvei ntan dut l ann per l'atività de feries sun l luech da paur.

Art. 6. (Dé ora da maië y da bever)

(1) La spëisa y la buandes dates ora muessa vester fates per almanco l 80 percënt da prudoc dl'azienda agricula y dl'aziendes agricules dl raion, nce assoziedes, tlo leprò ie nce ratei i prudoc a carater alcolich y superalcolich. I prudoc dl luech da paur muessa reprejenté almanco l 30 percënt de duc i prudoc adurvei; l'autra pert di prudoc possa vester d'autra pruvenienza. La perzentueles ie da udëi n referimënt ai prudoc che vën adurvei per l'atività de feries sun l luech da paur ntan dut l ann.

(2)De produzion dl luech da paur ie ratedes la maiadives y la buandes prudotes, lauredes y trasfurmedes tl'azienda agricula, ma nce teles prudotes da materies primes zidledes tl'azienda y lauredes dedora de chësta, nce pra cooperatives de trasfurmazion y de cumerzialisazion de prudoc da paur.

(3) Sce l ne fossa – per gauja de forza plu auta sciche catastrofes ambienteles y epidemies de plantes o mueries de tieres azertedes dala Provinzia – nia puscibl respeté la perzentueles lim nunziedes tl coma 1, ti muessa chësc unì comunicà al chemun te chël che l'atività vën dejëuta. Do che l chemun à verificà l fat autoriseiel per n tëmp determinà l'eserzitazion dl'atività n desvieda ala perzentueles nunziedes tl coma 1.

(4) Dé ora da maië y da bever tl cheder dl'atività dla ustaries da paur ie mé cunzedù ti raions de cultivazion de vinies delimitei teritorialmënter dala Repartizion provinziela Agricultura. Per chësta atività muessa l mprenditëur agricul nce produjer vin y se nuzé de vin fat cun ua dl'azienda agricula nstëssa. L auter vin che vën jetà su muessa unì dal raion ntëurvia. I orares de giaurida mascims ne daussa nia vester plu lonc de chëi dac dant dal urdinamënt di eserzizies publics. L tëmp de giaurida per l'atività de ustaria da paur ie de al plu 180 dis al ann.

(5) N possa dé ora da maië y da bever sa mont ntan dut l ann a cundizion che la perzentueles fissedes tl coma 1 vënie tenides ite nce d'inviern. Sce l medel da mont vën menà da na cumenanza agrera o de nteres o da na urganisazion semienta, vën i prudoc di cumëmbri ratei prudoc dl luech da paur ai fins dl coma 1. I locai njeniei ite per chësta atività muessa respeté la despusizions provinzieles valëivles per i locai te chëi che l vën njenià y dat ora maiadives sa mont.

(6) Per dé ora da maië y da bever sun l luech da paur o sa mont, te mediei cun eserzize de dé ora da maië y da bever, ne daussa i posć da senté ti locai nia vester plu che 30. I orares de giaurida mascims ne daussa nia vester plu lonc de chëi fissei tla despusizions sun i eserzizies publics.

(7) Tenian cont dl'atività de restorazion sota forma de party-service determinea la Jonta provinziela ciuna sort de spëisa y ce buandes che possa unì dates ora.

Art. 7. (Tëmp liede y cultura)

(1) L'ativiteies nunziedes tl articul 2, coma 3, pustom c) daussa mé unì eserzitedes autonomamënter sce les ie obietivamënter liëdes al'atività da paur y al'autra ativiteies dejëutes per fé cunëscer i bëns culturei dla storia y dla cuntreda.

(2) Sce l'ativiteies aldò dl articul 2, coma 3, pustom c) ne ie nia liëdes al lëur da paur, dausseles mé unì dejëutes coche servijes sëuraprò y ntegratifs per i ghesć che sta tl'azienda agricula. Per la partezipazion a chësta ativiteies, nce sce facultativa, ne daussel nia unì udù danora n paiamënt.

Art. 8. (Comunicazion dl scumenciamënt dl'atività)

(1) L'ativiteies nunziedes tl articul 2 possa unì tëutes su pernanche la comunicazion dl scumenciamënt dl'atività ie unida prejenteda al chemun, te chël che l'atività de feries sun l luech da paur vën dejëuta. Chësta comunicazion muessa cuntenì:

  1. la detlarazion che atestea la cualifica de mprenditëur agricul aldò dl articul 2, coma 1;
  2. na descrizion prezisa dl'ativiteies che n uel dejëujer;
  3. la ndicazion dla frabiches y dla sperses che vën nuzedes per l'atività;
  4. la ndicazion dla capazità rezetiva;
  5. la ndicazion di orares de giaurida;
  6. sce damandà, nfurmazions sun i prudoc dl'azienda agricula y dl'aziendes agricules dl raion.

