In vigore al

RICERCA:

In vigore al: 11/09/2012

c) Lege provinziala di 29 de jügn dl 2000, n. 121)
Autonomia dles scores

Visualizza documento intero
1)
Publicada tl Supl. n. 2 al B. O. di 11 de messè dl 2000, n. 29.

Art. 13 (Cualifica y competënzes dla direturia y dl diretur dles scores)  delibera sentenza

(1) Adöm al’acuisiziun dla personalité iuridica y dl’autonomia da pert dles singoles scores ciafa les direturies y i direturs dles scores che à frecuentè n curs de formaziun aposta, aladô dles desposiziuns varëntes, la cualifica de dirigënt. La cualifica de dirigënt vëgn te vigni caje atribuida dal 1. de setëmber dl 2000 inant inće tl caje che les scores, aplican le pröm plann de repartiziun dles scores, ciafes la personalité iuridica pormò do la data odüda danfora dal articul 2, coma 4. 10)

(2) La direturia o le diretur dla scora se fistidiëia de na gestiun unitara dla scora, é süa rapresentanza legala y à la competënza por i raporć cun i sindacać. La direturia o le diretur é a će dl personal che ti é gnü assegné ala scora autonoma dala Provinzia y dai Comuns.

(3) La direturia o le diretur tol provedimënć por garantì la cualité di prozesc de formaziun, por miorè les condiziuns cheder dl imparè y por promöie la colauraziun dles ofertes culturales, profescionales, soziales y economiches te scora y tl ambiënt incëria. Insciö pol gnì realisé l’eserzize dl dërt de istruziun dles scolares y di scolars, le dërt dla liberté d’insegnamënt, da capì inće sciöche liberté de inrescida y de inovaziun metodich-didatica y l’eserzize dla liberté educativa dles families, sciöche dërt primar.

(4) Tl respet dles competënzes di organns colegiai dla scora ti speta ala direturia o al diretur dla scora competënzes autonomes de direziun, de coordinamënt y de valorisaziun dles ressurses umanes. En conformité cun le plann dl’oferta formativa, cun les desposiziuns varëntes y cun i prinzips y i criters stabilis dal contrat coletif ti assegnëia la direturia o le diretur dla scora i dovëis de sorvisc al personal dla scora.

(5) Sön la basa di criters generai fać fora dal consëi d’istitut stabilësc la direturia o le diretur dla scora l’orar de sorvisc dla scora, l’orar de daurida al publich y la partiziun dl orar de laûr por le personal dla scora preodü dal contrat coletif conscidran les nezescitês dla scora y i bojëgns dla comunité locala.

(6) La direturia o le diretur dla scora organisëia les ativitês dla scora aladô di criters de na formaziun efiziënta y efetiva. Ara o al à inće la responsabilité di resultać arjunć che vëgn valutà tignin cunt dla particolarité de sües funziuns.

(7) La direturia o le diretur dla scora surantol les funziuns aministratif-contables dla Junta esecutiva dada dant tl articul 8 dla lege provinziala di 18 d’otober dl 1995, n. 20, tut fora les competënzes spezifiches surandades al responsabl aministratif o ala responsabla aministrativa te chësta materia.

(8) La direturia o le diretur dla scora à la competënza de autorisé l’utilisaziun de locai dla scora por ativitês fora dla scora. Sce l’adoranza dl frabicat dla scora o di implanć dla scora por ativitês extrascolastiches vëgn refodada spo pol gnì fat recurs por i imobii de proprieté dla provinzia al assessur provinzial competënt por le patrimone y por i atri imobii al ënt proprietar che tol spo na dezijiun definitiva. Por i imobii de proprieté dla provinzia él l’assessur provinzial por le patrimone che tol na dezijiun definitiva do avëi aldì les assessuries y i assessurs competënć.

(9) Cun la inćiaria de direturia o diretur de scora n’é nia compatibles les inćiaries de ombolta o ombolt de n comun, de assessuria o assessur de n comun cun plü de 20.000 abitanć, de presidënta o presidënt dles comunitês raionales, de aziëndes comunales o de unitês sanitares locales. La direturia o le diretur de scora che eserzitëia un di ofizi nominà dessura vëgn colochè o colocada tl aspetanza nia paiada tratan döt le tëmp de so mandat. 11)

(10) Le pröm iade che chësta lege vëgn aplicada ti confrunć de direturies o direturs de scora che eserzitëia bele al 1. de setëmber dl 2000 n mandat politich che n’é nia compatibl cun la inćiaria de dirigënt aladô dl coma 9, ne vëgn chësc coma nia apliché por la dorada dl mandat. 11)

massimeT.A.R. di Bolzano - Sentenza N. 32 del 28.01.2005 - Ricorso avverso la mancata promozione alla classe superiore - legittimazione passiva solo del rappresentante legale dell'istituto
10)
Le coma 1 é gnü integrè dal art. 37 dla l.p. di 31 de jenà dl 2001, n. 2.
11)
I comesc 9 y 10 é gnüs metüs pormez dal art. 38 dla l.p. di 31 de jenà dl 2001, n. 2.