(2) Ala comunicazion iel da njunté:

  1. la documentazion adateda a mustré su l nluegiamënt y la grandëza dl'azienda agricula;
  2. la documentazion che azertea la furmazion prufescionela adateda dl mprenditëur agricul o de na persona de familia che tol pert al'atività de feries sun l luech da paur.

(3) Do che l chemun à fat i azertamënc che ie debujën possel, tl lim de tëmp de 60 dis, formulé usservazions mutivedes dajan dant n lim de tëmp per adatamënc. Sce la usservazions n cont dla mancianzes ne ie nia grieves possa l'atività unì meneda inant. Sce la mancianzes y la iregulariteies ie grieves, possa l chemun cumandé che l'atività vënie fermeda debota y che la reste chieta nchin che l nteressà ebe eliminà chësta mancianzes y iregolariteies tl lim de tëmp dat dant dal chemun y nchin canche l chemun ebe verificà che les ne ie nia plu.

(4) L chemun dà ora l'atestazion de iscrizion tl indesc cumenel di mprenditëures che pieta "feries sun l luech da paur", sce l ne vën pra i cuntroi nia usservà iregulariteies y mancianzes o tl cajo che les fossa unides usservedes, pernanche les ie unides eliminedes.

(5) Contra la negazion dl'iscrizion tl indesc cumenel "feries sun l luech da paur" possel unì fat recurs pra la Jonta provinziela tl lim de tëmp de 30 dis dala data dla nutificazion o dla comunicazion per via aministrativa dl pruvedimënt o da canche la persona nteresseda nen sibe unida a plëina cunescënza.

(6) Ora che sce les ie unides reabilitedes ne ti iel nia cunzedù dejëujer l'atività de "feries sun l luech da paur" a persones che:

  1. ti trëi ani passei ie unides cundanedes per un di delic nunziei ti articuli 442, 444, 513, 515 y 517 dl codesc penal, o per un di delic tla materia de igena y de sanità o de trapularia pra la preparazion de maiadives, udui danora da leges spezieles.
  2. ie sometudes a mesures de prevenzion aldò dla lege di 27 de dezëmber 1956, n. 1423 y mudazions dadedò, o che ie unides detlaredes delincuënc de viz.

(7) Per cuntrolé l setor de "feries sun l luech da paur" te Südtirol y per fins de promozion nce da pert de ënc y lies dl setor agricul autorisedes, muessa i chemunsdé ite i dac che reverda i mprenditëures agricui scric ite tl indesc de chemun nunzià tl coma 4 tl Archif unich provinziel di eserzizies rezetives (ASTUR).

Art. 9. (Comunicazion de variazions)

(1) L mprenditëur agricul che dejëuj l'atività de feries sun l luech da paur muessa comuniché al chemun, tl lim de tëmp de 30 dis, uni sort de variazion dl'atività, cunferman sota si respunsabltà che l à i recuisic aldò y che la despusizions dla lege vën tenides ite.

Art. 10. (Orares de giaurida y priejes)

(1) L'atività de feries sun l luech da paur possa unì eserziteda sibe dut l ann, sibe, do che l chemun nen ie unit nfurmà, ti tëmps fissei, dal mprenditëur agricul.L'atività possa unì suspenduda zënza comunicazion antizipeda al chemun per n tëmp de al plu un n mëns, sce chësc ie de bujën per mené l'azienda agricula.

(2) I priejes vën dac sëura uni ann te na detlarazion prejenteda aldò dla manieres stabilides dal articul 5 dla lege provinziela di 11 de mei 1995, n. 12.

Art. 11. (Furmazion prufescionela)

(1) La Jonta provinziela determinea la sortes de furmazion prufescionela y l'azertazions respetives damandedes ai fins dla comunicazion dl scumenciamënt dl'atività nunzieda tl articul 8.

Art. 12. (Denuminazion "feries sun l luech da paur")

(1) L'adurvanza dla denuminazion "feries sun l luech da paur" y di terms atributives derivei ie mé resserveda al'aziendes agricules che dejëuj l'atività aldò de chësta lege.

Art. 13. (Tlassificazion)

(1) L'aziendes agricules che pieta alojamënt coche udù danora da chësta lege vën tlassifichei aldò dla normazion valëivla tla materia di fitadëures de majons y de cuatieres per feries.

Art. 14. (Mesures a bën dla feries sun l luech da paur)

(1) Per sustenì la multifunzionalità dl lëur da paur y la defrenziazion dl davani agricul possa la Provinzia autonoma de Bulsan cunzeder cuntribuc al'aziendes agricules che dejëuj l'ativiteies nunziedes tl articul 2.

(2) La Provinzia autonoma de Bulsan possa ti cunzeder a ënc y assoziazions tl setor agricul cuntribuc nchin al 75 percënt dla spëises recunesciudes per studesc y nrescides, manifestazions, cunvënies, material de promozion y d'autra scumenciadives per l'atività "feries sun l luech da paur".

Art. 15. (Cuntroi y straufonghes aministratives)

(1) L'atività de cuntrol sun la usservanza dla despusizions nunziedes te chësta lege ti spieta al chemun cumpetënt teritorialmënter.

(2) Sce l eserzize dl'ativiteies nunziedes tl articul 2 vën dejëut zënza che l ne fosse unit dat comunicazion danora, vëniel cumandà la pruibizion de eserzité inant l'atività. Oradechël vëniel aplicà na straufonga aministrativa da 300,00 euro a 1.800,00 euro.

(3) La comunicazion tardiva o mancënta dla mudazions nunziedes tl articul 9, coma 1 vën sanziuneda cun na straufonga aministrativa da 100,00 euro nchin a 400,00 euro.

(4) La viulazion dla despusizions nunziedes tl articul 2, coma 2 y ti articuli 3, 4, 5, 6, y 7 vën sanziuneda cun na straufonga aministrativa da 100,00 euro a 400,00 euro. L vën oradechël nce cumandà la pruibizion de dejëujer inant l'atività nchin canche la persona nteresseda ne ebe nia tëut pruvedimënc per cunformé l'atività ala normativa valëivla.

(5) Per l'atività d'alojamënt nunzieda tl articul 2, coma 3, pustom a) vëniel oradechël nce aplicà la despusizions nunziedes tl articul 11 dla lege provinziela di 11 de mei dl 1995, n. 12 y mudazions fates dadedò.

(6) Per la viulazions nunziedes te chësc articul ie l chemun sun l teritore de chël che la nfrazion ie unida fata l'autorità cumpetënta; l chemun scudësc la straufonghes.

Art. 16. (Normes de transizion)

(1) I mprenditëures agricui che n la data dla jita n forza de chësta lege ie scric ite tl indesc provinziel di mprenditëures che pieta "feries sun l luech da paur" muessa se adaté tl lim de tëmp de n ann ala despusizions plu restritives de chësta lege.

(2) N desvieda a cie che ie stabilì tl coma 1 ne muessa i mprenditëures agricui scric ite tl indesc provinziel di mprenditëures che pieta "feries sun l luech da paur" n la data dla jita n forza de chësta lege nia cumpurvé la furmazion prufescionela adateda nunzieda tl articul 8, coma 2, pustom b).

(3) I mprenditëures agricui che n la data dla jita n forza de chësta lege ie scric ite pra l'atività "alojamënt sa mont" possa eserzité inant chëla atività n desvieda dala despusizion nunzieda tl coma 1.

(4) Chi che, n la data dla jita n forza de chësta lege, dejëuj n'atività de ustaria da paur aldò dla lege provinziela di 12 d'agost 1978, n. 39 y mudazions fates dadedò, muessa se adaté ala despusizions de chësta lege tl lim de tëmp de un n ann dala data de si jita n forza.

Art. 17. (Abrogazions y despusizions finanzieres)

(1) Chësta despusizions ie abroghedes:

  1. la lege provinziela di 14 de dezëmber dl 1988, n. 57 y mudazions fates dadedò;
  2. la lege provinziela di 12 d'agost dl 1978, n. 39 y mudazions fates dadedò.

(2) Per curì la spëises di ntervënc a cëria dl eserzize 2008 aldò de chësta lege vëniel adurvà la cuotes de stanziamënt mo da garat sun l UPB 13205 dl bilanz provinziel 2008, autorisedes aldò dla lege abrogheda dal coma 1, pustom a).

(3) La spëisa a cëria di eserzizies finanzieres che vën do ie stabilida da ann a ann cun lege finanziera.

Chësta lege unirà publicheda tl Buletin Ufiziel dla Region. Duta la persones a chëles che ti spieta ie ublighedes de la respeté y de la fé respeté coche lege provinziela.